Les humanitats estan fotudes

L’altre dia vaig tenir una notícia ben dolenta de la universitat. M’han canceŀlat els cursos d’estiu, que començaven aquest dilluns, demà, i duraven fins al setembre. Ja havia preparat totes les coses que cal tenir fetes abans de començar, dotzenes de coses i cosetes, quasi totes relacionades amb la plataforma eClass (una mena de Moodle més elaborat) perquè, tot i que a l’estiu ja es tractava de classes presencials, es conserva molta cosa de quan eren a distància (la universitat es va gastar milions en aquesta plataforma i contractant informàtics de luxe, per tant no la deixa de banda). Bé, ja ho tenia tot pràcticament a punt (per bé que a casa tinc una escampada de mil dimonis de llibres, papers i altres coses, sóc súper ordenada pel que fa als cursos), i m’arriba un missatge anunciant la canceŀlació de quasi totes les classes d’estiu del departament (no només les meves), de fet una de sola s’ha salvat de la canceŀlació, per no haver-hi prou estudiants matriculats. I tant els altres professors com jo ja teníem el contracte per l’estiu. Una professora afectada, amb nens petits, molta falta de diners i d’altres problemes, està ben malament a conseqüència del xoc (no pot ni parlar; no en sé els detalls, però no me’n sé avenir). Jo aguanto, de moment, però amb una angoixa a dins que se’m menja. Tothom va quedar-se de pedra. Penseu que, a més, en general els que fem classes a l’estiu som els que ens cal aprofitar l’estiu per poder cobrir les despeses. En el meu cas, he tingut un hivern amb menys classes que mai i pensava refer-me aquest estiu amb dos cursos súper intensius (l’equivalent a quatre cursos). Encara bo que ens han dit que hi ha una clàusula a la universitat que estipula que quan es tenen els contractes signats, i es canceŀlen els cursos per haver-hi pocs estudiants, ens han de pagar dues setmanes de sou. Ens ho han dit com una gran cosa. I els altres tres mesos i mig, què?

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/402612-lintelmlectual-resistent.html

Aquests cursos eren al campus principal, que té uns 50.000 estudiants, però resulta que la majoria dels departaments d’humanitats tenen problemes de falta de gent matriculada. Al campus de Glendon, molt més petit, el meu departament només ofereix una classe a l’estiu que la fa cada any el mateix profesor; doncs resulta que s’acaba de canceŀlar per no haver-hi prou gent matriculada. I el departament de francès, un departament amb molt poder, també té problemes. A tota la universitat, s’han canceŀlat moltes classes pel mateix motiu, totes assignatures de llengues, literatura, història, filosofia, ciències polítiques. El joves no hi estan interessats i la universitat no fa res per promocionar-ho. Em pregunto fins quan existiran. La universitat hauria pogut obrir aquestes classes, si més no algunes, encara que no tinguin el nombre establert del mínim d’estudiants, però segons m’ha informat un professor que té un càrrec a la administració, la universitat està ficada en diversos projectes. Un dels més importants és un nou campus que s’obrirà als afores de Toronto, dedicat a programes de màrqueting, comptabilitat, direcció d’empresa i coses així. L’altre és una escola de medecina que, segons sembla, volen que esdevingui la més prestigiosa del país. Per bé que cada any, un cop pagades totes les despeses, la universitat aconsegueix un excedent de milions de dòlars, li cal trobar més diners per als projectes del nou campus i l’escola nova de medecina, i ens els arrenca a un munt de professors que treballem com muls per simplement anar fent.

Si aquesta setmana trobo alguna manera de viure tot l’estiu, o un parell de mesos i ja veurem després, la pròxima entrada al blog prometo que serà més divertida.