Tal com vaig dir a la xarxa, les eleccions provincials del dijous a la província d’Ontario (capital Toronto) les va guanyar el partit PC (Progressive Conservative), i amb una majoria de 83 escons dels 124 que té el Parlament d’Ontario. Molt decebedor, i perillós.
Els conservadors ja havien guanyat majoria a la legislatura passada, amb 76 escons, però ara s’ha incrementat amb 7 més, mentre que els altres dos partits importants han sortit mal parats. L’NDP (New Democratic Party; esquerra moderada) per bé que continua a l’oposició ha passat de 38 a 31; el partit Liberal, el mateix que governa el país amb Trudeau, i l’ha governat moltes vegades, a la província d’Ontario tot el que ha aconseguit és pujar un escó, de 7 a 8, per tant continua sense tenir representació oficial de partit, per la qual calen 12 escons, i fins i tot el líder dels liberals va perdre a la seva pròpia jurisdicció –veritablement patètic. Pel que fa al Green Party (verds) s’ha tornat a quedar amb 1 escó i tampoc no pot tenir representació oficial com a partit. La líder de l’NDP i el líder dels Liberals han dimitit.
Per sort, al meu districte ha tornat a guanyar la Jessica Bell amb el partit NDP, una dona que val un munt i és a qui jo i pràcticament tot el meu barri vam votar. Ha estat la única bona notícia.
Mentrestant, Doug Ford, el guanyador amb el partit PC i més content que un gínjol, ha anunciat que invertirà en la construcció de noves autopistes i en l’explotació minera. Ha dit que la província està beneïda amb molts recursos naturals. No ha dit, però, que les autopistes que vol fer han de passar per l’anomenat Greenbelt (cinturó verd), el que suposaria un terrible impacte al medi ambient de la zona. Tanmateix, molta gent ha votat PC precisament per les autopistes que han de descongestionar el tràfic de les que hi ha actualment, per on circulen els milers de persones que viuen als anomenats exurbs (més lluny que els suburbis, i cada cop més lluny) i van a treballar a la ciutat. Ara, els que vivim a Toronto haurem de pagar en impostos les maleïdes autopistes i, alhora, ser expulsats de la ciutat per no poder pagar els preus exorbitants que ja ens demanen ara per viure-hi.
Penseu que el cinturó verd per on vol fer passar les autopistes és zona fins ara protegida. Faran molt mal a 9.000 km² de conreus, 85 vies fluvials, 220 zones humides i els hàbitats de 10 especies en risc. Els altres partits (NDP, Liberals i Verds) s’oposen a aquesta carniseria al medi ambient, però són minoria al Parlament.
A sota dos imatges del Greenbelt.
He d’afegir que de tots els votants elegibles només el 43% va votar. Es veu que mai hi havia hagut un nombre tan baix. I el resultat és el que passa quan molta gent s’enfada amb els partits i decideix no votar: els partits de dretes guanyen.
I per acabar l’entrada d’avui, canvio totalment de tema. Us recomano l’entrevista a l’escriptor Joaquim Carbó ,que acaba de publicar VilaWeb:
La immersió ha creat més escriptors que no pas lectors
Shaudin Melgar-Foraster 
Interessant post. Moltes gràcies Shaudin i bon diumenge.
Una abraçada
Marta
M'agradaM'agrada
Gràcies, Marta. Que tinguis una bona setmana!!
Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
Menys mal que al teu barri ha guanyat un partit mes bé d’esquerres. El de l’autopista és un mal somni esper que s’arregli.
Per cert estudiant el Màster al Canada s’hi menja molt menjar ultraprocesat un 64%
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, Juli. Sí, l’NDP sol guanyar sempre al meu barri, i més ara que hi ha la Jessica Bell. A l’entrada d’aquesta setmana no em volia posar a parlar de tota la política d’Ontario o de tot el desastre que són els conservadors, perquè sense saber ben bé de què va us resultaria avorrit, però els plans dels conservadors no es limiten a aquestes autopistes, sinó que també pensen retallar a l’educació y a sanitat, per exemple.
El Canadà és molt gran i hi ha de tot, pel que fa al menjar (i no només). A Vancouver, per exemple, el menjar és molt fresc i una gran part de la població ja és vegetariana; a la província d’Alberta, d’altra banda, et donen un bistec fins i tot per esmorzar; a la costa est es menja molt peix i marisc fresc; a Toronto es menja força bé (jo veig molts dels meus estudiants que mengen plats de fruita fresca tallada o amanides per dinar). Però hi ha llocs, sobretot comunitats petites, on es mengen moltes coses ultraprocessades. Això del 64% no sé d’on s’ho han tret, definitivament no és a Toronto.
Mira, t’he trobat un article del govern del Canadà, concretament Statistics Canada, on diuen que el consum de menjar ultraprocesat és el 46% (2020). I hi ha tota una explicació. L’enllaç és aquest (no recordo quant d’anglès saps):
https://www150.statcan.gc.ca/n1/daily-quotidien/201118/dq201118g-eng.htm
A dalt de la pàgina a la dreta pots canviar al francés si et va més bé.
Potser aquest article et pot anar bé pel Màster, pots dir que has fet recerca.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Molt bon dia polida!!!!
No has comentat res del teu estat d’ànim i salut, que darrerament ens té a tots molt preocupats, però espero que sigui perquè vas fent camí.
Respecte al tema del teu post, desgraciadament la societat actual mundial en general sembla ben bé que no tingui ni memòria històrica, ni preocupació mediambiental i només pensa en la seva egoista necessitat, creada per aquesta gent capitalista, que viure el més enfora de la ciutat i del seu lloc de treball és adequat, sense adonar-se’n tot el que perden:
Temps i vida familiar, nervis per anar i tornar, descans, per destacar quelcom. Quina desgràcia més gran pel món. Tanmateix el veritable populisme nazi i inculte que s’ha instal·lat a les societats “avançades” és molt preocupant i perillós per la resta de la societat i ja no diguem per l’evolució del món i desgraciadament ja ens podem anar preparant per un futur negre i a pitjor en tots els sentits (ecològic, relacions, guerres, destrucció d’identitats petites, per ex.)
Espero que la gent com nosaltres ens adonem que no podem permetre recular als anys 30 del passat segle i cal lluitar contra aquest futur que ens volen imposar aquesta colla de inútils.
Però ho veig molt difícil. Veurem..,..
Moltes besades polida i una forta aferrada des de la distància més curta!!!!!
M'agradaM'agrada
Molt bona nit, Josep!
Ja sé que no dic res de com em van les coses. Estic molt preocupada i em deprimeix parlar-ne. Podrien anar pitjor, si més no faig una classe (fora de la universitat), però… De moment vaig fent, fins al juliol tinc les despeses bàsiques cobertes i aprofito per fer tot de visites mèdiques que esperaven feia 2 anys. De fet no he tingut ni un moment de repós amb l’acumulació de coses endarrerides que tinc. Ja veurem què passa.
D’acord amb el teu comentari sobre el tema del post.
Jo, el que faig és parlar d’aquestes coses a les classes, d’instruir els alumnes tant com puc (sense deixar de banda la matèria que estudien amb mi) perquè els falten coneixements necessaris. Responen molt bé, sempre em diuen: “Gràcies! No sabia res de tot això!” És la meva aportació al futur.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Males notícies del Canadà. Tant de bo la situació canviï .. Malauradament, encara que els conservadors no són necessàriament estúpids, gairebé tots els estúpids són conservadors.
I tu com estàs, Shaudin? Espero que estiguis superant els problemes, salut inclosa. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola, Rosa. Ha estat una mala notícia, i tant, però per sort és només la província d’Ontario (el dia que sigui tot el país, i pot arribar, estem perduts). Culpa dels votants que no van votar i que no haurien votat conservador. Molta gent jove tipa dels partits, i no s’adonen que aleshores guanya la dreta perquè aquests sí que voten (molts estúpids, sí). I malament per a les universitats, per als professors en general i sobretot els que no som els de dalt (com jo). Els conservadors, aquest mateix Ford que ha guanyat a Ontario (la seva segona legislatura) i d’altres, són culpables de molts problemes que tenim a la universitat, sobretot les humanitats (consideren que les humanitats no serveixen per a res). També afectarà les escoles, el transport públic i la sanitrat.
De mi, m’estimo més no parlar-ne.
Cuideu-vos! Petons!
M'agradaM'agrada
Resulta triste que siga mandando el “espíritu del crecimiento”. Un crecimiento que no puede ser ilimitado y estamos cerca del límite si no lo hemos superado ya. Cuando nos demos cuenta todos, será tarde. Decrecimiento, ya! Besarkada bat!!!
M'agradaM'agrada
Kaixo! Sí, molt trist i molt preocupant. És que ningú està fent res! Em refereixo a polítics. La gent pot fer, però poc. Encara que una persona aconsegueixi un mínim de la seva petjada de carboni (carbon footprint) no canvia res. Encara que siguin milions de persones, el canvi pel que fa al canvi climàtic és quasi irrellevant. Per això calen mesures d’un abast que només ho poden dur a terme els governs i, per això també, cal votar a qui cal votar. I estar informat. En fi, tu ja ho saps.
Besarkada bat, Koldo & Marga!
M'agradaM'agrada
Iba a comentar mis impresiones pero coinciden totalmente con los comentarios que me preceden. Vivimos en tiempos de “pan para hoy y hambre para mañana”.
Tengo pendiente de leer la entrevista. Gracias
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, Maria. I a mi em passa, com altres vegades, que ja he dit tot el que havia de dir en els altres comentaris, hahaha! El que comentes té molt a veure amb la victòria del PC a Ontario. Tota la campanya centrada en l’explotació, construcció i feines per avui, i si ens hem de morir tots demà ja en parlarem quan arribi. I els seus votants encantats, perquè són idiotes. Perquè ni tan sols s’informen de que tot el que diu en Ford és bullshit (amb perdó), perquè no crearà feines sinó que se’n perdran.Ja no és solament la qüestió del canvi climàtic, sinó que a més les parts de conreus del Greenbelt quedaran mig destruïdes, i no només incrementarà al quadrat la manca d’aliments de proximitat sinó que es perdran 178.000 llocs de feina en aquests conreus. És tot plegat un disbarat: medi ambient, menjar, feines…, tot a pastar fang perquè gent sense informació ni cervell voten un partit de gent sense informació ni cervell que només busca el profit.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ai, vist així, foravila i es boscs tornarien com urbanitzacions i jardins?
Que regarien amb més additius des nanoplàstics des pneumàtics, que contaminen per sempre, i més que sa combustió des motors:
https://www.theguardian.com/environment/2022/jun/03/car-tyres-produce-more-particle-pollution-than-exhausts-tests-show
Tant de bo aprenguem a saber conservar millor aquest lloc.
Bones tecles! Força i salut! 🙂
M'agradaM'agrada
Una solució divertida seria que es canadencs copiïn ets europeus savis:
https://lh3.googleusercontent.com/-rpVf5YhcAMk/WFEW-3bJ-JI/AAAAAAABRAA/JHwOO1CBToI/poitou-donkeys-36.jpg?imgmax=1600
És un transport econòmic i relaxant. 😊 Ben elegant, gairebé presidencial, ji, ji…
M'agradaM'agrada
Home! No crec que els ruquets siguin la solució 😀.
M'agradaM'agrada
Hola, Toni. És per fer explotació de minerals (amb molta contaminació) i construirien urbanitzacions i per l’autoista passarien milers i milers de cotxes que contaminarien paisatges que són impecables. A més, les àrees de conreu que hi ha (molt importants) quedarien contaminades i mig destruïdes, amb la qual cosa es perderien 178.000 llocs de treball de la gent que hi treballa. Tot plegat és de bojos.
No he tingut temps de llegir l’article que m’enllaces, però veig que parla dels neumàtics de les rodes dels cotxes. És una de les coses que han dit també els defensors del Greenbelt (els que no volen les autopistes).
Gràcies! Salut i una abraçada.
M'agradaM'agrada
saps què s´amaga
sota el pacífic verd
vellutat d´arbres?
el roig
què xucla la blanca
flor, per crèixer tan fràgil
si no és el foc?
i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro
Anna Dodas a El volcà
M'agradaM'agrada
Gràcies, Imma. M’acabo d’assabentar de qui era Anna Dodas i que va morir assassinada a 24 anys. Marededéu! I tan bona poeta com era i acabar així tan jove. Molt trist.
Una abraçada, Imma!
M'agradaM'agrada
La dreta està de moda, esperem que sigui això, només una moda passatgera
M'agradaM'agrada
Esperem, però em temo que no és passatgera sinó que augmenta per moments i va endavant amb força.
Encara no he deixat comentari a Dia mundial del culte al Pons per bé que cada dia em dic que ho faré. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola, Shaudin,
Espero anar-me posant al dia de les teves publicacions. El panorama polític que teniu no convida gaire a l’optimisme. Esperem que en algun moment faci un tomb i que no sigui massa tard.
He llegit l’entrevista de Joaquim Carbó, no l’havia llegit, m’ha semblat molt interessant. Moltes gràcies per l’enllaç.
Una forta abraçada i cuida’t molt.
M'agradaM'agrada
Hola, Teresa,
Ja ho veig que ets pertot arreu en aquest blog, i escrius comentaris a un munt d’entrades.
Efectivament, tenim un panorama polític ben descoratjador. El més important és que a les properes eleccions federals (encara falten cap a 2 anys) no guanyin els conservadors perquè són de por, pitjor que els que tenim a la província d’Ontario; els federals són de pànic (imagina que fins i tot donaven suport als bàrbars aquells dels camions que, fet i fet, van segrestar la capital Ottawa).
A mi també em va semblar molt interessant l’entrevista.
Una abraçada ben forta!
M'agradaM'agrada