Poso aquest títol perquè parlaré de diverses coses, breument. Són les 3:30 de la matinada i no he pogut fer l’entrada abans (tot el dia amb coses que tenia acumulades i havia de solucionar). Sort que al meu barri no s’ha tallat l’electricitat, cosa que ha passat a d’altres zones de Toronto i de la província d’Ontario. Hi ha 350 mil persones sense electricitat.
Avui feia un dia assolellat i, tot d’una, ens arriba un avís d’emergència al telèfon, sobre una tempesta tremenda que està a punt d’esclatar. També han avisat per altres mitjans. I de sobte, en uns segons, tot s’ennegreix i comença una gran tempesta de pluja (amb pedra en algunes àrees) i vent huracanat. Això a Toronto, perquè a d’altres llocs, a més a més han tingut el cel verd i tornados (quan el cel és verd vol dir que hi haurà un tornado). Aleshores, han passat unes horetes i, tot d’un cop, deixa de ploure, es para el vent i s’aclareix el cel. Però hi ha tres víctimes mortals (ara han pujat a vuit), en incidents separats, aixafats per arbres. I destrosses pertot arreu, majorment centenars d’arbres que han caigut sobre cases i cotxes.
Als amics us volia dir que la universitat m’ha pagat les dues setmanes estipulades per quan trenquen un contracte. Han tret menys del que solen treure’m i estirant una mica podré passar el mes de juny. També he trobat unes classes dos dies a la setmana per ensenyar castellà. No em paga el lloguer de juliol, agost i setembre, però soluciono les altres coses per aquests mesos. A veure què puc fer pel lloguer fins que retorni a la universitat.
Aquesta setmana m’han arribat, en dies diferents, els tres llibres que vaig comprar per Sant Jordi (si arribo a saber què passaria amb els cursos d’estiu no els hauria comprat, però ara els tinc i em fa iŀlusió). N’hi havia d’altres que hauria volgut d’allò més, però havia passat la nit a l’hospital i no estava bé, a més no els trobava o els venien a un preu prohibitiu; més ben dit, un preu que era una ximpleria: un llibre que val 30 euros a Catalunya te’l volen vendre a 1.100 dòlars canadencs (uns 700 euros)!
Els que vaig tenir de seguida van ser dos llibres electrònics; l’un és un llibre de Laura Borràs i l’altre una noveŀla italiana traduïda al català per Pau Vidal.
I aquests són els que he aconseguit en format llibre. Els he volgut fotografiar amb la ciutat al darrere, però no ha resultat gaire.
Shaudin Melgar-Foraster 
Ostres, Shaudin, quines imatges! Molta força amb les classes, tant de bo te’n sortin més. I moltes gràcies per la confiança d’escollir el llibre “La cervesa de la Highsmith” i tan ben acompanyat. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Raquel. Em feia molta iŀlusió “La cervesa de la Highsmith”, amb tantes bones escriptores i moltes, a més, amigues. I em va bé que siguin històries curtes perquè fa uns pocs anys que em costa concentrar-me (massa problemes, dolors i angoixa) i quan llegeixo una noveŀla, el cap acaba anar-se’n als problemes i no sé que llegeixo. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
En primer lloc Shaudin, Cuida’t molt. La salut és el primer.
M’agrada veure que de mica en mica la situació laboral i econòmica comença a millorar. Espero que et surtin més classes i puguis arribar al final de l’estiu sense massa entrebancs.
Conec aquests fenòmens meteorològics del Canadà. Al ja molt llunyà 1989 vaig ser’ hi durant un mes i el vaig recorrer en cotxe des de Quebec fins a Vancouver. Tot i que era final d’estiu, en vaig conèixer un parell d’aquests fenòmens. I es cert que tal com arriben, passen. I tot el que ha quedat dret, torna a la normalitat.
Bé no m’allargo més en les meves aventures, que aquí qui és important ets tu.
Una forta abraçada i que tot et vagi molt bé!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Martí.
M’havies dit que fa anys vas viatjar pel Canadà. Si vas anar de Quebec a Vancouver devies passar per Saskatchewan i Alberta, que són dos províncies on el vent bufa fort, per bé que de tempestes te’n pots trobar també a qualsevol altre província. M’imagino que devies fer el viatge a l’estiu, finals de la primavera o principis de tardor, perquè a l’hivern no crec que n’haguessis sortit ben parat d’un viatge així en cotxe. Aquí sempre hi ha tempestes, moltes vegades sobtades i ràpides (a l’estiu), però sens cap dubte s’han incrementat i cada cop són més inesperades i més brutals. Una organització científica important (no recordo el nom) fa uns tres anys va avisar que el canvi climàtic anava 3 vegades més ràpid al Canadà que a la resta del món. I és nota.
A mi sempre m’ha fet il.lusió fer un viatge travessant el Canadà, en cotxe o potser en tren, però cada cop que he tingut temps i diners me n’he anat a Catalunya, per tant mai he fet grans viatges pel Canadà. Espero que el teu fos un viatge bonic i que t’agradés el país.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin!
Xavier
M'agradaM'agrada
Gràcies, Xavier! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Unas imágenes impresionantes. Por fortuna no ha afectado Kingston.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, María. Va ser de pànic, no tant per mi que era a casa i en un edifici gran al centre de la ciutat, però la gent amb cases als suburbis ho van passar malament. Sí, Kingston se’n va escapar per un pèl! Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies per buscar “Encara hi ha flors”, tant de bo t’agradi i la lectura compensi el sacrifici econòmic. I tant de bo aconsegueixis acabar d’arrodonir els ingressos d’aquests mesos sense cursos d’estiu.
M'agradaM'agrada
Hola, Margarida. Em feia molta iŀlusió tenir aquest llibre. A principis de la pandèmia vas escriure la noveŀla per entregues (la base de Encara hi ha flors, si ho recordo bé d’una entrevista que et van fer) i jo aleshores treballava dia i nit amb la preparació dels cursos a distància i aprenent a fer-ho tot electrònicament, no dormia quasi gens i, bé, volia llegir la teva noveŀla però era impossible. Em vaig quedar amb les ganes perquè de temps no en tenia mai. Llavors va sortir el llibre, i amb una coberta tan atractiva, i les ressenyes i entrevistes i tot plegat… Era un regal perfecte per fer-me jo mateixa per Sant Jordi.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Uala!!! Gràcies! Espero que La cervesa t’agradi. I suposo que saps que el capítol del teatre del XVIII del volum IV de la Història de la Literatura Catalana l’he escrit jo.
Quina pena la duresa del clima.
A veure si trobes la manera d’omplir els
buits econòmics. Molts petons.
M'agradaM'agrada
Hola, Potato. Estic segura que La cervesa m’agradarà. Es el primer llibre que llegiré perquè són històries curtes i va més bé quan no es té temps (ni concentració, amb tants problemes). Pel que fa al volum IV de la Història…, sí, sabia que hi vas escriure un capítol, m’ho havies dit i feia anys que esperava amb candeletes poder comprar aquest volum, malgrat que de moment només he llegit el volum I (ja fa anys). Tinc els volums II i III però no els he pogut llegir per total falta de temps.
Gràcies. Petons!!
M'agradaM'agrada
Vaja sustos!
I quin negoci!
Potser és contraban dur maletes plenes de llibres, a canvi de xarops dolços d’arbres canadencs? 😋
A ses fotos, potser serviria per a enfocar disparar allunyant una mica es llibre, i en gran angular. I ja després, si apareix enfocat, editar retallant es contorn, ampliant.
I afegir llum o flaix, jugant entre no cremar es primer pla i exposar prou es fons. Això tancaria es diafragma, i així indirectament equilibraria i ampliaria ses distàncies focals enfocades, nítides.
Ai, quins arbres més guapos teniu!
Força! Gràcies per tantes curiositats! Bons desitjos! 🙂
M'agradaM'agrada
Ah, i a vegades sa càmera o programes tenen automatismes i modes per això. Amb ells disparen consecutivament tres fotos iguals variant enfoc i llum, i trien el millor per a construir una sola foto perfecta. P. ex. paraules clau típiques serien HDR de llum, o distance bracketing.
M'agradaM'agrada
Hola, Toni. Hahaha! Sí, estaria bé llibres a canvi de xarop d’arbre (el maple syrup), però ara deixen dur tan poc als avions que dubto que es poguessin dur gaires llibres 😕.
Sí, de segur que tens raó, amb això de les fotos, però amb prou feines vaig fer-les. Era molt tard, la matinada, i estava cansada, ho feia amb el telèfon que amb prou feines sé com funciona (no he tingut temps d’estudiar-me’l encara i fa més de 2 anys que el tinc, i abans no en tenia 🙂), i em pensava que el llibre aniria a parar al carrer (els aguantava per un trosset i pesaven i els tenia sobre un buit de 17 pisos 😮) o bé em cauria el telèfon que aguantava amb una mà com podia amb un dit lliure per disparar 🤔.
Tenim arbres fantàstics i molts, només a Toronto hi ha un milió i mig d’arbres públics (a més dels que hi ha als jardins de les cases, que són moltíssims).
Gràcies! Una aferrada!
M'agradaM'agrada
Doncs ahir diumenge vam celebrar l’aniversari de l’Eder, el meu fill, que n’ha fet… 22!!
M'agradaLiked by 1 person
El teu fill ja ha fet 22 anys?! Marededéu com passa el temps. Jo el recordo un nen, em sembla que tenia 9 anys quan el vaig conèixer. Felicita’l de part meva, sisplau. 🥰
M'agradaM'agrada
Bon dia,
El títol La cervesa de la Highsmith sensacional, com també la foto, si llegiu
El regust amarg de Patricia Highsmith a la revista El Temps, en motiu del centenai del seu naixament veureu d´on ve la foto…
M'agradaM'agrada
Bona nit, Imma.
No he llegit l’article d’El Temps que esmentes, però sé que la foto és a Lleida (a la fàbrica de cervesa) on va anar la Highsmith.
Has vist que entre els comentaris n’hi ha de 3 autores del llibre La cervesa de la Highsmith? Per ordre de comentaris: Raquel Gámez-Serrano, Margarida Aritzeta i Anna Maria Villalonga.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Shaudin, els millors desitjos per tu! Espero que el temps també s’arregli.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Griselda. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Així ho faré!!
Petons i salut!!
M'agradaLiked by 1 person
Bon dia, Shaudin, vaig molt endarrerida, però de mica en mica n’aniré posant al dia. Quina por aquestes tempestes tan terribles, en poc temps tants estralls.
Espero que puguis resoldre d’alguna manera el tema del lloguer dels mesos d’estiu.
He quedat parada de la diferència de preu d’un llibre català al Canadà, no pensava que fos tanta.
Una forta abraçada i cuida’t molt,
M'agradaM'agrada
Hola, Teresa! Ja veus, d’allò més endarrerida en respondre’t, i encara no he llegit el Dietari de la setmana passada (i suposo que ja n’hi ha un altre). Sembla mentida com fuig el temps; sempre mil coses a fer que se’l mengen tot. Jo quedo malament amb una pila de gent perquè no dono abast, i em sap molt greu, sobretot quan tinc molt d’interés per la persona o el que fa.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada