Segons sabem, l’humà modern es va encreuar amb els neandertals.
L’especie neandertal o Homo neanderthalensis va viure de fa 400.000 a 40.000 anys i es va estendre per gran part d’Europa, sobretot la part sud, l’orient mitjà i l’Àsia central. Alhora, uns altres homínids, els denisovans, s’estenien pel nord, sud i est d’Àsia. Neandertals i denisovans van coincidir en el mateix territori moltes vegades, la qual cosa va resultar en encreuaments de les dues espècies i, per tant, individus híbrids. Mentrestant, l’humà modern, l’especie Homo sapiens sapiens, evolucionava a l’Àfrica i s’hi estenia. Fa uns 50.000 anys, l’Homo sapiens va arribar a Europa, territori dels neandertals, i s’hi va estendre. L’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens es van encreuar. El que encara no se sap és per què fa uns 30.000 anys els neandertals es van extingir. Una teoria diu que l’Homo sapiens els va anihilar; una altra defensa que va ser absorbit amb l’Homo sapiens, molt més nombrós, atès l’encreuament i els híbrids que es produien. Fos com fos, el que sabem de segur és que les dues espècies és van barrejar. I com ho sabem? Perquè l’any 2013 es va poder seqüenciar tot el genoma de l’Homo neanderthalensis, gràcies a l’equip geneticista del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, a Leipzig.
El resultat d’aquesta investigació i de totes les que van seguir és que els humans moderns compartim genoma neandertal. Els humans d’Europa i Àsia tenen entre 2 i 3% de genoma neandertal, i els africans sub-saharians en comparteixen menys. També s’ha descobert que els asiàtics del sud i orientals comparteixen, a més de neandertal, genoma de la especie denisovan, que arriba a un 6% en els melanesis, però que no es troba en els africans, europeus o habitants de l’Àsia central.
Hi ha més coses interessants, com ara que els neandertals foren els primers de totes les espècies d’homídis, que se sàpiga, a enterrar els seus morts i posar flors sobre la sepultura. És impressionant que fem una cosa que ve de tant lluny i d’una altra espècie. També és molt interessant saber que alguns dels gens que tenim de l’espècie neandertal afecten la nostra salut. Això inclou els nivells de colesterol, l’esquizofrènia, els trastorns de comportament alimentari, cremades de sol i l’artritis reumàtica. També s’han trobat gens neandertal que avui en dia determinen el color dels cabells i dels ulls, i fins i tot si ets una persona diurna o nocturna.
Shaudin Melgar-Foraster 
Molt interessant… Fa molts anys, de petit, era un tema que em va despertar molta curiositat. Amb els anys però, me’n vaig anar oblidant. La vida actual exigeix molt! M´has fet tornar a la meva infantesa…
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Martí,
A mi també m’interessava quan era petita, i de més gran. Vaig estudiar arqueologia a la Universitat de Barcelona (abans d’anar-me’n al Canadà), i vaig fer cursos sobre la prehistòria majorment dels Països Catalans (i no molt antiga), però també hi havia un curs sobre l’origen de la humanitat. Molt interessant, però des de llavors s’han descobert tantes coses! Tot el que vaig aprendre en aquella assignatura s’ha quedat enrere.
Ho celebro! És bo tornar a la infantesa, em sembla –a mi m’encanta!!!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin!. Un article molt interessant. Una història que no coneixia.
Moltes gràcies!!
Marta
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta! Se’n sap poc perquè tot aquest descobriment és força recent.
Gràcies! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Quins embolics, i amorosos!
Sa foto i es fet és com una caricatura d’un amor furtiu d’una re-re-padrina. Que en s’estiu viatjà a refrescar-sé pes nord, i en un pim-pam s’embolicà amb homenot de ses neus.
Més o manco com ara, idò! Hi, hi…
Potser tens coneguts que aguanten molt sa respiració bussejant, o pugen bé a alta muntanya, com es denisovans? Em sona que es seus gens també anaren cap a Amèrica, i més per devers Bolívia, on degueren fer festa grossa amorosa, hi, hi…
M'agradaM'agrada
Tu sempre de la broma, oi, Toni? Doncs sí, més o manco com ara 😊. Els denisovans aguantaven bé la respiració? Amb tu mai no sé quan estàs fent broma i quan no. No ho he llegit, que els seus gens arribessin a Amèrica, però sens dubte tens raó perquè jo ja vaig assumir que aquest era el cas. De tots els articles que vaig llegir cap es referia als pobles americans, pel que fa als avantpassats llunyans, i vaig pensar que com que aquests pobles van arribar d’Àsia, i fa dos dies, com aquell qui diu, s’entenia que ja duien els gens de les espècies anteriors. Quant a Bolívia tampoc no ho he llegit, però seria la mateixa explicació.
🥰
M'agradaM'agrada
Ui, més bé era humor i alegria… Fa uns anys en llegia, van apareixent novetats… No he trobat Bolívia ara, potser ho record malament. Però ho he cercat amb duckduckgo, i em surt aquest mapa similar (per ‘devora’ seu, ehem, amb permís de s’alt Amazones…)
Cap als anys 90s vaig llegir a divulgació de ciència sobre sa hipòtesi des coll de botella genètic de sa humanitat fa uns 60 o 70Ky, i com era curiós l divertit que havia coincidint amb restes d’una gran erupció a Toba. Qui sap, però era interessant, o si complicà sa vida i salut a humans o homínids a Àsia o oceania.
Ara que fins fa poc anys, menys de deu, explicar sa hipòtesi i parlar de gens tan antics, amb qui no estudiava biologia o estadística, em va ser motiu de menyspreus.
S’humor atent ajuda, però pot confondre, sí…
Gracis i molt interessant i estimulant tot!
Vaig a fer sa bossa i espiar peixos despertant, i caçar fems! Apa, que surt sa llum des Sol i no vull fer tan tard!
💋
M'agradaM'agrada
Gràcies pel mapa, Toni. Ui, això que dius de menyspreus per explicar coses així ho entenc molt bé; a mi m’ha passat tota la vida (amb tota mena de temes), i després de molts anys la gent diu “oh, mira això o allò que s’ha descobert”, com si jo no m’hagi passat la vida intentant explicar-ho. 😠
M'agradaM'agrada
Ai! Nedant he fet una aferrada a qui no toca, a un grumer, una medusa! Taaaan grossota, com elèctrica i picant, que he aturat de pescar plàstics i espiar peixos, i estic amb gel i repòs! Aixís que… Avorridot, no sé si ja tenc excusa per ser un seguidor esfimulat, encara més pesat!? 😉
Sembla que algun gen denisovà aporta bones capacitats per tolerar hipòxia. O varia es greix corporal, i ets agraciats toleren més es fred. No sols es tibetans, també apareix a alguns inuits aprop teu! 🙂
I mirant suara, he trobat això divertit:
https://www.ancient-origins.net/news-history-archaeology/denisovan-dna-0012974
Un article on mescla de tot, genètica, llegendes, llengües… Té hipertext daurat amb enllaç a sa publicació font, un poc més formal de Nature.
Aferrades salades 😊 picants, hi, hi…
M'agradaM'agrada
Oh! 😲 Pobre Toni! Ostres, tinc entès que les picades de medusa són molt doloroses, i a sobre una de grossota. Espero que aviat estiguis bé! 🤗
Moltes gràcies per l’explicació sobre l’hipòxia i per l’enllaç de l’article, que és molt entretingut i aclaridor (llegit també, de pressa, l’academic essay Nature).
No sé que vas estudiar o a què t’has dedicat, però em sembla que és alguna cosa relacionada amb ciències, oi?
🥰
M'agradaM'agrada
I es tema des busseig i hibridacions amb denisovans o altres homínids per descobrir, apareix… Per exemple una mica en aquest vídeo:
[video src="https://www.cell.com/cms/10.1016/j.cell.2018.03.054/attachment/97e4018e-77c0-4760-82a8-bc97fcc3057e/mmc3.mp4" /]
És un vídeo sobre es Bajau, una ètnia molt de la mar, dispersa més o menys voltant Filipines.
Sembla que bastants presenten canvis genètics, i fisiològics, o anatòmics, com ara una melsa major… I es diu que això els facilita bussejar llargues jornades i immersions d’almenys 13 minuts! Uau… 😯
Es relaciona amb sa seva genètica amb híbrids denisovans, o incerta. Però es mesclen molts altres temes incerts…Com ara mecanismes, com sa selecció des fenotip durant mil·lennis a la mar…
Desig no haver-me allargat massa massa… A mi em fascinen de fa temps, però només com a lector, curiositat…
Salut, i gracis per poder-hó mostrar 💋🙂
M'agradaM'agrada
Vist el vídeo. N’havia vist un de molt llarg sobre els bajau, fet per la BBC (de fet el tinc a casa en DVD) i em va fascinar. Però el de la BBC no recordo que digui res de la mesla.
I no m’enviis res més que no faig la feina! 😊 Sóc molt curiosa i m’agrada investigar i aprendre coses; em costa molt no llegir o veure alguna cosa fins el final i sempre vull saber-ne més. Arriba un punt que he de dir “Prou” i posar-me a fer el que he de fer.
Aferrades!
M'agradaM'agrada
És curios i molt cert el que dius, el que no acabo d’entendre com els gens poden influir en el colesterol, crec que ells no en tenien. Dels pocs que sobrevisqueren, millor dit cap nosaltres si hem sobreviscut
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Bona nit, Juli. No sé si els neandertal tenien colesterol dolent però, segons ho vaig entendre, és refereixen al fet de que els humans tinguin aquest compost dels nivells de colesterol (bo / dolent) en els teixits del cos (no en sé més). De tota manera, tots els mamifers tenen colesterol al cos, és necessari per la vida.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Molt interessant, conèixer els nostres orígens i saber que els humans som una única raça i que es va estendre des d’Àfrica. Cal que ho sàpiguen els racistes que campen pel món “civilitzat”.
M'agradaLiked by 1 person
Bona nit, Rosa. Contenta de saber que ho trobes interessant. Jo també ho he pensat moltes vegades, que més valdria que els racistes s’assabentessin que l’humà més avançat ve de l’Àfrica. Però els racistes són tan de ment tancada que no crec que hi hagi manera que ho entenguin o ho vulguin entendre.
Per cert, el teu nét que estudia arqueologia en deu saber alguna cosa de tot això. Quan jo vaig estudiar arqueologia, a la Universitat de Barcelona, teníem algunes assignatures de prehistòria.
Petons!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin!
Xavier
M'agradaM'agrada
Gràcies, Xavier!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Te iba a comentar lo mismo que Rosa Nebot!!!
Gracias por dedicar tiempo a asegurarte que no decías “bestieses”.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, María. T’ha passat moltes vegades, de coincidir amb la Rosa. En aquest cas, justament li deia ara que jo fa anys que ho penso. És ben irònic, per als racistes, que l’origen de l’humà més avançat sigui a l’Àfrica. Ah, sí, hahaha! La feinada va ser gran, tot i saber força sobre el tema, perquè són coses que llegeixo i absorveixo i guardo a la ment, però se m’obliden els detalls o dates o termes o tot plegat, i quan he d’escriure un article em torno ximple. A més he de contrastar-ho (veure què diuen diverses revistes, no una sola). Odio les notícies falses, siguin per equivocació o per mala idea, per tant vull assegurar-me molt que no dic, sí, bestieses ☺.
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Molt interessant, Shaudin, gràcies. Indagar sobre l’ésser humà és inesgotable!
M'agradaM'agrada
Hola Fina! Contenta que t’hagi interessat. Sí, exacte, sempre es descobreixen coses noves, fascinants. Qui sap què més sabrem aviat amb tants avenços com es fan amb els gens, l’ADN, el genoma.
Gràcies per comentar. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Durant molts anys s’ha acusat l’humà modern d’haver extingit altres grups,i també altres espècies, i en alguns casos és o podria ser cert, d’altres han desaparegut degut a canvis en el clima, catàstrofes naturals, o també degut a que algunes espècies havien entrat en contacte amb altres espècies amb les que no van poder competir.
Quan dos pobles que mai no havien tingut relació entren en contacte pot succeir que les malalties d’uns acabin amb els altres. Un simple refredat que per un de nosaltres seria una nosa pot esborrar del mapa pobles aïllats. I la verola ha estat causa de grans exterminis, uns cops accidentals i d’altres premeditats.
Cal advertir que conceptes com el racisme apareixen amb la civilització. Probablement els sapiens i els neandertals només veien lleugeres diferències però no com succeeix a posteriori, que un grup determinat esclavitza o extermina un altre per diferències en el color de la pell o costums. Actualment es parla d’unes 8 (9 comptant la nostra espècie) espècies d’homínids – Homo neanderthalensis, Homo denísova, Homo erectus, homo rodhesensis o heidelbergensis, homo naledi, homo luzonensis, homo floresiensis (popularment conegut com el hobbit), home de la cova dels cèrvols i homo sapiens (nosaltres) – i n’hi ha més però estan en discussió degut a la escassedat de restes.
Que aquestes diverses espècies d’homínids podrien haver-se barrejat és un fet demostrable per la presència d’adn barrejat, incloent en el nostre.
No cal creure que totes les espècies desaparegudes fossin d’homínids o d’altres espècies animals s’extingissin per que van acabar a la cassola, simplement molts no van poder adaptar-se al canvi climàtic que potser va produir-se tan ràpid que no els va donar temps a evolucionar/adaptar-se al nou clima, clima que també devia provocar la desaparició de vegetació de la que molts animals s’alimentava. Un animal tan gros com un mamut ho té més difícil per adaptar-se a un canvi del clima i la desaparició del seu aliment, i si desapareix desapareixen aquells altres animals que en depenen.
Un apunt: Diuen que després de la caiguda del meteorit que va exterminar els dinosaures només van sobreviure aquells animals de menys de 40 kilos, que necessiten menys quantitat d’aliment que animals que pesen tones.
M'agradaM'agrada
Hola, Jaume!
Sí, hi ha moltes causes per l’extinció d’una espècie d’humans. Pot succeir per totes les coses que enumeres o també, segons he llegit en un article científic en referència als neandertals, per haver esdevingut estèrils com a consequència de l’hibridació –es veu que és un dels últims descobriments però encara falta explorar-ho més.
També te força el cas de canvis climàtics, tal com dius. Precisament del cas dels mamuts, amb el canvi de clima i en conseqüència de vegetació, en parlava en un altre article del blog.
Doncs és qüestió de no crèixer gaire 😉.
Gràcies per comentar, i amb tantes explicacions.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
És cert que la hibridació acostuma a donar individus estèrils, potser l’exemple més conegut seria el de les mules, que físicament tenen les millors característiques dels cavalls i els ases, però no poden reproduir-se.
El ligre, de pare lleó i mare tigresa, té una peculiaritat deguda al ser un híbrid, no deixa de créixer mai, i algunes femelles són fèrtils, això si només amb lleons o tigres, ja que els mascles si que són tots estèrils.
Quan una població no arriba a un nombre mínim d’individus pot succeir que l’endogàmia acabi amb aquell grup. L’endogàmia afecta moltes famílies reals degut al costum de relacionar-se només entre individus que són de la mateixa família, i no és d’ara, ja els faraons egipcis van patir aquest problema pels casaments entre familiars, alguns cops entre germans. En el cas de moltes d’aquestes espècies humanes parlem de grups petits i a la llarga l’endogàmia condueix a l’extinció del grup, quan les malalties i problemes diversos, entre ells l’esterilitat fa que com espècie deixin de ser viables.
Actualment una espècie com la dels guepards podria extingir-se degut a la poca diversitat genètica de l’espècie.
M'agradaLiked by 1 person
No ho sabia, que els fills mascles de pare lleó i mare tigre fossin estèrils. Té sentit si pensem amb les mules. Gràcies per la informació!
M'agradaM'agrada
Potser recordau una escena de sa peli den Dersú Utzalà, on ell fa de guia pes bosc. I que en trobar una senyal de branquetes, resulta que per a ell era com un codi que podia llegir, amb un caramull de pistes i informacions!
Doncs imagin això:
Que fa desenes o centenars de milers d’anys hi hauria poca població, alguna dispersa per nomadisme i exploració. I aleshores un xoc de clima global podria aïllar més, i fer més mal.
I pens en si alguns homínids triomfaren per poder transmetre millor ses informacions amb trucs culturals, i amb so pensament simbòlic i instrumental. Com ara s’ús de foc, plantes, mètodes de cacera, senyals, dibuixos o croquis, codis, mapes… O potser per saber explicar com un conte, i representar com un joc, i dramatitzar amb símbols, i reviure sobre allò que els fa por, i en com es supera. 🙂 Aixi s’aprèn a sortir millor de sa cova, una gripota o sa por.
Sa comunicació simbòlica amb codis complexos servirien molt. Sobretot a llarga distància i quan no es coincideix amb so temps. Així costaria menys coincidir i ajudar-sé entre ses tribus o colles. Per exemple per a refinar quan convé contactar i quan no, evitant enfrontaments, no repetir itineraris i esforços inútils…
I amb quatre paraules o senyals es podrien obtenir avantatges d’events astronòmics i meteorològics, ambientals, i coordinar-sé i fer treball conjunt especialitzat. I així aprofitar ses grans floracions o ses agrupacions de preses.
I ses colles disperses, en coincidir per a bé comú, es trobarien més amb sa panxeta contenta, i s’amor amb gens exòtics brolla. 😊 I aleshores es seu fruit de gens, de mescla exòtica i més variat, s’adaptaria diferent. Sa cultura de sa mescla ajudaria a sobreviure es gens que aporten es seus fenotips. Es des pensament simbòlic, esbllenguatge complex, i imaginar i representar i teatralitzar… Però no a imaginar massa, massa, i perdre’s.
Crear i contar bé es contes sería clau per a sobreviure! Hi hi…
😊 Gràcies pels contes i curiositats des blog i comentaris de tothom!
Bona estiu, aferrades!
M'agradaM'agrada
Conec bé Dersu Utzala, l’he vist unes quantes vegades! Era una de les pel.lícules preferides de la meva mare. Segurament que sí, que els homínids feien servir aquestes coses per passar informació.
M'agradaM'agrada
He llegit la publicació de 13è aniversari del blog i he fet entrat en aquesta publicació, crec que no l’havia llegit. És un tema molt interessant. Moltes gràcies i una forta abraçada!
M'agradaM'agrada