Universitat, assassinats i fotografies

Estic esgotada. Fa una setmana i mitja que hem començat un nou any acadèmic i ja no puc més: dolors fortíssims, debilitat i manca de dormir quasi total per excés de feina; és com morir-se a poc a poc. A més, el meu campus i el meu departament és possible que se’n vagin a pastar fang –el campus podria tancar a finals d’aquest any acadèmic o tancar només el meu departament d’estudis hispànics, o tots plegats, però la situació fa por. La gran majoria de cursos de literatura s’han canceŀlat perquè no tenen estudiants. En el meu departament els únics cursos que encara rutllen (per bé que tenen menys alumnes que abans) són els de castellà de primer any que molts estudiants fan com a curs optatiu. Tot i això, a l’altre campus on també treballo, al departament de llengües, literatures i lingüística, ja sabeu que aquest estiu ens vam trobar que es van haver de canceŀlar molts cursos perquè no tenien estudiants, entre d’altres els dos que jo havia d’ensenyar. És un món universitari que ja no reconec, que sembla només interessat a fer diners. Se l’han carregat el món corporatiu que ho domina tot, els diversos governs provincials de dretes i un sistema educatiu massa babau a les escoles. I el cas és que un gran nombre d’estudiants, si tens prou mà esquerra i entusiasme per interessar-los, rutllen força bé i aprenen un munt.

No em veig capaç d’explicar gaires més coses d’això. És depriment i estic molt cansada.

Voleu una història els que escriviu noveŀla negra: us heu assabentat dels assassinats a la reserva James Smith Cree Nation? Va passar la matinada del 4 de setembre en aquesta comunitat de 200 habitants de la nació cree de 200. Resultat: 10 morts i 19 ferits, tots apunyalats per dos germans també cree que havien estat a la presó per actes violents i des de petits abusaven de la cocaïna. L’un era fora de la presó en llibertat condicional i l’altre em sembla que també però no ho recordo bé. Doncs la matinada del dia 4 es van dedicar a ficar-se dins de cases i apunyalar a qui hi trobaven. Entre les víctimes hi ha gent vella, gent de mitjana edat i joves. Dues mares van morir intentant protegir els seus fills. La policia va iniciar una cerca per la província de Saskatchewan, on es troba la comunitat amb les víctimes. Van trobar un dels assassins, mort a punyalades pel seu germà. Un parell de dies més tard van apresar l’altre, després d’una persecució en cotxe, d’aquelles de peŀlícula, per una carretera. Però aquest assassí va morir d’un atac d’estrès abans d’arribar a l’hospital on l’havien dut. Una autèntica tragèdia. I si voleu assassins violents per a una noveŀla us aconsello seguir aquest cas.

Acabo amb fotografies, naturalment de la Universitat de Toronto (on vaig estudiar i tinc davant de casa, no on treballo que és una altra).

Començo amb la Torre dels soldats. Es va fer per commemorar els membres d’aquesta universitat morts a la Primera Guerra Mundial (628) i, després, a la Segona (557). Els noms d’aquestes persones, majorment estudiants, estan gravats en una paret de marbre.

Una paret exterior qualsevol de Hart House (l’altre dia us vaig mostrar el claustre de dins).

Una altra paret exterior de Hart House. Em van agradar les finestres iŀluminades.

Una de les entrades laterals de Hart House. Amb un noi que surt del gimnàs que hi tenen. Les finestres de dalt són d’una sala de música on s’hi fan petits concerts de música clàssica. Hi ha també diverses sales amb piano, per si algun estudiant vol practicar.

Aquesta la vaig fer fa unes dues setmanes. És l’entrada nord del Passeig del Filòsof.