La dona que infectava a tort i a dret

Fa un poc més d’un segle, una dona va causar diversos brots de febre tifoide a l’estat de Nova York. Va infectar directament 51 persones i va causar, també directament, tres morts, però dels brots que va iniciar tota soleta van morir 639 persones, que se sàpiga de segur, i moltes més que no es pot provar. Tot i això, ella no va tenir mai cap símptoma, ja que era una portadora i transmisora totalment asimptomàtica. La dona es deia Mary Mallon; però se la coneix popularment com a Thyfoid Mary, malgrat que es considera políticament incorrecte anomenar-la així.

L’any 1907, en una casa a Park Avenue, Nova York, van entrar en contacte una cuinera i un detectiu. La cuinera era Mary Mallon. El detectiu, de nom George Soper, era un expert en sanejament urbà, conegut com a lluitador d’epidèmies (epidemic fighter) i havia estat cridat en nombroses ocasions per l’estat de Nova York per tal que investigués brots de malalties. Aquell any, George Soper va arribar a la casa de Park Avenue per investigar uns brots de febre tifoide que, estava segur, provenien de la cuinera Mary Mallon.

Mary Mallon era una dona irlandesa que havia immigrat a Nova York quan tenia 15 anys. I després de passar uns anys amb uns oncles que vivien allí, va posar-se a treballar de cuinera. Entre l’any 1900 i el 1907, va treballar per a set famílies a diferents llocs de l’estat de Nova York, i a totes les set cases hi van haver brots de febre tifoide mentre Mary hi treballava. George Soper feia mesos que investigava un seguit de brots a l’estat de Nova York, els quals ja havien causat 639 morts. I aquella va ser la primera vegada que Soper va poder traçar-ho tot a un sol portador: Mary Mallon, la qual, d’altra banda, es trobava perfectament.

Va ser gràcies a aquest cas que Soper va confirmar que hi ha portadors i transmisors de malalties que són asimptomàtics. Els resultats de la seva investigació els va publicar més endavant al Journal of the American Medical Association. Però aquest cas va dur també a un debat sobre la llibertat personal quan es tracta d’anar contra la salut pública.

Quan, a la casa de Park Avenue, George Soper va confrontar Mary Mallon amb l’evidència, i li va demanar unes mostres d’orina i de femta, la dona va llançar-se cap a ell amb un gros ganivet. Uns dies més tard s’hi va enviar la Dra. Sara Josephine Baker. Aquesta metge, la primera dona en adquirir un doctorat en salut pública, va provar de convèncer Mary Mallon que li donés les mostres que ja li havia demanat George Soper, però Mary va reaccionar amb igual violència. A la fi, amb l’ajuda de cinc policies, la Dra. Baker va dur Mary Mallon a un hospital on es van aconseguir les mostres –després que Mary gairebé aconseguís fugir. I, efectivament, Mary Mallon era portadora de salmonella typhi el bacteri que causa febre tifoide.

Contra la seva voluntat, es va posar Mary Mallon en quarantena en una petita casa en una illa, a l’estuari de Nova York, on només hi havia un hospital. L’any 1909, Mary, amb un advocat, va dur el Departament de Salut de Nova York a la cort, argüint que l’havien empresonat. Mentrestant l’opinió pública debatía sobre si la llibertat individual era més important o no que la salut pública. L’afer anà a parar a la Cort Suprema, la qual va decidir que s’havia de protegir la comunitat contra la recurrència de la malaltia i, per tant, Mary Mallon havia de continuar confinada a l’illa. Un any més tard, però, un nou comissari de salut la va deixar lliure amb la condició que no tornés a treballar de cuinera.

Però Mary Mallon hi va tornar. Fins l’any 1915 va treballar per Nova York i New Jersey en un hotel, un spa, un restaurant, una pensió i una clínica de maternitat, sempre de cuinera. Quan aquell any hi va haver un brot de febre tifoide, es va demanar al detectiu George Soper que tornés a investigar. I la cuinera que s’anomenava Mrs. Brown va resultar ser Mary Mallon, la transmisora també d’aquell brot. Se la va tornar a confinar a l’illa, on es va quedar fins que va morir.

George Soper va comentar diverses vegades que el cas de Mary Mallon mostra com és de difícil fer entendre a la gent que està infectada que ha de protegir els altres. Segons sembla, Mary Mallon mai no va creure que ella podia infectar ningú, perquè mai no va creure que fos portadora del bacteri –com podia ser-ne si es trobava perfectament? Però no era només una portadora, sinó una súpercontagiadora.

Mary Mallon ha estat el tema d’una peŀlícula, de diversos llibres, entre d’altres una noveŀla, i ha estat també un personatge de Marvel Comics.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Temes relacionats amb la ciència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a La dona que infectava a tort i a dret

  1. Aana Maria Villalonga ha dit:

    Carai, que curiós. Moltes gràcies per aquest post, Shaudin!

    M'agrada

  2. Gràcies, estimada. Quan puguis a veure si llegeixes el post de la setmana passada (quan puguis i no cal que comentis).

    M'agrada

  3. Marta Valls ha dit:

    Interessantíssim Shaudin!. Molta gent no sap que és portadora i ho van escampant.
    Ara,sembla que hi ha un altre rebrot de la COVID.
    Una abraçada!!
    Marta Valls

    M'agrada

    • Hola, Marta. És el que va passar amb Mary Mallon, però llavors no se sabien tantes coses com ara i, ella, una dona ignorant, no podia creure-ho. Avui en dia, que hi hagi gent que continua ignorant que es pot ser portador sense símptomes, és per llogar-hi cadires.
      Cuida’t molt.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. yeagov ha dit:

    Fa uns dies vaig sentir en un programa de ràdio la història de Mary Mallon.
    https://go.ivoox.com/rf/68799572
    Actualment encara, malgrat tot el que ha avançat la medecina, encara ens és difícil entendre com funcionen les malalties, que una persona pugui ser portadora i transmissora, però no desenvolupar la malaltia ella.
    Fa dos dies vaig penjar un vídeo que vaig gravar sobre el monument al doctor Bartomeu Robert al meu canal de Youtube (Enllaç del vídeo
    https://youtu.be/A7L6ZHxtVNQ). El doctor Robert va ser metge i alcalde de Barcelona. Ho resumiré: Va aconseguir un gran prestigi com alcalde i com metge. Com a metge va destacar-se per combatre dues epidèmies que periòdicament mataven molta gent a Barcelona, febre groga de 1870 i la de còlera de 1885,
    Les ciutats on vivim patien de greus problemes de sanitat, que fins a finals del segle XIX i inicis del XX, no es van combatre, sovint degut a la inoperància de les autoritats i que la medecina en el segle XIX encara aplicava mètodes quasi medievals.
    En el cas de Mary Mallon la solució va ser l’aplicada en molts casos de malalties contagioses i que no sabien com tratar-la, separar-la de la societat, per impedir que seguís actuant com agent involuntari de propagació. Mètode que es feia servir amb altres malalties, per cert.
    Crec, també, que el fet que fos dona i pobre, també va influir en com se la va tractar.

    M'agrada

    • Hola! Feia segles que no ens comunicàvem. Un amic també em va dir això del programa de ràdio, però no he tingut temps de mirar-ho. D’entrada costa d’entendre (portadors-transmissors sense símptomes) però es troben explicacions (no que jo les entengui gaire). Vaig veure el teu vídeo (i el gat de la MGM 😊), amb un tema molt interessant (sabia qui era el doctor Robert, però no tot el que expliques). No he tingut temps de mirar més vídeos del teu canal perquè ni temps de respirar tinc. No sé si a la Mary Mallon la van tractar pitjor per ser dona, per ser pobre em sembla més probable. De tota manera, tant George Soper com després la Dra. Baker, eren persones molt preocupades per la bona salut de la població; posar la Mary a la illa és el que es feia llavors amb la gent que infectava, tal com comentes.
      A reveure!

      M'agrada

  5. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Interesant història que desconeixia gràcies. Una abraçada des de Palma 🙂

    M'agrada

  6. Griselda ha dit:

    Ben curiós, com la ficció i la realitat arriben a tenir tants punts en comú.

    M'agrada

  7. lgarate2013 ha dit:

    Historia totalmente desconocida.
    Eskerrik asko Shaudin.
    Una abraçada molt fort,
    K.& M.

    M'agrada

    • Kaixo, Koldo i Marga,
      És el que veig, que allí quasi ningú sap aquesta història. Josabia el mateix que aquí sap molta gent, el cas amb la Mary, però vaig descobrir tota la part amb en George Soper que desconeixia fins a cercar coses per fer el post al blog.
      Besarkada handi bat!

      M'agrada

  8. Maria Sanchez ha dit:

    Una historia super interesante en estos momentos. El dilema de la libertad individual y la salud publica veo que viene de lejos. Gracias.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María, sí, sens dubte que aquest dilema fa molt que dura. Ja al segle XVII se’n parlava a Londres. I, sí, em va semblar que esqueia moltíssim aquesta història, sobretot per això dels portadors sense símptomes que s’ha vist tant amb la Covid.
      Una abraçada!

      M'agrada

  9. Loli Montero ha dit:

    M’ha encantat! 👍

    M'agrada

  10. vambesa ha dit:

    Un cas que en el context de la Covid, i amb tants contactes com tenim actualment, revesteix una especial importància. La responsabilitat personal és imprescindible. A la pobra Mary la van privar de tot; llibertat de moviments primer i exercir la seva professió després. Ara n’hi ha prou amb prendre mesures força menys lesives, però hi ha gent que ni això… En fi. Gràcies per compartir aquesta història! Una gran abraçada, Shaudin, i cuida’t, cuida’t molt! 🤗😘

    M'agrada

    • Hola Vicenç, contenta de trobar-te una altra vegada per aquí. Per això em vaig decidir per aquest tema, i també perquè vaig pensar que no el coneixieu, tot i que m’he trobat que algunes persones van sentir un programa de ràdio a Catalunya sobre la Mary Mallon. Això de la responsabilitat personal falla molt, pel que he vist amb la Covid. Em sembla que molta gent pensa com pensava Mary Mallon, que no poden contagiar, però després de més de 100 anys no han pogut aprendre alguna cosa? En fi, sí. Una forta abraçada!

      M'agrada

  11. Teresa ha dit:

    Molt interessant, desconeixia el cas de la Mary Mallon, en algunes coses ens recorda a la pandèmia actual. On acaba la llibertat individual i comença el bé col·lectiu? Cuida’t molt, Shaudin. Una abraçada!!

    M'agrada

    • Hola, Teresa. A mi també m’ho recorda, la pandèmia actual, perquè hi ha coses quasi calcades, sobretot si esbrines sobre el cas. De fet, fa mesos vaig llegir sobre la plaga de pesta al Londres de mitjans del segle XVII, i em semblava impossible veure tantes similituts amb avui. Sembla que no aprenem –la gent hauria de saber més història; és necessari per no cometre les mateixes errades una vegada i una altra. Gràcies, cuida’t tu també! Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.