2.500.000.000 milions de tones de carboni

A l’atmosfera hi ha 2.500.000.000 milions de tones de carboni que hem produït nosaltres, els humans. Són allí dalt. Perquè som així de ximples. Oh, hem avançat un munt des que érem poc més que uns simis, però en el fons és allò que deia la Mafalda:

I em sembla que ara mateix és ben palès amb la guerra a Ucraïna, perquè sempre hi ha algun prepotent, o uns quants, bàsicament uns bullies, uns abusons, que creen caos i molt patiment. Però no són els únics que causen tragèdies terribles, perquè qui ha extingit espècies senceres, moltes, qui ha causat patiments indescriptibles a la natura i qui ens ha dut al caire de ser també una especie extinta han estat els humans tots plegats. Per bé que he de deixar-hi fora la gent de diverses tribus, de l’Amazones per exemple, que no en té cap culpa. Però la resta som així de ximples. I egoistes. I també babaus.

Deixant de banda els que no creuen en el canvi climàtic, d’altra gent, massa, es pensa que tot s’arregla a base de reciclar l’ampolla de plàstic o accions similars, que estan molt bé (jo també ho faig) però encara que ho fes tothom res canviaria pel que fa al canvi climàtic. Ni que tothom fes servir cotxes elèctrics ho aturaria. Ja hem fet tard per tal que aquestes coses tinguin gaire efecte. La qual cosa no vol dir que no s’hagin de fer, perquè si no fem res (reciclar, anar deixant enrere la gasolina, etc.) empitjorem la situació, però si ho fem la situació no s’arregla. Fa unes dècades hauriem pogut solucionar-ho, però ara s’hauran de prendre mesures molt i molt dràstiques per només evitar una catàstrofe, mesures que de moment tampoc no es prenen i mentrestant el rellotge s’acosta a la mitjanit.

Recordo que el meu pare ja parlava del canvi climàtic als anys 70, i el preocupava el medi ambient de molt abans i tot, a la meva mare també. Jo, des de joveneta, evitava els plàstics tant com podia, i de ben petita, a l’escola, intentava conscienciar del mal que s’estava fent al medi ambient. En fi, que ara sembla que ho han descobert fa dos dies, pels cabells de la Nana! Ara tothom a córrer, oi? No, tampoc, només parlen molt, els polítics. Com va dir la reina d’Anglaterra referint-se als polítics i el canvi climàtic, uns dies abans de la cimera de Glasgow mentre parlava a unes conegudes, sense saber que se la gravava: “Només fan que parlar i parlar però mai no foten res”. Ha, ha, ha!

Bé, doncs fins i tot si s’arreglés tot aquí a la terra, encara tindríem a l’atmosfera 2,500,000,000 milions de tones de carboni (el que pesa aquest gas) per anar escalfant. Per tant, si acabessim amb l’ús del petroli i etcètera, etcètera, i produíssim només menjar i quatre coses bàsiques –tornar a l’época neolítica si fa no fa– encara tindríem tot aquest carboni a l’atmosfera i, per tant, el canvi climàtic no s’aturaria. Divertit, eh? Segons sembla és possible treure el carboni de l’atmosfera i emmagatzemar-lo, però és costós i dubto que se’n preocupin quan aquí a la terra poc se soluciona. Però, ei, que no tanquin les discoteques perquè no sé quins joves (no els que jo conec) poden quedar traumatitzats. I, ei, res de màscares per evitar la covid, i ara!, perquè sembla que també traumatitza o no sé què. Per bé que no tardarem gaire a haver de dur màscares tot el dia perquè no podrem respirar amb la contaminació i la sorra del Sàhara i tot plegat. Perquè som així de ximples.

Per acabar, per a qui no l’ha vist abans, un conte meu amb imatges en un vídeo que va fer l’amic Quico Romeu. No arriba a 3 minuts i mig i em sembla que va bé amb el tema d’avui.