Millor el braç, però les cervicals pitjor i em fan molt mal quan teclejo. Una altra vegada, doncs, escriuré poc perquè ho he de reservar per la preparació de les classes. A més a més, tinc el cap molt ple de preocupacions: les que ja tenia més el que passa a Ucraïna. I les idees se m’embullen totes.
Començaré amb el nou premi de literatura de noveŀla negra, el Premi Margarida Aritzeta que, com podeu veure, du el nom de la magnífica escriptora catalana a qui molts de vosaltres coneixeu i qui moltes vegades escriu comentaris en aquest blog. El premi ha estat creat per l’Ajuntament de Creixell i l’editorial Alrevés com a reconeixement a la trajectòria literària de Margarida Aritzeta. Ha estat una gran idea.
Fa temps que al twitter ens seguim amb una catalana que té molts anys: el divendres en va fer 115. Es tracta de Maria Branyas, una de les tres persones amb més anys d’Europa, però que té una ment d’allò més lúcida. M’encanta el que té posat al twitter sota el seu nom: “Sóc vella, molt vella, però no idiota”. No passa gaire temps escrivint al twitter però quan ho fa és sempre interessant el que diu, i a mi m’agrada molt quan explica cosetes de la seva vida. Des que jo era petita m’ha agradat sentir què explica la gent vella de quan eren joves, adolescents o petits; tan moguda i entremaliada com era i, tanmateix, podia quedar-me ben quieta escoltant un retallet de vida que m’explicava alguna persona vella. Recordeu aquella famosa cita de l’escriptor d’Uruguay Eduardo Galeano: “Los científicos dicen que estamos hechos de átomos, pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias”, doncs jo també ho penso, i una persona com la Maria Branyas és un tresor d’històries.
Per acabar, he de dir alguna cosa sobre la famosa artista ucraïnesa Maria Prymachenko (1908-1997), admirada per Picasso. De fet, només vull mostrar algunes de les seves pintures ja que moltes han desaparegut per sempre, dotzenes de les seves pintures són cendra des que fa uns dies va caure una bomba al museu on eren i tot es va cremar.
[Dec resposta a una pila de comentaris de la setmana passada. Tot arribarà]
Quin post més bonic. Curt, però bonic. Cuida’t molt i descansa, Potato de Toronto. I quina pena més gran les obres d’art que destrueixen les guerres!
M'agradaM'agrada
Hola Potato de Barcelona. Segons he llegit a diversos llocs, d’aquest museu que a Ucraïna era dedicat a aquesta artista, només n’han quedat cendres. Sí, les guerres, a més de vides, destrueixen també obres d’art.
M'agradaM'agrada
Molt bé el valor humà de les tres dones que anomenes , una gran descoberta per mi . Gràcies Shaudin💜💜💜💜 soc gran admiradora de les teves paraules 💪🏻💪🏻
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Encarna. Celebro haver-te-les descobert. Jo sóc una admiradora de les teves fotografies –fa ja molts anys que en veig! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin per les meravelloses imatges de l’obra de Maria Prymachenko. Els imperialistes russos sabien bè què feien bombardant el museu, que és com l’ànima de la nació.
M'agradaM'agrada
Hola, Humbert! Contenta de veure’t per aquí! Espero que tu i la teva família estigueu bé. Pel que fa a Maria Prymachenko, jo no em vaig assabentar de la seva existència fins fa poc –malauradament en llegir sobre la destrucció d’aquest museu– i de seguida vaig quedar encisada per la seva obra. Sí, de segur que els imperialistes russos sabien bé què feien bombardant (veig que tu també uses el verb en aquesta forma) el museu, com també ho han sabut amb els hospitals, escoles, d’altres museus, els habitatges de la gent… Volen anorrear tot el que és la identitat ucraïnesa i els mateixos ucraïnesos.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hoy podríamos aplicar aquello de “lo bueno, si breve, dos veces bueno”.
Yo también sigo a Maria Branyas,
Destruir los museos es destruir una parte de la identidad. Una manera de aniquilar una cultura que se pretende hacer desaparecer.
Gracias por dedicarnos tu tiempo
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, Maria. Moltes gràcies. Ah, també segueixes a Maria Branyas, quina gràcia; però no m’estranya perquè ella és tot un monument, un de viu, del que podem estar orgullosos. A mi em fascina veure com de clar té el cap. Pel que fa a la guerra a Ucraïna, tens raó, volen anihilar la cultura ucraïnesa i tot el que és la seva identitat (tot just ho comentava a la resposta a l’Humbert (més amunt). Encantada de dedicar-vos temps, amb el cor a la mà. Cuida’t, i una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Molt bon post, lástima que l’obra de Maria Prymachenko s’hagi cremat. Els cuadros preciosos.
Una abraçada i cuidet
M'agradaM'agrada
Hola, Juli. Contenta que t’agradi el post. Sí, una veritable llàstima la destrucció d’aquestes obres; i encara bo que ella és morta i no ha hagut de veure com la seva obra de tota una vida es convertia en cendres. Oi que sí que són bonics? A mi també m’agraden molt.
M'agradaM'agrada
Sempre al peu del canó, Shaudin! Millora’t!
Jaume Colom Gabarró
M'agradaM'agrada
Hola, Jaume. Moltes gràcies! Acabo de mirar, una vegada més, com va el teu blog…, ehem, continua sense res. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Quin goig de bones històries, arts i mèrits!
Ui, qualcuns no arribam a 80 ni a tant Twitter, ni Tinder 😉 I empegueim reposant més des teclats, que llegir així fa molt gustet. Gracis 🙂
M'agradaM'agrada
Hola, Toni. Molt d’acord, aquestes tres dones valen un munt. Bé, a 80 hi arriba molta gent avui en dia, i a 90 i més, però 115 sí que és un cas notori, sobretot amb el cap tant clar com el té! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin!
Xavier
M'agradaM'agrada
A tu, Xavier. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt el post.
Gràcies Shaudin. Una abraçada des de Irán.
M'agradaM'agrada
No esperava pas comentaris teus des de l’Iran, Marta. Espero que estiguis gaudint del viatge. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Boniques reflexions, Shaudin. Quina tristor, quina impotència, quina pena.
Millorat!
Una abraçada des de Galícia.
M'agradaM'agrada
Hola, Emi! Feia temps que no passaves per aquí i m’ha fet iŀlusió veure’t. Sí, les guerres porten destrucció de vides i també de moltes altres coses.
Una abraçada des del Canadà cap a Galícia!
M'agradaM'agrada
Gràcies
XMiA
M'agradaM'agrada
Una abraçada, Xavier!
M'agradaM'agrada
Força interessant i superbenexplicat.
M’encanten les coses q expliques i com ho fas.
Gràcies maca!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Júlia. Ja veus que et responc el comentari del 12 de març (avui som el dia 21 🤦♀️). M’alegro que ho hagis trobat interessant. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Com diuen, un post curt però sucós! Es ben curiós que hi ha gent que es fa gran i no perd la lucidesa, i altres que mai la perdran perquè mai l’han posseït . I quina pintura tant original i quina pena tan gran la seva destrucció, entre altres! Quin horror son les guerres!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Griselda, això m’han dit també en altres comentaris. I jo contenta. Sí que és curiós. A mi la Maria Branyas em te fascinada no només per l’edat que té sinó també per la seva lucidesa. Escriu poc sovint al Twitter, però té posts ben interessants i sempre, sempre amb el cap claríssim. Pel que fa a les pintures, han quedat totes destruïdes, l’obra de tota una vida feta cendres, molt trist. Un horror horror d’allò més gros són les guerres, sí.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Aquí altres belles arts resistint a refugis:
https://twitter.com/i/status/1503742577211805705 Sabut via Vilaweb.
Pot ecordar aquesta escena de “Reign of fire”: https://youtube.com/watch?v=7F-MICZdEY4
Salut, desitj torni bells més raconets amb amor i saviesa 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies, Toni! M’ha encantat sobretot veure com representen Hamlet en un refugi (sóc fan de Shakespeare). 😊
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que estiguis millor del braç, espero que les cervicals també vagi millorant de mica en mica. És cert, la pena d’Ucraïna és un llot espès que se t’arrapa a la pell i et persegueix allà on vas, és terrible. El Premi Margarida Aritzeta és un gran encert. Fa molts anys que la segueixo, la llegeixo i l’admiro, és molt merescut. No conec la Maria Branyas, la buscaré. Saps? Jo també era una nena molt moguda i també, des de petita, m’encantava escoltar les històries dels més grans. M’encanta la citació d’Eduardo Galeano. Buscaré la Maria Branyas. Quines creacions tan precioses les de la Maria Primachenko, quina pena que s’hagin destruït. Cuida’t molt, una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Teresa! Ni idea que hi havia aquest comentari teu de fa tant temps. M’hi he topat de pura casualitat. Cercava a l’article una informació que necessitava i m’he entretingut a llegir els comentaris –aleshores m’he trobat el teu sense resposta.
Espero que a hores d’ara ja hagis trobat la Maria Branyas al twitter.
La Margarida és un tresor pel país com a escriptora, a més de ser una gran persona.
Bé, ja t’he respost… quasi 10 mesos més tard 🤦♀️.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada