Un aniversari caòtic

El dimecres 11 d’agost va ser el meu aniversari.  Només us vaig dir que era un dia especial i aquest any més. N’era més perquè jo entrava en una altra dècada. 

Em vaig voler fer el millor regal que em podia fer jo mateixa: escriure literatura. Per això em vaig passar tota la nit abans del meu aniversari en blanc. Feia tres dies havia pensat que volia escriure alguna cosa que passés a la Viena del segle XIX. No em pregunteu per què –no tinc ni idea de per què volia escriure un relat que passés a Viena. Suposo que va ser en pensar el final, que era el que se’m va ocórrer primer, i Viena es prestava una mica al final i a les raons del personatge. Però no en sabia quasi res de Viena, mai no hi he anat, ni hi he pensat, ni m’ha atret especialment. Tanmateix, de sobte tenia aquella faŀlera perquè el conte passés a Viena.

Abans d’escriure, vaig fer recerca sobre Viena, de la qual només sabia el que sap tothom: capital d’Àustria, molts palaus de quan l’apogeu de la Casa de Hapsburg, el Danubi, el vals i gairebé res més. Ah, però el meu conte, tal com l’havia visualitzat havia de passar amb el personatge a cavall pels carrers de la ciutat en direcció als afores. Com que, evidentment, no em podia inventar la ciutat, vaig començar amb tot de mapes per aprendre’m els carrers del casc antic, atès que es tractava del segle XIX. Quan vaig tenir una idea de com funcionaven els carrers, vaig assabentar-me bé de quin any es van enderrocar les muralles i quan es va fer el bulevard Ringstrasse (que vaig descobrir la mateixa nit amb els mapes). M’anava bé perque va ser abans de l’any 1875, quan volia situar l’acció del relat. No podia ser gaire aviat perquè ens trobaríem que encara no s’havia establert l’Imperi Austro-Hongarès i m’interessava que fos llavors, com també després que Àustria canviés les lleis sobre es jueus.

Doncs bé, un cop amb els mapes, algunes direccions i assegurar-me de dates històriques, vaig cercar un lloc als afores de la ciutat que fos bonic, per situar la viŀla de Victor Bauer. Després d’investigar tots els afores de Viena, em vaig decidir pel districte de Döbling, al nord-oest de la ciutat, a prop del Danubi i que s’esten al llarg dels Boscos de Viena. Ara és un suburbi de la ciutat, però l’any 1875 només hi havia algunes cases aillades.

Cercar informació del recorregut per la ciutat que fa a cavall Frederick von Kleist, el personatge principal, em va tardar molt més del que m’esperava. Havia de cercar mapes de recorreguts turístics per anar del punt 1 al 2; aleshores ampliar-ho tot per trobar cada carrer; després buscar fotos dels carrers actuals, per fer-me una idea, i d’iŀlustracions i pintures de la segona meitat del segle XIX; i, finalment, trobar informació sobre aquells carrers cap a l’any 1875 –què hi havia, què s’hi feia, etcètera. Acabat això, tocava investigar un altre tram, del punt 2 al 3. I així anar fent.

Quan vaig tenir tota la informació, i fins i tot havia confirmat el possible comportament de cert animal, ja clarejava, estava cansadíssima i volia anar a dormir. Ah, però no em podia fallar a mi mateixa. Feia vuit mesos que no escrivia cap relat, ja que l’últim va ser per Nadal: “Aquella nit de Nadal de l’Anna petita”. Doncs, apa, a escriure “Matar a Viena” a cent per hora.

He de dir que va ser una mica una tortura perquè queia de son. A la vegada, tenia la iŀlusió i la necessitat vital d’escriure’l. I ho vaig fer, però amb massa presses (ja he corregit les errades ortogràfiques que hi he trobat). Veia que era de dia, que no havia sopat, que era el meu aniversari i no havia ni anat a dormir. Ai, quin dia m’esperaria. Si ho arribo a saber!

Vaig dormir molt poc i em vaig llevar amb mal de cap, però contenta d’haver escrit un nou relat. I abans de dutxar-me i esmorçar vaig decidir obrir els e-mails per si tenia alguna cosa urgent. A l’estiu, els dimecres no faig classes, sino que corregeixo proves, preparo classes i responc missatges, però havia avisat als estudiants que l’11 d’agost no m’enviessin els centenars de missatges que em solen enviar. Tanmateix, la universitat sempre m’atabala amb coses administratives i de vegades són urgents. I sí, hi havia un e-mail urgent de la universitat.

Per fer-ho curt, el departament de l’altre campus (ara treballo a dos campus) havia hagut de donar un curs meu pel setembre a un altre professor. Un embolic de mil dimonis que us estalviaré, però el cas és que vaig passar tot el dia del meu aniversari batallant amb diferents departaments de la universitat, per e-mail i per telèfon. A les 10 de la nit encara enviava missatges. I quatre dies més tard encara no s’ha solucionat, malgrat haver parlat amb tothom a totes hores. Estic molt nerviosa, preocupada i indignada. Em trobo malament. I per damunt de tot estic trista: ni pel meu aniversari d’una dècada més vaig poder tenir un dia tranquil.

Però enmig d’un aniversari caòtic, el ram de flors del meu fill, els missatges de tres persones que sabien que era el meu aniversari i els vostres comentaris sobre el relat van ser alegries molt boniques i van evitar que em donés cops al cap contra la paret. GRÀCIES! No us podeu imaginar com em vau ajudar!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Un aniversari caòtic

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Mientras leía el relato te imaginaba buscando la información. Tu no podías inventarte lo que está documentado. Pero ahora veo que fue mucho más de lo que había supuesto.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María,
      Cal informar-se bé encara que sigui un relat de ficció. El que em vaig arribar a documentar per la saga de la Interferència! I passava quasi tot en un altre món! No te’n pots fer una idea, centenars i centenars d’hores! Sempre em documento molt més del que sembla que caldria, perquè així puc donar més bé una sensació de veracitat, que és molt important en la ficció, sobretot si escrius coses de fantasia.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  2. Teresa ha dit:

    Ostres, Shaudin vaig llegir que era un dia especial per a tu, però no me’n vaig recordar, tot i que l’any passat em vas comentar que era el mateix dia que la meva mare. Però anava molt atabalada, vam celebrar els 80 anys de la mare a casa i ahir el meu fill petit va marxar cap a Gàmbia tres setmanes. Em sap molt greu! I a sobre el p.. correu de la universitat emprenyant. Però vas poder escriure aquest conte tan bonic. Entenc tot el que expliques de fer recerca, quan escric novel·la històrica faig recerca obsessivament: carrers, costums, moment polític… No ho sé fer d’altra manera. Una forta abraçada i prometo que l’any que ve no se’m passarà per alt. Per molts anys i molta més literatura!💜

    M'agrada

    • Cert! Ara me’n recordo! Doncs, mira, jo em vaig oblidar que era el mateix dia que la teva mare. Espero que la teva mare tingués un dia bonic. Suposo que ho llegiré al Dietari de l’okupa, quan m’hi pugui posar (estic tan frustrada per la manca de temps que tinc per fer qualsevol cosa!). Ah, i veig que ella també celebrava dècada! Quina casualitat, encara que sigui una dècada diferent. Ostres, a Gàmbia, se’n va anar el teu fill! Imagino que de vacances. El que he passat amb la universitat ni ho vull recordar. Dies i dies amb un atac d’ansietat. Ui, amb novel.la històrica m’imagino la quantitat de recerca que deus haver de fer!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    I tu ens vas fer un magnífic regal amb la teva narració; per a mi va ser com si celebrés el meu aniversari. Poques vegades llegeixo textos tan ben escrits, tan rodons. Per molts anys, Shaudin!

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies, Rosa! M’ajuda tant a viure quan em dieu aquestes coses. És tan important per un escriptor saber què pensen els lectors d’allò que escriu! I si a penes tens temps d’escriure i tot et va malament, saber què en pensen esdevé una necessitat com respirar.
      Tu, estimada amiga, ets una gran escriptora i no saps com m’agradaria que et llegissin més. No saben què es perden amb les teves novel.les (suposo que també el llibre de relats, però no l’he llegit).
      Petons!

      M'agrada

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Tot un curs sobre documentació per escriure en la modernitat
    Una abraçada

    Liked by 1 person

    • Hola, Margarida! És increïble com molta gent desaprofita els avantatges que ens ofereix l’internet per documentar-nos. Recordo que en Marc Pastor explicava que per la seva novel.la “Bioko” tota la documentació la va treure d’internet, i se’n requeria molta. A mi, pel conte de Matar a Viena, em van anar molt bé els mapes i com podia fer zoom fins a arribar als carrers o allunyar-me’n i veure on quedava tot a la ciutat en conjunt.
      Una abraçada!

      M'agrada

  5. lgarate2013 ha dit:

    Otro año que se me pasa, Shaudin. Reconozco que soy un desastre.
    Per molts anys/Urte askotarako, Shaudin!!!
    Besarkada handi bat eta zorionak!!!!

    M'agrada

  6. Anna M Villalonga ha dit:

    Vinga, força i ànims, estimada! ❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️

    M'agrada

    • Gràcies, Potatito. He de treballar tant i he de lluitar tant! I no estic gens bé, com ja saps. El meu metge m’ha dit més d’una vegada que es fa creus de com puc ser capaç de fer el que faig considerant com estic. Alguns especialistes també m’ho han dit. I que difícil m’ho posen tot a la universitat y etc.! Petons!!!

      M'agrada

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Me sap greu que se me passes el teu aniversari. A veure si els de la universitat no t’emprenyen tant per Mail. Una abraçada ben forta i per molts anys 🙂 🙂

    M'agrada

  8. Marta Valls ha dit:

    Quina atabalamenta i feinada Shaudin. Molt bo el relat.
    Per molts anys!. Espero recordar-ho l’any vinent.
    Una abraçada molt forta!
    Marta

    M'agrada

    • Hola Marta. Sí, és aixo, atabalament i feinada, i cada dia i totes les hores del dia. Impossible donar abast. N’estic tan i tan tipa!!! M’acabaran matant, i ho dic de debò.
      No t’amoinis amb el meu aniversari, no és possible recordar-los tots.
      Una abraçada molt forta cap a tu!

      M'agrada

  9. Imma C. ha dit:

    Tens la força de les coses que
    cauen amb força, els llamps,
    les estrelles, els arbres,
    la veritat.

    I ets forta com les coses que
    pugen amb força,
    la mar. els volcans,
    els arbres,
    la veritat.

    Enric Casasses. D´equivocar-se així

    M'agrada

  10. Griselda ha dit:

    Ostres, dons que tinguis un any millor que el passat, i que puguis cumplir algún dels teus desitjos. Es obvi que tens un do per l’escriptura i sens dubte tenacitat per cercar la informació que et fa falta. Ara, que vingui el regal d’una mica de temps per poder fer-ho sense haver de perdre la vida, en el intent.

    M'agrada

    • Hola Griselda!
      Esperem que tothom tingui un any millor, per bé que molt millor no crec que ho sigui, només millor. Pel que fa a mi, estic molt frustrada, noia. Sempre treballant, sense poder escriure pràcticament res, sempre cansada y sempre malament de salut. Quan podré escriure una altra novel.la? Probablement mai, i les dues últimes de la saga, en les que vaig hi deixar l’anima i molta salut, doncs res a florir-se (a més no tinc tampoc temps ni esma de pensar en una solució).
      Moltes gràcies per les teves paraules.
      Cuida’t força i et desitjo bona salut.
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.