Unes quantes coses

Fa dies que estic molt atrafegada perquè, d’una banda, la burocràcia de la universitat no em deixa tranquiŀla amb tants emails que m’envia. No hi tinc una feina fins al setembre i no fan més que demanar-me coses a tota hora: que he d’emplenar un questionari, que hi ha hagut no sé quants canvis al Moodle i he d’assistir a unes sessions per aprendre com fer-ho (hi assistirà sa tia), que hem d’enviar el curriculum fet amb un programa diferent. És inacabable. També, continuo amb visites mèdiques d’una mena o d’una altra (es qüestió d’aprofitar, perquè normalment per manca de temps o pel Covid m’havia de limitar a urgències).

D’altra banda, tinc molta iŀlusió per un projecte que em van proposar depenent de certes coses. No sé res concret encara, suposo que d’aquí un parell de mesos, però he de fer certa feina per la qual necessito temps (he d’aprofitar cada segon d’aquest estiu i fer el màxim que pugui). Sé que no us estic dient res que entengueu, però ja us ho contaré si arriba a concretitzar-se. De moment tinc una gran iŀlusió, cosa que em feia molta i molta falta des de feia molt i molt temps per, senzillament, trobar-li un sentit a viure.

Tret d’això, només faig la classe dos dies a la setmana (res a veure amb la universitat). Vaig demanar un préstec al banc o no en tindria prou per passar els tres mesos que falten (no em pagaran fins a final de setembre). Em preocupa perquè tal com va tot –i si tornen a canceŀlar cursos? Però ja me’n preocuparé quan arribi el dia, altrament no faré res de bo abans de tornar a començar a la universitat. 

Fa deu anys que vaig tenir les meves últimes vacances, l’estiu de 2012 quan vaig anar a Catalunya per última vegada i quan vaig veure la meva mare també per última vegada i en aquest cas per sempre. Va ser l’estiu de la presentació a la llibreria Catalònia de la noveŀla Perduts a l’altre món, el 10 de juliol de 2012. Tinc tants records d’aquell estiu! Ai, quin enyor.

[Nota: respondré aviat uns comentaris vostres que tinc pendents. No me n’oblido]

Aquí, a Toronto, he vist en Ginger unes quantes vegades. I avui us el presentaré. El meu fill li havia fet una fotografia, però l’altre dia vaig aconseguir fer-n’hi una jo que és la que us poso a sota. Vist de prop és enorme, i malgrat ser força esquerp (no es deixa tocar) no és gens agressiu i t’escolta amb tota la paciència del món quan li parles. Té una cicatriu en un ull (a la foto no es veu) i unes quantes pel cos. El miracle és que segueixi viu.

El divendres, 1 de juliol, va ser el Dia del Canada (Canada Day / La Fête du Canada), i enguany el país va fer 155 anys. A Ottawa hi va haver celebracions per a la gent que acaba d’esdevenir canadenca i festivitats sobretot pels nens. Malauradament hi va haver una manifestació dels camioners d’ultra dreta. Els recordeu? Aquí, aquí, aquí i aquí teniu informació per a qui no ho sàpiga. Els líders de l’altra vegada o bé són ja a la presó o estan a punt d’entrar-hi, però han aparegut nous líders potser més torrats i tot que els primers. De tota manera aquesta vegada la ciutat estava preparada i no es va deixar entrar els camions al centre, els que es manifestaven van haver d’anar a peu. I també hem tingut els Jocs d’Estiu dels Indígenes que s’ha celebrat a la ciutat de Yellowknife (Northwest Territories). Els participants són majorment inuit. És molt interessant perquè són proves si fa no fa d’atletisme però molt diferent a l’atletisme que coneixem. Són proves enfocades a sobreviure al Gran Nord –per exemple, avançar d’una manera molt difíl, estirats i sobre els artells de les mans i els dits dels peus, imitant una foca.

La tarda abans del Dia del Canada, tornava en cotxe del supermercat amb el meu fill quan de sobte veiem al carrer una mare mofeta amb el seu fillet. Vaig sortir del cotxe. Passaven moltes bicicletes i el petit va quedar separat de la mare (foto a sota), però ella el va anar a buscar i a la fi tots dos van poder travessar el carrer i anar on anaven (vídeo a sota).


Per acabar, comentar que un 1 de juliol va néixer Joana Raspall. I ja fa dies que em va venir al cap el seu conegut poema “Podries” (un dels meus preferits). Em va venir al cap per tot el que va passar a Melilla. Totes aquelles vides joves acabades de sobte, és espantós. Ho porto ficat a dins i em costa fins i tot parlar-ne, per això deixo que Joana Raspall digui el que penso (afegint-hi indignació). Aquí teniu el poema sencer:

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Literatura, Llibres en català, Natura, Perduts a l’altre món, Universitats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Unes quantes coses

  1. Anna M Villalonga ha dit:

    Oh, Potato. Jo també recordo molt bé el teu darrer viatge a Catalunya i la presentació a la Catalonia. I la teva estada a Casavells i les nostres xerrades i tot. Com han canviat les coses. Ara el Manel ja no hi és i jo no t’he vist mai més, ni tampoc al Yotin.
    Que mones les mofetes.
    Tinc moltes ganes de saber coses d’aquest projecte secret.
    Molts petonets, Potato de Toronto.

    M'agrada

    • Potato, sí, han canviat moltes coses i no per bé.
      Les mofetes són encantadores, sobretot les petitones que són bufones de debò, però qualsevol s’hi acosta!
      No ho he dit encara a ningú, això del projecte que no és que sigui secret sinó que encara no és segur. Jo vaig tan a poc a poc a fer les coses que no he acabat ni amb part de l’estiu –un merder de metges i lesions i dolors i…, a més de la tortura continua per part de la universitat. T’ho faré saber tan aviat com trobi temps.
      Petonets!

      M'agrada

  2. Teresa Sagrera ha dit:

    Shaudin, em sap greu que aquest estiu no tinguis feina de la universitat per tots els maldecaps econòmics que et comporta, però darrerament no tenies temps de res i el ritme que portaves era verí autèntic. La meva mare, que és un pou de saviesa, tot i no haver fet estudis superiors, té una frase que resumeix la seva filosofia de vida i que a mi m’ha ajudat molt i que també he adoptat: ” Si tens llimones, fes-te llimonada”. Intentar treure el màxim profit de cada situació ens ajuda a ser més resilients i com a conseqüència, més feliços. Que bé que tinguis un projecte que t’il·lusioni, me n’alegro moltíssim! Espero que vagi pel bon camí i aviat ens el puguis explicar. Mentrestant, aprofita aquest temps per descansar i cuidar-te, que ho necessites molt. Una forta abraçada!!

    M'agrada

  3. Toni Fmsknr ha dit:

    Quin misteri! A veure si endevín es projecte secret:
    Ets inuits i es veinats cosmopolites estau projectant una verbena d’estiu amb sos animals.
    I en Ginger i ses mofetes amb so trui, xerinola i foscor estudien perfumar un camió molt rarot.
    Mostr una foto que n’he generat amb IA gràfica de Ginger i Skunk, per riure!
    No sé si apareixerà aquí, sinó basta clicar a es link:

    [url=https://postimages.org/][img]https://i.postimg.cc/hjv0pdXJ/download-199-copy-490×490.png[/img][/url]
    .
    Moooltes aferrades i força 💋

    M'agrada

  4. 6qsite ha dit:

    Sort en el teu projecte i salut de la bona!

    M'agrada

  5. rosanebot ha dit:

    Que bé que tinguis un nou projecte i il·lusió! Esperaré fins que ens ho expliquis. Mentrestant, gràcies per les imatges de les mofetes. Una abraçada.

    M'agrada

  6. Maria Sanchez ha dit:

    Como todas, me alegro tengas un proyecto ilusionante.
    Interesante todo lo que comentas. Excepto que haya nuevos líderes “potser més torrats i tot…”
    Y muy bien que pudieses hacer el video. Una de las ventajas de los móviles es poder captar escenas callejeras que antes no era posible,
    Una abraçada

    M'agrada

  7. Vicenç Ambrós ha dit:

    Quin bonic recordatori de la Joana Raspall… I tristament tan escaient! D’altra banda, celebro molt aquest projecte que esmentes: la il·lusió d’emprendre’l ja denota que és molt positiu. Espero que fructifiqui! D’altra banda, encreuo els dits perquè tallin les ales dels ultres… Per bé que això és molt, molt difícil. I els animalons… Supervivents, tant el gat com les mofetes! Que divertides!!!
    Espero que no hagin de passar deu anys perquè puguis gaudir d’unes vacances. La feina t’absorbeix, ho entenc, però espero que trobis moments per gaudir de la vida i per compartir les experiències. Una abraçada ben forta, Shaudin! Cuida’t molt!!!!!

    M'agrada

  8. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Estic content per aquest nou projecte. Desitjo que passis un bon estiu i que descansis t’ho mereixes.
    Una forta abraçada

    M'agrada

  9. Gemma Colomé ha dit:

    Encantada de llegirte com sempre 🧡.

    M'agrada

  10. Toni Fmsknr ha dit:

    Quin misteri! A veure si endevín es projecte secret:
    Ets inuits i es veinats cosmopolites estau projectant una verbena d’estiu amb sos animals.
    I en Ginger i ses mofetes proposen perfumar un camió molt rarot aprofitant amb so trui, sa xerinola i sa foscor! Una foto d’ells dos, de Ginger i Skunk estudiant es tema:

    (foto creada amb sa IA gràfica Dalle mini) 🎃😉

    Moooltes aferrades i força coratge! 💋

    M'agrada

  11. Margarida Aritzeta ha dit:

    Els teus posts sempre són amens i agradables de llegir. Que tinguis molt bon estiu. I bona sort amb els projectes

    M'agrada

  12. Imma C. ha dit:

    Al capdavall de la jornada
    els anys i tu viviu mesclats;
    sense ells tu no recordaries
    allò que val la pena conservar:
    La sembra i la collita dels afectes,
    i un banc on seure cap al tard.

    Josep Vallcerdú (1923)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.