Bon Any 2022

Fa 3 anys vaig deixar de fumar. No he tocat ni una cigarreta des de llavors. N’hi ho faré. Però moltes vegades al dia, cada dia, em moro de ganes de fumar, sobretot quan vull escriure. Em quedo com aturada davant la pantalla, incapaç d’escriure res, com si no tingués cap força i el cap fos tan buit com la pantalla. Estic tipa dels anuncis aquests que si deixes de fumar et trobarás millor, tindrás més energia, millor salut, bla, bla, bla, pero jo mai m’havia trobat tan malament, mai amb tan poca energia i mai amb tan mala salut. És clar que tot em ve de la maleïda pneumònia de 5 mesos l’any 2019, però el cas és que la meva salut està feta un nyap i no tinc ni el plaer de poder fumar. No que ningú m’ho prohibeixi, sóc jo qui no vol fumar perquè vaig dir que no hi tornaria i sempre compleixo la meva paraula; també quan me la dono a mi mateixa.

Contenta que la Grossa hagi tocat a la vila de Castellterçol. Em va fer molta gràcia assabentar-me’n perquè a casa passàvem els estius a Castellterçol des que jo tenia onze anys. I ara que hi penso, enyoro Castellterçol. Tant de bo hi fos ara mateix. Voldria anar pel camí que va a la creu, allí pujar un pujolet, buscar fòssils una bona estona i després asseure’m a mirar la posta de sol, com havia fet tantes vegades.

Fa uns deu dies vaig tenir l’alegria de confirmar que el professor Joseph Gulsoy està bé. L’home ja té 97 anys, però viu sol, des que va morir la seva dona d’un accident, en una petita ciutat als afores de Toronto, i em deia que continua treballant en el diccionari. No vaig gosar preguntar de quin diccionari es tracta, aquest, perquè n’ha fet tants que ja no sé quin és quin! Ja sabeu que ell és professor emèrit de la Universitat de Toronto, va ser coŀlaborador de Joan Coromines, quan feia el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana i també l’Onomasticon Cataloniae, molts anys de feina, però no són els únics diccionaris en els que ha treballat. Va ser guardonat amb el premi Ramon Llull i el premi Catalònia, té un doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. I bé, que cada vegada que em comunico amb ell (ara per e-mail perquè té problemes d’oïda) ja tremolo i toco ferro, atesa la seva edat, però ell continua endavant i amb una salut prou bona.

I ahir em va trucar en Sam, el meu amic israelià que viu a Haifa i sempre em felicita l’any nou. L’amistat, que va començar a Toronto, ja té unes quantes dècades. Tenia males notícies del seu oncle canadenc de 94 anys, que va morir fa un mes. També vivia sol i era súper actiu físicament –entre altres coses feia skydiving; sí, tal com ho llegiu–, i malgrat que no va agafar covid, va ser una víctima de la covid perquè en deixar d’estar actiu i de fer vida social, bé, es va morir. Fa molts anys, gràcies en gran part a l’ajuda d’aquest oncle, vaig aconseguir quedar-me al Canadà. Sortosament la dona i les filles d’en Sam estan bé i ell continua amb el seu art (és escultor). Com ha fet dotzenes de vegades, em va convidar a passar una temporada a casa seva a Haifa. Diu que el clima d’Israel m’aniria millor que el de Toronto. Estic segura que té raó.

Avui m’ha arribat un llarg missatge de la meva estudiant Dana. Una noia extraordinàriament inteŀligent que va venir a un dels meus cursos quan tot just tenia 17 anys. De seguida em va cridar l’atenció la seva inteŀligència, perquè aprenia amb una facilitat increïble. A més sempre estava disposada a entrar en discussions de la classe i tenia els millors arguments. Llegia un munt d’autors clàssics i contemporànis i parlava unes quantes llengües. Ah, i ensenya gimnàstica rítmica, és d’allò més simpàtica i sempre està disposada a ajudar. Va continuar fent cursos amb mi, per bé que eren opcionals perquè ella era en el programa de francès; l’últim va ser el de literatura hispanoamericana. Després se’n va anar a estudiar un any a París. Quan va tornar, va entrar a fer un màster de literatura francesa. En acabar em va demanar una carta de recomanació i omplir tot de formularis per entrar a la Universitat d’Oxford a fer un doctorat en literatura anglesa i francesa, i a més amb una beca. Em va posar com a principal referència acadèmica, la qual cosa em va fer sentir força nerviosa. I si no aconseguia entrar a Oxford per culpa meva? Recordo que us ho vaig comentar al facebook, quan estava enviant totes les coses a Oxford. I bé, la Dana va aconseguir entrar a fer un doctorat a Oxford i amb una beca. Però va arribar la covid. La Dana va esperar la vacuna i que la pandèmia afluixés una mica i, mentrestant, va acabar de llegir l’obra d’Honoré de Balzac. Va anar a Oxford a finals d’agost i avui m’ha arribat la seva carta electrònica. M’ha explicat un munt de coses de la seva tesi i que està enamorada d’Oxford. Realment em sento molt orgullosa d’aquesta estudiant.

Per acabar, sabeu quantes noves especies de dinosaures s’han descobert l’any 2021? Quaranta-dues. Aquests descobriments comporten un progrés científic molt valuós, ja que la història escrita en aquests fòssils ens permet posar-los en context i interpretar el significat d’alguns esdeveniments que passen avui amb el canvi climàtic.

Bon 2022 a tothom que passa per aquí!