Sovint vull dir alguna cosa en català, però la paraula clau que em ve al cap és en anglès i no li trobo equivalent en català. D’altres vegades em passa el contrari, quan no aconsegueixo una bona traducció a l’anglès de la paraula catalana que m’ha vingut al cap. I tinc la impressió que depèn del tema. Si es tracta d’un tema de por, per exemple, l’anglès ens guanya, em sembla. Si m’equivoco, ja m’ho direu.
En anglès hi ha una veritable pila de mots per expressar la por. Només enfocant-nos en els adjectius qualificatius ja en tenim un munt. I no trobo tants equivalents en català. Fem-hi una ullada.
Comencem amb l’adjectiu més simple pel que fa a aquest tema: scary o “que causa por”. Per tant, no tenim l’adjectiu “por” i diem “de por”. A scary movie serà, doncs, “una peŀlícula de por”.
Però què fem amb eerie? Ho tradueixen com “misteriós” o “estrany”, però ja hi ha una paraula equivalent en anglès per “misteriós”, que és mysterious i per “estrany” és strange. A més, aquestes traduccions no són el que vol dir eerie. Com traduim, doncs, eerie sense traduir-ho per “misteriós” o “estrany”? No ho sé, no trobo cap mot equivalent. Només puc pensar en “una cosa misteriosa/estranya que fa por” —perquè no totes les coses misterioses o estranyes fan por—, per bé que no és una traducció que rutlli en absolut. Alguns exemples serien: an eerie song (una cançó estranya que fa por); an eerie fog (una boira misteriosa que fa por); an eerie midnight cry (un crit misteriós que fa por a la mitjanit). Bé, trobeu alguna cosa millor, en català?
Anem a una altra: ghostly, aquesta encara ja que es pot traduir per “fantasmal”, però de vegades no és ben bé això en català. Per exemple: his paintings are extremely colorful and yet ghostly (les seves pintures són molt colorides si bé fantasmals). Em sembla que no estem dient exactament el mateix.
I què me’n dieu de uncanny, la qual també tradueixen com “estrany”. I, sí, uncanny vol dir “estrany” però no només; seria més aviat “estrany d’una manera inquietant”. Per exemple: an uncanny feeling that she was being watched (una estranya i inquietant sensació que l’estaven vigilant); he bore an uncanny resemblance to the dead sailor (tenia una estranya i inquietant semblança al mariner mort).
Continuem amb el mot creepy, que solen traduir per “horripilant”, però en força casos em sembla una mica exagerat. Creepy vol dir que una cosa o persona causa una sensació desagradable de por o d’inquietud, com per example: is she still married to that creepy guy? (encara està casada amb aquell paio desagradable i inquietant?).
Ei, i la meva preferida: spooky, que es tradueix com “esgarrifós”, però no em sembla que expressi prou bé el mot spooky que significa una cosa sinistre que causa por o inquietud. Aquí teniu uns exemples: I bet this place is really spooky late at night (m’hi jugo alguna cosa a que aquest lloc és realment sinistre i causa inquietud tard a la nit); a spooky bedtime tale (un conte de por de l’hora d’anar al llit); it’s kind of spooky (és així com inquietant); dark spooky castles haunted by ghosts (castells foscos, sinistres i amb fantasmes).
I també tenim blood-curdling. Més fàcil, aquest adjectiu. Literalment vol dir que coagula la sang, però em sembla que una bona traducció seria “aterridor”, com a the warrior’s blood-curdling cry (el crit aterridor del guerrer). Molt similar és spine-chilling. Literalment, que refreda l’espinada, i que també es podria traduir com “aterridor” o bé “esborronador”.
I n’hi ha més: weird, unearthly, frightening, hair-raising, terrifying, chilling i un llarg etcètera; però és tard, estic molt cansada i això es fa llarg. En qualsevol cas, només volia explicar que de vegades em torno ximple cercant al cap una bona traducció, que no trobo perquè de fet no existeix; i també volia dir que de mots per coses de por, l’anglès n’és curull. Ah, i sisplau, feu-m’ho saber si trobeu una bona traducció al català per algun d’aquests mots.
Avui fa por el teu post!.
No sé anglès, avui per a mi és una mica difícil.
Bon dia i una abraçada!
Marta
M'agradaM'agrada
Els originals són sempre millors q les traduccions,cada llengua és en definitiva una cultura d’un determinat lloc i la seva gent, dls mots i la seva riquesa depenen les vivències i les necessitats que en van tenir en altres segles, segons el meu punt d vista.
M'agradaM'agrada
Hola, Angi! No ens coneixem, oi? Per bé que conec unes quantes Angi a la xarxa (ets una de les que conec?). Sigui com sigui, benvinguda al meu blog! Molt d’acord amb tu, pel que fa a les llengües. Com li deia a un altre comentari, em sembla que les característiques geogràfiques del lloc on es va originar una llengua deu tenir molt a veure amb con va evolucionar en un principi. És això que dius de les vivències i necessitats.
Gràcies pel teu comentari!
M'agradaM'agrada
Hahaha! Hola Marta. No cal saber anglès per entendre el post, ajuda però no és imprescindible. Només volia fer entendre que cada llengua té les seves idiosincràsies i, en el meu cas, de vegades es fa molt difícil.
Bona nit i una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies!
Xavier
M'agradaM'agrada
A tu, Xavier!
M'agradaM'agrada
Fa pensar el teu post. A què es deuen aquestes diferències? Posen de manifest diferents capteniments, diferents actituds vitals? La riquesa de les llengües…
M'agradaM'agrada
No sóc lingüista, per tant no tinc una resposta professional, però suposo que les diferències tenen a veure amb les característiques geogràfiques del lloc on es va originar una llengua, o d’on es va originar la llengua d’on ve una altra llengua, per exemple latí i català, malgrat que en aquest cas les dues venen de la mediterrània. Sí, i tant, la riquesa de les llengües, ja ho pots ben dir.
M'agradaLiked by 1 person
La teva reflexió ha provocat una bonica i interessant conversa. Gràcies!
M'agradaLiked by 1 person
No sé gaire anglès i no puc ajudar-te. Però crec sincerament que les llengües les han creat els seu parlants d’acord amb les seves vivències i, en bona part, amb la influència del clima. Estic segura que el nostre, tan lluminós i càlid, no és propici a les sensacions de la por d’altres llocs on cal expressar-la amb tantíssims mots i expressions diferents que donen més matisos a allò que els seus parlants senten. La riquesa de les llengües es fonamenta en la necessitat del seu ús.
M'agradaLiked by 1 person
Estimada Rosa, ja em vas ajudar molt amb les novel.les de la saga, no amb paraules en anglès, però amb altres coses. I era llavors, precisament, quan l’anglès m’embolicava més. Volia explicar o descriure alguna cosa a la novel.la, i una paraula clau per fer-ho bé, tal com ho veia la meva ment, era amb l’ús d’una paraula específica en anglès, i aleshores em trobava que no existia res prou semblant en català. Però mentre no torni a escriure una novel.la no em suposa gaire maldecap. Sí, sí, justament ho estava dient a les respostes de dos comentaris més amunt, que per lògica quan es formen les llengües creen un lèxic relacionat amb les condicions geogràfiques del lloc. I, sí també, em sembla que el nombre tan gran de paraules per expressar la por en l’anglès ve del seu clima plujós i boirós.
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Sí, els camps semàntics de les diferents llengües no es corresponen del tot mai. Per això cada llengua que coneixem és una riquesa que ens obre la ment a conceptes diversos i ens amplia la visió del món.
M'agradaLiked by 1 person
Potato, tu que et queixes, amb raó, quan escriuen el teu cognom malament, i mira com l’has escrit aquí 😏. Però que escrius el teu nom cada vegada que comentes? Perquè l’altre dia havies escrit malament el nom Anna.
Ho sé, que no es corresponen del tot. Un mot pot tenir un equivalent exacte, per bé que no sempre, però si parlem de camps semàntics mai no es corresponen del tot, cert. Jo volia fer entendre el maldecap que moltes vegades pot ser el dia a dia, quan vius amb dues llengües (i 3) i només una es parla al país on vius, però l’altra és realment la teva, la que parles amb amics i família i, a sobre, ets escriptor i escrius també amb aquesta que no és la que sents tot el dia i amb la que vius.. I també em referia a la quantitat de paraules per dir por en anglès. I, bé, era tard i havia d’escriure un post i pensar en un tema ben rápidament. Petons!
M'agradaM'agrada
Besarkada bat. K, & M.
M'agradaM'agrada
I una abraçada de tornada, K. & M.! Esteu bé?
M'agradaM'agrada
Jo estudio el nivell més bàsic d’angles. M’ha semblat interesant, guardaré aquest post. Una abraçada 🙂
M'agradaM'agrada
Hola, Juli. Celebro poder-te ajudar amb l’anglès, encara que és molt poquet. Fas molt bé d’estudiar-lo perquè avui en dia es necessita per moltes coses, però sobretot perquè sempre és interessant aprendre una nova llengua. Pots practicar parlant amb la Rita 😀.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Quin post tan ben trobat, la por i les paraules per expressar-la en català i anglès.
AGAFA´M PER ON VULGUIS
Agafa´m per on vulguis.
hi trobaràs la por.
La por pesa muntanyes
i encén vials somorts.
Sovint frisant espero
davant de l´horitzó
que una altra por més fonda
em llevi el tremolor.
Encarcarat de vista
oblido qui sóc jo.
La solitud no tempta.
La por mata la por.
Segimon Serrallonga (1930-2002)
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies, Imma! Contenta que t’agradi. I tu sempre tens algun poema molt ben trobat per als meus temes. No sé pas com t’ho fas.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Por poco me olvido comentar este post. Lo he leído esta mañana en el móvil pero refiero escribir la respuesta en el PC
Hace muchos años descubrí lo difícil que es ser traductor!!!!
Resulta interesante que haya un repertorio tan amplio de palabras relacionadas con el miedo. Recuerdo haber leído que esto ocurre con la palabra nieve en los países en la que abunda mucho.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, María. I ja devies pensar que jo m’havia oblidat dels comentaris vostres. L’altre dia en vaig poder respondre uns quants, però no tots, i ara hi torno. A veure si puc resondre a tothom perquè tinc un mal a les cervicals! Clar, em passo el dia i la nit a l’ordinador amb coses de la universitat. Entenc el que dius del mòbil, tot i que jo ni llegir no puc al telèfon (ja saps que odio els telèfons –ben mirat sóc ben rara, oi?). Sí, és dificilíssim traduir, traduir bé, sobretot literatura però no només. Una vegada vaig voler traduir unes pàgines d’una novel.la de l’autor Thomas King, on hi ha molta mitologia dels pobles indígenes canadencs i, a sobre, molt humor; i pels cabells de la Nana com va ser de difícil! I sí, aquí els inuit tenen moltes moltes paraules per expressar la neu (no tantes, però, com s’havia dit).
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Suposo que un lingüista, et podria ajudar molt més. Es fa difícil trobar més expressions de les que hi ha en anglès. No n’hi ha cap que és pugui traduir com “cargar-se de por” ? o això queda per l’escatologia catalana, només ?
M'agradaM'agrada
Hola, Griselda. Oh, i les que em vaig deixar, de paraules i expressions. La llista seria inacabable. També hi ha “cargar-se de por”, però aquí es considera molt vulgar i no es diu gaire. Aquí la tens: “to shit oneself in fear”.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
De què tens por
Culpes petites, culpes suportables, culpes immenses, combinables, reversibles
De tot això ens parla Andrea Jofre al digital “Catorze” cultura viva
M'agradaLiked by 1 person
Ei, Imma, avui tinc m’envies un poema i un escrit. M’ha agradat l’Andrea Jofre i el seu escrit sobre la por. També d’altres d’ella. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Hola, Shaudin,
M’ha agradat molt aquesta publicació. És interessantíssim veure els diferents matisos de les paraules, aquesta és la gran riquesa d’una llengua, oi? He trobat aquest enllaç, imagino que ja el coneixes.
https://hyperdic.net/ca/terror
M’encanta col·leccionar paraules!
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Uep 🙂
‘Passar pena’ no és un adjectiu, però per ventura serveix?
Segons es DCVB, “Passar pena’: sofrir, patir angoixa moral, dolor; per ext., sofrir dolor físic; fig., estar una cosa en situació inestable o perillosa, en perill de caure, de rompre’s, de fer-se malbé (Mall., Men.). ”
Ho utilitzam també per indicar
por per incertesa. p.ex. “Pas pena de si plourà o no”
Salut,
T.
M'agradaM'agrada
Ah,
I gràcies per tan bell blog!
Afegesc unes paraulotes més de misteris de pors… 😉 Que en adjectius potser existeixen, però no ho he sentit gaire:
Fer… feredat, paor.
I destarotar, o ‘destirotar’?
A muntanya antigament solia usar-se vulgarment acolloniment, acollonidor… P. ex. molt famós avui dia es topònim des Pas de s’Acolloniment, on s’inicia una etapa de torrent dita Sa Fosca, que era ben acollonidora, feia més por i era incerta.
Bones matinades,
T.
M'agradaM'agrada