La dona que va evitar un atac d’Estats Units al Canadà

L’any 1813, Laura Secord, després d’una caminada èpica, va donar l’alarma sobre un atac imminent dels Estats Units a les colonies canadenques. Va ser durant l’anomenada Guerra de 1812.

La Guerra de 1812 és complicada i llarga d’explicar, per tant em limitaré a dir que va ocórrer en territory dels Estats Units i de les colonies canadenques. Hi van estar involucrats americans, anglesos, colons canadencs, diverses nacions indígenes de l’Amèrica del Nord i un poc els espanyols. Pel que fa a les causes, n’hi havia un munt, però una de molt clara per part dels Estats Units era annexionar-se les colonies canadenques.

Laura Ingersoll va néixer l’any 1775 a Massachusetts. Malgrat que el seu pare va lluitar a la Guerra d’Independència Americana (1775-1783) al costat dels rebels, l’any 1795 la Laura va immigrar a la colonia britànica d’Upper Canada (gran part del que és la província d’Ontario), com van fer molts altres que donaven suport a la Gran Bretanya, els loyalists. Un cop allí, la Laura va rebre una subvenció per establir-s’hi, va obtenir una petita casa i va regentar una taverna. Passats dos anys es va casar amb James Secord i la parella se’n va anar a viure a Queenston, prop de Niagara Falls. Poc després d’esclatar la guerra amb els Estats Units, en James va ser ferit a la batalla de Queenston Heights i va ser rescatat del camp de batalla, literalment, per la seva dona! Mesos més tard els americans van ocupar part de la península de Niagara, Queenston inclós. Unes setmanes després de l’ocupació, la Laura va sentir la conversa d’uns oficials americans: els Estats Units preparaven un atac sorpresa a la part no ocupada d’Upper Canada.

Atès que el seu marit estava convalescent i no ho podia fer, la Laura va decidir anar ella a avisar al tinent James FitzGibbon que comandava les forces britàniques a Beaver Dams, a 32 km de distància, a través de terres boscoses i desconegudes per la Laura. La caminada que va fer es considera heròica.

La Laura va sortir a la matinada i, en comptes d’agafar la ruta més directa, va fer volta per evitar topar-se amb guardes americans. Al vespre, després d’haver caminat tot el dia sense treva, s’adonà que estava desorientada. S’havia perdut dins l’espessor dels boscos. I tot d’un cop es va trobar amb una acampada de guerrers mohawk. De moment es va esverar, però va mantenir la calma mentre explicava a tota la colla de guerrers que el seu marit estava convalescent, que ella tenia un missatge molt urgent pel tinent James FitzGibbon a Beaver Dams, i que estava perduda. Com que els mohawk estaven de part dels anglesos, de seguida van ajudar la Laura, guiant-la tota la nit fins a arribar a Beaver Dams.

Passats dos dies, l’exèrcit americà que anava a caure per sorpresa sobre els defensors d’Upper Canada va ser emboscat pels britànics i 400 indígenes, i s’esdevingué la batalla de Beaver Dams. Els americans van haver de rendir-se. Va ser una gran victòria, però als informes oficials de la victòria, res es deia sobre Laura Secord.

Durant els següents 15 anys, la familia Secord va viure en la pobresa, fins que en James va aconseguir una plaça de jutge. Quan va morir en James, la Laura es trobà sense recursos i ja amb 66 anys, però era una dona espavilada i va obrir una escola per nens petits a casa seva. Les peticions al govern demanant una pensió no van tenir resposta.

Quan la Laura ja tenia 85 anys, el Princep de Gaŀles va fer una visita al Canadà i per casualitat es va assabentar de la caminada de la Laura durant la Guerra de 1812. Immediatament la va voler conèixer. Abans d’anar-se’n, el Princep li va enviar diners i la Laura va poder viure còmodament fins a morir a 93 anys.

Laura Secord és ara molt coneguda. Se l’estudia a totes les escoles com una gran heroïna de la historia del Canadà, se l’ha celebrat en poemes i obres de teatre, hi ha nombrosos llibres sobre ella, també estatues, una pintura amb el seu retrat en el Parlament d’Ontario a Toronto i un munt d’escoles al Canada duen el seu nom. No és estrany perquè, d’acord als historiadors, la heroïcitat de la Laura va alterar el rumb de la guerra que van acabar perdent els americans i Canadà és avui un país independent.

I per cert, també tenim les famoses xocolatines canadenques Laura Secord, una empresa de més de 100 anys i amb dotzenes de botigues per tot el país, que va triar aquest nom per celebrar l’heroïna canadenca.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Història i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a La dona que va evitar un atac d’Estats Units al Canadà

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin,
    Molt bonica aquesta història ben nova per mi.
    Moltes gràcies!
    Marta.

    M'agrada

  2. Xavier ha dit:

    Bon dia Shaudin! Gràcies per aquests fets que desconeixia!

    M'agrada

  3. Griselda ha dit:

    Bona jornada Shaudin. Bonica història.

    M'agrada

  4. Griselda ha dit:

    He fet un escrit i sembla que no s’edita.. Bona història. I bon diumenge!

    M'agrada

  5. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Bonica història que desconeixia. Una abraçada des de Palma

    M'agrada

  6. Maria Sanchez ha dit:

    Bravo, Laura!!!!!!
    Gracias por esta interesante historia, como todas las que nos cuentas.
    Una abraçada

    M'agrada

  7. lgarate2013 ha dit:

    ¡Eres fantástica, Shaudin! Siempre nos enseñas cosas interesantes.
    Besarkada bat, K&M

    M'agrada

  8. Imma C. ha dit:

    Amb molt de gust de conèixer la història de l´heroïna Laura Secord

    “A l´atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
    de ckasse baixa i nació oprimida.

    I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

    M.M: Marçal. Divisa

    M'agrada

  9. Anna ha dit:

    Una història genial! Massa dones esborrades de la història, és bó que anem florint-les mica en mica. Gràcies Shaudin

    M'agrada

  10. Teresa Sagrera ha dit:

    Bon dia, Shaudin. No coneixia la història de Laura Secord. Crec que és molt important donar a conèixer les històries de dones valentes que han marcat el curs dels esdeveniments. És ben trist que a ella el reconeixement li arribés tan tard. La història és un puzzle immens de minúscules peces protagonitzades per homes i dones anònims, encara que habitualment les pàgines dels llibres les omplen només les heroïcitats masculines. Gràcies per explicar-nos aquesta part del passat del Canadà. Una forta abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.