Huracà i cavalls

Començo amb l’huracà Fiona que ha arrasat la costa Atlàntica del Canadà. El cicló amb una pressió baromètrica més baixa, en aquesta costa, de tota la història en record –com més baixa la pressió més fort és el cicló–, amb vents de fins a 177 km/h. Les donacions a les persones afectades, que facin els canadencs a la Creu Roja (ja s’estan enviant grans quantitats), seran igualades pel govern.

A hores d’ara hi ha centenars de milers de habitatges sense electricitat i diuen que tardaran dies a tenir-ne. I si només et manca electricitat has sigut afortunat. Com és costum amb els vents d’aquest país, la quantitat de grans arbres arrancats d’arrel és d’allò més nombrosa, i molts han impactat amb cases. També han estat tremendes les inundacions –hi ha comunitats on pots veure un vaixell de pesca travessant una plaça amb gronxadors, per exemple. Les grans destroses són a les províncies de Nova Scotia, P.E.I. (Prince Edward Island), Newfoundland (Terranova), i les illes Magdalena del Quebec que estan en estat d’emergència, com també n’està Cape Breton i l’àrea de Victoria, ambdós a Nova Scotia. També, pel que fa a Nova Scotia, ha demanat ajuda a les Forces Armades, per feina de neteja i de rescat de gent i animals; suposo que ja hi són. Però on potser hi ha hagut els casos més tràgics ha estat a Port aux Basques, Terranova, on l’oceà ha entrat a la població i s’ha endut un munt de cases. Dues dones que eren a casa seva han estat arrossegades per l’aigua. L’una ha estat rescatada de seguida, però l’altra ha desaparegut oceà endins.

Sable Island

I un cas que potser us resulti curiós és el de Sable Island, a Nova Scotia. Aquesta illa, estreta i allargada, a uns 175 km de terra ferma, que només té sorra, herba i alguns estanys d’aigua dolça, és un parc nacional on hi viuen tot l’any algunes persones que treballen a Parks Canada o a l’estació de rescat de naufragis, ningú més. Això pel que fa a humans, perquè a Sable Island hi viuen també uns 550 cavalls ferals des de fa 250 anys. També s’hi troben molts ocells migratoris i algunes foques. És una illa salvatge i totalment oberta a l’oceà de banda a banda, sense pràcticament elevacions. Al llarg dels segles moltes naus hi han naufragat –segons sembla unes 350–, fins al punt que l’illa era coneguda a Europa com “el cementiri de l’Atlàntic”. Hi ha un munt d’històries sobre naufragis a Sable Island des de fa més de 200 anys, ficció i no ficció, històries escrites o filmades: noveŀles, peŀlícules, documentals. Canadà protegeix moltíssim aquesta illa: per visitar-la es necessiten permisos i, a més, està prohibidíssim interactuar amb els cavalls, fins al punt que ni la gent que treballa a la illa, precisament per protegir-los, tampoc hi pot tenir contacte.

Cavalls a Sable Island

I a què ve parlar de Sable Island? Doncs que l’huracà Fiona li ha passat per sobre i ens temíem el pitjor: persones i cavalls arrossegats pel vent i les aigües de l’oceà i desapareguts per sempre. Les notícies ho mencionaven a cada moment i el Twitter n’anava ple. Però vet aquí que les persones han sobreviscut i els cavalls, tot i que encara no hi ha hagut l’ocasió de comptar-los, sembla que també hi són, si més no la majoria.

NOTA Jo continuo treient el fetge per la boca, i a més estic molt indignada de veure el pendent pel que s’estimba la universitat. Una perla: ara els departaments de llengües romàniques atabalen tothom amb el llenguatge inclusiu –trec foc pels queixals. Un altre dia us en parlaré, avui no puc més de cansament.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Natura i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

34 respostes a Huracà i cavalls

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, impossible dominar la natura!. Sempre busca el seu camí.
    Cuida’t molt .
    Una abraçada.
    Marta

    M'agrada

  2. Juli Miquel Salvà Bibiloni ha dit:

    Si que n’ha provocat de desgràcies l’huraca Fiona. Jo he vist les fotos i Déu ni do, son esfereidores. Espero que no els i hagui passat res als cavalls. La força del vent ha arrebasat arbres de socarel. Menys mal que no ha afectat a Toronto.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Hola Juli. A la costa Atlàntica del Canadà encara en tenen per temps de refer tot el que ha destruït l’huracà. Com ja deus saber, ara l’huracà Ian és encara pitjor a Cuba, Florida i d’altres llocs d’Estasts Units. Sí, noi, només m’hauria faltat això a Toronto.
      Una abrasada!

      M'agrada

  3. rosanebot ha dit:

    Les forces desfermades de la naturalesa fan molt mal, sobretot quan es tracta de fenòmens tan importants. Ho veiem cada dia. Poca cosa s’hi poc fer per salvar vides, llevat de la prevenció. Són pitjors les malvestats que causa l’ambició i l’afany de poder dels homes…

    Liked by 1 person

  4. Marti Millanes ha dit:

    Sempre oblidem que la natura és més poderosa que nosaltres.

    Però qui més ens preocupa, ets tú, Shaudin. Ja sé que fas el que pots, pero cuida’t!

    Una llunyana però forta abraçada!

    M'agrada

    • Jo no ho oblido, Martí. Ja sé que parles en general, només aprofito per deixar-ho clar, perquè m’admira la manca de sentit comú de molta gent i de governs. Res a queixar-me de la pobra gent que s’ha trobat al pas de l’huracà, en general gent amb recursos mitjanets o minsos que no tenen més remei que viure a la vora de la costa, per exemple pescadors. Però la gent que es fa ara la gran casa al costat d’un oceà perillós o d’un riu que inunda moltes terres, sense pensar en el perill, sobretot ara amb el canvi climàtic, no hi toca. I els governs, tots, es queden ben curts a l’hora de prevenir desastres.
      Moltes gràcies per preocupar-te de mi, encara que sigui de pensament. Saber que tinc amics tan lluny, com ara vosaltres, els lectors d’aquest blog, ajuda molt a viure.
      Una forta abraçada!

      Liked by 1 person

      • Marti Millanes ha dit:

        Mol cert tot el que dius Shaudin. Aquí a casa nostra, les riuades s’han endut campings i cases construïdes a les lleres dels rius. I no només ara, també als anys 60. Els governs i ajuntaments, per la pressió dels constructors, ignorant els perills, declaren zones urbanitzables a llocs on els nostres ancestres mai haurien construït ni una sola casa. Fins i tot fan platges allà on no n’hi havia, dragant sorra de mar endins.

        Després la natura fa el seu camí, i tard o d’hora recupera el que era seu. Això és el món que els humans hem creat. Molt trist, però és el que hi ha. I dubto molt que amb els governants que tenim, ens en sortim.

        Una forta abraçada, amiga en la distància!

        M'agrada

        • Això que expliques, Martí, també passa aquí, però en molta menor mesura. I quan arriba el desastre (generalment una inundació per haver construït massa prop de la riba) tothom s’exclama. Una veïna meva, veneçolana, em deia que a les selves de Veneçuela la gent que hi viu te molt clar on i com ha de construir les seves cases: si ha de ser prop del riu, sobre pilons perquè quan hi ha inundacions l’aigua passi per sota. És pura lògica, la qual cosa sembla que no abunda avui en dia. Entre això i que se’n riuen de la gent…
          Bon 1 d’octubre!

          Liked by 1 person

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    Que bèstia la foto de l’arrel arrencada. Molt interessant el post i la informació sobre aquesta illa. I quin desastre per als humans quan la natura fa prevaler la seva superioritat!

    M'agrada

  6. Toni Fmsknr ha dit:

    Amb humor, diré que, no sé si és normatiu i inclusiu, però…
    D’antic aquí a Mallorca toooots ets ‘homes’ ens deim homos!
    Mai deim ‘homes’, excepte a pics escrivint, o parlant a algú molt forani, o aixís…
    😊 Hi, hi…
    O sigui, que segons com, per error, pot semblar que
    algú que diu que ‘és molt homo’, no és hetero 😉
    Y res, cuidau-vos!
    Besades per Canadà i fraternitat!
    Gràcies Shaudin, és interessant llegir tants detalls, com això de s’illa que no és sols d’aucells i es manté ben viva amb cavalls i tot, uau!
    força i salut, cuidar-sé i estimar! 🥰

    M'agrada

  7. lgarate2013 ha dit:

    Com sempre, molts ànims Shaudin! T’estimem molt. Maite zaitugu, oso!!!

    M'agrada

  8. Maria Sanchez ha dit:

    Interesante la existencia de esta isla, confiemos estén todos bien.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Maria Sanchez ha dit:

      Hoy hace 60 años de las mayores inundaciones del Vallés. Yo tenía 11 años y lo recuerdo perfectamente. Fue terrible. Y en Navidad de ese año una nevada también espectacular y dramática.

      M'agrada

      • Toni Fmsknr ha dit:

        Fou molt tràgic.
        Per si fa servei, aquí una informació d’un documental:
        “Els nens de la riuada”, que..
        “… segueix la recerca de la investigadora Esther Lázaro sobre els interrogants oberts arran de les riuades del 62, els infants desapareguts i el neguit de les famílies que encara els busquen.”
        A:
        https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/els-nens-de-la-riuada/video/6176147/
        A sa web des documental mostra enllaços a altres documents d’aquella gran riuada i tragèdia. A vegades es vídeo es pot veure des de fora de Catalunya o amb VPN. Sinó, un temps després, a pics es poden veure a es lloc de TV3 a Youtube.
        Salut i força 🙂
        Toni

        Liked by 2 people

    • Hola, María. Encara no n’han dit res més, de si hi són tots els cavalls o en falten alguns. Ara estan batallant per arreglar les destroses a tot el Canadà Atlàntic. Hi ha l’exèrcit que fa una feina fantàstica amb la neteja d’enderrocs i d’ajuda als trebaladors que intenten retornar l’electricitat. Hi ha molt a fer.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

  9. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies Shaudin!

    Xavier

    M'agrada

  10. Griselda ha dit:

    Del huracà sí que n’he sentit parlar. Per tot arreu hi ha catàstrofes naturals. La terra – com no? ´està enfadada, i ens ho fa saber, però tot i així no s’hi posen tots els mitjans per aturar-ho, si és que hi som a temps. Que haurem de veure encara? Cuida’t.

    M'agrada

    • Hola, Griselda. Cal que es faci molta feina de prevenció, i no esperar a arreglar les coses després del desastre, com passa sempre. I sobretot amb el canvi climàtic! Però els governs de vegades sembla que no hi toquen. Cal evitar que la cosa empitjori i, alhora, posar en condicions cases, edificis i infraestructures, per afrontar la senyora natura quan s’enfada.
      Cuida’t tu també, guapa!

      M'agrada

  11. Joana Carner ha dit:

    És molt interessant i enriquidor llegir-te. Una abraçada i molts ànims

    M'agrada

  12. Margarida Aritzeta ha dit:

    Quina força destructiva tenen els huracans!
    Molta ànims, Shaudin

    M'agrada

    • Hola, Margarida. Sí, fan por, sobretot si vius en una petita comunitat a tocar l’Atlàntic i amb pocs recursos (tu i la comunitat on vius). Pobra gent, moltes persones s’han quedat sense casa i sense la nau per pescar. El govern federal els està ajudant força, però mentre esperen una casa nova, els afortunats, i una embarcació pesquera han de viure en males condicions, i és dur, sobretot per la gent gran.
      Gràcies. Una abraçada!

      M'agrada

  13. Toni Fmsknr ha dit:

    Com a curiositat famosa,
    ses cròniques i arts diuen que aquí a Mallorca,
    Sa Riera ofegà més de 5000 persones amb ‘Lo Diluvi’, cap es principi des s.XV.
    🫂Aferrades pets afectats pes diluvis moderns 💚🧡

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.