Trobada, univers i un conte curt

L’altre dia vaig trobar-me amb una amiga. Fa uns anys que viu a Montreal, però abans vivia a Toronto i ens vèiem cada dia –les dues estudiàvem a la Universitat de Toronto, primer, i després les dues hi treballàvem. Som amigues de fa molts anys. Doncs l’altre dia va venir a Toronto a veure una de les seves filles; i l’altra filla, que ara fa un doctorat a Alemanya, també hi va venir. Em vaig trobar amb la meva amiga, la seva filla que viu a Alemanya i el meu fill. I, bé, era la primera vegada des de l’estiu de 2020 que em trobava amb algú, i pràcticament la primera vegada en dos anys que parlava amb algú tret de fer classe al zoom, parlar una mica amb el meu fill i comentar alguna cosa amb les caixeres del supermercat.

Fa dos dies que tinc un espasme muscular a l’esquena amb el dolor que em baixa avall fins el genoll i en certs moments fins al peu. No em sento amb energia per escriure gaire.

Suposo que tothom està assabentat de les imatges que ens han arribat del telescopi James Webb. És més sorprenent i tot que quan es van detectar les ones gravitacionals, i llavors ja en vaig parlar a totes les meves classes de tan entusiasmada com estava. Ara, de les imatges del James Webb, m’emociona sobretot la nebulosa dita Carina, que es com una sala de nadons i guarderia d’estels, amb estrelles acabades de néixer (“acabades” en termes del cosmos) i que allí es fan grans i es formen planetes al seu voltant. Per bé que hauria de parlar en passat, atès que veiem imatges de fa uns 13 mil milions d’anys. És impressionant.

MY GOD, IT’S FULL OF STARS!

Tot això del James Webb i les imatges i els estels nadons a la nebulosa m’ha fet pensar en un conte per a menuts que vaig escriure fa anys. Alguns ja el vau llegir. Us el copio aquí a sota (és curtet). Espero que us agradi si no el coneixíeu.

L’ONADA

Assegut sota un arbre del jardí, la mirada perduda en el firmament, un nen s’amara a poc a poc de nit i de vent. No s’adona dels cotxes que passen accelerats, ni de les pampallugues que fan les finestres aquí i allà; ell només escolta el vent i només s’adona del firmament. I creix una onada, i creix i creix. Una onada feta de meravelles que el vent li canta al nen, una onada de somnis que els estels encenen a la seva ment.

L’onada l’agombola i ell tanca els ulls i es deixa endur. En obrir-los, es troba flotant enmig de la immensitat. Avall, molt avall, es veu la Terra i, si s’hi acosta –es capbussa dins l’espai–, fins i tot pot veure el seu poble i casa seva i la mare fent el sopar. Torna a pujar amunt, fa unes braçades cap aquí, cap allà, endavant, endarrere i, quan s’adona que l’envolta una solitud imponent, veu allí mateix un corrent tot fet de llum que travessa l’espai. Unes braçades més i, sense pensar-s’hi, es fica dins el corrent i queda envoltat d’estels petitons que aletegen com papallones. Pot sentir com el corrent avança per l’espai a gran velocitat, però allí dins s’hi està bé amb tots aquells estels que aletegen i li fan pessigolletes. S’asseu amb les cames encreuades i es deixa portar enllà i enllà i enllà. Si mira avall pot veure uns planetes petits que es donen cops entre ells i reboten com pilotes de goma. O bé d’altres tots envoltats d’anells per on patinen unes noies de color de lluna. I n’hi ha uns plens de forats per on treuen el cap unes criatures d’ulls molts grossos dins dels quals s’hi veuen galàxies senceres. També passa per un lloc on juguen a fet i amagar uns éssers gegantins coberts amb armadures d’or; s’amaguen darrere els planetes i, quan un altre els troba, les seves rialles clares ressonen per l’univers. Una nau espacial passa molt a prop. El nen pensa que ja es hora de tornar a casa, així que treu un braç del corrent, s’agafa a una nansa de la nau i s’allunya cap a la Terra. Se li tanquen els ulls.

L’onada s’enretira, endormiscada, minva i minva i desapareix. El nen obre els ulls sota l’arbre, parpalleja, fa un gros badall i s’empassa un pessic d’espai. A la seva mirada, el caliu d’una cançó distant.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Els meus contes, Temes relacionats amb la ciència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a Trobada, univers i un conte curt

  1. Marta Valls ha dit:

    M’ha encantat Shaudin!
    Cuida’t i descansa.
    Abraçada!!
    Marta

    M'agrada

  2. Anna Villalonga ha dit:

    No sabia res d’això que expliques. Que interessant. El conte és molt bonic, ja el coneixia! Cuida’t aquestes lessions!!! ❤️❤️

    M'agrada

    • Vols dir de les imatges del telescopi James Webb? De debò? Si ha estat a tots els mitjans de tot arreu! Em sembla que amb el Creixell Crims t’has apartat d’eixe món 😊. Ara penso que potser hauria d’haver posat enllaços. Aquest és la pàgina de la NASA https://www.nasa.gov/webbfirstimages però de segur que pots trobar d’altra informació ben fàcilment. Sí, sé que coneixies el conte. Ai, no em parlis d’aquesta nova lessió! Estic enrabiada perquè havia aconseguit caminar cada dia més (només ho puc fer a l’estiu, pel temps) i ara em toca repós absolut (em fa un mal!). Petonets!

      M'agrada

  3. Quinto Ennio ha dit:

    Moltes gràcies per la teva col·laboració!

    Xavier

    M'agrada

  4. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Gràcies Shadin pel que ens expliques de l’espai i del conte que no coneixia. Aquí hi ha una onada de calor fa una setmana i n’hi ha per una setmana més, l’aigua s’acaba
    Una abraçada 🙂

    M'agrada

    • Sé que teniu una onada de calor terrible, Juli. I molts focs forestals per tota la Península Ibèrica –espero que a Mallorca us escapeu del foc (no he vist que diguessin de cap foc a Mallorca). Sí, sembla que a alguns llocs volen restringir l’aigua. Beu força que per beure no en faltarà i que begui força també la Rita que, pobreta, amb l’abric de pells que duu, uf.
      Una abraçada!

      M'agrada

  5. Josep Maria ha dit:

    Que bonic Shaudin, és una petita -gran meravella, GRÀCIES…

    M'agrada

  6. Toni Fmsknr ha dit:

    Quins contes bells i curiositats!
    I sí, es mal d’esquena dificulta tot. A vegades un dolor similar a mi em passava amb postures especials assegut i similars a ioga. I repòs, i a poc a poc moure es cos un parell de dies de ‘mimitos’. Idò si era un bon motiu més per a mimitos, em calia aprofitar, no? hi, hi… 😉
    No sé com els fas! És com màgia! Així, vist de lluny, sembla que et sorgeixen es contes talment com ets ous a ses gallines, o més bé, com es conill màgic que en pon de tots colors i guapos 😯
    Gràcies de nou Shaudin per tants contes!
    Bons desitjos de benestar Shaudin! 🙂

    M'agrada

    • Celebro que t’agradi el conte i les curiositats, Toni.
      Jo arrossego el mal d’esquena des de jove, dels meus anys de ballarina (i ja d’abans amb la gimnàstica esportiva i un parell de caigudes amb repercussió a l’esquena). Feia molt temps que no em feia patir, ben bé un any, i ara, apa, a fer repós.
      Cadascú té les seves habilitats (he conegut poques persones que no en tinguin alguna); la meva és fantasiar i inventar històries; cada dia me’n passen pel cap cinc o sis que no tinc temps d’escriure i acaben esborrant-se de la meva ment. Alguna persisteix mesos o anys i acaba escrita o continua esperant al meu cap. D’altres les escric immediatament.
      Cuida’t de la calor!!!

      M'agrada

  7. Toni Fmsknr ha dit:

    Per si de cas algú no ho diferencia, són 13.000.000.000 anys
    Perquè en català, almenys per suquí Europa, es sol dir 13 mil milions. En canvi 13 bilions, per mi es sol dir més en anglès i a altres llocs.
    Normalment no es nota, però si no es sap a vegades sa gent es perd, i es construeix embolics ben rars.
    A mi a vegades m’agrada de ses dues maneres, per exemple emprar ‘bilions’ per a simplificar per a recrear bones imatges 🙂
    Ui, sorry, vaja ‘rollos’ de matemàtic xarec, escric i em surt, remirant es contes bells! Ja em sent un home gris! hi, hi…
    Bona creativitat Shaudin, gràcies!

    Liked by 2 people

    • Oops! Tens raó. M’hi he de fixar molt amb això que expliques, per no ficar la pota, però de vegades se m’oblida. Ara no recordo, però, on vaig veure els números (si era en articles en català o en anglès)… Ja ho he trobat, era en anglès per tant són milers de milions. A veure si ho puc arreglar. Gràcies!

      M'agrada

  8. rosanebot ha dit:

    M’agrada, el teu conte. Molt bonic i poètic. No el coneixia.

    M'agrada

    • Hola, Rosa!
      Molt contenta que t’agradi. El vaig escriure fa una pila d’anys: ben bé 10 o més. El vaig recordar quan vaig llegir sobre la nebulosa Carina, i com que no em trobava bé de l’espasme a l’esquena (que encara tinc) i no volia escriure gaire, doncs se’m va ocórrer posar el conte.
      Molts petons!

      M'agrada

  9. lgarate2013 ha dit:

    El cuento, precioso. Esperamos que tú estés bien, mejorando.
    Zaindu, Shaudin!!! Besarkada bat.
    K&M

    M'agrada

    • Kaixo, estimats Luis María i Marga! Espero que el mal d’esquena i de tota la part inferior dreta del meu cos millorin. De moment no puc caminar, cosa que em fot molt perquè m’estava posant en forma amb el bon temps d’estiu (vaig passar tot l’hivern sense caminar, no podia) i cada dia caminava més. Ara repós.
      Cuideu-vos molt de la calor! Besarkada bat!

      M'agrada

  10. Maria Sanchez ha dit:

    Me alegro hayas podido tener un rato de vida social,
    No recordaba haber leído este cuento pero es muy apropiado para las imágenes que recibimos del telescopio. Una descripción preciosa. Un cuento breve pero delicioso.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola, estimada María. Espero que tinguis manera d’estar fresqueta. Estic molt amoïnada per la meva germana i pels amics, atesa la calor que us fa a la Península i gran part d’Europa. I no cal dir el dolor que sento quan veig imatges dels incendis a Catalunya –s’està cremant el meu país de l’ànima! Exacte, vaig pensar que el conte anava bé pel tema de les imatges del James Webb. Moltes gràcies!
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  11. Gemma Colomé ha dit:

    Això dels estels,el cosmos,la llum que ens arriba d’estels ja apagats….
    És tant i tant immens que gairebé no ens cap a la imaginació i reforçar el misteri de tot plegat.
    Una “guarderia” d’estels on creixen i es “preparen” per la vida, i potser algunes d’aquestes ja han mort.
    Fa vertigen.
    Et desitjo més sort amb la teva salut.
    Una abraçada com sempre 🧡

    M'agrada

    • Hola, Gemma. Sí, fa vertigen, però és alhora tan meravellós! En un dels vídeos que vaig veure sobre això deien que, de la mateixa manera que amb aquest telescopi podem veure coses que ja han passat, si uns éssers en algun lloc de l’univers tinguessin un telescopi similar podrien veure la Terra, per exemple, durant la prehistòria. És fantàstic!
      Gràcies, guapa. Una abraçada!

      M'agrada

  12. Margarida Aritzeta ha dit:

    Cuida’t molt. Contenta d’aquestes trobades que humanitzen la vida. Gràcies per la informació i el vertigen còsmic que transmet. I pel relat. Bon estiu

    M'agrada

  13. Hola, Margarida. Sí, estic fotuda amb l’espasme a l’esquena-maluc-cama, perquè va ser a l’esquena però és tot junt i no millora. M’enrabia perquè a l’estiu estic molt millor (a l’hivern el cos se’m queda encarcarat i ni puc quasi caminar) i ja havia aconseguit fer caminadetes d’uns 40 minuts (cada uns quants dies una mica més) i ara estic confinada a casa, com a l’hivern, per aquest estupid espasme.
    Moltes gràcies! Bon estiu! Una abraçada!

    M'agrada

  14. Imma C. ha dit:

    L´univers és infinit,
    pertot acaba i comença,
    i ençà, enllà, amunt i avall,
    la immensitat és oberta,
    i a on tu veus lo desert,
    eixams de mons fotmiguegen.

    Dins Al Cel de Jacint VERDAGUER

    M'agrada

    • Moltes gràcies, Imma. Avui Verdaguer; em sembla que és la primera vegada. Ja t’he dit altres vegades que no sé pas com t’ho fas per trobar sempre un text adient. S’agraeix.
      Aquest comentari/poema de poc se’m passa, sort que he fet un repàs de comentaris.
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.