Sempre es parla de les papallones –oh, què bonica, quines ales, quins colors, mira quina preciositat sobre aquella flor– i, sí, tenen raó amb les lloances, però us heu aturat mai a pensar com poden ser de boniques les anomenades papallones de nit? No tenen res a envejar a les papallones diurnes més espectaculars. I tenen trets molt interessants.
Tant les papallones nocturnes, o falenes, com les diurnes són lepidòpters, però diferents, i no només per estar actives de nit o de dia –tot i que això no és sempre cert perquè n’hi ha de nit que de fet són diurnes–, sinó perquè les nocturnes solen tenir el cos més rodanxó, i la característica que les diferencia sempre la trobem amb les antenes, primetes a les diurnes, mentre que les nocturnes les tenen més amples i moltes vegades com si tinguessin petites plomes.
Com deia, les papallones de nit, o falenes, tenen característiques ben notables, com ara que beuen llàgrimes de diferents animals (cocodrils, mamífers, ocells), se suposa que per obtenir sal, un nutrient que no es troba al nèctar; tot i que altres biòlegs creuen que ho fan per suplementar la proteina que els dona el nèctar, ja que les llàgrimes contenen albúmina i globulina.
També és curiosa l’atracció que semblen tenir per la llum i que sol acabar amb tragèdia, com passa amb altres insectes. Com que són majorment criatures nocturnes, s’orienten amb la lluna, de la mateixa manera que nosaltres hem fet durant segles quan ens hem orientat amb l’estel del Nord. Aquestes papallones mantenen la posició del seu cos en relació a la lluna que és una llum molt tenue, atesa la distància. Però a la seva evolució no hi entrava tenir iŀluminació elèctrica. Per aquestes papallones és com si apareguessin tot de llunes, que ja és prou desorientador, però a més molt a prop i de llum molt forta. Els seus ulls, fets per estar iŀluminats per una llum tènue, són com petits telescopis confrontats per una llum molt més potent, propera i més avall de l’horitzó. Aleshores, intenten corregir la posició i, per fer-ho curt, es fan un embolic i es precipiten cap a la llum.
De curiositats sobre les papallones de nit n’hi ha per triar i remenar, i acabaré amb una que em resulta molt interessant. Es tracta d’un tret de l’anomenada Borinot de la mort, la que té al cap un dibuix que sembla una calavera i que molta gent recorda de la peŀlícula The Silence of the Lambs. Aquesta papallona fa un so, que és entre un xisclet i un grinyol, i el fa dins del cap a la part que és l’equivalent a la nostra gola. No ens oblidem que és un insecte, i malgrat això produeix un xisclet.
Les papallones de nit són molt importants per la salut del medi ambient, sobretot com a poŀlinitzadors, però també per nutrir d’altres animals, com ara ocells i ratpenats. Al món tenim unes 160.000 espècies de falenes, però segons sembla n’hi deu haver unes 200.000 més, encara no identificades.
Bon dia Shaudin,
Les papallones sempre m’han agradat per tant t’agraeixo aquesta classe que ens has donat.
Moltes gràcies i una abraçada !
Marta
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta,
Oh, doncs fantàstic! Més que res volia cridar l’atenció sobre les papallones de nit, perquè es coneixen menys que les altres i són també molt boniques (segons quines).
Gràcies a tu per llegir-me! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Que boniques! I que curiós, el món d’aquestes papallones
M'agradaM'agrada
Hola, Margarida,
Oi que sí que són boniques? Però se les sol oblidar perque tenen fama de lletges, de borinots, de dur mala sort, si més no a Europa. Per bé que no totes les 160.000 espècies són espectaculars, i que les que en són més solen trobar-se en llocs tropicals, també n’hi ha de ben interessants a Europa, com ara el Borinot de la mort.
Gràcies pel comentari! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Una vez más he aprendido algo muy interesante. Gracias por hacernos descubrir tantas curiosidades.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, María,
Feia temps que volia escriure alguna cosa sobre les papallones de nit perquè fa anys que em tenen intrigada, sobretot per l’elaboració dels dibuixos a les ales. Per mi la més espectacular és la que s’anomena Attacus atlas, que es troba a Àsia, i té dos caps serp, un a cada banda de les ales (la tercera imatge del post, començant per baix). I és molt gran (24 cm). La vaig descobrir fa uns 8 o 9 anys i sempre m’ha intrigat. Com la natura va fer que la papallona tingués una evolució que aconseguís dibuixar 2 caps de serp contra els predadors? Increïble.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Interessantíssim article. Molt didàctic. 😃
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! Contenta que t’hagi agradat.
Veig que continues sense posar res al teu blog. 🤔
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Un article molt interessant, a la carrera no m’ensenyaren res d’això. Una abraçada Shaudin
M'agradaM'agrada
Hola, Juli,
Celebro que t’agradi. Suposo que a la carrera de biologia no hi cap tot. De fet, no tinc ni idea de que s’aprén quan s’estudia biologia. Si sé algunes coses és perquè m’he passat la vida mirant documentals sobre animals. I llegeixo el National Geographic sempre que en tinc l’ocasió.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Menuda lección, Shaudin!!! Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Kaixo!
És que la natura és tan súper interessant. I m’agraden molt els animals, tots…, bé, n’hi ha alguns dels que passo (mosquits, “cucarachas” …), però també els trobo interessants (no a prop). M’intriguen els misteris de la natura i vull saber-ne coses.
Una abraçada K. & M.!
M'agradaM'agrada
👏👏👏👏
M'agradaM'agrada
Gràcies, Loli!
M'agradaM'agrada
Que boniques!
M'agradaM'agrada
Sí! M’encanten!
M'agradaM'agrada
Interessant i bonic el teu article sobre les papallones de nit, que al nostre país anomenem també “falenes”. Jo no n’he vist mai de tan boniques com les de les fotos que publiques, i això que n’he pogut veure de ben a prop.
M'agradaLiked by 1 person
Contenta que t’agradi, Rosa. No ho sabia això de “falenes”, no recordo haver-ho sentit abans, sempre havia sentit papallones de nit i també borinots (a casa solien dir-ne borinots), tot i que un borinot també ho poden ser d’altres insectes, com ara un abellot. Als llocs on vaig cercar com anomenar-les de manera correcta en català, no només per la llengua sinó també d’acord a la biologia, només trobava “papallona de nit” o “papallona nocturna”. Ara he mirat el DIEC i, efectivament, hi ha “falena”. Ja ho he afegit a un papell de llocs a l’escrit meu. Gràcies per augmentar el meu lèxic!
Cuida’t! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies per un post tan interessant i unes imatges tan impactants. M’agraden les papallones, com tots els animalons. I t’agraeixo que n’hagis parlat! ❤️❤️❤️❤️❤️
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potato! Ja saps que m’encanta la natura i esbrinar-ne coses, sobretot dels animals. Com li deia al Juli, m’he passat la vida mirant documentals d’animals. Les papallones de nit són les grans desconegudes, per això he triat el tema. Per cert, parlant d’imatges impactants (que em va donar una feina trobar-les i sense copyrights punyeters; només la primera de totes es feta per mi, la de la papallona diurna de color verd), la que trobo més encantadora és la quarta començant per baix, la que s’està sobre una mà. És de Veneçuela i en anglès s’anomena puddle moth (papallona caniche?), i es pot domesticar.
💚💚💚💚💚
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin per aquesta pàgina de Ciències Naturals!
M'agradaM'agrada
A tu, Xavier, per llegir-ho! Si no tingués lectors aquest blog no existiria. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Quin món tan interessant el de les papallones. De les nocturnes m’encanta el nom: falenes. No en coneixia gran cosa i m’ha agradat descobrir-ne algunes curiositats. Sobretot això que beguin les llàgrimes d’alguns animals, ho trobo molt poètic, dona per fer córrer la imaginació. Moltes gràcies i cuida’t molt. 😘😘
M'agradaM'agrada
Hola Teresa (et responc dues setmanes tard; a poc a poc aniré responent a tothom),
No coneixia el mot “falena”. Va ser la Rosa Nebot (més amunt) qui m’ho va fer saber, i aleshores ho vaig afegir a l’escrit perquè, tal com dius, és molt bonic. Sí, resulta molt poètic això de beure llàgrimes (pot ser un tema per a un conte infantil o un poema).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Molt curiós, i com sempre tant didàctic. “cucarachas”, vols dir paneroles, oi ? Encara us fa tanta calor a Toronto?
M'agradaM'agrada
Hola, Griselda, sí i no perquè “cucarachas”, o “cockroaches” com en diem aquí, no és ben bé una panerola, pel que en sé, però suposo que panerola ja va bé.
A Toronto la calor ha minvat ja fa dos dies, però a l’oest del país encara és terrible perquè van d’onada a onada, més els focs, tot l’estiu així (quasi 800 persones s’han mort de la calor).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Diu la papallona
-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l´una a l´altra flor.
Com a il.lusió tan bella,
cal no haver-me, fora un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.
J. Carner. Bestiari (1964)
M'agradaM'agrada
Hola Imma! A la fi et responc. Gràcies per un altre poema encertat, i bonic, Carner no pot fallar. M’agrada molt com comentes, amb poemes, és molt original.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada