L’altre dia, el 21 de juny hi va haver una troballa magnífica. Va ser al territori canadenc del Yukon, just a l’est d’Alaska. Si voleu saber un grapat de coses sobre el Yukon podeu anar a un article que vaig publicar fa uns anys i que va tenir força èxit:
He de començar per dir que el 21 de juny, al Canadà, se celebra la Diada Nacional dels Pobles Indígenes. I just aquest dia uns miners que treballaven prop de Dawson City van trobar un mamut, una cria femella de mamut només d’un mes d’edat, que havia estat congelada durant uns 35.000 anys. Es troba en un estat gairebé perfecte, fins i tot té les ungletes de les potes, la cua, les parpelles, les orelletes i la trompa intactes. Sembla que va quedar atrapada al fang, i quan feia poc que havia menjat perquè encara té herba dins l’estòmac. Fa un metre i 40 cm, per tant és encara petitona ja que un mamut adult tenia una alçada d’uns 4 metres.
Només s’havia trobat un altre mamut bebè al món, també congelat, aquest a Rússia, a Siberia l’any 2007, per tant aquesta nena mamut és realment una gran troballa.
Els miners que la van descobrir van aturar-ho tot i ràpidament es van posar en contacte amb les autoritats. Mitja hora més tard el Dr. Grant Zalula, un prestigiós paleontòleg canadenc, rebia una foto de la mamut. De seguida va dir que s’acabava de fer el descobriment en paleontologia més important de l’Amèrica del Nord.
Un munt de científics van córrer al lloc del descobriment. Calia anar molt de pressa per treure la bebè mamut i transportar-la amb les condicions necessàries, no fos cas que es descongelés. Va ser tota una cursa. I quan van acabar, tot just en el moment d’acabar, va ploure a bots i barrals; un veritable diluvi que d’haver començat abans hauria deixat la pobra mamut irrecuperable.
Photo: Government of Yukon
El lloc on es va trobar és territori tradicional dels Tr’ondek Hwech’in, una banda de les primeres nacions del Canadà. La descoberta, doncs, va ser anunciada conjuntament pel govern del Yukon i pel consell dels vells dels Tr’ondek Hwech’in. Els vells, tots ells molt emocionats per la troballa, van tenir l’honor de posar el nom a la petita mamut que va esdevenir Nun cho ga (infant d’animal gran) i així és ara coneguda a tot el món.
Quan Nun cho ga ja es trobava en un lloc segur, hi va haver una cerimònia amb el consell dels vells i amb els diversos científics, miners i polítics que d’alguna manera havien participat en el rescat. Van desembolicar a Nun cho ga. Els vells van resar i van beneir la petita mamut. Una de les velles va dir que a Nun cho ga se l’havia de tractar amb respecte, i aleshores nosaltres ens podrem guarir. La gent de les primeres nacions sol ser molt respectuosa amb la natura, fins i tot amb un animal de fa milers d’anys. Creuen que tots som criatures de la natura i si no la respectem tot s’esdevé una bogeria (com ara el canvi climàtic).
Per acabar i canviant de tema. A sota teniu unes fotografies fetes al vespre, a la part nord del meu barri. Sempre m’ha agradat veure les finestres iŀluminades quan a fora és fosc.
Shaudin Melgar-Foraster 
Molt interesant el d’Yukon i la trobada del mamut i l’or. El poble que i he vist estava força iluminat. També m’ha agradat veures les cases amb llum del teu barri.
Una abraçada 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies, Juli. És que el Yukon és súper interessant! Les cases del meu barri estan una mica barrejades, són totes del districte on visc, però unes (3) són de molt a prop de casa i d’altres (les 4 més majestuoses) són de l’extrem nord del barri on hi viu gent molt rica.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Que bonica la història de la petita mamut!
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar, Potato. Que bé que t’hagi agradat la història de la petita mamut!
Petons!
M'agradaM'agrada
Finestra
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha
un cel clar,
sembla que voli dins la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon
dia,
ai, que lluny va!
Màrius Torres. 1947
Coincidim amb quan al capvespre les cases es van il.luminant, el pas del dia a la nit, tot d´històries que acaben i comencen.
Bonica història la del mamunt, anys i anys.
La diada dels pobles indígenes coincideix amb el nosrte solstici d´estiu, de juny.
Gràcies `per la notícia i les fotografies.
Bon estiu!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Imma, és un poema molt bonic i m’agrada com el fa anar. Fa temps que no llegeixo Màrius Torres, hi hauré de tornar. I sí, coincidim perquè sempre m’ha agradat veure com s’iŀluminen les cases al vespre. Pel que fa a la diada dels pobles indígenes, coincideix amb el solstici d’estiu d’aquest hemisferi perquè així ho van decidir ells.
Bon estiu a tu també!!
M'agradaM'agrada
Molt interessant la petita història de la nadó de mamut congelada. M’ha agradat tornar a llegir del teu text sobre Yukon. Les finestres il·luminades de les cases del teu barri, quin goig..
M'agradaM'agrada
Hola, Rosa. Sí, i segons han dit, a més de ser una troballa súper interessant per a la paleontologia, ho és també per l’estudi dels canvis climàtics ara mateix. Els mamuts van desaparèixer perquè no es van poder adaptar als canvis ocorreguts, i sembla que els experts en poden treure diverses conclusions importants, però sobretot quan es troba un infant de mamut congelat i tot complet (ara no recordo elsdetalls). Gràcies per tornar a llegir el text del Yukon; m’agradaria molt anar-hi un dia i visitar la biblioteca on hi ha el meu llibre, però dubto tenir mai l’oportunitat. Contenta que t’agradin les finestres del meu barri.
Petons!
M'agradaM'agrada
Ses parpelles d’un mamut! Uau! Ja miraré si les trob a internet, deuen de ser guapes.
M’agrada el que diu sa vella sàvia de ses primeres nacions. Suquí occident intentam millorar, però massa endarrerits i creixent on no cal.
I quins noms, semblen exòtics i honorables, com Tr’ondek Hwech’in, Nun cho ga… I en Dr. Grant Zalula!
Ah, ses fotos urbanes, són com de booooona fotògrafa discreta i sensible, amb bon ull pes tema, enquadrament, i molt més… Quin goig entranyable, com sempre llegir-té Shaudin
M'agradaM'agrada
Hola Toni. A la foto les pots veure, les parpelles. Té els ullets tancats, coberts per les parpelles, no són forats. A mi també m’agrada el que diu la indígena vella; conec alguns membres de les primeres nacions i puc assegurar que respecten molt la natura i els preocupa moltíssim el que passa amb el medi ambient.
Contenta que t’agradin les fotos! Moltes gràcies per les teves paraules.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin! Molt bonica la història de la femella de mamut! I també m’ha agradat molt La teva personal troballa a la biblioteca del Yukon.
De fet, Yukon i Alaska són dos de les meves assignatures pendents. Vaig fer un viatge, per una vegada de turisme i no per feina, el 1989 al Canadà. Inicialment vaig arribar a Quebec, però molt aviat, l’aventura em va cridar i amb un cotxe vaig anar fent etapes des de Quebec fins a Vancouver, a la Columbia Britànica. Però tot i que hi vaig ser un mes sencer, no em va quedar temps per arribar a Yukon i encara menys a Alaska.
Per cert, a Toronto vaig tenir una petita aventura bastant angoixant, tot i que va acabar en no res. No va ser en aquest barri tan bonic en el que vius!
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Bona nit Martí,
M’havies dit que vas fer un viatge en cotxe pel Canadà, però ara en sé més. No m’estranya que no et quedés temps pel nord, Canadà és molt gran, i més si hi afegeixes Alaska. Però, mira, n’has vist més que jo, del Canadà.
L’aventura a Toronto m’intriga. El centre de la ciutat, sobretot part del centre, com el meu barri i els barris al voltant, és força bonic (hi fa molt que hi ha la Universitat de Toronto), com també altres arees de Toronto; però hi ha parts que són molt lletges i alguna de perillosa i tot, tocant als afores al nord oest de la ciutat.
Una forta abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Doncs tens raó, quan vaig arribar a Toronto (no recordo per quina sortida d’autopista) vaig tenir la mateixa sensació que si fos al Bronx de Nova York. Sí que aquell barri em va semblar perillós.
Però l’aventura va ser una altra. A l’hotel a on em vaig inscriure, em van donar una habitació al pis 21. L’endemà al matí em va despertar el so de l’alarma d’incendis. I una locució que deia que ens quedéssim a l’habitació i no agaféssim els ascensors. Vaig mirar a l’exterior i vaig veure, minúsculs des de la distància, tot de camions de bombers. Ja saps que a aquests edificis les finestres no es poden obrir. i per tant només veia la part oposada del carrer però no podia veure que passava en el costat més proper del carrer. Ja pot imaginar en quina pel·lícula vaig pensar!
Afortunadament, només era un incendi a les cuines i el van poder controlar en poc temps.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Martí,
Gràcies per compartir la teva aventura a Toronto.
A mi ara em fa por quan sona l’alarma d’incendis en un edifici alt (i m’imagino el xoc de qualsevol si passa en un hotel d’una ciutat desconeguda a la que acabes d’arribar). Malauradament, en aquest sentit, visc en un edifici de 25 pisos (el meu apartament no és a dalt de tot però molt molt amunt). La vista és immillorable, però quan sona l’alarma m’agradaria ser en un pis més baix; i encara bo que tinc balcó i dóna al costat del carrer on arriben els bombers (puc seguir què passa). He viscut centenars de falses alarmes i un munt de casos que era de debò, afegint una vegada que no hi havia foc però van explotar les calderes i era molt perillós. Fa anys, quan anava súper àgil i no em feia mal el genoll, em donava un ensurt, sobretot si era a mitjanit, però baixava per les escales molt ràpidament i tan tranquil.la, però ara em fa realment por.
M'agradaM'agrada
Preciosa historia la que nos cuentas hoy.
Las ventanas iluminadas, además de ser bonitas, me provocan curiosidad. Imaginar la vida llevan sus moradores.
He releído el artículos de Yukon y he evocado unas imágenes… que son las que justamente te expliqué en mi comentario!!!!
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola María. A mi les finestres il.luminades em donen la sensació de caliu, companyia i seguretat d’un món exterior cruel, com una llumeta al mig del bosc en un conte per a infants. I em fan imaginar històries.
Sí! Hahaha! Vaig rellegir el teu comentari en enllaçar aquell article amb aquest. Vaig pensar, quants comentaris! i em vaig posar a llegir-los. Vaig recordar el joc de cartes que m’havies comentat! 😀
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Bonica la història i boniques les imatges…
M'agradaM'agrada
Gràcies, Francesc. Si tu trobes boniques les imatges és tot un honor, tenint en compte la meravella de les teves fotos. Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
MERLÍ SAPERE AUDE gratis!
He vist programació de què comencen a retransmetre sa sèrie anit a les 22h a TV3.
No sé si es podrà veure a sa web de TV3 a la carta, supòs que sí, i aleshores a pics es pot veure uns dies més tard. I si es limita es visionat a s’estat i sou fora, a vegades es pot emprar una connexió via VPN, de ses que permeten triar sa nació i simular que s’hi està a dins.
Es molt bona sèrie que encavalca filosofia i vida quotidiana barcelonina. O almenys ho fou sa primera temporada. He pensat vos agradaria sa novetat! O a alumnes teus Shaudin…
Aferrades 🥰
M'agradaM'agrada
Fa uns anys veia coses a TV3, aquí a Toronto, sobretot em feia gràcia el Polònia, però tot plegat m’ha decebut aquests últims 3 anys si fa no fa. Ara no la veig mai. No dubto que hi ha alguns bons programes (ben pocs em sembla), com ara potser el que em recomanes, però no tinc gens de temps sigui TV3 bona o dolenta. Els meus alumnes ja no saben català des que el 2014 la universitat les va eliminar pressionat per Espanya entre altres coses. Només va continuar el curs de Catalan Culture (història, art, política), però sempre s’ha fet en anglès. Moltes gràcies, però, per pensar en mi.
M'agradaM'agrada
Per si algun dia serveix i gaudir fàcil, només afegesc com trobar-hó ràpid:
Sa sèrie “Merlí” en versió subtitulada en anglès o castellà per mi es trobava fàcil, però supòs que a youtube o llocs pirates.
A TV3 a la carta i gratis, tot correcte i millor és a:
https://www.ccma.cat/tv3/merli/
Eren uns 40 capítols, en tres temporades, amb un argument ambientat a un centre de secundària. És terapèutica, però ull que enganxa!
I “Merlí Sapere Aude” és com una derivació posterior, ambientada a sa universitat. I ara també hi és per allà, a un enllaç dins sa mateixa web.
Mooooltes aferrades i bons desitjos de llibertat i fortalesa Shaudin! 🙂
M'agradaLiked by 1 person
Sí fóssim igual de respetuosos amb els essers humans, com a vegades som capaços de ser-ho amb els animals potser el mon seria d’una altre manera. (has vist el que ha passat a Melilla?
Em sembla que molts compartim aquesta atracció cap a finestres il·luminades en la foscor, i imaginar quines històries es viuen redera d’elles.
M'agradaM'agrada
Hola, Griselda. Sento no haver-te respost abans, però no m’ha estat possible (les visites médiques em treuen tot el temps). Sí vaig veure el que va passar a Melilla; és espantós, és una massacre i el govern espanyol una colla de criminals. En vaig parlar a l’entrada del blog després d’aquesta (vaig deixar que Joana Raspall m’ajudés).
Si, oi? Això d’imaginar històries mirant les finestres il.luminades em sembla que ho fem uns quants.
Com estàs? Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Una història preciosa la de la nena mamut, quina gran troballa. He llegit l’article de Yukon i he deixat un comentari. Les llums de les cases en la foscor tenen moltes connotacions: intimitat, caliu, contrast, melancolia… A mi també m’agraden molt. Les fotografies són molt boniques. Moltes gràcies, una abraçada i cuida’t molt!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Teresa. Estàs llegint un munt d’articles d’aquest blog i t’ho agraeixo molt, sobretot perquè sé que vas molt atrafegada (sisplau, només quan realment tinguis temps).
Hi ha unes quantes persones que m’han dit també com els agraden les cases al vespre amb llum a les finestres. Contenta que t’agradin les fotos.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Vaig llegir la notícia del mamut, és impressionant, fa marejar quan penses en els anys que fa . Com devia ser la terra llavors? Fantàstic!!
I sí, al vespre és bonic i acollidor veure llum a les finestres.
Una abraçada 🧡
M'agradaM'agrada
Hola Gemma. Molt impressionant, a mi em deixa bocabada quan penso com és d’antic. Doncs, mira, llavors s’estava acabant una glaciació a la Terra; molt fred pertot arreu, però al descongelar-se tot i canviar la vegetació, els mamuts no s’hi van poder adaptar.
Tothom sembla estar d’acord amb la llum a les finestres!
Una abraçada, guapa!
M'agradaM'agrada