Els ulls dels animals

Tots els animals tenim ulls gràcies a les meduses. Aquest és l’origen dels nostres ulls i dels ulls dels altres animals –girafes, àguiles, mosquits… – per tant, no menyspreeu aquests animals gelatinosos. A més, les meduses ja fa més de 500 milions d’anys que són aquí, la qual cosa les converteix en el grup animal amb múltiples organs més antic del planeta. Però tornem als ulls.

D’acord al professor Hiroshi Suga, de la Universitat d’Hiroshima i qui durant anys ha estudiat els ulls de l’hidromedusa, tots els ulls dels animals comparteixen un mateix origen, amb màster gens que van evolucionar d’un anvantpassat comú: la medusa.

Fer un ull és complicat i, per tant, es necessita un conjunt de gens que actuin coordinats. Per al desenvolupament dels ulls dels animals hi ha un màster gen que regula tots els altres. Va ser descobert l’any 1994 per Walter Gehring i s’anomena Pax-6. És tan important, aquest gen, que el trobem a tots els animals. Per entendren’s, podríem agafar el Pax-6 d’un esquirol, posar-lo en una mosca i aquest insecte desenvoluparia ulls, ulls de mosca del gen Pax-6 d’un esquirol!

I ara que he parlat de l’origen, anem als diferents tipus d’ulls.

Podríem començar per distingir entre ulls compostos i ulls simples. Els compostos, com segur que ja sabeu, els tenen certs antròpods: gairebé tots els insectes i la majoria dels crustacis, com ara els crancs. Són compostos perquè cada ull té moltes unitats (ommatidis), com si tinguessin molts ulls a cada ull. La libèŀlula té 24.000 ommatidis i dedica un 80% del seu cervell a la vista. Mentre que en els ulls simples, doncs, un ull és un ull, com nosaltres, els ratolins o els taurons; com si tinguessim una càmera. Però també tenen ulls simples les aranyes, per bé que en tenen uns quants i cada un d’ells fa una funció diferent.

Un cas força curiós, pel que fa a ulls, són els mussols i d’altres ocells rapinyaires nocturns. Aquestes aus, d’ulls molt grossos i lluminosos que veuen súper bé a la nit, no poden moure els ulls dins les òrbites, per això sempre s’hi fixen molt, que deia algú, perquè no tenen globus ocular sinó uns tubs ben agafats i immòbils. Per compensar poden girar el cap uns 270°. I encara trobo més curiós que hi ha un altre animal amb els ulls com els mussols, grossos, lluminosos i fixes, amb el cap que també gira molt, però no és un ocell sinó un mamífer. Es tracta dels tàrsids, uns primats prosimis (com els lèmurs), que viuen al Sud-est d’Àsia.

També em criden l’atenció els ulls dels rosegadors que semblen tots d’un sol color ja que no es veu l’escleròtica (la part blanca de l’ull). Ara, per ulls rarots el camaleó. Aquest reptil té dels ulls més grossos de tots els animals, però les parpelles estan enganxades i només deixen obert un foradet petit per la pupiŀla; a més, pot moure els ulls independentment l’un de l’altre i cadascun pot girar 360°. I, tot i això, no superen els ulls de l’estomatòpoda, un crustaci tipus llagosta, amb uns ulls que, tal com fan el camaleons, poden moure’s independents l’un de l’altre. Segons els experts, tenen els ulls més increïbles de tots els animals i amb un sistema visual com mai s’havia vist de tant complex.

I voldria acabar parlant de les les diferències entre les pupiŀles. Perquè n’hi ha de rodones, de verticals, d’horitzontals i de força estranyes, atès si són predadors i com cacen o són preses, si viuen en grup o són solitaris; atès també si són diurns o nocturns, si viuen a l’aigua o fora de l’aigua, si són petits o grans i com es desplacen.

Hi ha molts predadors que la tenen eŀlíptica i generalment com una ratlleta vertical, per exemple els gats. També moltes serps i els cocodrils, però no els lleons o els tigres. I els tenen com els gats les guineus o diverses granotes, però no els llops. Les pupiŀles verticals solen assenyalar animals predadors nocturns, o que són nocturns i diurns. Aleshores, per què no els hi tenen els llops o els lleons? Perquè els de pupiŀles verticals són predadors que, si fa no fa, s’arrosseguen, si més no per caçar, cacen en solitari i depenen d’acostar-se a la presa molt a poc a poc, estar a l’aguait sense ser vistos i matar d’un sol cop, sigui amb un salt (gat) o una embranzida (cocodril), per exemple. Mentre que els lleons o els llops cacen en grup i solen correr una bona distància abans de caure sobre la presa –no cal dir en el cas dels guepards, per bé que no solen caçar en grup. Pel que fa al tigre, es basa força en la mida (com també passa amb els lleons, per exemple, a més de les altres característiques), és alt i pot veure per sobre l’herba, i no s’arrossega com una serp.

Les pupiŀles horitzontals les tenen els animals que no són predadors; herbibors que solen ser la presa, com cabres i ovelles o antilops, per exemple. Les pupiŀles com rectangles horitzontals, a més de tenir els ulls situats molt laterals, els permeten veure si s’acosta un predador encara que es trobin amb el cap avall mentre mengen herba o beuen d’un riu.

Hi ha també les pupiŀles dels geckos que són verticals i irregulars, o les que tenen forma de lluna o de W i que es troben en animals aquàtics com els peixos gat o les sèpies.

Això es fa molt llarg i les meves cervicals protesten d’allò més. Però abans d’acabar: I què passa amb les meduses, l’origen dels ulls de tots els animals? Doncs, malgrat que no tenen cervell, tenen sis ulls.