Hipopòtams i formigues republicanes

Colòmbia, un país amb coses meravelloses i d’altres de terribles, fa anys que té un problema amb els hipopòtams. Sí, ja sé que no és un animal de l’Amèrica del Sud, però a Colòmbia n’hi ha des que Pablo Escobar, el famós traficant de cocaina, se’n va fer portar. Potser ja n’esteu assabentats, però ho contaré per si de cas hi ha qui no ho sap.

Els hipopotams són animals terriblement agressius i poderosos que dominen allí on es troben. I això ha passat a Colòmbia amb els hipopòtams que eren de Pablo Escobar. Segons diuen, en tenia quatre, però després de la mort d’Escobar van fugir i van arribar fins al gran riu Magdalena on es van multiplicar –en poc temps ja n’eren 40, i es calcula que ara n’hi ha entre 80 i 100–. En conseqüència, la fauna local ha sofert, diverses especies endèmiques poden extingir-se i tot plegat esdevenir un autèntic desastre ecològic, ja que en uns 20 anys més hi podria haver milers d’hipopòtams a Colòmbia. A més, són un gran perill per la gent que viu prop del Magdalena, perquè els hipopòtams, animals territorials i ferotges, s’aventuren fins i tot dins dels pobles. S’ha parlat de castrar-los, però a veure qui és capaç de castrar un hipopòtam, i no diguem si n’hi ha dotzenes. Segons sembla, és una tasca pràcticament impossible de fer.

Això d’introduir espècies foranes iŀlegalment ha esdevingut un maldecap a molts països (potser a tots?). No n’hi havia prou amb la contaminació, deforestació i etcètera etcètera, que a sobre tot de delinqüents han hagut d’introduir espècies alienes en uns ecosistemes diferents. Però quina educació ha rebut aquesta gent? Cada dia més decebuda amb la raça humana; no tenim remei.

Bé, per acabar d’una manera més alegre: sabíeu que hi ha formigues republicanes? Doncs sí, n’hi ha, perquè no totes tenen una reina. L’anomenada diacamma rugosum, una formiga nativa de Borneo –per bé que es troba també a molts altres països del sudest d’Asia–, no té una casta amb monarquia. En comptes de tenir una reina, les obreres prenen part en llargues competicions fins a decidir quina serà la millor per pondre els ous.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Medi ambient, Natura i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a Hipopòtams i formigues republicanes

  1. lgarate2013 ha dit:

    Una buena lección, Shaudin. Zaindu!!!
    Besarkada bat, K.& M.

    Liked by 1 person

  2. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies Shaudin!

    Xavier

    M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    És interessantíssim l’article que ens has enviat avui, no només curiós. Voldria compartir-lo, però necessito que hi facis un retoc: en la darrera línia es llegeix “quina serà la millor per posar els ous”, i hauria de dir “…per a pondre els ous”. Ho pots fer? M’agradaria enviar-lo de seguida. Gràcies, estimada Shaudin.

    M'agrada

    • Hola, Rosa,
      Com sempre, estic contenta que t’agradi. Hi ha tantes coses interessants al món! A mi em fascina descubrir-ne de noves, però la falta de temps no em permet esbrinar-ho tot com voldria. Estimo molt aquest món i em dol veure com el destruim, per exemple amb això dels hipopòtams a Colòmbia, com si l’amazonia no estigui patint prou amb els incendis i amb tants arbres com tallen (i un llarg etcètera). L’especie de formigues diacamma rugosum són poc conegudes per la gent en general. A mi em fa molta gràcia que no tinguin reina (mai no m’ha agradat la monarquia, tal com se sol entendre; el Regne de Mai, a l’altre món, és diferent perquè la “reina” és escollida pel poble). Ja vaig corregir l’errada que, com et vaig dir, va ser una badada perquè ho sé molt bé. Ara n’acabo de corregir una altra (escric aquestes entrades al blog a cent per hora), perquè em sembla que pensava en l’anglès i no era correcta: havia posat “treballadores”, les formigues, i em sembla que hauria de ser “obreres”.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. Maria Sanchez ha dit:

    Conocía la historia de los hipopótamos, por todos lados encontramos la introducción de especies foráneas ilegales, pero a veces introducidas para solucionar un problema que han acabado provocando uno nuevo más grave,
    Desconocía la existencia de hormigas republicanas.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, María,
      Sí, és cert, de vegades s’han introduït espècies foranees per solucionar un problema i ha acabat en un desastre. Si més no, en aquests casos, s’ha fet amb una bona intenció (per bé que és ser ruc, fer això), però els que introdueixen espècies il.legalment, moltes vegades per fer-se el graciós o perquè l’animal ha fugit, no té nom. És crear un altre problema, i de vegades ben gros, sense cap benefici, de vegades per a ningú.
      Això de formigues republicanes ho dic jo, eh, hahaha. Però sí, són formigues sense reialesa.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  5. Margarida Aritzeta ha dit:

    Que curiós és el món dels animals… I què en feia l’Escobar de quatre hipopòtams?

    M'agrada

    • Hola, Margarida,
      És molt curiós, el món dels animals, a mi m’encanta aprendre’n coses (de tota la vida que llegeixo i, sobretot, veig documentals sobre animals). Pel que fa als hipopòtams, Pablo Escobar tenia un zoològic a la seva finca, més que res per fer feliç a la seva filla, encara una nena. Entre d’altres animals hi havia 4 hipopòtams. Quan van cosir a trets l’Escobar, i la dona i fills van fugir i tot va anar enlaire, ningú s’ocupà del zoo privat. Eventualment els hipopòtams van partir i van anar a parar al riu Magdalena (suposo que devia ser molt a prop).
      Una abraçada!

      M'agrada

  6. Anna M Villalonga ha dit:

    Que curiós tot plegat, Shaudin. Gràcies!

    M'agrada

    • Els posts d’animalons sempre t’agraden, oi, Potato?, com qualsevol que et conegui es pot imaginar. M’agrada escriure sobre coses curioses dels animals. Generalment és sobre temes que conec, però de vegades ho acabo de descobrir en topar-m’hi inesperadament. En aquest post sabia bé la qüestió dels hipopòtams, però m’havia assabentat d’aquestes formigues feia uns dies.
      Una abraçada!

      M'agrada

  7. Marta Valls ha dit:

    No ho sabia i m’ha agradat molt aquesta anècdota.
    No he rebut el correu electrònic. Espero poder respondre per aquí.
    Una abraçada Shaudin i molt bon dia!

    Marta Valls

    M'agrada

    • Gràcies, Marta! Em fa feliç saber que t’ha agradat (res fa més feliç un escriptor que quan li diuen que agrada el que ha escrit). Bé, veig que el tema del correu electrònic s’ha resolt. De tota manera, sempre és millor respondre directament al blog. I clica que vols que t’avisin si hi ha més comentaris. És clar que te n’arribaran uns quants, però també veuràs la meva resposta. O, senzillament, de tant en tant passa pels posts a veure si tens resposta meva. Tu mateixa, com vulguis.
      Una abraçada!

      M'agrada

  8. Gemma Colomé ha dit:

    Els hipopòtams tan grossos i amb potes curtes, sembla que no puguin ser tan perillós. Com és que els animals més perillós són els peluixos més estimats? Lleons, osos , hipopòtams… Serà que volem exorcitzar les nostres pors encestrals ?
    Això de les formigues és curiós, però al cap i la fi sols una transmetrà els seus gens. Dictadura-republicana? República-dictatorial?
    Una abraçada com sempre.

    M'agrada

    • Hola, Gemma. Tens raó, hi ha animals perillosos, com els hipopòtams, que semblen com per jugar-hi, però recorda que també n’hi ha d’altres que ja se’ls hi veu que en són (cocodrils, serps, taurons…). Els hipopòtams maten cap a 500 persones cada any a l’Àfrica, que déu n’hi do. Precisament ara hi ha un gran problema a Kenya: hi ha hagut terribles inundacions i els hipopòtams han envait llocs habitats que es troben inundats. Hi ha declarada una guerra entre hipopòtams i pagesos. És terrible i ni uns ni els altres en tenen la culpa. Hahaha, cert, això d’aquestes formigues sembla ser una república dictatorial, hahaha!
      Una abraçada!

      M'agrada

  9. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Jo som biòleg i no ho sabia. Que introduir especies no autòctones si sabia que era greu per la fauna i flora autòctones. El de las formigues és curiós. Una abraçada des de Palma

    M'agrada

    • Hola, Juli. No es pot saber tot, seria impossible. Com li deia a l’Anna Maria, quan explico aquestes coses, n’hi ha que ja les sabia (com el cas dels hipopòtams) i d’altres les acabo de descobrir, sense buscar-ho, m’ho trobo de sobte per l’internet, com aquestes formigues, de les quals uns dies abans no en sabia res. Molt curiós, realment, per això em va cridar l’atenció.
      Una abraçada des de Toronto!

      M'agrada

  10. Imma C. ha dit:

    -El meu caparràs espanta
    amb més morro que no front.
    i tinc una pell tan dura,
    que és la més dura del món!

    Nedo com una sirena.
    menjo herbeta al regadiu
    i sé durar sota l´aigua:
    sóc un elefant de riu.
    (…)
    Josep Carner. Bestiari. 1964

    M'agrada

  11. jordi martí miró ha dit:

    I les antivonceptives per ,”hipopotomas”, encara no s’han inventat…

    M'agrada

  12. jordi martí miró ha dit:

    Hola Shaudin: pot ser que em fiqui on no m’ho demanen, però t’ho he de dir: ets una persona intel·ligent, preparada i amb molt bona formació i crec que el teu exercici podria ser en altres llocs, menys exigents i més benignes per a tu . El món no sol canviar: és un el que canvia i si sempre es fan les coses de la mateixa manera, els resultats sempre són els mateixos… encara que de vegades els canvis espanten. Ho sé per experiència pròpia. Una abraçada i cuida’t molt.

    M'agrada

  13. Griselda ha dit:

    Un mon ben estrany, vet aquí!
    Salut.

    M'agrada

    • Hola, Griselda. Un món ple de misteris. I molts més que no s’han descobert. L’humà pot ser tan bàrbar que és capaç d’acabar amb totes les espècies, fins i tot les que no han estat descobertes o que no se’n sap quasi res. Les eliminarà abans de ni saber que existeixen.
      Salut i abraçada!

      M'agrada

  14. Teresa Sagrera ha dit:

    Molt interessant Shaudin, desconeixia les dues curiositats. El món hi ha tantes coses per descobrir!! De manera que a Colòmbia, si no troben una solució, aviat estaran pitjor amb els hipopòtams que nosaltres amb els senglars, que ja baixen fins a Barcelona.
    Això de les formigues republicanes estaria bé que es pogués fer extensiu a altres espècies. Una forta abraçada!

    M'agrada

    • Hola, Teresa. Moltes gràcies per comentar els meus posts, em fa molt contenta. Però si estàs massa enfeinada i de vegades te’n saltes, no passa res, eh? Jo contentíssima que em comentis, però tranquil.la quan no puguis. Sí, serà com amb els seglars (he llegit que és un problema a certs barris de Barcelona), però tenint en compte que un hipopòtam pot partir una persona en dos com si res, hi ho fan, et maten si els molestes o pensen que ets en el seu territori. Ben cert que hi ha tant per descobrir al món! Sempre ho penso.
      No sé gaire d’insectes, però no m’estranyaria que n’hi hagués algun altre de republicà. N’hi ha tants, d’insectes, que qui ho sap. Una forta abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.