Animals i un bon llibre

Molt frustrada per la falta de temps. Només escriure una entrada al blog, uns pocs comentaris a les xarxes socials o llegir un parell articles acaba sent qui sap què. I dos anys sencers sense gens de vacances, ni unes de ben petitetes. Quan per anar al metge, per exemple, és difícil trobar temps, escriure relats més o menys curts (noveŀles no cal ni esmentar-ho) ha esdevingut impossible –i en tinc tants i tants al cap (i de noveŀles també)! No us en podeu fer una idea.

I a sobre només puc caminar una mica per la lesió al genoll.

L’altre dia, quan el meu fill em duia en cotxe, vaig passar per davant de la casa amb enfilall, recordeu aquella mena de relat? Pel jardí del davant corria un munt de conillets. Vaig haver de fer una foto a l’únic conillet que no va fugir, per bé que no ha quedat gaire clar (sota la finestra més allunyada de la porta).  Això és a la ciutat, a tocar el centre.

El més curiós, però, va ocórrer de tornada. Ja enfosquia i havia sortit del cotxe per intentar caminar una mica, quan vet aquí que per la vorera a l’altra costat del carrer baixa un coiot. Mai n’havia vist cap de prop. Es movia d’una manera força peculiar, com si tingués molles a les potes, i mirava de reüll a totes bandes. Ens vam quedar quiets, perquè la recomanació de la ciutat és evitar els coiots, no acostar-s’hi mai, però no córrer, i si va cap a tu, cosa que no acostumen a fer tret que tinguis un gos, una criatura o menjar a la mà, moure els braços i cridar. De seguida que ens va veure va fer un pipí, sens dubte per marcar territori, i va continuar carrer avall. Darrerament molta gent a Toronto ha tingut encontres amb coiots, es veu que s’han envalantit i se’n veuen prop del centre (com ens va passar a nosaltres), i ja han matat alguns gossos i gats. La fotografia de sota la van fer el mes de febrer en un petit parc prop del centre.

Parlant d’animals, sabeu que ja no es pot dir “atac de tauró”? S’ha de dir “encontre negatiu amb un tauró”. Diuen que és per evitar que tinguin mala fama, ara que aquestes espècies estan minvant tant, i evitar que la gent les vulgui matar. Jo no hi crec gaire en aquesta mena de canvis en el llenguatge. No es pot dir “atac”? Que els hi preguntin a les foques prop de la costa de Sud-àfrica si el que pateixen continuament no són atacs de taurons. I ”encontre negatiu amb un tauró” em sembla una bajanada. Ara bé, que si continua la matança sistemàtica i brutal de taurons acabarà que no n’hi haurà, és ben veritat i m’indigna. Caram, és que en maten 100 milions a l’any! Una part els pesquen atrapats en xarxes de pesca d’arrossegament –passa molt a Espanya i França— d’altres atrapats en xarxes de deriva –Iran, Sri Lanka, Corea del sud, Japó, Xina i, altre cop, Espanya. A més, la pesca de taurons és súper lucrativa (sopa d’aleta de tauró, l’oli per a cosmètics, carn per a diversos usos). Penseu que en tot el món, pel que fa al profit, al mercat del tauró només el sobrepassa el mercat d’armes. Estic totalment a favor dels taurons, però que no em facin dir estupideses d’encontres negatius amb taurons. Dubto molt que serveixi per aturar-ne la pesca.

Per acabar, m’he de referir a l’última ressenya que Sebastià Bennasar ha escrit a VilaWeb. És sobre un llibre que ha publicat l’editorial Comanegra: El gran llibre dels exploradors catalans per Joan de Déu Prats, amb il·lustracions per Maria Padilla. M’ha agradat molt la ressenya. I el llibre l’he d’aconseguir. Com diu Bennasar: “El conjunt és una obra preciosa de reminiscències vuitcentistes que delectarà tothom qui hagi sentit passió per les aventures, qui hagi resseguit amb fruïció cada una de les passes en la recerca de l’illa del tresor, o la circumnavegació tot cercant els fills del capità Grant, o bé que hagi remuntat cap a l’interior de l’Àfrica mirant de trobar les fonts del Nil, el doctor Livingstone o les mines del rei Salomó; o, en fi, que hagi entès on s’amaga el món perdut de Conan Doyle.” És a dir, un llibre per a mi. Però no és només l’aventura i totes aquestes referències, sinó que el llibre ens parla de descubriments poc coneguts fets pels catalans fa segles. Molt interessant. I aquí teniu l’enllaç a la ressenya.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya, Natura i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Animals i un bon llibre

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia/,Bona nit Shaudin,
    Quanta fauna per on vius!. Jo a Minnapolis vaig veure conills i una mena d’Esquirols, però coiots ni un
    Als càmpings algun os.
    Gràcies de la ressenya del llibre
    Una abraçada!
    Marta

    M'agrada

    • Bona nit, Marta (comença el dia per a tu),
      Per Toronto, a més de conills i coiots, hi ha esquirols, mofetes, racoons (osos rentadors) i chipmunks en grans nombres, són pertot arreu. També força oques salvatges canadenques, alguns opòssums, serps, guineus. I molts i molts ocells.
      Això d’algun os al camping no em faria cap gràcia!
      Una abraçada!

      M'agrada

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Muy bonito ver pasear un coyote por la ciudad, pero que no me pille a mi cerca!!!!
    Es muy evidente la la importancia del lenguaje, pero hay momentos que me parece que se está saliendo de madre.
    Tomo nota de tu recomendación literaria.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, María,
      Doncs cada dia n’hi ha més, de coiots. Justament avui he llegit a les notícies que a Vancouver tenen una plaga de coiots i ja han fet mal a diverses persones, el pitjor cas una nena petita que anava amb els seus pares i tot de gent i ha acabat a l’hospital després que l’atacà un coiot, allí amb tota la gent. Molta culpa és de la gent que deixa menjar a qualsevol lloc i escombraries que no tanquen bé i, el pitjor, gent que dona menjar als coiots –no s’ha de fer mai mai (a la ciutat ens han avisat moltes vegades).
      Molt, “se està saliendo de madre” tot això del llenguatge, arriba a ser ridícul.
      Ha de ser molt interessant el llibre.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  3. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Vaja amb els coiots, no m’agradaria trobar-ne cap pel carrer. Gràcies per la ressenya literària. Una abraçada!!!

    M'agrada

  4. Gemma Colomé ha dit:

    Bon dia, completament d’acord amb això tant absurd de ; encontre negatiu… Quina xorrada!!! El que s’ha de fer és educar a la gent i fer entendre que les coses canvien i ara no és com abans.
    Les fotos molt maques i no saps com envejo que sigui normal trobar de tant en tant animalons. El cas del coiot és més peliagut.
    Una abraçada.

    M'agrada

    • Bona nit, Gemma, Exacte, es tracta d’educar la gent, sobre els taurons i moltíssimes coses més. La correcció política arriba a nivells absurds, quan el que cla és que la gent tingui un bon coneixement del tema.
      Trobar tants animals és bonic, però alguns, com ara els coiots pot ser perillós. Ahir, en ple dia, un coiot va atacar una nena de 10 anys que passejava un gosset pel seu barri.
      Una abraçada!

      M'agrada

  5. Margarida Aritzeta ha dit:

    Un escrit deliciós

    M'agrada

  6. lgarate2013 ha dit:

    No sé exactamente qué es un ‘coyote’. Parece similar a un lobo europeo y, supongo, será agresivo fuera de entorno. Ya me gustaria ver un lobo en las proximidades de Donostia o Iruñea.
    Un fuerte abrazo. K & M.

    M'agrada

    • Kaixo K & Marga,
      És un cànid que només es troba a l’Amèrica del Nord i es podria descriure com una barreja de llop i guineu (no sé què en diria un biòleg de la meva descripció). Són molt astuts, molt. Hi ha tota una mitologia de les primeres nacions amb el coiot de protagonista. És una gran figura. Penso fer una entrada al blog, aviat, per parlar de tota aquesta mitologia del coiot.
      A mi també m’agradaria veure un llop, però tot i haver-n’hi moltíssims al país, no s’acosten a Toronto.
      Besarkada bat!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.