Una gran artista renaixentista

Aquest retrat de Felip II de Castella de segur que l’heu vist abans, però sabeu qui va ser l’artista que el va pintar? Potser sí, però per si alguns no ho sabeu es tracta de la pintora renaixentista Sofonisba Anguissola (1532-1625), prolífica i activa com a artista durant 70 anys dels 93 que va viure. Tanmateix, que fos l’autora d’aquesta pintura de Felip II (i d’altres) no es va saber fins fa pocs anys, perquè s’havia atribuït al pintor Sánchez Coello. Al Museu del Prado ara ho diu correctament.

Sofonisba Anguissola va néixer a Cremona, a la Llombardia, quan la ciutat era part del milanesat que va acabar incorporat a la monarquia hispànica. Tot i l’època, el seu pare va voler que ella i les altres cinc filles, i també el fill, tinguessin una bona educació. Va ser una sort per Sofonisba que el seu pare enviés totes les seves filles a estudiar amb Bernardino Campi, un respectat autor de retrats. Més tard, el mestre va ser Bernardino Gatti. I és important notar que gràcies a que aquestes noies estudiessin art a Cremona es va establir un precedent perquè d’altres dones fossin acceptades per estudiar art. La imatge de sota és una pintura de Sofonisba Anguissola on es veu el mestre Bernardino Campi pintant-la a ella. Em fa molta gràcia veure una metapintura que, sí, era un tipus d’art que s’havia emprat durant el Renaixement, però em sembla que ella va més enllà que la majoria i, en qualsevol cas, només tenia 18 anys quan ho va pintar.

Bernardino Campi pintant a Sofonisba Anguissola

El que no podia aprendre Sofonisba Anguissola era anatomia, ja que no estava permés que una dona n’aprengués. Per tant es va dedicar primordialment als retrats. A sota en teniu un, on apareixen tres de les seves germanes, que a mi m’agrada molt perquè té una gran expressivitat. El va pintar als 23 anys.

El joc d’escacs

D’un any més tard és aquest auto retrat.

Autoretrat

Quan tenia 22 anys va viatjar a Roma on va conèixer Michelangelo que es va oferir a ajudar-la amb el seu art. Per començar, li va demanar que dibuixés un nen plorant. Sofonisba li va enviar el dibuix que teniu a sota, on hi ha una nen petit que plora perquè l’ha mossegat un cranc. Michelangelo va quedar impressionat pel seu talent i va decidir instruir-la de manera informal –a distància, amb cartes que el pare de Sofonisba supervisava–. Aquesta instrucció del gran mestre va durar fins que Sofonisba se’n va anar a la cort de Madrid.

Asdrubale mossegat per un cranc

Com deia més amunt, el milanesat, on hi havia la ciutat de Cremona, va passar a mans de la monarquía hispànica, l’any 1559, quan Sofonisba en tenia 27 i el seu talent havia cridat l’atenció del governador de Milán que la va recomanar com a dama de companyia de la nova reina Isabel, la francesa Isabelle de Valois que s’acabava de casar amb Felip II. Però per bé que en teoria era una dama de companyia, va esdevenir l’artista que retratava la familia reial. I malgrat que la cort a Madrid era molt austera i que Sofonisba era una inferior, molts dels anys que passà a la cort va ser molt amiga de la reina Isabel qui, quan va arribar a Madrid, només tenia 14 anys. Malauradament la reina va morir als 23 anys.

Tot i que feia molts retrats de la familia reial, no signava les seves pintures i ningú li donava cap crèdit més que a nivell personal. A més, el palau tenia un altre artista que feia retrats al mateix temps: Sánchez Coello. Per tant, diverses pintures que els experts asseguren ara ser de Sofonisba Anguissola, durant segles s’havien atribuït a Sánchez Coello. I algunes encara se les està discutint, com ara la de sota que s’ha pogut demostrar que era de Sofonisba, però hi ha qui insisteix, no amb Coello, sinó en aquest cas que es tracta d’El Greco.

La dama d’ermini

Perquè Sofonisba era molt prolífica i durant la seva llarga vida va crear nombroses pintures, moltes de les quals se les van adjudicar a Coello, El Greco, Zurbarán, Tiziano i fins i tot a Leonardo da Vinci. Pel que fa a La dama d’ermini, Cezanne, pensant que era d’El Greco, va dir que amb La dama d’ermini era obvi que El Greco havia estat el creador de l’art modern.

Sofonisba Anguissola es va casar ja amb 40 anys. Es va instaŀlar amb el seu home a Sicilia, però poc després van atacar els pirates i el van matar. No se sap gaire de Sofonisba a l’illa de Sicilia, tret que continuava pintant, i no va ser fins l’any 2008 quan es va descobrir que l’autoria de la pintura de la Mare de Déu a l’esglèsia de Santa Maria Annunziata, a Paterno, és de Sofonisba Anguissola –fins llavors s’atribuïa erroneament a un altre pintor.

Es va tornar a casar, a 50 anys, amb un home a qui doblava l’edat. Va tornar al nord, a Cremona, amb la seva nova parella i una boníssima pensió de la cort de Madrid, a més de la fortuna que tenia el seu marit. I es va dedicar a pintar durant 35 anys en un magnífic estudi construït a casa seva. Hi van viure fins que es van traslladar a Sicilia els últims anys de vida de Sofonisba.

La seva obra va inspirar artistes com Anton Van Dyck o Caravaggio.