Una gran artista renaixentista

Aquest retrat de Felip II de Castella de segur que l’heu vist abans, però sabeu qui va ser l’artista que el va pintar? Potser sí, però per si alguns no ho sabeu es tracta de la pintora renaixentista Sofonisba Anguissola (1532-1625), prolífica i activa com a artista durant 70 anys dels 93 que va viure. Tanmateix, que fos l’autora d’aquesta pintura de Felip II (i d’altres) no es va saber fins fa pocs anys, perquè s’havia atribuït al pintor Sánchez Coello. Al Museu del Prado ara ho diu correctament.

Sofonisba Anguissola va néixer a Cremona, a la Llombardia, quan la ciutat era part del milanesat que va acabar incorporat a la monarquia hispànica. Tot i l’època, el seu pare va voler que ella i les altres cinc filles, i també el fill, tinguessin una bona educació. Va ser una sort per Sofonisba que el seu pare enviés totes les seves filles a estudiar amb Bernardino Campi, un respectat autor de retrats. Més tard, el mestre va ser Bernardino Gatti. I és important notar que gràcies a que aquestes noies estudiessin art a Cremona es va establir un precedent perquè d’altres dones fossin acceptades per estudiar art. La imatge de sota és una pintura de Sofonisba Anguissola on es veu el mestre Bernardino Campi pintant-la a ella. Em fa molta gràcia veure una metapintura que, sí, era un tipus d’art que s’havia emprat durant el Renaixement, però em sembla que ella va més enllà que la majoria i, en qualsevol cas, només tenia 18 anys quan ho va pintar.

Bernardino Campi pintant a Sofonisba Anguissola

El que no podia aprendre Sofonisba Anguissola era anatomia, ja que no estava permés que una dona n’aprengués. Per tant es va dedicar primordialment als retrats. A sota en teniu un, on apareixen tres de les seves germanes, que a mi m’agrada molt perquè té una gran expressivitat. El va pintar als 23 anys.

El joc d’escacs

D’un any més tard és aquest auto retrat.

Autoretrat

Quan tenia 22 anys va viatjar a Roma on va conèixer Michelangelo que es va oferir a ajudar-la amb el seu art. Per començar, li va demanar que dibuixés un nen plorant. Sofonisba li va enviar el dibuix que teniu a sota, on hi ha una nen petit que plora perquè l’ha mossegat un cranc. Michelangelo va quedar impressionat pel seu talent i va decidir instruir-la de manera informal –a distància, amb cartes que el pare de Sofonisba supervisava–. Aquesta instrucció del gran mestre va durar fins que Sofonisba se’n va anar a la cort de Madrid.

Asdrubale mossegat per un cranc

Com deia més amunt, el milanesat, on hi havia la ciutat de Cremona, va passar a mans de la monarquía hispànica, l’any 1559, quan Sofonisba en tenia 27 i el seu talent havia cridat l’atenció del governador de Milán que la va recomanar com a dama de companyia de la nova reina Isabel, la francesa Isabelle de Valois que s’acabava de casar amb Felip II. Però per bé que en teoria era una dama de companyia, va esdevenir l’artista que retratava la familia reial. I malgrat que la cort a Madrid era molt austera i que Sofonisba era una inferior, molts dels anys que passà a la cort va ser molt amiga de la reina Isabel qui, quan va arribar a Madrid, només tenia 14 anys. Malauradament la reina va morir als 23 anys.

Tot i que feia molts retrats de la familia reial, no signava les seves pintures i ningú li donava cap crèdit més que a nivell personal. A més, el palau tenia un altre artista que feia retrats al mateix temps: Sánchez Coello. Per tant, diverses pintures que els experts asseguren ara ser de Sofonisba Anguissola, durant segles s’havien atribuït a Sánchez Coello. I algunes encara se les està discutint, com ara la de sota que s’ha pogut demostrar que era de Sofonisba, però hi ha qui insisteix, no amb Coello, sinó en aquest cas que es tracta d’El Greco.

La dama d’ermini

Perquè Sofonisba era molt prolífica i durant la seva llarga vida va crear nombroses pintures, moltes de les quals se les van adjudicar a Coello, El Greco, Zurbarán, Tiziano i fins i tot a Leonardo da Vinci. Pel que fa a La dama d’ermini, Cezanne, pensant que era d’El Greco, va dir que amb La dama d’ermini era obvi que El Greco havia estat el creador de l’art modern.

Sofonisba Anguissola es va casar ja amb 40 anys. Es va instaŀlar amb el seu home a Sicilia, però poc després van atacar els pirates i el van matar. No se sap gaire de Sofonisba a l’illa de Sicilia, tret que continuava pintant, i no va ser fins l’any 2008 quan es va descobrir que l’autoria de la pintura de la Mare de Déu a l’esglèsia de Santa Maria Annunziata, a Paterno, és de Sofonisba Anguissola –fins llavors s’atribuïa erroneament a un altre pintor.

Es va tornar a casar, a 50 anys, amb un home a qui doblava l’edat. Va tornar al nord, a Cremona, amb la seva nova parella i una boníssima pensió de la cort de Madrid, a més de la fortuna que tenia el seu marit. I es va dedicar a pintar durant 35 anys en un magnífic estudi construït a casa seva. Hi van viure fins que es van traslladar a Sicilia els últims anys de vida de Sofonisba.

La seva obra va inspirar artistes com Anton Van Dyck o Caravaggio.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Arts i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a Una gran artista renaixentista

  1. Joan Triay Vidal ha dit:

    Quina descoberta més interessant! M’ha agradat l’article.

    M'agrada

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Conozco algunos de los cuadros que muestras pero desconocía la autora y su interesante historia.
    Gracias de nuevo por ilustrarnos.
    Los abuelos ya están en K’ton!!!!
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, Maria. Jo la vaig descobrir fa anys per un article que vaig llegir, però tot i assabentar-me de la seva història el seu nom no em va quedar (trobo que és un nom molt difícil de recordar, i la meva memòria és millor per recordar històries que no pas noms). L’altre dia un estudiant es va referir al Museo del Prado i vaig decidir cercar el nom de l’artista (de seguida el vaig trobar) i fer una lectura per a la classe sobre Sofonisba Anguissola (és una classe de llengua). I aleshores se’m va ocòrrer que també en podia parlar al blog.
      Que bé que a la fi ha estat possible que hi anessin! Es devien enyorar molt tots plegats. I és bo pels nens (i pels pares tenir ajuda).
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  3. Eulàlia Sariola Mayol ha dit:

    Gràcies per aquesta notícia de la pintora Sofonisba, Shaudin. No la coneixia i m’entusiasma la seva vida i obra. sobretot el final, quina sort! Vull ser la Sofonisba!

    M'agrada

    • Hola, Eulàlia. Contenta que t’hagi interessat. Jo la coneixia (havia llegit sobre ella fa uns anys) però no recordava com era el nom. Sí, oi? El final. A mi també em va cridar l’atenció; em feia il.lusió. No sóc artista, però imaginava un gran i bonic despatx i molt temps lliure per escriure i escriure.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. Marta Valls ha dit:

    No coneixia aquesta autora ni la seva obra.
    Molt interessant!
    Una abraçada!
    Marta

    M'agrada

    • Hola, Marta! Ja has tornat? Hauré de mirar el facebook a veure que expliques, tant si encara ets a l’Iran com si ja has tornat. ës que no tinc temps per entretenir-me al facebook (hi tinc tants amics que quan entro és no acabar de mirar a veure que diu aquest o aquell, i no tinc gens de temps). Però ara miraré què dius.
      Una abraçada!

      M'agrada

  5. Xavier ha dit:

    Shaudin, moltes gràcies per la teva informació! He descobert una gran pintora!

    M'agrada

  6. Xavier Martín i Arruabarrena ha dit:

    Moltes gràcies per la teva valuosa informació!

    Forta abraçada! Xavier

    M'agrada

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Magnífic. No en tenia ni idea. Sospito que potser el fet d’atribuir les pintures a homes no va ser del tot per equivocacio, si no molt premeditat.
    Una abraçada com sempre.

    M'agrada

    • Pel que veig, Gemma, ningú que ha comentat coneixia aquesta artista. Pensava que algú la coneixeria (els que em comenteu sou gent culta) encara que no recordes aquest nom tan complicat que té. Se’n va parlar fa anys, quan es va fer públic que la pintura de Felip II era d’ella, que és quan jo la vaig descobrir, però potser a Catalunya se’n va parlar menys que a l’Amèrica del Nord (de vegades passen coses rares amb els mitjans). Qui ho sap què va passar fa segles. És molt possible que en alguns casos (no crec que en tots) fos premeditat, i tant. Una abraçada!

      M'agrada

  8. lgarate2013 ha dit:

    Magnífico post. Informativo y didáctico. Una gozada para quienes desconocidos su existencia.
    Besarlada handi bat. K&M.

    M'agrada

  9. Toni Fmsknr ha dit:

    Hi, hi… A s’autorretrat… Ui, per mi afavoreix a ses figures a darrera seu, però a ella més picantona o coqueta.
    Potser sí que en Michelangelo degué plorar amb so dibuix a carbó, i en partir. A veure què es deien a ses cartes 😉
    Gracis per explicar-hó així, quina bella art, vida i persona curiosa!

    Liked by 1 person

    • Ets molt de la broma, oi, Toni? Més val prendre’s la vida amb humor, ja que ens ho posen ben difícil. Qui sap què es deien Michelangelo i ella, però amb les cartes supervisades pel pare no crec que parlessin més que dels dibuixos de la noia –no ho sabrem mai, però sempre es pot especular. ☺
      Gràcies per comentar-ho!

      M'agrada

  10. Marti Millanes ha dit:

    Com sempre, molt interessant. Gràcies!

    M'agrada

  11. Anna M Villalonga ha dit:

    Moltes gràcies, Shaudin. Li passo al meu germà
    Jordi, que segur que li interessarà molt.
    Una abraçada

    M'agrada

  12. Imma C. ha dit:

    D´ artista renaixentista a artista del S.XX. De Sofonisba Anguissola a Felícia Fuster.

    CANÇÓ
    Arc de paper!
    Tornada sense lletra!
    Camí descalç!
    Lladre de bossa buida!
    No em cridis més, que em trenco.

    M'agrada

  13. Griselda ha dit:

    Interessantíssim! Me l’apunto a la llista de personatges per explicar-li a la meva neta. M’agrada que coneix-hi gent diversa, i ens divertim jugant a adivinar i així memoritzem (segurament em fa més falta a mi que a ella!)

    M'agrada

  14. Hola Griselda. Però vols dir que l’Olivia no és massa petita per aquest tema? Ara, si li agrada, endavant. Potser li agradarà la pintura on hi ha les germanes de la Sofonisba. És una bona idea jugar a adivinar gent diversa. A més de ser interessant, avui en dia els joves no memoritzen res i cal memoritzar o s’atrofia la memoria. I si et serveix a tu també, fantàstic.
    Una abraçada i petonets a l’Olivia!

    M'agrada

    • Griselda ha dit:

      Ja en coneix una bona colla, des de Frida Kahlo a Anna Frank, passant per Gaudí, Pau Casals o Leonardo Da Vinci. Uns l’interessen més que altres, clar. Com a tothom, per altre banda. I es fan d’Agatha Christie!

      M'agrada

  15. Toni Fmsknr ha dit:

    Jo ric imaginant que farien bromes a son pare, escrivint coses picants en broma.
    Però mirant i retallant lliurement des papers seus, potser seria més com a molt una cosa així:
    “Estimada Sof,
    Encara que no hem escrit ni una paraula els uns als altres durant els últims mesos, la nostra llarga i sincera amistat no s’oblida en conseqüència, ni és que no desitjo el seu benestar tant com mai he fet, ni que no l’estimo amb tot el meu cor, i més, pels innombrables plaers que m’has donat. És millor guardar silenci que caure des d’aquestes altures. La mort ja m’ha robat tots els pensaments de la joventut.
    Michelagniolo”

    M'agrada

  16. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    M’ha agradat molt llegir-lo, he gaudit,
    Una abraçada

    M'agrada

  17. Teresa Sagrera ha dit:

    Desconeixia la història d’aquesta pintora, tot i que sí que em són familiars les seves pintures, quantes vegades deu haver passat que altres pintores ( les que van tenir ocasió de ser instruïdes i dedicar-s’hi) van ser invisibilitzades per una narració masculina dels temps passats.

    M'agrada

  18. Hola, Teresa. Sí, té diverses pintures que solen resultar molt familiars però poca gent sap que les va pintar una dona (de nom ben difícil de recordar, tot sigui dit). Exacte, han de ser un munt que van ser invisibilitzades, i no només pintores. Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.