Una cosa útil i d’altres que no ho són tant

El dimecres que ve comencen les classes a la universitat. Per primera vegada seré en una aula amb classes presencials d’ençà del mes de març de 2020! A veure com m’anirà fer classe amb una màscara de les gruixudes. De moment, vaig boja de feina.

Hi ha un lloc web al qual vaig moltes vegades per saber quan caduca alguna cosa. A mi m’és molt útil, i he pensat que per si de cas no el coneixeu, o algun altre com aquest, us ho hauria de fer saber. Jo el miro en anglès, però hi és en diverses llengües, como ara el català. El faig servir sobretot per cosmetics i coses així, perquè molts no posen la data de caducitat, sinó un codi que qui sap què vol dir. En aquest web poses el nom de l’empresa que fa el producte en qüestió, després el codi que diu al producte, cliques i ja ho tens. AQUÍ.

Us l’he enllaçat amb un producte que jo faig servir i que també venen als Països Catalans. De passada us dic que si us cal una crema hidratant per a la cara, aconsello aquesta que he posat (es pot fer servir de dia i de nit, i fa molt bona olor). Al Canadà, la pell pateix molt, atesa la sequedat que tenim sobretot a l’hivern pels freds brutals a l’exterior i, potser més i tot, per les calefaccions posades súper altes als interiors. 

I per acabar l’entrada d’avui, unes fotos, totes de la Universitat de Toronto. La primera és una estudiant que llegeix a la nit al claustre de University College.

A sota un racó, entre molts, de la universitat.

Un caminet entre residències d’estudiants.

L’edifici de sota és un dels diversos menjadors que té la universitat per a professors, estudiants i personal administratiu. Aquest, a Victoria College.

Les fotografies a continuació les vaig fer al claustre de Hart House, un edifici molt gran que també té un menjador magnífic. Hart House es esmentada a la meva noveŀla Més enllà del somni. És on l’Anna i l’Alison diuen a la policia que es van amagar, quan en realitat eren en un altre món.