Una mare, uns fills

Avança àgil, amb rapidesa, per bé que el menjar que duu per dinar li resulta feixuc. El sol és molt fort i el camí més curt no passa per sota cap arbre, però el paisatge, obert, extens, la fa sentir bé, la fa sentir lliure. Accelera les passes, delerosa d’arribar fins als seus fills a qui ha hagut de deixar sense vigilància. Viu sola amb ells i com que no té l’ajuda de ningú, cada dia es veu obligada a deixar-los sols, de vegades durant força estona. Confia que si hi ha perill s’amagaran, tal com els hi ha insistit que facin, però mai no es queda tranquiŀla fins que torna i els troba sans i estalvis.

Al lluny, un cotxe aixeca un núvol de pols mentre corre a gran velocitat, com si fugís. Ella el veu de cua d’ull: un puntet molt llunyà enmig de la pols. Immediatament sent un buit a l’estómac i deixa anar el dinar. Corre cap on són els seus fills, que no els hagi passat res, corre, encara és lluny, corre, corre, corre, i ha passat: no hi són. Els busca per les rodalies, trasbalsada, sense voler acceptar que no es troben enlloc, i mentrestant aquell buit de l’estómac la va envaint sencera i ja no sap ni on ha cercat els seus fillets ni on no els ha cercat, totalment ofuscada.

A la fi es queda quieta, la mirada al lluny, molt lluny, allí on va desapareixer el puntet envoltat de pols. La pena l’envolcalla i abaixa el cap, vençuda, trista fins a l’atuïment. I així es queda, sense menjar ni beure, ni tan sols cridar, o vomitar, i treure fora la desesperació que sembla fer-li queixalades i menjar-li les entranyes.

Es tard, el sol ha deixat el cel roig i uns ocells sorollosos el travessen cap a l’horitzó. La mare no s’ha mogut. Els ulls, que té molt vius, estan apagats. Per un moment veu els seus fillets jugant allí mateix, i es tensa, però ha estat només un miratge de la llum que se’n va. Entretanca els ulls i, amb un dolor que sembla atenallar-li tot el cos, accepta que als seus fills no els veurà mai més, perquè quan al lluny hi ha un punt que fuig en un núvol de pols, les mares guepard saben que no tornaran a veure els seus cadells.

Aquesta història l’he enfocat cap a una part de la crueltat que és el tràfic iŀlegal de cadells de guepard, la crueltat cap a les mares que tornen de caçar i es troben que els hi han pres els fills. Després hi ha la part del cadellets, robats encara molt petits i indefensos a tot, ja que els cadells de guepard són molt vulnerables durant força temps. A més, se’ls enduen de les sabanes africanes cap a països com els Emirats Àrabs Units, Kuwait o Arabia Saudi, en viatges de setmanes dins d’una bossa en el maleter d’un cotxe o penjada d’un camell; passant set i alimentats amb trossets de carn quan encara necessiten llet de la mare. La meitat no arriben vius i dels altres molts moren aviat.

Els guepards són els felins més cobejats perquè no solen ser agressius cap als humans, per tant, són menys perillosos que un lleopard o un lleó, malgrat que amb cadells d’aquests també es trafica, però molt menys que amb guepards. Al món en queden menys de 7000 en estat salvatge; és un animal en perill d’extinció per un habitat cada cop més reduït i pel trafic iŀlegal de cadells.

S’han robat cadells de guepard per domesticar des de temps immemorial. Ja en tenien a l’antic Egipte i a Roma, per posar dos exemples, i al llarg de la història se n’han vist arreu, en cases de persones adinerades, però el descontrol que hi ha els últims anys no s’havia vist mai. Ha esdevingut un negoci molt lucratiu ja que s’ha incrementat el nombre de gent que vol un guepard –i en conseqüència l’amença d’extinció de l’animal s’ha incrementat també. I per què ha passat això? Per què de sobte hi ha tanta gent que en vol? Doncs per tenir èxit a les xarxes socials, per tal que et posin molts “m’agrada” en una foto on mostres que tens un guepard. Si la poses a Instagram en un no-res t’inunden amb cent mil “m’agrada”. Aquest és ara mateix el gran perill d’extinció dels guepards, els “m’agrada” a les xarxes socials. Per això hi ha una campanya que demana no dir res positiu en fotos on surten guepards domesticats.

Que estúpida, però que estúpida s’ha tornat la humanitat, pels cabells de la Nana!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes, Natura i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Una mare, uns fills

  1. Griselda ha dit:

    Un relat preciós, que malgrat intuir aviat que es tracte d’un animal no humà, et fa glaçar la sang només de pensar en el que pot sentir una mare a qui se li han endut els fills. No se, a vegades penso que no tenim remei i que anem de mal en pitjor. Darrerament cada cop més pares (també alguna mare) que maten els seus fills per venjar-se de la mare ( o pare). Quin despropòsit ! Cuida’t molt Shaudin.

    M'agrada

    • Bona nit, Griselda. Gràcies pel comentari. Ja ho vaig pensar, que s’endevinaria aviat que no es tractava d’un humà, però em costava molt disimular-ho i, alhora, no fer una història de Disney, perquè volia que la mare guepard actués com un guepard. Si més no, vaig amagar de quin animal es tractava, per això no vaig posar cap imatge que ho delatés, tot i estar-ne temptada perquè en tenia de ben boniques i sense copyright.
      Jo també ho penso, i moltes vegades, que no tenim remei i que anem de mal en pitjor, però tinc l’esperança d’equivocar-me.
      He sentit això dels pares (no he sentit cap cas de mare, tot i que alguna n’hi deu haver) que maten els fills per venjar-se de la mare. És increïble i és horrorós! Marededéusenyor!
      Gràcies, tu també cuida’t. I petonets a l’Olivia!

      M'agrada

      • Griselda ha dit:

        Gràcies per recordar sempre la meva Olivia! T’he de dir que ara hem re-començat a llegir Més enllà del somni ( acaba de fer els 6 anys) i ara ja hi posa interés. Li agraden molt les coses de misteri, i això de que les nenes vegin aquella ma i aquelles imatges a través de la pantalla del ordinador la va atraure molt, i la relació de les dues nenes, en principi distant, crec que també. Aquesta setmana quan vingui a casa seguirem la lectura.

        M'agrada

        • Hola Griselda, no saps la iŀlusió que em fa tot això que em dius! I quan penso que tenies el llibre a punt ja abans del naixement de l’Olivia! Ara, no t’estranyi si hi ha coses que no pot entendre, perquè el llibre se suposa que és per lectors de 12 anys en amunt. N’he tingut alguns d’11 anys, però 6 anys són molt pocs. Ja em diràs com evoluciona la lectura.
          Digues-li que li envio petonets!

          M'agrada

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Triste y lamentable lo que explicas. Pero por otra parte, cada vez hay más gente luchando por mejorar la calidad de vida de los animales.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María,
      Sí, hi ha molta gent que lluita per salvar els animals, però és una mica com un de Liliput que lluita contra un gegant. Hi ha tants interessos creats, és fan tantes fortunes no només directament del animals, que també, sinó que alhora tenim la falta d’habitat pel cultiu industrial d’oli de palma o per fer miles d’hotels pel turisme massiu, a tall d’exemples perquè la llista és llarguíssima. La gent que protegeix i ajuda als animals, tots els professionals que ho fan, siguin veterinaris o biòlegs o experts de moltes coses que s’hi relacionen, són formiguetes, necessàries, però formiguetes, i no sé si a aquestes alçades, i amb tota la crisi climàtica a sobre, seran a temps de salvar-los.
      Ara, això dels “likes” ja ha arribat a un absurd de proporcions còsmiques.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  3. rosanebot ha dit:

    Un drama horrible que no deixa de ser-ho pel fet de no tractar-se d’humans, però que deixa molt malparats els nostres congèneres.

    M'agrada

    • Hola, estimada Rosa,
      Ho trobo d’una gran crueltat, i a sobre tot és per diners (els traficants) i per “m’agrada” a la xarxa (els compradors de cadells). Els caps dels traficants, ja que es tracta d’una mafia això del trafic de cadells de guepard, són homes riquíssims, enriquits a base de deixar una mare desconsolada i uns cadells traumatitzats per tal que algun imbecil tingui molts “m’agrada”. He vist força vídeos i fotografies de mares guepard abatudes de pena i de cadells que la policia ha recuperat d’algun traficant que ha enxampat, i els pobrets cadells estan assedegats, prims, esporuguits, tremolosos, i fent un plor com d’ocellet; fan molta pena. N’he vist moltes vegades, però fins fa uns mesos no sabia que era per tenir molts “m’agrada”. Quina bogeria!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  4. Anna M Villalonga ha dit:

    Ja et pots imaginar com m’afecten aquestes coses. No entenc aquest món. I sí, que estúpida, la humanitat!

    M'agrada

    • Hola Potato, fa anys que llegeixo sobre el tràfic de cadells de guepard i, com li deia a la Rosa, he vist vídeos i fotos de mares desconsolades i cadells, que la policia ha agafat dels traficants, que fan molta pena. Però abans no sabia que era me tenir milers de “m’agrada”! Tant patiment i tanta tristesa, a sobre per la raó més estúpida de totes! Abans la gent que tenia un guepard era perquè li agradava o per ajudar-lo a caçar, que ja és fer prou mal per això, però ara és fins i tot pitjor.

      M'agrada

  5. lgarate2013 ha dit:

    Zorionak, Shaudin!!! Molt bó!

    M'agrada

  6. Marta Valls ha dit:

    Fa posar la pell de gallina… tant si val que siguin guepards o fills robats a la mare.
    Gràcies Shaudin.
    Marta

    M'agrada

    • Bona nit, Marta,
      Hi ha molts animals, sobretot mamifers, però no només, que pateixen molt si perden els fills. Generalment és per malaltia, accident o un altre animal que se’ls menja, però quan els fills són robats, les pobres bèsties ho passen molt malament.
      I com he dit a tothom aquí, que sigui per un munt de m’agrada a la xarxa! On hem arribat.
      Gràcies per un altre comentari.
      Una abraçada!

      M'agrada

  7. boiresalcap ha dit:

    Una pena que cada any desapareixin milers d’espècies. Anem camí de l’extinció absoluta.

    M'agrada

    • Hola! Veig que el teu blog continua sent un misteri. Algun dia hi posaràs alguna cosa?
      Anem camí d’això, sí. No només fem quantitat de barbaritats a tot el que és la natura, sinó que ni tan sols després hi posem remei. Es fan algunes cosetes (i gràcies a qui les fa), però de poc serveix tal com està tot.
      Una abraçada!

      M'agrada

  8. Imma C. ha dit:

    Mother to son

    “I de vegades he entrat en la foscor
    sense cap mena de llum.”

    Langston Hughes

    M'agrada

  9. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Que trista aquesta història menys mal que hi ha gent que lluita perquè això no succeeixi. Una abraçada

    M'agrada

    • Hola Juli, sí, noi, molt trist –hi ha tantes històries tristes al món. He vist documentals de la gent que ajuda als petits guepards que la policia va requisar als traficants, i hi posen l’ànima en fer que es recuperin fins a poder-los reintruduir al seu medi. De vegades aquesta gent, biòlegs o veterinaris, tenen molt pocs medis en certs països, però fan mans i mànigues perquè els guepards petitons estiguin ben atesos.
      Una abraçada!

      M'agrada

  10. Teresa ha dit:

    Bon dia,
    Encara no havia llegit aquesta entrada del blog. Em fa patir que per poder escriure t’hagis de quedar sense menjar i dormir, però a la vegada t’entenc. Entenc que vulguis sentir-te viva.
    El relat és colpidor, m’ha agradat, com tot el que escrius. Desconeixia que el tràfic de lleopards fos tan important. Realment ens hem tornat bojos. Sí no fem les paus amb la natura, no tenim cap possibilitat de subsistir, és el final.
    Cuida’t molt, una abraçada molt forta!!

    M'agrada

    • Hola, Teresa! Ja et vaig dir al facebook que em fa sentir bé que m’entenguis. Sí, viure per viure, sense fer allò que realment vols fer, és com estar mort en vida.
      Com he dit a d’altre gent que ha comentat més amunt, fa anys que m’informo sobre aquest tema, i les coses que he llegit i vist són colpidores. Però fa poc que em vaig assabentar de la raó principal, avui en dia, per l’increment de robatoris de guepards. Cert, ens hem tornat bojos.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.