Catar, una mà i un carnatge que fa feredat

Espero que molta gent faci boicot al Mundial de futbol a Catar. Entre d’altres coses molt negatives, en aquest país han mort (i moriran) milers d’obrers migrants que han treballat com esclaus en la construcció dels estadis de futbol. No m’entretindré a explicar-ho quan Vicent Partal ja ho ha fet aquí: Catar: 5.760 minuts de futbol en canvi de 15.000 morts.

També voldria mencionar una notícia que em va cridar molt l’atenció quan vaig anar a l’enllaç que tenia al facebook l’amic Luis María (qui sempre comenta en aquest blog). Una descoberta arqueològica que trobo molt important i que em va entusiasmar: el descubriment de la mà d’Irulegui. I d’això també n’ha parlat Vicent Partal, per tant us deixo l’enllaç (no us ho perdeu): De l’arameu al bascònic.

I una altra, si fa no fa notícia, que desconeixia fins fa poc, i aquesta molt negativa: la matança indiscriminada d’ases. Milions d’ases.

Segons sembla tot va es va iniciar fa uns deu anys quan Xina començà a demanar pells d’ase per fer ejiao, un suposat medicament ja emprat a la dinastia Qing, que de sobte es va posar de moda. Es tracta d’una gelatina que es troba a la pell dels ases i que s’usa per la fertilitat, la circulació i en cosmetics. I va ser gracies al drama súper popular Les emperadrius al palau de la televisió de Hong Kong, sèrie on es parla sovint de l’ús de l’ejiao i de les seves meravelles, que a partir de l’any 2012 la compra d’aquest producte es va disparar. Precisament la poderosa companyia xinesa Dong-E-Ejiao va pagar fort per tal que el seu producte aparegués a 16 episodis del show. El resultat va ser una demanda insaciable per ejiao a tota la Xina, fins al punt que hi ha un requeriment anual de cap a deu milions de pells d’ase. I tot per un producte que sembla que no serveix per a res.

I com aconsegueixen tants ases? Doncs s’ha arribat al robatori d’aquests animalons. Segons he llegit, els ases, atesa la seva biologia, no es poden reproduir en massa com es fa amb altres animals, per tant s’han de cercar on sigui. Aquest “on sigui” és majorment Àfrica, països pobres de l’Àfrica. Grans escorxadors van aparèixer a molts llocs d’aquest continent, però és difícil poder comprar prou ases per a arribar a aquestes xifres de milions, per tant s’ha passat a robar-los. I a qui els roben? Malauradament a famílies molt pobres que necessiten el seu ase per sobreviure: anar a cercar aigua a molts kilòmetres, dur el menjar, anar a vendre al mercat. No tenir el seu ase, a qui molta d’aquesta gent considera un membre de la familia, vol dir passar set i fam. Comunitats senceres es queden desprotegides sense els seus ruquets.

Però encara hi ha més coses negatives, i ben perilloses per a tothom, perquè amb aquest comerç, tant el legal com sobretot l’iŀlegal, s’escampen malalties zoonosis que van de l’Àfrica a l’Àsia. S’han pogut fer unes poques proves genètiques d’algunes d’aquestes pells encara a l’escorxador, i han sortit positives per MRSA (Methicillin-resistant Staphylococcus aureus), un grup de bacteris responsables d’infeccions difícils de tractar en humans perquè són resistents als antibiòtics. Molt perillosos si entren en un hospital o en una residència per a gent gran. A més, les mostres van resultar de brots extremadament virulents que produeixen una toxina de nom Panton-Valentine leucocidina, la qual  provoca necrosi o destrucció dels teixits. L’evidència no té discussió i deixa clar que aquest comerç de pells d’ase podria ser el vector, l’element de transmissió d’aquests bacteris per tot el món. I, com deien sobre el tema a The Guardian, el món s’està quedant sense ases.

Us asseguro que amb tot plegat, mentre feia la recerca, tenia un nus a l’estómac.

Acabo amb unes fotos de Toronto d’aquesta setmana. Algunes les vaig posar a les xarxes.