Com que el dijous vaig publicar una entrada adicional perquè era el meu aniversari, aquest cap de setmana no us vull atabalar. Faré una entrada molt senzilla amb només unes poques imatges. I començo amb un conillet que vaig veure en un jardí prop d’on em vaig anar a fer unes analítiques, en un barri cèntric. És un conill típic d’aquí, amb la cua blanca.
Les dues fotos de sota són del meu barri, concretament d’un carrer que es diu Lowther. Com podeu veure hi ha gent a qui li agafa la dèria de plantar hortalisses al carrer, davant de casa seva.
I acabo amb una nova fotografia d’en Ginger, el gat del museu.
Shaudin Melgar-Foraster 
Una abraçada molt fort desde un Donostia ‘plè’ de turistas.
M'agradaM'agrada
Esteu viatjant per Donostia? Que bé! Però llàstima que hi hagi tants turistes.
Besarkada bat!
M'agradaM'agrada
Vivim à Donostia desde fa moooolts i mooooolts anys. Un altre abraçada, Shaudin.
M'agradaM'agrada
Ostres, doncs anava ben despistada. No vivíeu a Pamplona/Iruñea? Sempre havia pensat que era allí on vivíeu. No sé d’on m’ho vaig treure. Però sou de Navarra, oi, o tampoc?
M'agradaM'agrada
Post fotográfic de la naturalesa!
M'agradaM'agrada
La naturalesa al centre d’una ciutat molt gran –és una cosa que crida força l’atenció a qui no és d’aquí (recordo que fa anys una guineu va mossegar un home que feia cua pel cinema, al carrer més cèntric de Toronto!). ☺
M'agradaM'agrada
Noia et cal molta paciència.
Les fotos xules. Les recullen les hortalisses, o són per fer ” bonic”?
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola Gemma. Sí que les recullen en general, però no tothom.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
És una bona idea sembrar hortalisses davant de casa, si les aprofiten, Les fotos molt maques i el gat del museu.
Una abraçada des de Palma
M'agradaM'agrada
Hola, Juli. Com li deia a la Gemma, en general les aprofiten. El gat del museu és tot un misteri: on dorm durant el dia? on es fica quan neva molt o s’està a 25 sota zero?
Una abraçada des de Toronto!
M'agradaM'agrada
Aquí a Barcelona, la nostra “ecologista” alcaldessa, et multa si deixes un llimoner davant de casa teva…
https://www.libertaddigital.com/espana/2022-06-16/colau-multa-con-1500-euros-a-una-vecina-por-poner-un-limonero-en-la-puerta-de-su-casa-6908325/
Bon cap de setmana i una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola, Martí. Pel que he vist, Barcelona és un “shithole” que ja diuen molts turistes canadencs, australians… En part ells (no tots) el fan, el shithole, però afegim les escombraries, molta brutícia a terra, rates, narcos, fatxes, barreres de formigó als carrers… … M’indigna. Només faltava això del llimoner, quina contradicció i que injust!
Bona setmana i una abraçada!
M'agradaM'agrada
Las redes sociales realizan cambios que a veces mejoran el funcionamiento, pero en otros perjudican, o por lo menos hasta que has aprendido la nueva manera de funcionar.
Está bien conocer un poco más tu barrio.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola María. Això que explicava al facebook que em va passar al YouTube és una cosa tota nova i de bojos. Ara, si fas un vídeo de menys de 1 minut se te’l queden, básicament. El posen, automàticament, a un lloc anomenat Shorts, on hi ha milers de vídeos terribles. No es poden compartir (volia compartir al blog el que vaig fer el dia del meu aniversari, d’uns racoons) i surten tots barrejats amb els altres shorts. A més no hi tens cap dret i qualsevol se’l pot quedar i fer servir. Un altre vídeo que tenia també l’han posat a shorts. Vaig passar hores provant de treure-ho, seguint instruccions de google, sense aconseguir-ho. Després vaig veure que has de tenir Premium (pagar) per treure aquesta cosa dels Shorts. Hores perdudes estúpidament 😡.
M’agrada mostrar-vos els llocs que conec millor, el barri, i de tants anys!
Una forta abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Bona iniciativa, i bella! Gràcies Shaudin!
Un veïnat que viu arran de mar i des meus jocs recollint-hí caramulls de fems, m’explicava que…
De fa anys no aconsegueix permís per plantar res així, pagant ingestionant tot ell. Sobretot ell ho deia per un tamarell. I li succeeix després de guanyar lluites, per evitar que li tallessin un altre tamarell antic, que ja hi tenia.
I tot junt em ve es record amb humor irreverent i amj punts de realisme màgic des conte de…
L’ARBRE DOMÈSTIC, de Pere Calders
“…) vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, que duia un vestit l’elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir:
—Us vinc a fer saber que al menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat. (…”
M'agradaM'agrada
Hola Toni. Ah, “L’arbre domèstic”! M’encanta aquest conte de Calders! De fet, tots els contes de Calders m’agraden molt, però el de l’arbre és entre els meus favorits.
Aquí en tens un altre de Calders, aquest molt curt: “El mirall de l’ànima”
“No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós”.
☺
Una aferrada!
M'agradaM'agrada
És bonic, el teu barri. Ja m’agradaria poder plantar hortalisses davant de ca meva!
M'agradaM'agrada
Hola, Rosa. Sí, la veritat és que visc en un barri ben bonic, sobretot perquè és el barri de la Universitat de Toronto (tinc tot el campus davant de casa; m’anava molt bé quan hi estudiava). Malauradament s’ha gentrificat molt els últims anys i ja no és el barri acollidor que era abans. Pel que fa a plantar hortalisses, es fa força, també als jardins del darrere, però hi ha cases que no en tenen ni una al seu jardí però en planten als parterres del carrer (propietat, al cap i a la fi, de l’ajuntament); és molt estrany.
Petons!
M'agradaM'agrada
Bonica aquesta idea!. Aquí segur que ens multarien.
Bon diumenge Shaudin.
Una abraçada!!
Marta
M'agradaM'agrada
Hola, Marta. Aquí, si ho planten als parterres davant de ca seva, no els hi diuen res.
Bona setmana, guapa!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
L´aire de la muntanya baixa a la plana,
però no el gris, no l´immòbil
aire del cim, no la solitud
de totes les solituds,
tot és sagrat, l´aire i la preséncia,
tot viu en tu amb una frisança
de fulles transparents.
Anna Montero
M'agradaM'agrada
Gràcies, Imma. Aquesta vegada la relació entre poema i article queda una mica coixa, em sembla. La natura baixa/va a la ciuta; per aquí va la relació, suposo. Ei, no és cap retret, déu me’n guard! De fet, no sé com t’ho fas per trobar tantes relacions sempre. I en qualsevol cas, sempre tries texts boníssims.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Jo també penso que vius en un barri molt bonic! Ja voldria jo aquests arbres i plantes al meu!
M'agradaM'agrada
Hola, Griselda. No me’n queixo, no, del meu barri (tret que s’està gentrificant molt), és el millor de la ciutat, en el sentit que és un barri (gran part de la ciutat són només carrers sense que formin realment un barri). I és al centre, que vol dir botigues, hospitals, etc. Hi ha parts de la ciutat on només veus cases (algunes molt maques, però és tot molt depriment, pel meu gust).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada