La mare, els bàrbars i mems en català

Provaré de ser breu (provaré) perquè tinc les cervicals, la mà i el braç dret amb molt de dolor. Es de teclejar i fer anar el ratolí moltes hores al dia. Necessiten un llarg repós, però la feina no m’ho permet.

Abans de res vull dir que avui (dissabte, quan escric aquesta entrada) fa tres anys que va morir la meva mare. Fa tres anys va morir una catalana independentista, inteŀligent, decidida i d’allò més bona persona. Una dona molt capaç però que després de la guerra, amb la seva mare morta a consequència de la guerra, li va tocar viure amb el franquisme. Per tant, mai va poder acomplir cap dels somnis que tenia, com ser crítica literària, arquitecta o biòlega. Llegia molt, li encantava mirar edificis i es podia passar hores observant uns cavalls, unes granotes, uns insectes. Però la guerra (ella maleïa sempre les guerres) i el feixisme (la feia treure foc pels queixals) la van deixar només amb els somnis. Adéu un any més, marona; t’enyoro moltíssim.

I ara un resum de què més ha passat amb els bàrbars del Canadà.
(Article anterior: Fora les forces d’ocupació)

Com sabeu, la setmana passada va entrar en funcionament l’estatut de l’Emergencies Act, que va ser aprovat formalment aquest dilluns per una majoria del Parlament. S’havia arribat a l’acord de que l’Emergencies Act no podia anar més enllà d’un mes, per una qüestió de drets civils ja que la policia adquireix poders extraordinaris, però de fet ja s’ha acabat. Només va caldre tenir aquestes mesures uns dies; suficient per recuperar els passos fronterers amb Estats Units, que Ottawa fes fora el bàrbars i els seus camions, que s’arrestessin els líders i els que es negaven a anar-se’n, que es congelessin els comptes d’aquesta gent als bancs i s’aturés l’entrada de diners dels Estats Units que anaven al comboi. Durant aquests dies també hi ha hagut les mesures cautelars (em sembla que es diu així en català).

El casos de la Tamara Lich i en Pat King van ser de peŀlícula, còmica. Ja, ella, quan l’havien arrestat, va cridar que visca el gas i la gasolina, perquè aquesta gent són una mica com els bàrbars de Mad Max, obsessionats amb tenir molta gasolina; i això duia escrit també al seu jersei el primer dia de les cautelars: I love Canadian oil and gas. El seu marit va anar a Ottawa en un vol d’una companyia d’avions privats –5,000 dòlars per anar d’Alberta a Ottawa. No quedava gaire bé quan la seva dona havia dit que eren pobres, per tant el marit va explicar que li havia pagat el viatje algú anomenat Joseph i que no en sap res més. Són un cas. La Tamara va demanar llibertat provisional fins al judici, que li van denegar perquè hi ha un gran risc de fuga. El seu marit, probablement no satisfet amb haver esmentat aquell tal Joseph que li havia pagat l’avió privat sense ni dir-li el cognom, ara l’havia de fer més grossa. Quan va testificar li va dir al judge que no entenia per què era allí, que es pensava que tenia dret a la protesta (el malson infligit als habitants d’Ottawa) d’acord al First Amendment. “Quin First Amendment?” li va preguntar el judge. Ha, ha, ha! El molt ase es pensava que tenim els amendments de la Constitució d’Estats Units. Quan nosaltres tenim el Canada’s Charter of Rights and Freedoms!

Pel que fa a Pat King, tampoc va aconseguir la llibertat provisional, ni aŀlegant que no s’ha volgut vaccinar i a la presó es pot infectar de covid, ha, ha, ha! Només veure els videos que ell havia penjat tranquiŀlament a la xarxa durant tota l’ocupació de la capital és per tancar-lo per vida. Els van passar durant les cautelars. N’hi ha molts de súper racistes, i un on deia que ja duien deu dies sense deixar dormir ningú a Ottawa, “deu dies fa que no els deixem dormir!”, i es trencava de riure. Això era quan només havien passat deu dies, perquè l’infern que van crear va durar tres setmanes.

La neteja d’Ottawa va ser tremenda. No sé com s’ho van fer per deixar-la impecable. Quan els habitants van començar a sortir dels seus apartaments i de les cases, mentre s’obrien les botigues, es notava una sensació d’alleujament tremenda entre la gent. Moltes persones a qui entrevistaven deien que estaven molt contentes de tornar a tenir la seva ciutat súper avorrida de sempre (Ottawa té fama d’avorrida). També s’ha vist com proven d’ajudar els petits negocis que van haver de tancar. Fins i tot un munt de gent de Montreal i d’altres llocs han anat a Ottawa per fer despeses en aquestes botigues. També han fet donacions molt considerables als dos refugis per a gent sense sostre que van passar-ho molt malament amb les amenaces dels bàrbars continuament. 

Però tothom sap que tard o d’hora les hordes bàrbares pensen tornar. A Ottawa i a d’altres ciutats. Avui ja els teniem altre cop Toronto (sense camions) cridant “Freedom” amb una energia digna de la peŀlícula Braveheart. Pobre William Wallace si sabés que el seu crit per la llibertat d’Escòcia ara serveix perquè uns impresentables l’usin perquè no es volen vaccinar o dur màscara.

De la tragèdia a Ucraïna només dir que espero que s’acabi ben aviat sense que el país perdi la seva sobirania. També desitjo que tot plegat se li posi en contra a Putin, començant pels mateixos russos. Tant de bo el facin caure. L’home és inteŀligent, però tan ple de si mateix que potser no s’adona que s’ha ficat de peus a la galleda. Sigui com sigui, el que passa a Ucraïna és terrible, com ho són totes les guerres. A sota teniu una cita d’Einstein que probablement ja heu vist abans. L’he traduïda al català (no crec que hi sigui perquè tothom la posa en anglès o castellà). I amb això vull dir que hauríem de traduir al català aquesta mena de mems que corren per la xarxa, o inventar-ne de nous. I ho deixo aquí que em fa molt mal el braç.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a La mare, els bàrbars i mems en català

  1. Maria Sanchez ha dit:

    De la descripción de tu madre queda claro que tienes los rasgos básicos de tu madre!!!!!
    Estos bárbaros son cómicos pero muy peligrosos.
    Muy triste la guerra en Ucrania, como todas las guerras.
    Una abraçada

    M'agrada

  2. Toni Fmsknr ha dit:

    Hi ha ‘pandèmia’ de mals per postures mantingudes   amb poca mobilització. Per ventura moltes vénen bastant de maratons de ratolins, pantalles tàctils, complicats amb letargies pel ‘desmadre’ de pastilles relaxants, antiinflamatoris i teràpies esbiaixades. I poc estímul/llibertat ambiental o social per a moure’s a gust.
    Desig ajudi disciplines d’higiene alliberadores, com ara trucs per a navegar i escriure millor. I un polsim de caliuet tendre, mobilitzant a poc a poc… Fins a ballar surant entre hakuna matatas amb discreció, entre tempestes.
    Força! Ets humans hem d’ajudar i confiar per a expressar en pau i llibertat. Així després brollen a gustet caramulls de bones i noves rondalles, a discreció 😉

    M'agrada

    • Toni Fmsknr ha dit:

      Per a trucs llegint, no casolans, venen accessoris on inclinar llibres o tablets, o eleva’ls, per a llegir al llit sense flexionar es clatell, ajagut de costat o boca amunt amb poc coixí.
      Inclús venen coixins amb potes, alguns similars a es foradats per a massatge. P. ex. uns amb paraules claus ‘utsubusene lying face down cushion’. I a veure si me’n regalen un 😉

      Gràcies per tantes històries curioses i estímulants! 🙂

      M'agrada

  3. martimillanes ha dit:

    Hola Shaudin! Abans que res, cuida’t molt. Aquestes coses si no se’ls fa cas, es poden tornar cròniques. Tracte de descansar en la mesure del que puguis.

    Pel que fa a l’actualitat, em fa molt feliç saber que a Ottawa ha tornat la tranquil·litat. Aquí a Catalunya, com que ja tenim Ucraïna, de Canadà ja ni se’n parla. I el que ens arriba d’Ucraïna, també s’ha d’agafar amb pinces. Com deia una antiga amiga meva, “això és un món de mones”. i jo hi afegiria “i de micos!”

    Bon diumenge i una forta abraçada!

    M'agrada

  4. rosanebot ha dit:

    Ets digna filla de la teva mare. És evident. No sé si aquesta guerra serà la tercera mundial, tot i que pinta molt malament. Ara que comencem a tenir la pandèmia controlada i l’economia remunta, ve aquest sàtrapa i ho envia tot a pactar fang. Sort que al Canadà us heu deslliurat dels bàrbars, per ara.

    M'agrada

  5. rosanebot ha dit:

    Perdó: a pastar fang.

    M'agrada

  6. lgarate2013 ha dit:

    Eskerrik asko, Shaudin.
    Todos lo imperialismos son especies de totalitarismo, pero hay imperialismos especialmente sangrantes, como el ruso. El español es más pequeño y, aunque se empeña, menos profesional. Es el que nos ha tocado sufrir más. El francés es más inteligente y nos toca en menor medida (a trozos más pequeños), pero vaya si lo sufrimos también.
    Besarkada bat.

    M'agrada

  7. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    La teva mare va ser una gran persona, com la filla. Menys mal que tota aquesta gentussa a marxat. Jo pateixo molt per la guerra de Ucraïna en Putin és com en Hitler, desitjo que tot acabi bé.
    Una abraçada 🙂

    M'agrada

  8. Toni Fmsknr ha dit:

    Ostres, reconec que he m’he quedat bocabadat i somrigut amb això que ha passat en un altre port, suquí aprop:
    https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2022/02/27/1704825/ucrania-rusia-detenido-marinero-ucraniano-por-hundir-yate-jefe-ruso-mallorca.html

    Liked by 2 people

  9. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies Shaudin!

    Perdona si no comento… el cap de setmana amb família… celebrant el meu 80è aniversari! I amb gran preocupació per la situació a Ukraïna…

    Xavier

    M'agrada

  10. Griselda ha dit:

    No en sortim d’una, que ja ens en ve una altre! Sovint costa veure un final feliç! Cuida’t.

    Liked by 1 person

  11. Imma C. ha dit:

    ” i encara no tenim sinó paraules
    per fer front al vertigen de les hores
    que transforma en temor
    la dolorosa espera.”

    Francesc Garriga

    M'agrada

  12. Teresa Sagrera ha dit:

    Pel que llegeixo, la teva mare era una dona molt especial, és normal que la trobis a faltar i que t’hagi deixat una gran empremta. Tot el tema dels Bàrbars si no fos que és terrible, fins i tot faria riure. I sobre la guerra, com molt bé dius, totes són salvatges, jo també tinc l’esperança que els seus mateixos el facin caure, però ara com ara no ho sembla pas, després de veure el bany de masses de l’altre dia em vaig quedar glaçada. Espero que s’acabi ben aviat. A Catalunya estan arribant molts refugiats ucraïnesos. És molt trist, tot plegat! La citació d’Einstein molt encertada. Una abraçada i espero que et millori el dolor!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.