De l’edifici a la ràdio

Aquest setembre fa tres anys que van començar les obres dels balcons en el meu edifici. Recordeu? Els balcons, les finestres i la façana. Van acabar fa uns 6 mesos, per tant la broma va durar 30 mesos. La broma dels balcons a la meva façana, vull dir, perquè encara no han acabat els balcons de la façana del darrere. Tampoc els dos parkings (el soterrani de dos pisos sota l’edifici de 25 pisos), per tant continuem amb el cotxe en un altre edifici a 10 minuts (a l’hivern a 20 sota zero és deliciós). Fa dos anys que ho van començar i ni saben quan acabaran. I des que van acabar els balcons ens han marejat amb les canonades: des de llavors que canvien totes les canonades de tot l’edifici. Sembla que han acabat amb les de la cantonada on hi ha el meu apartament (per bé que no me’n refio) i per tant s’ha acabat tenir l’aigua tancada des de les 8 del matí fins a les 5 de la tarda tots els dies laborables durant 8 mesos. Ara només la tanquen un o dos dies a la setmana, quan han de tancar-la a tot l’edifici. Fa cap a un mes van acabar el terra del jardí al davant de l’edifici, i fins aleshores va ser un fangar. El jardí del darrere està tancat  i la zona sembla que l’hagin bombardejat. Ja fa tres anys que està així. També, com que no hi ha estudiants estrangers a la Universitat de Toronto davant de casa, atesa la pandèmia, al meu edifici hi ha la majoria dels apartaments sense llogar. Al meu replà, dels 15 apartaments que hi ha, només tres estan habitats. A la nit sembla un edifici fantasma, però té l’avantatge de no haver-hi gens de soroll. De dia, a més de totes les altres obres, es dediquen a enderrocar, si fa no fa, els apartaments buits, i refer-los. Tot el dia hi ha treballadors amunt i avall amb l’ascensor, i sense mascareta. Ah, i han començat les obres de l’edifici d’onze pisos que fan al costat, enganxadet al meu, on abans era el jardí del sud. Les han començat i també els túnels que connectaran els dos edificis. Ja esteu al dia; feia temps que no us en deia res.

Com a anècdota: ahir hi va haver protestes de centenars de persones anti-vacunes a algunes de les principals ciutats canadenques. Estaven rabioses perquè les províncies on hi ha aquestes ciutats han decidit que s’haurà de tenir prova oficial de vacunació completa per entrar a certs llocs. A Toronto es necesitarà a partir del 22 de setembre per entrar a universitats, restaurants, cinemes, gimnasos, etcètera. Per bé que no serà mandatori per entrar a supermercats, farmàcies, centres médics i d’altres llocs considerats de primera necesitat. I sabeu que van fer els molt bàrbars dels anti-vacunes? Van anar a fer les protestes davant d’hospitals d’aquestes ciutats! A Toronto, van parar el tràfic als carrers davant de dos hospitals, i la gent que anava a veure familiars, o a urgències, o el personal sanitari que anava a treballar no podia passar, i les ambulàncies, que duien gent greu, aturades pels anti-vacunes. Va durar hores. Metges i infermers, que ja estan al limit per tot el que ha passat amb la pandèmia, estaven més que indignats. A Vancouver, diverses persones que tenien hora per tractament de càncer no podien arribar-hi ateses les protestes davant dels hospitals i d’altres centres médics. A sota els teniu.

clica la foto si vols anar a la notícia

La setmana que ve començo a impartir les classes del curs de tardor i hivern a la universitat. No he tingut ni un sol dia –ni unes hores– entre acabar el curs d’estiu i posar-me a preparar el que ara comença. A més, hi ha tants i tants problemes! A la universitat unes classes són presencials, d’altres online, d’altres uns dies presencials i els altres online, d’altres online fins el desembre i presencials a partir del gener. Les meves són així (online fins el gener), després de lluitar com un gladiador per aconseguir no tenir-les presencials a la tardor. He estat a punt diverses vegades de tenir un atac de nervis de tanta gent amb qui he hagut de parlar i convèncer, i també per tants i tants embolics que s’han fet. Un curs a l’altre campus me l’han canviat de secció, dies i hores tres vegades en dues setmanes, i cada vegada he hagut d’organitzar-ho tot a l’eClass (unes 20 hores de feina) i totes les sessions de Zoom. Tres vegades! I amb els estudiants bojos que no saben per on van. Tot això és perquè la universitat no vol prescindir dels milers d’estudiants estrangers que paguen molt entre matrícula i residència, per això la universitat insisteix a tenir classes presencials, quan la majoria de professors no volen tenir-les. Bé, un gran embull i jo sense gens de vacances des de l’estiu de 2019.

Al mig de tot plegat, vaig ser al programa de Catalunya Ràdio L’ofici d’educar, per parlar de les escoles residencials per a indígenes al Canadà. Va ser a les 3:00 de la matinada, per la diferència horaria, i encara gràcies que l’Elisabet Pedrosa, molt amable, va aconseguir no fer-ho a les 5:00 del matí con havia de ser. A les 3:00, encara que estava molt cansada, no havia anat a dormir. Som quatre persones, que parlem, i comencen per mi. La meva part són 10 minuts. Si ho voleu sentir és aquí: “Escoles pel genocidi al Canadà“.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a De l’edifici a la ràdio

  1. Marta Valls ha dit:

    Un post llarg I detallat
    Aquí quan posin la vacuna obligatòria segur que hi haurà molta moguda.
    Espero que els altres problemes el puguin anar resolent.
    Cuida molt Shaudin !
    Una abraçada!
    Marta

    M'agrada

  2. Imma C. ha dit:

    L´ofici d´educar és un bon programa, ben documentat i presentat.
    Gràcies Shaudin per l´entrevista, per parlar d´aquesta realitat tan cruel, les residències del genocidi. Contenta de sentir-te per la ràdio, malgrat el tema.

    Els sorolls de la nit

    els sorolls de la nit
    o silencis
    les altres hores passen
    res més que el silenci i un foc
    sota cendres llunyanes
    el matí serà rosa
    ara és blanc i cansat
    sota silencis de palla

    Tu fores silenci i ara ets
    espina

    Anna Dodas Noguer (1962-1986)

    M'agrada

    • Hola Imma! Sí, jo també el trobo un bon programa. No el coneixia, abans. Escolto molt la ràdio, sóc persona de ràdio més que de televisió, però és la canadenca la que tinc posada sempre que sóc a casa, des de fa molts anys (tret d’ara amb la Covid, quan sóc en una classe amb Zoom). Per tant, no sabia res de l’existència d’aquest programa a Catalunya Ràdio fins que es van posar en contacte amb mi. Val la pena tenir programes bons com aquest.
      Com sempre, gràcies pel poema!

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    Molt adequada la teva intervenció en el programa de Catalunya Radio, parlant d’un tema tan colpidor. M’ha agradat sentir la teva veu, amiga meva.
    Sembla que els problemes de les obres de la casa on vius es van resolent, molt a poc a poc, però. Desitjo que el curs que ets a punt de començar vagi com cal. Una gran abraçada.

    M'agrada

    • Estimada Rosa,
      Moltes gràcies per escoltar-me al programa de Catalunya Ràdio. Va ser una sorpresa que es posessin en contacte amb mi. Primer no entenia com podien estar assabentats de la meva existència, però es veu que algú havia llegit el meu article al blog de VilaWeb, aquell que parlava sobre aquest tema.
      Sí, sembla que els problemes al meu edifici es van resolent: façana, balcons, canonades, el jardí del davant. Els balcons i façana va ser el malson pitjor de tots; de vegades em pregunto com no vaig acabar boja de debò.
      Una forta, forta abraçada!

      Liked by 1 person

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Gracias por ponernos al día de varios tema… pero ¡¡que fuertes!!!
    Todavía no he podido escuchar le programa de radio, pero supongo que también será muy fuerte, por lo que he ido leyedo.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Bona nit, María,
      T’havia escrit el comentari, però abans d’acabar-lo no sé què ha passat que s’ha esborrat. Fins al capdamunt d’aquest estri. Doncs ara no sé que et deia exactament.
      Vaig pensar que havia passat massa temps sense dir-vos res de les obres al meu edifici, per tant, ara, ja esteu al dia d’aquesta saga 😄. També volia explicar-vos l’última barrabassada dels anti vacunes al Canadà. Mira que prevenir l’entrada als hospitals! Són uns cafres. I pel que fa a la universitat, doncs també posar-vos una mica al dia, una mica perquè la història aquesta (una altra saga) ja fa temps que em va trencar el cor i encara no n’he parlat.
      Suposo que els amics de Kingston ja deuen haver retornat o deuen estar a punt de fer-ho, però quina alegria per tots que hagin vingut!
      Una abraçada!

      M'agrada

      • Maria Sanchez ha dit:

        Ya he escuchado tu intervención. Se me hace raro oír tu voz tras tantas horas de leer tus textos. Bestial lo que explicas. Recuerdo el articulo que escribiste. Ya ves que alguien más te lee, como para pedirte que des tu opinión. Supongo que una pequeña satisfacción.
        Mis amigos todavía por aquí. Muy contentos todos.
        Una abraçada

        Liked by 1 person

  5. lgarate2013 ha dit:

    Bravo, Shaudin!
    En unas horas bastante intempestivas, pero más vale así que nunca para denunciar estas barbaridades.
    Besarkada handi bat,
    K.&M.

    M'agrada

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Un bon repàs de les obres, menys mal que ara estàs més tranquil·la. No he escoltat el programa de radio però ara ho faré. Una abraçada 🙂 :),

    M'agrada

  7. Griselda ha dit:

    Acabo d’escoltar el programa! M’ha fet il·lusió sentir-te la veu! Ja et conec una mica més ! Que terrible tot això dels segrestaments de criatures, perquè d’ això es tracte! Em sento aclaparada últimament, amb tants esdeveniments terribles que passen arreu del mon. Ja ho se que no és res nou, que de coses horroroses n’han passat, per desgràcia, sempre, però em sento més vulnerable suposo. He recordat el teu post on hi parlaves del tema. Que tinguis un curs el menys caòtic possible.

    M'agrada

    • Hola Griselda, se’m sentia una mica apagada. No sé si era perquè havíem tingut problemes amb la part audio o que eren les 3 de la matinada meves i jo ja no hi era tota.
      Hi ha tantes coses que aclaparen, Griselda. Em sembla que com més anys tenim més ens afecten aquestes coses.
      Gràcies! Una abraçada!

      M'agrada

  8. Imma C. ha dit:

    BONA DIADA !
    LLUITEM I GUANYEM!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.