Ja és l’1 d’octubre, per bé que a Toronto encara és molt aviat de matinada.
Voldria dir tantes coses sobre aquest dia, el dia que commemorem –celebrem, realment–, però ja hi ha centenars de milers de veus que recorden aquell dia, i com que jo no vaig ser a prop de la gent, de les porres, de les urnes, malgrat sí ser-hi amb tot el cor, potser no cal que digui gaire.
Només diré que vaig votar a la delegació catalana de Washington (per a tota l’Amèrica del Nord). Vaig votar al referèndum de l’1 d’octubre de 2017! I amb una iŀlusió immensa. Com he dit altres vegades, va ser el vot del qual em sento més orgullosa de tota la meva vida, i sóc d’aquestes persones que ho voto sempre tot, al Canadà també.
No és la primera vegada que al blog copio la imatge de la meva votació perquè, repeteixo, va ser el vot estrella de la meva vida.
I, marededéu, quan vaig començar a veure fotos i vídeos del que passava a Catalunya! Si digués que estava amb la boca oberta no faria prou justícia a com estava. D’una banda súper indignada en veure com actuava la guàrdia civil (ja sabeu que quan m’indigno trec foc pels queixals) i de l’altra absolutament orgullosa del poble català, fins al punt que em penedia de no poder ser allí amb tothom, malgrat la possibilitat de rebre cops de la GC. Em feieu enveja, tots junts, ferms, fantàstics. Dos dies desprès feia la meva classe de cultura catalana parlant com una metralladora, de tantes coses com volia dir als estudiants que, per part seva, estaven interessadíssims en saber-ho tot (ja havien vist imatges).
L’1 d’octubre de 2017 vam guanyar. I tant que vam guanyar!
Shaudin Melgar-Foraster 
Bon dia Shaudin. Quina emoció aquell dia i també quina por!!. Van destrossar la meva escola i vem anar a votar a Gràcia. Un dia per no oblidar.
Una abraçada.
Marta
M'agradaM'agrada
💋💚
A mi m’afectà i molt, tremol encara, i això que jo era a Mallorca mirant ses notícies…
Com anècdota tragicòmica, un dia aquí, em vaig atrevir a vestir una bufanda groga, quan anava a nedar, d’hivern… Ben poca gent pes carrer…
I ehem, vaig rebre cops i de tot, de toooot.. Com vaig córrer cap a sa platja i es bosc!
Quin sustos…
I uns altres, bons al•lots, alemanys em van mig defensar, i animar a fer denuncia! Pensa tu! Ells acabaren pensant que uns burros em pegaven perquè es groc els havia semblat gai, a uns burros homòfobs agressius, i a ses seves dones!
I quins riures després, per mi no em creien ets alemanys bons al•lots, que a més ells sí eren gais, crec…
Coratge i llibertat!
És bell veure taaanta gent digna i capaç, i unida,
T.
M'agradaM'agrada
Ni oblit ni perdó, ni renuncia! Malgrat l’amiga Lumbàlgia, sortirem al carrer amb els companys de barri, i de lluita. Ves per on he fet nous amics i amigues en aquest procés que ja fa massa que dura. Però no ens faran pas passar les ganes de seguir lluitant per la llibertat del poble català!
M'agradaM'agrada
Va ser un dia que ens omple d’orgull encara avui, tot i que els nostres representants no en sàpiguen treure profit. Quina ràbia, veure’ls com es barallen! Perquè sàpigues que ni un sol independentista ha deixat de ser-ho, que cap de nosaltres vol ser espanyol, que tant ens fa el partit que voti aquest o l’altre; però és que els nostres governants, tan mediocres, sembla talment que només s’interessin per conservar aquest petit poder que tenen, no pas per lluitar per la independència per la qual els vam votar.
M'agradaM'agrada
Un gran triunfo popular pero tirado a la papelera de la historia por los políticos profesionales. Los que viven del “cuento autonómico”, de la España imperial de siempre.
M'agradaM'agrada
Shaudin maca, vaig parlar amb la teva germana fa un dies i et vàrem recordar amb il·lusió. Avui, u d’octubre he anat el poble, l’Ametlla de Mar, a una trobada per recordar el dia d’avui, que vam votar i tenir la sort que no es va presentar ni la GC i la Poli espanyoles.
Estic d’acord amb tu, va ser la votació més important de la meva vida.
Una abraçada ben forta del nen dels patins Josep Maria
M'agradaM'agrada
Un contraste muy lamentable entre aquel día y el actual.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Jo tampoc i vaig esser, però el vaaig seguir tot per tv3 i me trobava impotent de no poder ser allà amb ells
Una abraçada des de Mallorca
M'agradaM'agrada
Terrassa d´octubre
Va ser clement la intimitat d´octubre,
ple de núvols desfent-se del costat del mar,
mentre veia passar vells caminants del somni
pel ciment adormit de la ciutat fumosa.
(…)
Joan Vinyoli a Domini màgic
M'agradaM'agrada
Gràcies!
Xavier
M'agradaM'agrada
Hola, Shaudin, no oblidaré l’1 d’octubre de 2017 per anys que visqui. Vaig estar protegint el local amb la meva mare i molts veïns a la nit, vaig marxar a dormir una estona a casa perquè ja m’havien demanat de presidir una taula electoral. Va ser un immens honor i una responsabilitat enorme. Quins nervis, quina emoció! El sistema informàtic fallava contínuament. Els veïns i familiars a la porta per fer força. Cues tot el dia. Notícies que feien esborronar. I anar entrant dades sense ni dinar, només uns quants fruits secs per no perdre temps. Vam haver de tancar portes abans d’hora per por que ens agafessin les urnes. Marxar sola amb una urna al cotxe. Enviar un últim missatge a casa i parar el mòbil. Anar a fer el recompte a un lloc desconegut. I tard de la nit, després d’entrar totes les dades, tornar a casa. Eufòrica, espantada, indignada, orgullosa dels meus veïns i familiars… I després, fer-me un fart de plorar veient les imatges.
M'agradaM'agrada