Universitat, assassinats i fotografies

Estic esgotada. Fa una setmana i mitja que hem començat un nou any acadèmic i ja no puc més: dolors fortíssims, debilitat i manca de dormir quasi total per excés de feina; és com morir-se a poc a poc. A més, el meu campus i el meu departament és possible que se’n vagin a pastar fang –el campus podria tancar a finals d’aquest any acadèmic o tancar només el meu departament d’estudis hispànics, o tots plegats, però la situació fa por. La gran majoria de cursos de literatura s’han canceŀlat perquè no tenen estudiants. En el meu departament els únics cursos que encara rutllen (per bé que tenen menys alumnes que abans) són els de castellà de primer any que molts estudiants fan com a curs optatiu. Tot i això, a l’altre campus on també treballo, al departament de llengües, literatures i lingüística, ja sabeu que aquest estiu ens vam trobar que es van haver de canceŀlar molts cursos perquè no tenien estudiants, entre d’altres els dos que jo havia d’ensenyar. És un món universitari que ja no reconec, que sembla només interessat a fer diners. Se l’han carregat el món corporatiu que ho domina tot, els diversos governs provincials de dretes i un sistema educatiu massa babau a les escoles. I el cas és que un gran nombre d’estudiants, si tens prou mà esquerra i entusiasme per interessar-los, rutllen força bé i aprenen un munt.

No em veig capaç d’explicar gaires més coses d’això. És depriment i estic molt cansada.

Voleu una història els que escriviu noveŀla negra: us heu assabentat dels assassinats a la reserva James Smith Cree Nation? Va passar la matinada del 4 de setembre en aquesta comunitat de 200 habitants de la nació cree de 200. Resultat: 10 morts i 19 ferits, tots apunyalats per dos germans també cree que havien estat a la presó per actes violents i des de petits abusaven de la cocaïna. L’un era fora de la presó en llibertat condicional i l’altre em sembla que també però no ho recordo bé. Doncs la matinada del dia 4 es van dedicar a ficar-se dins de cases i apunyalar a qui hi trobaven. Entre les víctimes hi ha gent vella, gent de mitjana edat i joves. Dues mares van morir intentant protegir els seus fills. La policia va iniciar una cerca per la província de Saskatchewan, on es troba la comunitat amb les víctimes. Van trobar un dels assassins, mort a punyalades pel seu germà. Un parell de dies més tard van apresar l’altre, després d’una persecució en cotxe, d’aquelles de peŀlícula, per una carretera. Però aquest assassí va morir d’un atac d’estrès abans d’arribar a l’hospital on l’havien dut. Una autèntica tragèdia. I si voleu assassins violents per a una noveŀla us aconsello seguir aquest cas.

Acabo amb fotografies, naturalment de la Universitat de Toronto (on vaig estudiar i tinc davant de casa, no on treballo que és una altra).

Començo amb la Torre dels soldats. Es va fer per commemorar els membres d’aquesta universitat morts a la Primera Guerra Mundial (628) i, després, a la Segona (557). Els noms d’aquestes persones, majorment estudiants, estan gravats en una paret de marbre.

Una paret exterior qualsevol de Hart House (l’altre dia us vaig mostrar el claustre de dins).

Una altra paret exterior de Hart House. Em van agradar les finestres iŀluminades.

Una de les entrades laterals de Hart House. Amb un noi que surt del gimnàs que hi tenen. Les finestres de dalt són d’una sala de música on s’hi fan petits concerts de música clàssica. Hi ha també diverses sales amb piano, per si algun estudiant vol practicar.

Aquesta la vaig fer fa unes dues setmanes. És l’entrada nord del Passeig del Filòsof.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Literatura, Universitats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Universitat, assassinats i fotografies

  1. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Me sap greu que estiguis tan estressada no és gens bo per la salut. El dels assessinats el vaig seguir per les noticies, sembla mentida que i hagui gent així. Les fotos són molt maques, unes universitats carregades d’història,
    Una abraçada des de Mallorca

    M'agrada

    • Gràcies, Juli; no és gens bo, no. Pel que fa als assassinats, no sabia que us n’havien parlat a les notícies (com que mai diuen res del Canadà). Tinc la sort de viure a un pas d’aquesta universitat (i la desgràcia de treballar en una altra molt lluny) –faig servir el seu campus de parc per passejar.
      Una abraçada des de Toronto!

      M'agrada

  2. rosanebot ha dit:

    La història dels assassinats és esgarrifosa. A mi no em serveix: no escric novel·la negra -ni m’agrada. La teva història és molt trista, ara; no sé pas com animar-te o consolar-te. El pitjor de tot és que afecta la teva salut. Si almenys tinguessis una subvenció fins a arribar a jubilar-te… Perquè només amb la molta estimació que saps que tens dels teus amics no s’arriba a fi de mes. Jo t’estimo molt i m’entristeix saber que ho estàs passant malament, amb poques esperances.

    M'agrada

    • Bona nit, Rosa. Ho sé que no escrius noveŀla negra, i m’he fixat que no és un gènere que t’agradi. Jo tampoc n’escric, si més no per a grans, perquè tinc la noveŀla “El secret de L’oreneta” que és dins del negre encara que sigui noveŀla de misteri juvenil. Gràcies, benvolguda amiga, sé que m’estimes i que voldries veure’m en millors circumstàncies. I no cal dir que t’agradaria també que em publiquessin la resta de la saga. La negativa de l’editorial a continuar-la em va causar un depressió de la qual mai m’he recuperat. Te’n recordes aquells estius que t’anava enviant capítols perquè els llegissis i revisaves si havia alguna errada o me’n donaves l’opinió (m’animava tant el que em deies!) I m’esperonava a trobar temps on no n’hi havia i escriure. Va ser una marató, però em feia tanta iŀlusió! Si més no he tingut un lector que ha pogut acabar de llegir la saga: tu.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  3. Toni Fmsknr ha dit:

    Bons desitjos, força i salut!

    M'agrada

    • Toni Fmsknr ha dit:

      Ah, ses fotos des campus són moooolt guapes!
      Des d’aquí sembla com exòtic, llunyà… Misteriós, interessant, un goig…
      Em recorda es Club des Poetes Morts, o potser inclús s’escola de mags den Harry Potter 🙂 Uuui, imagin si amb tants jardins, amagats hi han mussols, o òlibes que cacen es ratolins, o canten, que és bell.
      Gràcies Shaudin 🙂

      M'agrada

      • Com li deia a la Marta (més avall), la Universitat de Toronto és molt fotogènica. Allí teniu edificis amb molta més història que aquests, però em sembla que el que ho fa força llunyà, misteriós, un goig, és la verdor que ho omple tot, per bé que en aquestes fotos no n’hi ha tant com en altres; potser també perquè hi ha molta pau i un silenci que em sembla que es nota.
        A Hart House hi ha una sala molt gran que s’assembla a la que surt a Harry Potter. Un post sobre Hart House de l’any 2011: https://maiera.wordpress.com/2011/01/26/hart-house/
        😊

        M'agrada

        • Toni Fmsknr ha dit:

          Uep Shaudin!
          Bon dia! Oooh… Quin huracà a Canadà, uau!
          Avui dissabte 24, he triat no nedar perquè unes tempestes mig venien, incertes, i ja fregaven ses voreres aprop sa meva vorera a Mallorca. I així, empitjorarà uns dies, supòs, sense nedar gaire.
          I m’he entretingut mirant sa meteorologia en ets oceans, i ets huracans aprop Canàries. I m’he fixat en es nord, a Canadà! Uau!
          Per mi un huracà afecta a sa illa de Nova Escòcia, a seva natura de costa que deu ser mooolt guapa, i ses ciutats, com Sidney canadenc? Potser hi han hagut ràfegues superant 100Km/h i ones de 10m de sud.
          Bons desitjos! Moltes gracis per s’enllaç, ho llegiré! Sa seua foto és com dius, talment Harry Potter, ben igual, igual, hi, hi… 🙂

          Liked by 1 person

    • Gràcies, Toni.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. Marti Millanes ha dit:

    Bon dia Shaudin… De la història de Saskatchewan, n’hem tingut notícies també en els nostres mitjans de comunicació. Terrible, en una zona preciosa del Canadà.

    Però el que realment ens preocupa és la teva salut i la teva situació laboral. Cuida’t molt, tu ets el millor que tens. Ja sé que des de la distància és molt fàcil donar consells, I segur que el que et dic ja ho saps. Però, repeteixo, la salut és el més important. La situació laboral és angoixant, és un reflexa de la societat que ens hem donat. La incultura ja governa el món. I així anem…

    Molts ànims i una forta abraçada!

    M'agrada

    • Bon vespre, Martí. Amb els vostres comentaris he descobert que heu tingut notícies dels assassinats (una de les rares vegades que parlen del Canadà, i no per dir-ne res bo). Un cas d’extrema violència sense sentit; l’única explicació sembla ser que els dos germans anaven drogats fins al capdamunt.
      Ho sé, noi, que la salut és el més important, però la salut requereix unes circumstàncies que no sempre existeixen. Molt d’acord: la incultura ja governa el món. Però una incultura sense excusa, perquè una cosa és que no tingui gaire cultura una persona que no ha pogut anar a escola i l’altra això que tenim.
      Gràcies. Una forta abraçada!

      M'agrada

  5. Maria Sanchez ha dit:

    La desaparición de los estudios que “no son productivos” es alarmante ¿Qué tipo de personas se están formando?
    Y en tu caso particular no se qué decirte, salvo que lo lamento mucho, pero esto no da de comer, como dice Rosa Nebot.
    Me he enterado por la prensa de la barbaridad de los asesinatos en la reserva.
    Preciosas las fotos.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Totalment d’acord amb tu, Maria. I d’afegitó, el govern d’Ontario va dir fa temps que els programes universitaris que no aconsegueixin que un bon nombre d’estudiants trobin feina, abans d’un any d’haver acabat el B.A., s’hauran de tancar. Doncs, mira, és formen un munt d’incompetents en general. Alguns de nosaltres posem un esforç gegantí per tal que els alumnes aprenguin el màxim possible, però no tots els professors ho fan; en part ho entenc, és un sacrifici molt gran i no hi ha cap reconeixement per part de la institució, però d’altra banda si no ho fem la humanitat se’ns en va en orris.
      Moltes gràcies.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  6. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin, cuida’t molt bonica, la salut és el més important.
    Tant de bo puguis seguir treballant com ara.
    M’encanten les fotos. Gràcies.
    Una abraçada.
    Marta

    M'agrada

  7. lgarate2013 ha dit:

    Molts ànims, Shaudin i molta força!
    Besarkada handi bat. K. & M.

    M'agrada

  8. Anna M Villalonga ha dit:

    No havia sentit res d’aquests germans. Que bèstia tot plegat! Com deia la meva àvis (els clàssics): N’hi ha més fora que dintre. Petonets, Potato.

    M'agrada

  9. Griselda ha dit:

    Jo no n’he sentit parlar, ni he llegit sobre aquests assassinats. Tot plegat es de bojos!
    Em sap greu la teva situació laboral. I fa pensar; sembla que ens vulguin cada cop més ignorants i el pitjor es que aquesta sensació ve d’arreu. … I mentrestant la dreta pujant !!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.