Us presento en Raffi

Raffi Cavoukian va néixer al Caire, de pares armenis que havien fugit de Turquia on es trobaven insegurs. Allí va viure fins que el pare d’en Raffi va veure uns soldats egipcis jugant a pilota amb el cap d’un soldat britànic i va començar a fer els tràmits per emigrar al Canadà. En Raffi, llavors amb deu anys, el seus germans i els pares van arribar al Canadà l’any 1958 i es van instaŀlar a Toronto. I si això no hagués passat, dubto que coneixeria les seves cançons.

Heu sentit mai les cançons “Baby Beluga” o “Les zombies et les loups-garous”? Doncs segur que no sabeu qui és en Raffi (se’l coneix sense el cognom, com els reis). Però si teniu fills, nebots o néts petits encara sou a temps a que facin la coneixença d’en Raffi. El meu fill es podia passar hores escoltant-lo, com la majoria de nens canadencs. I jo moltes vegades tinc les seves cançons al cap, sobretot la “Peanut Butter Sandwich” perquè cada cop que algú diu “peanut butter”, i aquí es fa servir constantment, al meu cap ja comença la cançó que us poso a sota.

I em passa igual amb la cançó “Joshua Giraffe”: cada cop que sento el mot “giraffe” ja comença al meu cap la cançó sobre la girafa que està molt trista i ho passa molt malament al zoològic, però al final aconsegueix fugir amb els seus amics. La versió a sota està feta per no sé qui i les imatges no són gaire bones, però no he trobat res millor.

Durant els anys 70, 80, 90 trobem les cançons més emblemàtiques d’en Raffi, per bé que al segle XXI ha continuat actiu com a artista. Encara ara, d’un album seu de la primera època (1976) se’n venen unes 1.000 còpies cada setmana. Raffi ha creat i enregistrat cançons per als menuts, si fa no fa entre 3 i 8 anys d’edat, i també ha fet centenars de concerts per tot el Canadà i pels Estats Units. El meu fill i jo el vam anar a veure en un concert que va fer en un auditori de la Universitat de Toronto –l’entusiasme de totes aquelles criatures era digne de veure’s. En un article, el Washington Post va dir d’en Raffi que era ”l’artista per a nens més popular de tot el món anglès”. A sota, Raffi en un concert canta “Down by the Bay”, una cançó tradicional que fa anar a la seva manera, i una de les seves cançons més populars.

Raffi ha rebut nombrosos premis, com ara l’Ordre de Canadà o el United Nations’ Earth Achievement Award (no he trobat com se’n diu en català), i li han atorgat quatre doctorats honoris causa. També va guanyar un premi Juno amb la cançó “Bananaphone”.

Durant les quatre dècades que ha durat fins ara la seva carrera d’artista, sempre ha rebutjat validar anuncis dirigits als petits, fins i tot cada vegada que li han ofert milions per fer-ho. I també sempre ha donat un fort suport a una infància lliure d’anuncis, la qual cosa considera importantíssima. A sota el teniu en un altre concert, amb la cançó “Five little ducks”.

Una cançó que a mi m’agrada i que també em vaig fer un tip de sentir és “Les zombis et les loups-garous” (no l’he trobat a YouTube en un concert). La canta en francès.

Una altra que trobo interessant és “Anansi”. Està basada en un personatge mitològic de l’oest d’Àfrica, que em recorda alguns personatges mitològics de les primeres nacions de l’Amèrica del Nord, com el coiot o el corb (del coiot us en vaig parlar aquí: Un coiot i una guineu molt especials. En el cas de l’Àfrica es tracta d’una aranya que, com el coiot americà, és trapella però també benefactora, i és qui va crear el món.

D’entre totes les cançons de Raffi, “Baby Beluga” és la més popular. Només cal veure que totes les versions de vídeo al YouTube tenen una enormitat de visites. La que he triat té quasi mig milió de visites, però hi ha versions amb més de 12 milions de visites (aquí). La versió que us poso està iŀlustrada majorment amb dibuixos fets per nens fans d’en Raffi.

Quan va fer 40 anys de l’estrena de “Baby Beluga” (2020) el violonceŀlista Yo-Yo Ma, admirador d’en Raffi, va fer una versió amb ell. Es troba a twitter, i a YouTube (fet a casa perquè va ser al principi de la pandèmia):

Raffi ha escrit alguns llibres infantils (n’hi ha que són les mateixes cançons). Fa anys que no fa concerts. Primer els seus concerts es van fer massa multitudinaris, com quan actuava a Broadway, i deia que ja no podia connectar amb el públic infantil al qual ni veia en aquells teatres tan grans. A això s’hi va afegir que qui anava als seus concerts eren pares amb nens molt petits, de mesos, amb els quals tampoc no podia comunicar-se. I la cosa va arribar a un punt de bogeria quan el van transformar en una mena de guru, un personatge de culte. Li apareixien als concerts no només criatures de mesos sinó un munt de dones embarassades per tal que el fetus absorbís el que deia el cantant. En Raffi va decidir no actuar més. Els últims anys, tot i que continua component cançons, està molt concentrat en la defensa del medi ambient, tema que el preocupava de feia dècades, i en la defensa dels infants.