Huracà i cavalls

Començo amb l’huracà Fiona que ha arrasat la costa Atlàntica del Canadà. El cicló amb una pressió baromètrica més baixa, en aquesta costa, de tota la història en record –com més baixa la pressió més fort és el cicló–, amb vents de fins a 177 km/h. Les donacions a les persones afectades, que facin els canadencs a la Creu Roja (ja s’estan enviant grans quantitats), seran igualades pel govern.

Shane Ross/CBC https://www.cbc.ca/news/canada/prince-edward-island/pei-hurricane-fiona-damage-photos-1.6593377

A hores d’ara hi ha centenars de milers de habitatges sense electricitat i diuen que tardaran dies a tenir-ne. I si només et manca electricitat has sigut afortunat. Com és costum amb els vents d’aquest país, la quantitat de grans arbres arrancats d’arrel és d’allò més nombrosa, i molts han impactat amb cases. També han estat tremendes les inundacions –hi ha comunitats on pots veure un vaixell de pesca travessant una plaça amb gronxadors, per exemple. Les grans destroses són a les províncies de Nova Scotia, P.E.I. (Prince Edward Island), Newfoundland (Terranova), i les illes Magdalena del Quebec que estan en estat d’emergència, com també n’està Cape Breton i l’àrea de Victoria, ambdós a Nova Scotia. També, pel que fa a Nova Scotia, ha demanat ajuda a les Forces Armades, per feina de neteja i de rescat de gent i animals; suposo que ja hi són. Però on potser hi ha hagut els casos més tràgics ha estat a Port aux Basques, Terranova, on l’oceà ha entrat a la població i s’ha endut un munt de cases. Dues dones que eren a casa seva han estat arrossegades per l’aigua. L’una ha estat rescatada de seguida, però l’altra ha desaparegut oceà endins.

Sable Island

I un cas que potser us resulti curiós és el de Sable Island, a Nova Scotia. Aquesta illa, estreta i allargada, a uns 175 km de terra ferma, que només té sorra, herba i alguns estanys d’aigua dolça, és un parc nacional on hi viuen tot l’any algunes persones que treballen a Parks Canada o a l’estació de rescat de naufragis, ningú més. Això pel que fa a humans, perquè a Sable Island hi viuen també uns 550 cavalls ferals des de fa 250 anys. També s’hi troben molts ocells migratoris i algunes foques. És una illa salvatge i totalment oberta a l’oceà de banda a banda, sense pràcticament elevacions. Al llarg dels segles moltes naus hi han naufragat –segons sembla unes 350–, fins al punt que l’illa era coneguda a Europa com “el cementiri de l’Atlàntic”. Hi ha un munt d’històries sobre naufragis a Sable Island des de fa més de 200 anys, ficció i no ficció, històries escrites o filmades: noveŀles, peŀlícules, documentals. Canadà protegeix moltíssim aquesta illa: per visitar-la es necessiten permisos i, a més, està prohibidíssim interactuar amb els cavalls, fins al punt que ni la gent que treballa a la illa, precisament per protegir-los, tampoc hi pot tenir contacte.

Cavalls a Sable Island

I a què ve parlar de Sable Island? Doncs que l’huracà Fiona li ha passat per sobre i ens temíem el pitjor: persones i cavalls arrossegats pel vent i les aigües de l’oceà i desapareguts per sempre. Les notícies ho mencionaven a cada moment i el Twitter n’anava ple. Però vet aquí que les persones han sobreviscut i els cavalls, tot i que encara no hi ha hagut l’ocasió de comptar-los, sembla que també hi són, si més no la majoria.

NOTA Jo continuo treient el fetge per la boca, i a més estic molt indignada de veure el pendent pel que s’estimba la universitat. Una perla: ara els departaments de llengües romàniques atabalen tothom amb el llenguatge inclusiu –trec foc pels queixals. Un altre dia us en parlaré, avui no puc més de cansament.