Catar, una mà i un carnatge que fa feredat

Espero que molta gent faci boicot al Mundial de futbol a Catar. Entre d’altres coses molt negatives, en aquest país han mort (i moriran) milers d’obrers migrants que han treballat com esclaus en la construcció dels estadis de futbol. No m’entretindré a explicar-ho quan Vicent Partal ja ho ha fet aquí: Catar: 5.760 minuts de futbol en canvi de 15.000 morts.

També voldria mencionar una notícia que em va cridar molt l’atenció quan vaig anar a l’enllaç que tenia al facebook l’amic Luis María (qui sempre comenta en aquest blog). Una descoberta arqueològica que trobo molt important i que em va entusismar: el descubriment de la mà d’Irulegui. I d’això també n’ha parlat Vicent Partal, per tant us deixo l’enllaç (no us ho perdeu): De l’arameu al bascònic.

I una altra, si fa no fa notícia, que desconeixia fins fa poc, i aquesta molt negativa: la matança indiscriminada d’ases. Milions d’ases.

Segons sembla tot va es va iniciar fa uns deu anys quan Xina començà a demanar pells d’ase per fer ejiao, un suposat medicament ja emprat a la dinastia Qing, que de sobte es va posar de moda. Es tracta d’una gelatina que es troba a la pell dels ases i que s’usa per la fertilitat, la circulació i en cosmetics. I va ser gracies al drama súper popular Les emperadrius al palau de la televisió de Hong Kong, sèrie on es parla sovint de l’ús de l’ejiao i de les seves meravelles, que a partir de l’any 2012 la compra d’aquest producte es va disparar. Precisament la poderosa companyia xinesa Dong-E-Ejiao va pagar fort per tal que el seu producte aparegués a 16 episodis del show. El resultat va ser una demanda insaciable per ejiao a tota la Xina, fins al punt que hi ha un requeriment anual de cap a deu milions de pells d’ase. I tot per un producte que sembla que no serveix per a res.

I com aconsegueixen tants ases? Doncs s’ha arribat al robatori d’aquests animalons. Segons he llegit, els ases, atesa la seva biologia, no es poden reproduir en massa com es fa amb altres animals, per tant s’han de cercar on sigui. Aquest “on sigui” és majorment Àfrica, països pobres de l’Àfrica. Grans escorxadors van aparèixer a molts llocs d’aquest continent, però és difícil poder comprar prou ases per a arribar a aquestes xifres de milions, per tant s’ha passat a robar-los. I a qui els roben? Malauradament a famílies molt pobres que necessiten el seu ase per sobreviure: anar a cercar aigua a molts kilòmetres, dur el menjar, anar a vendre al mercat. No tenir el seu ase, a qui molta d’aquesta gent considera un membre de la familia, vol dir passar set i fam. Comunitats senceres es queden desprotegides sense els seus ruquets.

Però encara hi ha més coses negatives, i ben perilloses per a tothom, perquè amb aquest comerç, tant el legal com sobretot l’iŀlegal, s’escampen malalties zoonosis que van de l’Àfrica a l’Àsia. S’han pogut fer unes poques proves genètiques d’algunes d’aquestes pells encara a l’escorxador, i han sortit positives per MRSA (Methicillin-resistant Staphylococcus aureus), un grup de bacteris responsables d’infeccions difícils de tractar en humans perquè són resistents als antibiòtics. Molt perillosos si entren en un hospital o en una residència per a gent gran. A més, les mostres van resultar de de brots extremadament virulents que produeixen una toxina de nom Panton-Valentine leucocidina, la qual  provoca necrosi o destrucció dels teixits. L’evidència no té discussió i deixa clar que aquest comerç de pells d’ase podria ser el vector, l’element de transmissió d’aquests bacteris per tot el món. I, com deien sobre el tema a The Guardian, el món s’està quedant sense ases.

Us asseguro que amb tot plegat, mentre feia la recerca, tenia un nus a l’estómac.

Acabo amb unes fotos de Toronto d’aquesta setmana. Algunes les vaig posar a les xarxes.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en El món, Temes relacionats amb la ciència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Catar, una mà i un carnatge que fa feredat

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Quines coses!!

    M'agrada

  2. Marti Millanes ha dit:

    El boicot al mundial de Qatar és necessari i part meva, serà total.

    I del cas dels ases, tampoc en sabia res, però m’ha deixat el cor glaçat. Esgarrifós!

    Les fotos de Toronto molt boniques!

    M'agrada

    • Hola Martí. Després de llegir l’editorial de Vicent Partal sobre aquest tema de Catar/Qatar (no sé com ho hauria d’escriure en català), vaig anar als comentaris i vaig veure el teu –em va fer iŀlusió trobar-te allí i també saber que coincidíem.
      Veig que això dels ases deixa a tothom horroritzat (jo inclosa).
      Gràcies! Una abraçada!

      M'agrada

  3. Toni Fmsknr ha dit:

    Bona troballa arqueològica, fantàstica!
    Oooh, no hi ha dret! Em cauen molt bé ets ases! I quina de coses que no sabia de gèrmens, gràcies!
    Precioses fooootos! Uau, uau!
    Així de cop, es com entrar a s’armari de sa peli de Narnia!
    Mirant detalls de neu sent frescor!
    Ai, ai, potser avui ja empraré roba de nedar abrigat. Fa bo, però ha plogut i per mi fa més fred, i patiré si ned més d’una hora…
    Ah, ja sé, em prendré una sopeta! Amb gingebre, però no de brou d’ase, eh? I un cafetó amb cacau, mmmm, hi, hi… Bon profit i delícies de diumenges 😊

    M'agrada

    • Toni Fmsknr ha dit:

      Aquí no sol aferrar tant sa neu 😉 però sí que hi ha “festes d’espuma” naturals! 😊

      Des detrits de tardor d’animalons, després des boom pes llum estiuenc. O per ventura sa 😉 “festa d’espuma” de detrits és més grossa si hi ha molt fluxe de “regals perduts” de turistes nedant, i clavegures descontrolades amb ses pluges de tardor…🤭

      M'agrada

  4. Juli Miquel Salvà Bibiloni ha dit:

    No sabia el dels ases i me sap molt de greu. És interesant el que contes de la llengua basca i del arameu.
    Una abraçada Shaudin

    M'agrada

    • Hola, Juli. A mi també me sap molt de greu això dels ases, és espantós (i a sobre perillós). Pel que fa a la llengua basca i l’arameu ho trobo fascinant. Tinc un B.A. en arqueologia (d’abans d’estudiar literatura) i et pots imaginar com m’entusiasmen aquestes coses.
      Una abraçada cap a Mallorca!

      M'agrada

  5. lgarate2013 ha dit:

    Moltes gràcies, Shaudin. Por el comentario sobre la “mano de Irulegi” y sobre mi propia persona. Dejo un enlace sobre el asunto:
    https://nabarralde.eus/la-mano-de-irulegi/

    M'agrada

  6. Maria Sanchez ha dit:

    Había leído los artículos de Vilaweb pero no sabía nada de los asnos. Muchos animales desaparecen para ser usados en productos con propiedades engañosas. Muy lamentable.
    Una abraçada

    M'agrada

  7. rosanebot ha dit:

    Terrible, fastigosa, la notícia dels ases. No tinc prou paraules per expressar la meva indignació. Molt boniques les fotos de Toronto.

    M'agrada

  8. Quinto Ennio ha dit:

    Gràcies per la teva compartició!

    Xavier

    M'agrada

  9. Anna M Villalonga ha dit:

    M’acabes d’ensorrar en la misèria amb aquest tema dels ases. No puc dir res més, he quedat feta pols.

    M'agrada

    • Estimada Potato, em sap greu, que t’hagi deixat feta pols i que passi això amb els ruquets, pobrissons. Tot just li deia a la Rosa, que s’ha quedat sense paraules, que l’estupidesa humana és infinita, com deia aquell. I el mal que pot fer!
      Una forta abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.