Condol, fred, gent malalta i els sonats

Escric aquesta entrada en dues parts, perquè tot de cop de vegades m’estressa molt, atesa la meva crònica falta de temps. Començo, doncs, el divendres a la nit, amb una temperatura a Toronto de -30° (sí, 30 graus sota zero).

Abans de res us vull fer saber, a aquells que encara no ho saben, que demà, dissabte, farà una setmana que va morir el germà de la nostra companya María Sánchez, coŀlaboradora del blog, com altres de vosaltres, amb els seus comentaris que mai no fallen. Ho vaig comentar al facebook i ara ho faig aquí. Francesc Sánchez, el seu germà, era un advocat de Sabadell, i si moltíssimes persones van escriure sobre en Francesc en assabentar-se de la seva mort va ser perquè era molt conegut, com a advocat i com a expert del món antic romà, a més de ser segons tothom que el va conèixer una persona encantadora. A sota us copio un parell de tweets que van escriure sobre ell.

Lourdes Ciuró, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya:
Molt trista perquè ens ha deixat @calix_cicero [Francesc Sánchez]. Un bon amic. Sempre hi era. Un sabadellenc de soca-rel, com deia ell. Gran advocat, molt pencaire, honest i un mestre de la cultura romana. Descansa en pau, Francesc. Et trobaré a faltar.

Maria Carme Roca, escriptora:
Quin greu, quin buit! Ens ha deixat en Francesc Sánchez @calix_cicero, advocat, apassionat del món romà i de Catalunya. Ambdues coses ens unien. Va tenir la generositat de presentar alguns dels meus llibres. Ha estat un luxe compartir la seva amistat i saviesa.

Molta gent s’ha referit al seu somriure, i la seva germana, la María, va penjar al Facebook una cançó que jo vaig compartir i ara també ho faig aquí: “La vall del riu vermell”.

El nostre condol de part del blog, María.

Continuo el dissabte.

Com deia més amunt, fa molt fred (amb alguns dies més acceptables de tant en tant). Entre això i la covid, Toronto, sempre solitària, sembla ara una ciutat fantasma. A partir de cap a les set del vespre al centre no s’hi veu pràcticament ningú. Per la finestra miro l’avinguda on hi ha l’edifici on visc: està buida de persones, i de cotxes ben poquets. He de dir que aquí, a la província d’Ontario, mai no ens han confinat a casa; des del principi de la pandèmia podem sortir tant com vulguem –de fet ens han dit sempre que anem a caminar­–, ara bé, les botigues, restaurants i etcètera han estat molt més temps tancats que als Països Catalans (vaig passar 10 mesos sense poder anar a la perruqueria, per tant us podeu imaginar com són les coses aquí). Aquesta nit la temperatura és millor que anit (-24°; anit eren -30°). De tota manera, això era molt normal fa anys, i temperatures més avall també, com quan el meu fill era petit, però aquests últims hiverns teníem temperatures d’uns -6° a -12° i ens havíem malacostumat a no tenir gaire fred. Diumenge a la nit, a més de la temperatura molt baixa, arribarà una tempesta de neu que durarà fins el dimarts i ens deixarà entre 10 i 20 cm de neu, una barbaritat. Per bé que abans també nevava molt més que els últims anys.

Fa deu dies em van posar el booster shot, que diuen aquí, –la tercera dosi del vaccí–, i vaig reaccionar ben malament amb febre alta, molt mareig, dolors forts, cansament, mal de panxa, un bony dolorós a l’aixella i, el que em va tenir més preocupada, un dolor molt intens a la banda esquerra de la cintura que em dificultava el respirar. Va durar quatre dies, molt dolents amb tot plegat, després se’n va anar del tot la febre i molts dolors, però la punxada a la cintura va perdurar un parell de dies més. Ara encara continua el cansament fort i el dolor al braç (no molt fort), però els altres dolors són els de sempre de la fibromiàlgia. Va ser difícil, sobretot treballar, però evidentment estic contenta de haver-me-la posat (el meu fill també té la tercera, i els meus estudiants també).

Sort que tinc alguna protecció amb el vaccí, perquè entre l’estat dels meus pulmons i amb la covid que fa estralls a Toronto, a la província d’Ontario i a tot el país, no sé pas que podria passar. A Iqaluit, la capital de Nunavut, al nord del Canadà, estan totalment confinats a casa des del 24 de desembre quan es va descobrir que un ciutadà estava infectat d’omicron. Es tractava d’evitar que el virus pugués córrer, i sembla que ho han aconseguit. Al nord han de ser molt curosos perquè, tot i que tenen hospitals, no solen ser grans, i rebre ajuda, com ara transportar pacients a un hospital del sur, és molt difícil a l’hivern.

A Toronto l’omicron està disparat i els hospitals no donen abast. Anar a urgències, tret que estiguis a un pas de morir, és inutil. Jo tinc moltes necessitats mèdiques aparcades des del març de 2020, com ara veure el meu pneumòleg que és en un hospital, i també m’han de fer diverses proves i he veure d’altres especialistes però no cal ni que intenti veure’n cap. Tot el que està relacionat amb hospitals (i no només), malament. Tenen tanta gent del personal sanitari malalta! Fa uns dies, a Toronto va morir una persona mentre esperava una ambulància hores i hores –hi ha tants paramèdics malalts que no hi ha prou gent per dur les ambulàncies. Però no són solament metges i personal sanitari en general, perquè al supermercat hi ha unes cues kilomètriques a la caixa, ja que quasi totes les caixeres estan malaltes i de vuit caixeres han passat a dues. I falten molts productes perquè els distribuidors estan malalts. L’altre dia vaig haver de comprar un munt de croissants per esmorçar uns quants dies perquè no hi havia gens de pa al supermercat (i és molt gran).

A la universitat les classes continuen en línia fins al febrer (ja veurem què passa quan hi arribem). Per cert, la universitat va expulsar dues alumnes meves el mes de novembre, per no vaccinar-se, ja que aquí tothom (professors, alumnes, personal administratiu i de neteja) ha de tenir les dues primeres dosis del vaccí o et fan fora. L’una, era cosa d’ella no voler-se vaccinar i ja s’ho farà. L’altra em va saber molt greu perquè era una estudiant exceŀlent i, sobretot, perquè no era culpa seva. M’ho va voler explicar bé, no em pensés que és una anti vaccins, però el problema és que ho són els seus pares, els quals li van donar un ultimàtum: si es vacunava, com ella volia fer, la treien de casa i passaven a no considerar-la mai més filla seva. La noia té 18 anys, ha viscut sempre a casa i em deia que estimava els seus pares i l’horroritzava no veure’ls mai més. Va deixar la universitat, va perdre els diners de la matrícula, que aquí és moltíssim, i que ella havia guanyat treballant a l’estiu set dies a la setmana. Una llàstima. Quins pares més bèsties!

De casos semblants n’hi ha d’altres, com ara a la província de Saskatchewan on una nena de set anys, de pares divorciats, ha estat segrestada pel pare quan la filla passava uns dies amb ell, i la policia no els troba. El segrest va ser perquè la mare volia vacunar la nena i el pare s’hi oposava. L’home és un redneck conegut en certs cercles per les seves teories conspiranoiques i idees d’extrema dreta. La mare, pobreta, està desesperada. El món és ple de gent que li falta un bull.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

30 respostes a Condol, fred, gent malalta i els sonats

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Gratitud infinita. Me has emocionado con tu texto, el tiempo que le has dedicado a mi hermano.
    Un abrazo enorme.

    M'agrada

    • És la tercera vegada que t’escric una resposta. La segona vaig pensar que ho havia somiat, però devia ser un problema técnic. Sembla que ho he solucionat.

      Estimada María,
      El teu germà s’ho mereix, i la meva amistat amb tu també. Em vaig quedar glaçada en assabentar-me de què havia passat i no sabia com aportar alguna mena de consol.
      Una abraçada ben forta.

      Liked by 1 person

  2. Teresa Sagrera ha dit:

    Hola, Shaudin,
    Em vaig assabentar de la mort del Francesc Sánchez per les xarxes. Jo no el coneixia, però devia ser una gran persona perquè ha estat una mort sentida per molta gent. El meu condol als amics i familiars.
    Quines temperatures tan bèsties, jo no m’ hi acostumaria mai. El nostre hivern, molt més suau, ja se’m fa feixuc.
    Me n’alegro que ja t’hagis pogut posar la tercera dosi del vaccí i que després d’uns dies tan dolents, ja et trobis millor.
    Veig que al Canadà l’atenció sanitària està molt pitjor que a Catalunya. Aquí, tot i les greus dificultats, no s’ha arribat al col·lapse.
    És preocupant veure gent tan radical com els pares d’aquesta alumna teva i aquest pare. Quin patiment!
    Una forta abraçada i cuida’t molt!

    Liked by 2 people

    • Hola, Teresa,
      Jo tampoc no coneixia en Francesc Sánchez, però feia anys que sabia qui era i què feia, per la meva amistat amb sa germana. És cert, la seva mort ha estat molt sentida per molta gent.
      A mi també se’m feia feixuc l’hivern català, quan vivia a Catalunya. Imagina què són per mi els hiverns ara!
      Jo no diria que l’atenció sanitaria està molt pitjor aquí que a Catalunya, sempre he pensat el contrari, ara ves. Quan vaig ser a Catalunya les últimes vegades, vaig estar malalta cada vegada (tinc malament la salut) i vaig necessitar atenció mèdica, tenia ganes de tornar a Toronto, per sentir-me més segura. I amb la covid no hi ha hagut ni la meitat d’infectats o de morts, de mitjana, que hi ha hagut a Catalunya. M’horroritza la quantitat de morts que heu tingut –tants vellets, pobrets! De tota manera la sanitat ha de millorar aquí, allí i a molts més llocs. Hauria de ser prioritat número u, i no n’és, enlloc, i amb la pandèmia s’ha vist.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  3. vambesa ha dit:

    Ostres! El cas d’aquesta alumna filla de pares anti vaccins és de traca i mocador! Això els passarà factura amb els anys. Obligar una filla a perdre tot el que amb suor i esforç s’havia guanyat, matrícula inclosa, és molt trist i denota una manca absoluta d’empatia i sentit comú. Estar en contra dels vaccins perquè són mesures coercitives, ho puc entendre (no ho comparteixo, però ho entenc). Ara bé, omplir-se la boca de llibertat (com fan alguns polítics, de fet) per argumentar l’oposició als vaccins i obligar a la filla a fer el mateix que ells, em sembla totalment fora de lloc. Digne de novel·la psicològica, almenys! En fi, jo ja tinc data per rebre la tercera dosis: el dia del meu aniversari, precisament! A veure si com a regal no rebo uns efectes secundaris tan durs…
    Celebro que estiguis millor i espero que passis tan bé com pugui ser possible aquests dies de fred! Una abraçada Shaudin!

    Liked by 1 person

  4. Toni Fmsknr ha dit:

    Carai quin fred!
    La Vall del Riu Vermell és ben fraterna. Aferrades! Crec que molts no hem tengut sa bona sort de conèixer tan bella gent. I deu ser ben curiós o vital escoltar parlar de romans així!

    Tot i tancar bars, el que comentes de sortir o moure’s almenys una hora cada dia si que va bé pes sistema defensiu. I amb mascareta i gorres jo estic més guapo, i se’ns nota poc sa falta de perruqueria… 😉
    Deu haver molts trucs pes fred, i divertits des que no en sabem coses pes sud?
    Diuen que de zones fredes serveix s’oli de peix cru, per vit.D, A… Però també deu fer molt de servei i goig altres costums nòrdiques! Com compartir un pastís de pastanaga i una infusió de canela, gingebre, i vi calent, entre xerrades i jocs de malabars o ballar espontani com un nadiu…
    Per suquí no ens sabem tant, però alguns seguim nedant durant unes hores en remull, amb roba rarota i lluenta com pop, i perseguint deixalles, almenys fins dia 1 de gener i ahir:
    https://www.gobmallorca.com/forum/viewtopic.php?p=18458&sid=e1e4696efb364e9e580f98f60b633ad8#p18458
    Ara costa més recollir vitamina D amb so poc Sol, però hi ha més pau, menys turisme massiu.
    Salut i aferrades fraternes com de compartir una tapa de calamars a la romana!
    🙂

    M'agrada

    • Toni Fmsknr ha dit:

      Ah, certa reacció a sa vacuna (febre, dolors…) pot ser bon senyal. De que s’és capaç de reaccionar amb bones defenses 🙂
      Voler vacunar-se i no poder amb 18, i perdre tant, sona ben fotut. Supòs que tampoc ho deu poder fer discetament, i amb complicitats amb sa universitat…
      Quantes vivències estranyes amb sa pandèmia!

      M'agrada

      • Hola Toni, aquí continua el fred. En Francesc valia molt i de romans en sabia més que ningú. Sí, cal prendre algun suplement de vitamina D, és essencial que tothom en prengui al Canadà. Generalment prenem un suplement, però l’oli d’alguns peixos també serveix.
        És un gran servei al planeta recollir les deixalles del mar, més gent ho hauria de fer.
        Una aferrada!

        M'agrada

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    Sento la mort del Francesc Sánchez. T’acompanyo en el sentiment, Maria.
    Pel que fa a la resta que expliques, Potato, flipo amb això que d’aquesta noia. Quins pares! No m’ho puc creure. És ben cert que n’hi ha més fora que dins, com deia sempre la meva àvia (els clàssics).
    Quin cansament la pandèmia. Quan s’acabarà?

    Liked by 1 person

    • Maria Sanchez ha dit:

      Muchas gracias. Si hubieses escrito una novela de romanos seguro que le hubieses conocido. 🙂 Un abrazo

      Liked by 1 person

    • Potato, sí és per flipar, això de la meva alumna. Quin greu. Els clàssics sempre encertats (encertada 😉)! No ho sé quan s’acabarà. Cal que es vaccinin els que no ho volen fer i, tan o més important, que s’enviin vaccins als països que no els poden comprar. Aleshores podrem començar a parlar d’un possible final.

      M'agrada

  6. rosanebot ha dit:

    Un panorama esgarrifós que em resulta incomprensible. Com es pot lluitar contra la pandèmia en aquestes circumstàncies? Potser caldrà deixar que passi el temps que tot ho cura, diuen…

    M'agrada

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Me sap greu aquesta noia que han tret per no vacunar-se i la mort d’aquest gran escriptor, avui Shaudin he tornat a feisbuc, una abraçada

    M'agrada

  8. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin,
    No puc entendre l’actitud dels pares de la teva alumne, treure la filla de casa per aquest motiu?. L’hi han desfet la vida. No ho entenc!
    Quin fred a Toronto!
    Una abraçada!
    Marta

    M'agrada

  9. Imma C. ha dit:

    Cita amb el fred
    T´esperava a la cafeteria subterrània de La Casa del Libro de
    Passeig de Gràcia.
    Amb el cinturó amb sivella enorme com safata sexual
    al mig del ventre.
    Feia fred. Els llibres feien fred. La vida feia fred. La gent feia
    fred.
    Entraven sortien. Com si sabessin. Sortien entraven. Com si
    no sabessin.
    (…)
    Dolors Miquel

    M'agrada

  10. Toni Fmsknr ha dit:

    Aquí un esboç de ficció i humor, que entre imsomnis he rigut, imaginant, mig oníric:

    Gràcies a un vídeo d’una broma d’una mascarada de s’estil de Just for Laughs de Montreal o Monty Phyton…
    A internet s’estén es fals rumor de que existeix un escamot clandestí d’enfermers enmascarats. Que ataquen vacunant a es membres de famílies antivacunes, i els marquen amb una calcomania d’una V en es braç, un mica com sa de s’emblema que pinten els de sa peli 13Monkeys…
    Després qualsevol nina si se vacuna en secret, obté discretament sa marca, i basta que s’inventi s’atac vacunil… Emboscada mentre es pares eren a una barbacoa negacionista, fent tir de rifle rarot o jugant a bingo antivacunes…
    Així, si es pensen que és vacunada ‘a la força’, es pares resignats no la castigarien, sinó que la consolarien amb regals i tot!
    Ep, no és cap proposta real, eh? Sols és un comentari per a llegir, perquè a vegades un momentet de ficció anima. Com ara cantar amb burla o humor mentre es va caminant de nit totsol on fa por…
    Salut,
    🙂

    Liked by 1 person

  11. Griselda ha dit:

    El meu sincer condol a Maria. A molta gent no li sembla molt rellevant la mort d’un germà i cal pensar que ells – o elles- son els únics amb qui hem compartit el ventre matern, ni que sigui en èpoques diferents, a part de l’estima que els hi podem tenir, que naturalment deu ser variable segons cada persona.
    Avui he vist unes noticies i parlaven de Toronto i els seus 30 cm de neu i baixes temperatures i inevitablement he pensat en tu. Desitjo que no sigui tant dur com sembla. Aquí ha fet un o dos dies d’una mica de fredor i alguna gent es mostra esparverada. Jo crec que no n’hi ha per tant, haurien de passar una setmana pel teu barri! Cuida’t.

    M'agrada

    • Hola, Griselda. La María n’estava molt del seu germà. Algunes vegades no és el cas, però sí en el seu. Germà únic, que encara ho fa més dolorós.
      Doncs sí que ha estat dur el temps (i encara fa fred -una mica menys- i encara tot és ple de neu i gel), més encara del que pronosticaven.
      Tot depén de a què estàs acostumat.
      Ah, t’he arreglat aquell error que deies.
      Una abraçada!

      M'agrada

  12. Toni Fmsknr ha dit:

    Per moure’s inmimar-sé va bé sa imaginació sense por…
    Per exemple es pot practicar una variant de ball en intimitat o complicitat, en interior quan fa més fred. I gens de bot, per evitar impacte a articulacions. I amb música més lenta, moviments fins o mig estàtics, de propiocepció. Que poden ser expressius lliures o de coreografia, segons ajudin per a motivar i sa disciplina, com ara seguir un itinerari amb pas d’obstacles adaptats a cadascú.
    Es ‘hobby horses’ típic de Finlàndia s’assemblaria a això. Hi ha bastants vídeos curiosos ( p. ex. https://youtube.com/watch?v=pPKE2YE-soA ) i variants de cadascú, competicions, i no sols de salts, sinó més lentes i expressives, i també adults i homes, i colles que hi juguen o entrenen en s’hivern.
    Apuntar-hó aquí, si no destorba, esper entretengui o motivi 🙂

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.