La bèstia

A la Jeanne li agradava sentir l’escalforeta del sol encara tendre que es feia pas entre el brancatge del bosc fins a les seves galtes. Després de tants dies de pluja, s’agraia. Estava delerosa d’arribar al prat tot assolellat. Poc més tard les vaques van sortir del bosc i van arribar al prat. La noieta, més endarrere, es va enretirar la caputxeta vermella i va comprovar com de bonic era el prat sota el sol, amb totes aquelles floretes… Va anar per terra, li van arrancar un braç i encara viva va veure aquell rostre monstruós. Res més perquè li van destrossar el coll i va ser devorada.

Dies més tard va aparèixer una altra pastoreta també mig menjada. I després d’uns dies en van trobar una altra. La quarta víctima va ser un noiet. Quan el van localitzar era a terra en un toll de sang, el cap arrencat.

Havia de ser un monstre. Una bèstia que en tres anys va matar més de 300 persones, quasi totes dones i criatures que apareixien desmembrades, mig engolides i generalment amb el coll destrosat o decapitades. Entre 1764 i 1767 l’anomenada Bèstia de Gévaudan va fer estralls en aquesta antiga província  francesa. Primer es deia que era un llop, però de seguida van córrer rumors de que es tractava d’un home llop perquè aquella quantitat d’atacs i amb tal ferotgia no era propi d’un llop, ni tan sols d’uns quants junts. Malgrat tot, en aquells tres anys els soldats van pràcticament erradicar tota la població de llops de la zona. Més de cent van morir, però els investigadors actuals no creuen que cap fos responsable dels atacs.

Hi va haver qui va sortir viu d’un encontre amb la bèstia, i gràcies a la seva descripció sabem de quina mena de monstre es tractava: de grandària considerable, cap gros amb una gran boca, orelles punxegudes, tors ample, pél rogenc amb alguns traços negres. Entre la gent que va sobreviure un atac es troba una dona, Jeanne Jouve, que va lluitar contra la bèstia per protegir els seus tres fills a qui el monstre atacava. El fill petit va morir de les ferides. Un altre cas, i molt notori, va ser el de la noia Marie-Jeanne Vallet, coneguda com la Pucelle du Gévaudan. L’11 d’agost de 1765, quan ella i la seva germana travessaven un riu van ser atacades. Marie-Jeanne duia un ganivet lligat a la punta del llarg pal amb el que s’ajudava per passar el riu, i va aconseguir ferir la bèstia que va fugir.

A la fi, l’any 1767, el caçador Jean Chastel va matar un animal dins del qual es van trobar restes humanes. Segons els testimonis de l’època, l’animal no semblava un llop i era molt estrany.

Historiadors, biòlegs i pseudocientífics han proposat diverses teories sobre què era aquesta bèstia: un llop euroasiàtic, un lleó (abandonat per algú que el va comprar a l’Àfrica), un depredador prehistòric, un licantrop o una hiena (escapada d’algun circ o similar). Tanmateix, la identitat de la bèstia és encara un misteri.

Des de la primera vegada que vaig llegir sobre aquesta història em vaig decantar per la teoria de la hiena. I vosaltres?