Després de la tempesta

La setmana passada em vaig equivocar, perquè a Toronto no vam tenir entre 10 i 20 centímetres de neu, com pronosticaven, sinó entre 45 i 55 cm (segons el barri), des de la matinada i fins a la nit del dilluns. Va ser una tempesta de neu històrica, una tempesta de les anomenades blizzard i una de les més importants a la ciutat des que hi ha rècords. I vull puntualitzar que molta gent de serveis essencials va fer l’impossible per arribar a la feina. Això va ser notori amb la gent que treballa als hospitals; entre d’altres anècdotes, alguns metges van abandonar els cotxes al mig de la neu i van caminar kilòmetres enmig del blizzard fins a  arribar al seu hospital.

N’hi ha hagut molts d’altres, de blizzards –jo n’he viscut un munt–, i alguns van ser també històrics i més tràgics, amb un bon nombre de morts de gent amb atacs de cor de caminar per la neu o de treure-la, a més d’accidents. Aquí tothom ha sentit parlar del blizzard de l’11 de desembre de 1944 quan Toronto va acumular 57 cm de neu en dos dies (48 en un dia) i hi va haver 21 morts a causa del temps. Tot va haver de tancar, fins i tot les fabriques de munició (no oblidem que l’any 1944 era durant la Segona Guerra Mundial). Un altre blizzard històric a la ciutat de Toronto va ocórrer el 25 de febrer de 1965: 39.9 cm de neu en un dia. I una altra vegada un any més tard, el 23 de gener de 1966, quan un blizzard va deixar Toronto amb 38.8 cm de neu.

També va ser sonat el blizzard de 1999 amb 41 cm de neu en un dia a Toronto. Aquest jo el recordo. Mai havia vist tanta neu en ma vida, perquè a més dels 41 cm d’aquell dia ja feia dies que nevava i va continuar. En menys de dues setmanes vam acumular 118 cm de neu. Només cal dir que el batlle de Toronto va haver d’avisar que ens enviessin l’exèrcit, perquè els centenars de màquines de treure neu que té la ciutat i els 90 milions de dòlars anuals destinats a treure la neu no donaven abast. I va venir l’exèrcit. Recordo aquells camions militars enormes i tota la ciutat plena de soldats amb pales traient la neu –era un descans pels ciutadans veure’ls–. Però vam ser la riota de gran part del Canadà. Als llocs més al nord o a la costa est, acostumats a unes nevades gegantines cada any, feien acudits de la població consentida de Toronto que per una micona de neu havia d’avisar l’exèrcit. S’hi van passar mesos, fotent-se de nosaltres, i anys després encara de vegades ens ho recordaven. A sota teniu alguns dels soldats que van venir a ajudar.

L’altre setmana explicava que a les botigues de comestibles hi manquen moltes coses. Fins al capdemunt d’haver de comprar croissants i galetes perquè no hi ha pa. Al supermercat moltes lleixes estan buides. Molts camioners estan malalts, molts distribuidors estan malalts, i els que treballen als forns de pa i els botiguers i etcètera. Em diuen que s’ha rebut ben poc des de finals de desembre. Afegit a això, els preus semblen fora de control. S’apugen d’un dia a l’altre. I jo cada any faig menys cursos (llarga història, algun dia que estigui d’humor l’explicaré). Però per mi, pitjor que apujar els preus, és la disminució de la mida dels productes. I no em vinguin que és per la covid perquè ho vaig començar a notar molt abans. Durant anys, un cop a la setmana comprava com una mena de croquetes rodones d’uns 8 cm, fetes de pasta italiana amb molt formatge i arrebossades, que tenen al supermercat on vaig. Boníssimes! Ja em va molestar quan van començar a apujar el preu, molt a poc a poc, ara 10 cèntims, ara 20, ara uns altres 10, com si la gent es mamés el dit i no s’adonés que en un any s’havia doblat el preu. I aleshores el preu va deixar de pujar, però la mida del producte va començar a disminuir. Finalment, apujaven un poquet el preu, l’altre mes eren més petites i així anar fent. Fa molt temps que vaig deixar de comprar el que ara són unes rodonetes minúscules a preu de caviar. Doncs igual amb moltes coses. I a mi m’indigna més que redueixin la mida perquè a sobre prenen la gent per idiota.

I parlant del supermercat on vaig, l’altre dia m’hi vaig trobar l’escriptora Margaret Atwood. N’heu sentit parlar, oi? La que va escriure, entre moltes altres coses, The Handmaid’s tale (El conte de la criada?), la distopia de la qual en van fer una peŀlícula i recentment una sèrie. Viu al barri i me l’he trobat altres vegades, al carrer i al supermercat, però mai li havia dit res per no molestar. Tenint en compte que he llegit uns quants llibres d’ella, l’altre dia vaig decidir saludar-la. Es va quedar parada que l’hagués reconegut amb roba d’hivern i la màscara per la covid que li tapava quasi tota la cara. M’és molt fàcil reconèixer la gent pels ulls –potser li resulta fàcil a tothom?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Medi ambient, Natura i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Després de la tempesta

  1. Maria Sanchez ha dit:

    Leer tu descripción de las nevadas me da un frío….. Y la tomadura de pelo de las medidas…
    Es verdad que los ojos proporcionan mucha información pero a mi me cuesta identificar algunas caras con mascarilla. Me quedo mirando fijamente a la espera que la otra persona me reconozca.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola María (responc el comentari del 23 de gener),
      Les nevades, quan són tempestes, blizzards o d’altres, van acompanyades de molt fred, però el fet de nevar no implica fred (no quan el vent és fluix). Moltes vegades, quan neva suaument, fa menys fred. Però passa poc, aquí, perquè generalment la neu arriba amb molt vent.
      Sí, tu, això de les mides dels productes em té que trec foc pels queixals. Darrerament passa amb quasi tot.
      Hahaha! A mi m’ha passat alguna vegada, de mirar la persona fixament a veure si ella em reconeix. Generalment, però, reconec a tothom.
      Desitjo que estiguis prou bé. Una abraçada.

      Liked by 1 person

  2. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, aquí de fred no en fa pas tant.
    El que dius de la pujada de preus i la disminució del pes aquí també passa, amb poc temps tot s’ha disparat.
    Una abraçada molt forta!
    Marta

    M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    És cert que hi ha inconvenients d’abast mundial, o global, que en diuen ara. No ho dic per les nevades, aquí no en tenim gaires, però les apujades de preu, la reducció de la mida o el pes del producte que comprem habitualment són similars.

    M'agrada

  4. Toni Fmsknr ha dit:

    Alguns posam sa mirada guapa, però amb sa mascareta es deu crear un sisè sentit. Deuen intuir es nas, que supòs que miden com una seductora gran croqueta?
    Sense dubte sa situació a pics és greu, i fa goig sentir de gent ajudant. El que expliques des metges i treballadors i ses mancances emociona, Shaudin!
    Si fos batle de Toronto, jo encara seria més popular, perquè demanaria a s’exercit que visités als que miden ses croquetes!

    M'agrada

    • Hola Toni (et responc el comentari que vas escriure fa 2 setmanes),
      Em sembla que sí, que deu ser una mena de sisé sentit que ens fa reconèixer una persona només pels ulls. El nas com una seductora gran croqueta, hahaha! Sí, emociona quan veus gent fent de tot per ajudar. Mira, doncs ja tens el meu vot per ser batlle de Toronto si demanes a l’exèrcit que visiti els que redueixen les mides, hahaha! Series molt popular. Una abraçada!

      M'agrada

  5. Griselda ha dit:

    Si noia, ens prenen per idiotes. Estar clar que el tema de pujada de preus quan més falta fa – el que sigui- ve de lluny, i així en treuen més profit aquells que remenen les cireres, que solen ser sempre els mateixos. I també arreu, ens redueixen la mida de les croquetes, o la quantitat de líquid o sòlid que ens venen, pel mateix preu que quan les mides eren més generoses!

    Fa poques setmanes vaig llegir Cat’s Eye. No em va entusiasmar, tot i que cal reconèixer, que descriu molt bé tots els detalls d’allò que explica. La serie la Criada em va agradar prou, però com totes, quan has vist uns quants capítols ja cansa. Ara mateix estic llegint “The five people you meet in Heaven” de Mitch Albom. Me’l van regalar fa uns quants anys i em va agradar força i ara m’ha vingut de gust rellegir-lo.

    Keep warm.

    M'agrada

    • Hola, Griselda, bonica. Et responc el comentari de fa 2 setmanes.
      Pel que he vist, allà també us volen entabanar amb les mides dels productes, a més de pujar els preus. Com he dit diverses vegades, aixo de reduir la mida em fa sortir de pollaguera. Si em volen atracar, que ho facin a la cara, que apugin més els preus i com a mínim no s’amagaran de ser lladres. Cat’s Eye no és la novel.la que recomanaria de Margaret Atwood; no em va agradar gaire, a mi tampoc. Em va agradar molt The Blind Assassin i tots els seus llibres de contes que he llegit. Jo ho faig molt de rellegir llibres.
      I will keep warm, thanks. Una abraçada!

      M'agrada

  6. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’ha agradat el que contes de les nevades, a Palma no neva i lo de les croquetes també passa aquí tot més car i més petit. Una abraçada 😉

    M'agrada

    • Hola Juli (responc el teu comentari del penúltim post)’
      Sort teniu, que no us nevi a Palma, sobretot que no us nevi com aquí. Arriba un punt que acabes odiant la neu (i el fred!). M’ho imagino, que també us passa això de més car i més petit. Pel que fa a fer-ho més petit, és l’últim truc per riure-se’n de la gent mentre ens buiden les butxaques. Una abraçada!

      M'agrada

  7. lgarate2013 ha dit:

    Besarkada bat Donostiatik!!!

    M'agrada

  8. Ana M Villalonga ha dit:

    Ostres, que fort que et trobis la Margaret Atwood sl súper. Quina gràcia! I ànims amb les nevades!

    M'agrada

    • Hola Potato. És que viu al barri! És un barri que atrau molt als escriptors, coneguts o no, per bé que s’ha anat gentrificant. Hi ha també molts professors, però això és perquè la Universitat de Toronto és al bell mig del barri. Petons!

      M'agrada

  9. Teresa ha dit:

    Hola, Shaudin,
    Mare meva quines condicions meteorològiques tan adverses, quin fred. És molt lloable tots els sanitaris que van caminar per la neu per arribar a la feina. Aquí cada any fa menys fred i neva menys sovint. Tot i que l’any passat hi va haver zones d’Espanya on va nevar molt. El meu fill gran llavors vivia a Madrid i van tenir neu molts dies i gruixos importants.
    A Catalunya no hi ha problemes amb el subministrament de productes als supermercats. Però els preus també van pujant. I sí, fa rabia que ens prenguin per idiotes als consumidors.
    Jo també em fixo amb els ulls de la gent, però em costa identificar-la amb la mascareta. No he llegit gran cosa de la Margaret Atwood, m’hi haig de posar.
    Cuida’t molt, una forta abraçada.

    M'agrada

    • Em vaig posant al dia amb els teus comentaris, Teresa; ara falta que m’hi posi amb el teu dietari de l’okupa. Aquí, com a tot arreu, la mitjana de la temperatura ha augmentat, sens cap dubte. Es nota particularment a l’estiu –l’estiu passat, a la província de British Columbia, que sol ser fresqueta tot l’any, van arribar a 50 graus (més de 370 persones van morir de calor). I a Toronto el que més es nota són els canvis molt sobtats de temperatura i les tempestes (pluja i neu) que solen ser més fortes.
      Si vols llegir alguna cosa de la Margaret Atwood, et recomano The Blind Assassin.
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.