Metges, Catalunya i un conte

Tota la setmana intentant tenir hora a diferents metges –me la volen donar al setembre, octubre, novembre o molt més tard, quan estaré treballant a tota hora. Quina manera de fer perdre el temps amb totes aquestes trucades amunt i avall. El meu metge de capçalera, però, fa tot el que pot i més –deu ser el metge més bona persona i qui més hi posa el coll de tota la ciutat de Toronto. El meu pneumòleg també és exceŀlent; quan hi vaig anar fa dos mesos, la visita amb ell va durar més d’una hora i, com sempre, ens vam fer un tip de riure mentre parlàvem. És un metge molt jove (encara té cara de noiet) però ja s’ha guanyat un cert prestigi; és senzill, pacient, té un bon sentit de l’humor i t’escolta amb atenció encara que li parlis de la independència de Catalunya. Tots els seus pacients que he conegut (fa tres estius anava allí a fer rehabilitació i en vaig conèixer un munt) estan encantats amb ell. Sempre li fa iŀlusió veure’m (això em diu). Jo crec que és perquè riem molt. El dia que el vaig conèixer, fa més de tres anys, li vaig dir: “Perdona, però quants anys tens?”. Es va posar a riure, i em va preguntar: “Quants et sembla?”. “Doncs, per l’aspecte diria que 18, per això t’ho pregunto, però pel teu càrrec a l’hospital suposo que uns quants més”. Vam congeniar molt bé des del primer moment.

Bé, doncs, aquests dos metges, el de capçalera i el pneumòleg, no podrien ser millors; però d’un munt d’altres més val que calli el que en penso, sobretot quan a sobre no hi ha manera de veure’ls i és urgent! Entre això i l’inacabable atabalament de les diverses administracions de la universitat que em demanen coses a tota hora (que aquest estiu no cobro cap sou, senyores i senyors!)… En fi.

I pel que fa a Catalunya: la maleïda taula de diàleg (m’agafen calfreds només de pensar-hi) i la puntada de peu a la presidenta del Parlament de Catalunya. Tinc una gran tristesa, estic de molt mal humor i sento vergonya. Estic segura que amb tot el que ha passat els últims anys, molts catalans tenim poc o molt trastorn per estrès posttraumàtic.

Com que no trobo quina imatge seria adient per posar, poso una foto qualsevol de les meves. És una de les entrades del Passeig del filòsof.

Aquesta setmana també tinc un conte per oferir-vos.  Ja em direu si us ha agradat.

Non compos mentis 

Els improperis s’havien incrementat amb el temps, en una relació que ja era tòxica, abusiva per part de l’home, fins i tot perversa, per bé que ell ho hauria rebutjat amb energia tot argüint que només s’havia de veure com es comportava la molt llagotera: després de parlar de coses interesants, boniques o divertides, o de posar música agradable o de cantar-li –que en sabia d’allò més–, tot d’un plegat, quan ell menys s’ho esperava, canviava el xip i l’atabalava amb lloances de les coses més banals, i pitjor, volia que ell les comprés: una cafetera nova, entrades per un concert, una nevera que fa glaçons de gel tota sola, un sofà…

–Què n’hem de fer ara d’un sofà per a l’exterior, tan petit com és el balcó! I amb la meva pensió miserable que ni per anar al cinema arriba? Estàs guillada. Ja pots insistir ja, que no el comprarem. I calla d’una vegada! Et dic que no insisteixis, pesada, que ets una paparra. Prou!

I sense pensar-s’hi li tapava la boca i feia que s’estés callada, de vegades durant hores, sense cap remordiment. En algunes ocasions se la mirava una estona des del sofà –havia de reconèixer que encara era bonica– i la perdonava de seguida.

Però sempre, quan s’adonava que l’havia volgut entabanar a comprar coses, s’enfilava, i més d’un cop de poc si no li agafa un infart de tant com s’havia arribat a enrabiar. Abans de jubilar-se era diferent: passava moltes hores fora de casa i no s’alterava tan fàcilment. Fins i tot durant els primers deu anys, ja jubilat, anava a fer llargues passejades per la ciutat, però d’ençà del genoll avariat només sortia una mica al matí. La resta del dia el passava a casa i, au, vinga a rondinar i a fer crits cada cop que no li agradava el que feia la llepa que vivia amb ell.

La situació va esdevenir insuportable. Un matí ell va sortir, no per anar a fer un cafè i llegir el diari, sinó que va ranquejar cap al metro que el deixà a l’estació de ferrocarrils. Poc després era en un tren de camí al poble on el seu cosí hi tenia una caseta. En arribar-hi, la clau era on havia de ser. Va regirar els armaris fins a trobar el que cercava i que ara necessitava. Va haver d’esperar unes quantes hores per un tren, però més tard retornava a la ciutat.

Quan des de la cantonada va veure l’edifici rònec on vivia, ja vesprejava. Entre l’embalum que duia i que havia pujat els tres pisos de cop, s’estava al seu replà, esbufegant davant la porta. A la fi l’obrí, entrà i la tancà. Evitava fer soroll, com ara que, treta la lona que l’embolicava, carregava l’escopeta. Amb violència a la mirada va aparèixer de cop al menjador i sense ni dir un mot la va cosir a trets. En acabar, no l’hauria reconegut ningú. Quin carnatge! Això es temien els veïns que van trucar a la comissaria, que es devia tractar d’un assassinat ferotge.

Els mossos que van acudir es van trobar amb un vell assegut en una cadira amb la mirada absent, una escopeta per terra, i escampada a trossos el que quedava d’una ràdio.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Els meus contes i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

33 respostes a Metges, Catalunya i un conte

  1. lgarate2013 ha dit:

    Desde Altafulla. Nos alegramos mucho de la parte buena de tus médicos. Esperamos que estés con muchos ánimos.
    El cuento muy bueno.
    Una abraçada molt fort,
    K.&M.

    M'agrada

    • Estimats K.&M., quina llàstima que no pugui anar fins a Altafulla –us podria anar a veure i xerrar i xerrar com aquell dia a Toronto. Intento animar-me, però és difícil, molt difícil. Res va bé, ni la meva salut, ni la meva feina, ni els meus llibres, com tampoc, per acabar-ho d’adobar, ni Catalunya, ni el medi ambient, ni el govern conservador d’Ontario. No tinc on agafar-me. Sort dels amics, però tots sou lluny.
      Espero que vosaltres estigueu bé, sobretot de salut, i no passeu massa calor.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  2. Marta Valls Tomàs ha dit:

    La qüestió metges bastant igual aquí, i com tu també en tinc algun d’agradable, hematologia, reumatoleg i neurocirujana, eficients i agradables.
    El conte fantàstic, final sorprenent. Gràcies Shaudin i un bon diumenge.
    Marta

    M'agrada

  3. Gemma Colomé ha dit:

    Jojojojo. Quin gir més bo!!!
    Però feia feredat fins l’últim segon.
    Aquí amb els metges i les dates per una visita passa igual, ja ho deus saber, per això tinc una mútua que ens costa un ull de la cara, però ens ha anat molt bé. El meu fill o el meu marit encara estaríem esperant per una operació que no els deixava caminar bé a un o treballar a l’altre, sense parlar de mi 🙄.
    Sort i una abraçada

    M'agrada

  4. Fina ha dit:

    Lamento que a Canadà, un pais referent en tants aspectes, tingueu aquests problemes mèdics. Però bó que hagis trobat professionals competents i empàtics. El conte, he estat en alerta des del primer moment. Final sorprenent.

    M'agrada

    • Hola, Fina. Quan vaig venir al Canadà, tot el que eren metges i la sanitat en general era una meravella. Fins i tot si anaves a urgències al l’hospital t’atenien quasi immediatament. Malauradament ha canviat. Tot està més deixat, falten metges (alguns perquè se’n van als Estats Units on poden cobrar més perquè allí és medecina privada), i amb la pandèmia de la covid s’ha acabat d’espatllar. Aquests dos metges de qui parlo, a més d’empàtics i simpàtics i competents, s’estan amb tu molt de temps. El meu metge de capçalera mai s’està menys de mitja hora (això és el mínim). Pel que fa al conte, m’alegro d’haver-te sorprés!
      Una abraçada!

      M'agrada

  5. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Menys mal que tens metges bons, el meu també .es agradable i la infermera una monada. En fi, el compte molt bo i un final inesperat.
    Una abraçada 😉

    M'agrada

    • És una sort tenir bons metges, Juli. Un metge amb qui no t’avens i no t’agrada és una experiència terrible. Amb el metge de capçalera és més fàcil trobar-ne un que t’agradi (si no t’agrada en busques un altre) i després sempre serà aquest. El problema és amb els especialistes, perquè amb el que costa tenir hora, no pots triar gaire, o gens.
      Gràcies pel que em dius del conte! Una abraçada!

      M'agrada

  6. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies Shaudin!

    Xavier

    M'agrada

  7. boiresalcap ha dit:

    Com sempre fas de bon llegir, Shaudin

    M'agrada

  8. Maria Sanchez ha dit:

    Al llegar al final del cuento he tenido que volver a leerlo. No me podía creer que no me hubiese dado cuenta de nada. Genial!!!
    Una abraçada

    M'agrada

  9. Toni Fmsknr ha dit:

    Hi, hi… Molt bo!
    I ara va a a més amb ses ràdios que escolten, amb IAs dets estris connectats a wifi o telefonia, o altres xarxes.
    P. ex.

    I d’estiu, igual amb sa marabunta de fototuristes pesats! Per exemple es que m’enfoquen nedant, com qui fa fotos a un animal a un zoo, o a un indígena a un safari rarot… I sí
    qualque pic, per fer-né broma o sorpresa, aleshores davant seu, començ a dir
    -‘Siri! compra ensaïmada!’, o
    -‘Alexa! envía foto a mamá!
    😉 És un truc per riure, però a pics també serveix per a trencar es gel amb alguna ‘smartphon girl’ ! Hi, hi…🤗

    M'agrada

    • Hola Toni. Jo imaginava un ràdio de les de sempre (a més és tracta d’un home gran i de pocs recursos), i jo la tinc en un stereo que ja té uns 25 anys, però fa tot el que necessito: la CBC per les notícies, una emisora de jazz 24 hores al dia, i una altra de majorment música clàssica. Altres coses les trobo al YouTube. No em cal cap aparell d’última hora.
      Noi, que pesat deu ser que t’estiguin fent fotos a la platja. Si més no a mi em molestaria molt.
      Una abraçada!

      M'agrada

      • Toni Fmsknr ha dit:

        Gràcies, sí que hi ha dies que molesten amb ses fotos i molts altres detalls.
        Moltes noies fan això aquests anys. Fan com gent ‘guapa’ o de moda, ‘influenfers’ o així, fent com reportatges de records. I aleshores per mi a pics em sent una mica com es ‘protagonista’ desventurat de sa foto d’aquest enllaç, ji, ji… 😊

        Suara faig més capficos abans de sortir es Sol. També es peixos s’adapten a sa calor i es nous horaris de renous de temporada… Però amb ull, esquivant es zombis que a aquesta hora aterren afectats a s’arena. Ara els sent que surten de ses discoteques…

        Molta salut i moooltes aferrades bona gent, 🫂
        😉I supòs que també bons desitjos i aferrades salades de part des peixos,
        que ets animalons també vos envien bones ones i agraïments,
        pets ànims ambientalistes! 💚 🐟

        M'agrada

  10. Dolors ha dit:

    Hahaha. M’has fet patir amb el conte…fins al final. M’ he fet un tip de riure😄
    Quina sort de tenir un parell de metges propers i humans!
    Sóc la Dolors Buch☺️

    M'agrada

    • Hola, Dolors! Celebro haver-te fet patir, hahaha, però només amb el conte. Me’l vaig mirar bé després d’escriure’l per assegurar-me que el final fos inesperat. El que em costava més era escriure’l de manera que sembles que era una dona però sense dir certes paraules que no escaurien a una ràdio, com “ella”. Contenta de fer-te riure.
      Molta sort amb aquests metges, però no tots són així. Fa mesos que he de veure un altre especialista i no hi ha manera, a més no m’acaba d’agradar, però el necessito urgentment.
      Ja ho sé qui ets. Quan veig Dolors sé que ets tú (no hi ha d’altres Dolors que comentin al blog).
      Una abraçada!

      M'agrada

  11. Imma C. ha dit:

    Quan algú s´erigeix en jutge
    del seu germà, és que ja ha
    decidit condemnar-lo.

    Joan FUSTER

    M'agrada

  12. Marti Millanes ha dit:

    Bon dia Shaudin!

    Em sap molt de greu que la salut segueixi fent la punyeta… En aquest sentit, com ja deus saber, aquí a Catalunya no estem gaire millor. El passat mes de febrer, el meu metge de capçalera em va demanar una analítica. Me la van programar per el proper mes de setembre!

    De política… Millor no dir res. Anem cap el precipici! Aquest món que ens està quedant, no em sedueix gens. Ben fastiguejat estic!

    El conte, m`ha agradat molt! Ets una escriptora genial!

    Una forta abraçada!

    M'agrada

    • Bon dia Martí (bona nit per mi, ara corro al llit)!
      Fins al capdamunt estic de la meva salut (fa dècades que n’estic tipa). Què dius! Et fan esperar del febrer al setembre per una analítica!!! He de dir que esteu pitjor que aquí.
      Et comprenc d’allò més bé. Som moltíssima gent fastiguejada. Jo sóc de mena optimista, però fa temps que em costa molt animar-me. Tinc uns quants motius per no estar animada, però veure com està el món i el desastre que esdevé Catalunya són els que més em deprimeixen.
      Moltes gràcies pel que dius del conte! Aniré a dormir més animada.
      Una forta abraçada!

      Liked by 1 person

  13. rosanebot ha dit:

    Molt divertit, el teu conte. El final és esplèndid. Em recorda el d’un conte meu que acaba més tràgicament.
    La qüestió dels metges del Canadà és gairebé increïble, tractant -se d’un país tan avançat. Tanmateix, també hi passen coses horribles, com tu ens vas comentar fa uns quants mesos, i per les quals, ara fa pocs dies, el cap de l’església catòlica ha anat a demanar perdó…

    M'agrada

    • Estimada Rosa, no sé com estàs de temps aquests dies, però si en tens una mica i a més tens a mà aquest conte teu que em dius, me’l podries enviar? M’agradaria llegir-lo. Si ara no tens temps o no saps on para el conte no et preocupis.
      Al Canadà i particularment a la meva província d’Ontario, la que conec millor i a més cada província s’encarrega de la seva sanitat, tenim un problema greu amb la sanitat, sobretot pel que fa als hospitals. Moltíssims infermers han deixat la feina, milers d’infermers, sobretot dones. A més, hi ha un gran nombre de personal sanitari, particularment infermers, que estan malalts amb covid; en general no són casos greus però prou per estar-se una o dues setmanes a casa. Si afegim les dues coses, el resultat és que hi ha un bon nombre d’hospitals que han tancat a la província (no els de Toronto, sinó en municipis més petits), d’altres han tancat urgències. I a sobre de tot això, falten metges. I a més a més, hi ha una passa d’afeccions de la pell com mai no s’havia vist (jo en sóc un cas, amb una dermatitis aguda al voltant dels llavis que em torna boja dia i nit des de fa mesos, i mai havia tingut res així). No saben què ha passat, quin és el motiu perquè els últims mesos hi hagi un nombre tan gran de gent amb problemes a la pell. I no hi ha prou dermatòlegs ni de bon tros. Hi ha gent que va a fer cua a les clíniques de dermatologia (no cal hora, per aquestes) a les 6 del matí. Tota la sanitat està cap per avall i només faltaria una altra onada de covid a la tardor o a l’hivern, i si fos una varietat forta que s’escapés de les vacunes no ho vull ni pensar.
      Les comunitats indígenes del Canadà feia temps que esperaven una disculpa del Vaticà, de l’església catòlica, del seu cap. Va ser un bon gest, res més, però el seu viatge i sobretot la disculpa han estat molt apreciats. Un gest que Espanya mai no ha fet, disculpar-se… per tantes coses! El mínim gest que es pot fer i Espanya ni una vegada. També he llegit que el pare Francesc ha reduït molt el poder de l’Opus Dei. És alguna cosa.
      Ja t’he atabalat prou, hahaha.
      Una abraçada!

      M'agrada

  14. Anna M Villalonga ha dit:

    Jo pensava… cap a on anirà tot plegat? I ves per on, una ràdio!!!! Molt ocurrent, Potato.

    M'agrada

  15. Hola, Potato,
    Em va costar una mica, per tal que no se sospités què era. En acabar, no sabia si resultava, si els lectors ho endevinarien de seguida o què. Però ha tingut força èxit i sembla que ningú s’imaginava ben bé de què es tractava 🙃.
    Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.