Tristor

Tinc molta pena. Una pena molt gran i em costa explicar-vos coses, no trobo l’esma per fer-ho. Em passo la setmana pensant a cada moment “aquest cap de setmana els hi explicaré això o allò que ha passat o que he llegit, que estaran interessats a saber-ho”, i desenvolupo tot d’articles per a vosaltres al meu cap. I mentrestant treballa que treballaràs amb les classes i responent milions d’emails; això quan no vaig darrere tenir hora amb metges o em moro de dolor però faig veure que no passa res perquè a la universitat no ho han de saber. I no parlo amb ningú, no més de quatre paraules, res d’una conversa. I voldria parlar de tantes coses fa tant temps!

I a més em trobo discriminada com a catalana, sobretot a la universitat on s’omplen la boca sobre protegir llengües i cultures i bla, bla, bla, però hi ha molta hipocresia perquè el cas és que a poc a poc s’han carregat tots els cursos de català, els han eliminat del tot, erradicats com si mai no haguessin existit. L’últim que quedava, el de cultura catalana, que vaig ensenyar 25 anys, el van eliminar amb la covid, el setembre de 2020. Me’n vaig assabentar per uns estudiants que aprenien castellà amb mi en el curs d’estiu i volien matricular-se al de català al setembre. Era un curs molt fàcil de trobar perquè tenia les sigles CAT tot solet (les havien tingut els 3 cursos de català originals), però els estudiants no el trobaven per matricular-s’hi. Era a l’agost i el curs començava la primera setmana de setembre. Vaig buscar-lo. No hi era! Vaig trucar al departament tota estranyada. I aleshores vaig assabentar-me que aquest també l’havien anihilat, sense dir-me’n res. L’excusa: oh, amb la covid s’han de tancar tots els cursos que no siguin essencials. Però el de cultura catalana és el que té més estudiats de tot el departament! Sí, i això fa que s’endugui estudiants que altrament farien els altres cursos del programa.

Vaig pensar que el curs l’havien deixat latent, com es fa quan se’n tanca un durant un temps (generalment per manca d’estudiants, la qual cosa no era en absolut el cas del meu curs, tot el contrari). Va ser més endavant quan vaig saber que l’havien erradicat per sempre més. Amb unes altres paraules, em van dir que, ves, Catalunya ja no pinta res i l’ambaixada està tipa d’aquest curs i si s’enfada s’acabarà la seva entrada de diners. Feia molt que els representants d’Espanya volien carregar-se el curs i a mi, i vaig lluitar una pila d’anys anys tota sola perquè les institucions catalanes no van moure un dit per protegir ni aquests cursos ni a mi.

L’ànima que ja tenia tota destrossada d’un any abans quan, mentre feia recuperació a l’hospital pels pulmons malmesos de la llarga pneumònia, em van dir que no es publicarien les últimes noveŀles, on havia deixat la salut i, molt pitjor, tota la meva iŀlusió de tenir-ho publicat quan em morís, va acabar de quedar feta un nyap amb l’eliminació del curs de cultura catalana (ja ho havia passat molt malament quan van eliminar les classes de llengua catalana, potser ho recordeu els que sou antics en aquest blog). M’ho han pres tot, com em diu el meu cervell quan em desperto a la nit. De la salut no diré res perquè és depriment.

Tinc molta pena. I voldria tant escriure, me’n moro de ganes —tinc dotzenes de bones d’històries al cap!— però m’ofeguen de feina a tota hora. A més em costa moltíssim concentrar-me i, per tant, no puc produir literatura a cent per hora com feia abans. És molt difícil viure sempre plorant per dins i no tenir a qui dir-ho. Sort que hi sou vosaltres.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

41 respostes a Tristor

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, em sap greu bonica ,pot ser les coses s’arreglaràn. Per descomptat et pots descansar amb les amistats.
    Sobretot cuida’t molt.
    Abraçada!
    Marta

    M'agrada

  2. Quinto Ennio ha dit:

    Un text preciós!

    Gràcies Shaudin!

    Xavier

    M'agrada

  3. Margarida ha dit:

    Tens raó: quina tristesa! Sap molt de greu. Al final se n’han sortit, els de l’ambaixada, d’esborrar-nos de la teva universitat. Vivim hores tristes. Una abraçada i molts ànims

    M'agrada

    • És això mateix que comentes, Margarida, que els de l’ambaixada, i companyia, se n’han sortit per esborrar-nos de la meva universitat. Fa molta ràbia, i després de lluitar tants anys! En assabentar-me’n va ser com si em m’haguessin xuclat la sang.
      Una abraçada!

      M'agrada

  4. rosanebot ha dit:

    Ni que sigui parlant de la teva tristor, escrius tan bé! Quin greu em sap que ho estiguis passant tan malament; no t’ho mereixes. No et deixis enfonsar, que potser les coses s’aniran arreglant.

    M'agrada

  5. Toni Fmsknr ha dit:

    I hipòcrita convençut, somnio i dic que surfejareu ses dificultats, per així jo no fer més esforç o patir com un poruc!
    Observaré es peixets o aucells, perquè a vegades aporta com inspiracions que semblen màgiques!
    Idò! Avui pot ser especial! Per mi que pes canvis de temps hi ha moviments de plàncton, i peixets o peixots que ho aprofiten, i dofins! O una mica lluny conten de calamars boníssims i ballenes blaves i tot… O que a s’atlàntic es temporals arruixaren aucells que semblen pingüins voladors! I que son de s’espècie “Alca torda”, així que no la conec, i no sé si ens entendrem com amb sos corbs marins, just amb sos gests i renouets nedant. Però ara va millor entendre’s, perquè hi ha menys turistes o renous. Segur que arriben amb moooltes de gana, i aquí els anirà bé per a descansar i menjar en es soleet, hi, hi…

    Liked by 2 people

    • Toni Fmsknr ha dit:

      Ostres, es capfico després de dinar ha funcionat, i em pot servir explicar-ho aquí Shaudin.
      Resulta que avui feia una mica d’onotes, pel que calia dur aletes per seguretat.
      Per casualitat he triat unes aletes poc funcionals, pesades, denses, que impulsen poc, que no floten… Vaja mala tria!?
      Però sorpresa! Màgiapotàgia!
      Son aletes de poc rendiment, peeeerò, es senten mooolt com una extensió des cos! Permeten moure’s amb més naturalitat, i expressar refinat, i fins i tot em ‘mostren’ el que no recordava que volia ‘dir’ nedant amb so cos! Uau!
      I de cop m’he trobat ballant compartint ones com jugant surfejant nedant amb peixets! Quina joia!🥰
      M’ha anat bé repassar així que a vegades s’opció més enriquidora i vital pot semblar menys ‘funcional’.
      Una mica com passa amb una llengua pròpia minoritzada i minoritària, hi, hi…
      😊 Salut i bons contes i vivències Shaudin!

      Liked by 1 person

  6. Marti Millanes ha dit:

    Ostres, Shaudin… No sé què et podria dir. M’has deixat sense paraules. és molt trist tot el que expliques. Em preocupa molt la teva salut i el teu estat d’ànim. No sé com t’ho fas, però així no es pot viure!

    Pel que fa al Català, amb el govern que tenim desprès del 155, el govern de la rendició, no m’estranya gens que no donin suport al català. No ho fan ni aquí a casa nostra… Eixamplar la base, en diuen… A TV3, la ex-nostra, cada dia més castellà. Una vergonya!

    Bé, no et vull avorrir amb les meves dèries, que tu ja en tens prou amb lo teu…

    Cuida’t molt, que tu ets el més important que tens. Una forta abraçada!

    M'agrada

    • Hola, Martí. El que em deprimeix més és no tenir temps per escriure. Però veure com m’ho prenen tot no ajuda gens al meu estat d’ànim. 25 anys aguantant el curs de cultura catalana tota sola, però sempre amb l’estrés de tenir l’ambaixada i companyia intentant anihilar-lo (i a mi de passada). I finalment ho han aconseguit, gràcies en part a les institucions catalanes mirant cap a una altra banda. Ja quan van eliminar els dos cursos de llengua catalana i vaig demanar ajuda no van moure ni un dia, i amb el de cultura ni un sospir.
      Una forta abraçada!

      Liked by 1 person

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Noia…..uf ! El que més en sap greu és que no et trobis bé. Sols amb això n’hi ha prou per què totes les altres coses perdin interès o costin infinitament més.
    Referent al catà estic molt decebuda, que els nostres no facin res o poc és desesperant. Aquí i allà, mot xarrar però poc fer i així ens va. Som d’una manera de fer ben rara. I els que lluitem , cadescu en el que pot, acabem amb ganes de llançar el barret al foc.
    Una abraçada i molta sort.

    M'agrada

    • Entenc el que dius, Gemma, és ben bé així. Sempre he pensat que els catalans som rarets. Aquí, que visc envoltada per gent de tots els origens possibles, des de fa dècades, m’adono de com s’ajuden, els catalans tot el contrari, aquí i allí. I com més va pitjor. Sí, acabes amb ganes de llançar el barret al foc.
      Una abraçada!

      M'agrada

  8. Anna M Villalonga ha dit:

    Ai, Potato. Prou que saps com de greu em sap la teva situació. No tinc paraules per consolar-te perquè, et digui el que et digui, no
    s’arreglarà res. M’agradaria fer alguna cosa, m’agradaria que hi hagués alguna manera que recuperessis almenys la classe de cultura catalana i que les teves novel·les es publiquessin. Tant de no fos possible fer màgia. Només puc dir-te, com tu ja saps, que sempre hi soc per a tu. T’estimo molt.

    Liked by 1 person

    • Exacte, Potato, si fos possible recuperar la classe de cultura catalana i em publiquessin les novel.les m’animaria tant que potser em milloraria una mica la salut i tot, perquè ara tinc una pena tan gran a dins que noto el pes i tot. És com si de tot el que he fet, de tot l’esforç i la il.lusió no en quedi res de res. La meva vida ha sigut un no res.
      Jo també t’estimo, ja ho saps.

      M'agrada

  9. Maria Sanchez ha dit:

    Muy triste todo lo que explicas.
    Ya sabes que aquí tienes un espacio en el que nos puedes explicar lo que te preocupa. Y te seguiremos leyendo cada domingo, no importa el tema que trates.
    Un fuerte abrazo.

    M'agrada

  10. gpellissa ha dit:

    Em sap molt de greu, Shaudin. T’envio una abraçada molt forta. Et llegim.

    M'agrada

  11. Imma C. ha dit:

    Pujaré la tristesa dalt les golfes
    amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
    el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
    I baixaré les graus amb vestit d´alegria
    que hauran teixit aranyes sense seny.

    Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

    MMMarçal. Bruixa de dol

    Liked by 1 person

  12. Fina Böher ha dit:

    Oh, Shaudin, quina pena tan immensa per tot el que expliques. Primer i abans que res, la teva salut. Insisteix, fes-te pesada fins que puguis perquè et trobin una solució. I si no … torna a Catalunya! t?has de trobar bé i et volem llegir.
    I per lo del Català, també greu i penós. Podries enviar el teu escrit al Departament de Cultura i d’Exteriors de Cat? És una vergonya aquest tracte a la nostre llengua i cultura.
    No seç, qué podem fer des d’aquí. Però si hi ha alguna cosa a fer que creguis, a disposar.
    Cuida’t molt, Shaudin. Una abraçada immensa.

    M'agrada

    • Hola, Fina. Moltes gràcies pel comentari. Sí, la setmana que ve m’ha de fer tot de proves a dos hospitals diferents. Lo del català és greu i penós, exactament. Com li deia a en Martí, més amunt, he hagut de lluitar tota sola defensant les classes de català i cultura contra l’ambaixada i companyia. Les institucions catalanes com si sentin ploure. Caram, que són 25 anys de lluita solitaria! No saps el que ha sigut, i al final Espanya guanya. Ràbia infinita.
      Una forta abraçada!

      M'agrada

  13. El.la ha dit:

    Ànims Shaudin ❤

    M'agrada

  14. Griselda ha dit:

    Benvolguda Shaudin,
    Fa dies que no havia comentat res en els teus escrits, tot i haver-los llegit. Vaig una mica curta de temps, però quasi sempre per bons motius. Em sap molt de greu tota la teva situació! I encara més no tenir paraules màgiques que et puguin alegrar . Mira, avui hem anat a una mani en protesta per la “reforma de sedició” i sobretot per el maltracte que rebem del nostre propi govern, millor dit governet…. Vaja aixó no és molt alegre que diguem…

    Tant de bo aviat ens puguis donar una bona noticia pel que fa al teu estat personal. Els teus lectors et recordem i et desitgem millora. Força i endavant valenta!

    M'agrada

    • Hola, guapa! No et preocupis, de vegades no es pot comentar per mil motius diferents com per massa coses a fer, per exemple. A mi també em passa amb altres blogs amics, que ho llegeixo però de vegades no comento. El dia només té 24 hores per a tothom (m’aniria molt bé que en tingués 30).
      Ho sé lo de la mani (vaig dir a les xarxes que tothom hi anés). Celebro que hi fossis.
      Moltes gràcies, Griselda. Una abraçada!

      M'agrada

  15. Eva ha dit:

    Shaudin, primer, abraçades!
    Ahir parlava amb un amic que viu a Toronto també, i em comentava que hi ha força gent que li pregunta què està passant a Catalunya; hi ha interès! D’altra banda, deia que el Cercle Català no és gaire actiu…
    No ho entenc, perquè crec que al Canadà hi viuen força catalans i catalanes o gent de parla catalana… Què podem fer? A qui podem escriure? Si tot són diners, les Universitats catalanes no poden donar suport? Ja sabem que la situació arreu s’està complicant molt.
    T’escoltem, i d’alguna manera compartim la teva tristor, però volem animar-te i que treguis forces d’allà on puguis; quan tinguis una estona (ja sé que és difícil, li treus hores a la son), podries fer un escrit? -sense mencionar res de la teva salut si no vols que se sàpiga- i nosaltres el compartiriem a facebook, o a les nostres xarxes… No sé, potser és un disbarat, però per fer alguna cosa!
    Cuida’t tot el que puguis, des d’aquí t’abracem

    M'agrada

    • Hola, Eva! Els catalans de Toronto mai han estat gaire actius, de vegades gens ni mica. M’he passat 25 anys fent articles i escrits de tota mena explicant la situació. Ningú en fa cas i jo he hagut de lluitar tota sola i am Espanya intentant desfer-se de mi i de les classes de català. Té una força tremenda aquí, sobretot a les universitats per`o no només. No hi ha com llançar diners a dojo. Fa molts i molts anys que en parlo. Jo hi he deixat salut, temps i feines millors, tot per acabar perdent. Les institucions catalanes ni cas. Ho conec molt bé, Eva, hi he deixat la pell i molts escrits.
      Gràcies, bonica. Una abraçada!

      M'agrada

  16. Toni Fmsknr ha dit:

    Supòs que ho deveu conèixer, però per si ajuda a algú, aquí uns enllaços que a vegades poden ajudar fent colla o expressant, d’escriptors en català:

    Pen Català
    //www.pencatala.cat/

    una associació d’escriptors en català
    //www.escriptors.cat/

    una associació d’escriptors en català de ciència ficció
    //www.sccff.cat/

    una revista d’escriptors de ficció en català
    //revistacatarsi.wordpress.com/

    M'agrada

  17. Teresa Sagrera ha dit:

    Ostres Shaudin quin greu em sap llegir aquest text i saber com et sents. És trist veure com s’han sortit amb la seva des de l’ambaixada per anar arraconant el català, però més trist és saber que des de Catalunya no s’hagi fet res per protegir aquest curs.
    Des de tan lluny poca cosa podem fer per a tu, però no et guardis aquesta angoixa tancada dins, vomita-la al blog i segur que t’ajudarà a estar una mica millor. Una forta abraçada

    M'agrada

    • Ai, Teresa, un altre comentari teu que no havia vist. I fa tant que no llegeixo el dietari de l’okupa! Cada dia m’hi vull posar però em surten mil coses pel mig. Ho faré, això segur.
      Doncs, sí. Tinc una depressió permanent que intento superar cada dia, però és dins meu i de vegades no em deixa respirar. Exacte, s’han sortit amb la seva a l’ambaixada i les institucions catalanes com si sentissin ploure. Uns cursos, a més, que tenien més èxit que cap altre al meu departament i ningú ha ajudat a protegir-los. I la quantitat d’estudiants que han après molt sobre Catalunya, centenars i centenars, sembla que no compten per a res. L’Institut Ramon Llull ni m’ha respost, tot i que fa anys vaig treballar per a ells. Resumint, durant molts anys he hagut de lluitar sola contra la representació d’Espanya que volia eliminar aquests cursos, i qui se suposa que m’hauria d’ajudar (ni que fos un missatge per quedar bé, ostres!) ni un mot ni res. Ningú sembla entendre què és estar lluny, ben sola, sense cap poder més que el de la meva persona, contra un estat amb molt poder que m’ataca. Anys d’estrès i al final per a res.
      Una forta abraçada.

      M'agrada

  18. Juli Miquel Salvà ha dit:

    No l’havia llegit i me sap molt de greu de veritat. Primer se carreguen el curs de català i despres no pots publicar. Me sap molt de greu tot això, no t’ho mereixes

    M'agrada

    • A mi em passa, Juli, de no veure alguna cosa d’un amic a les xarxes o blog.
      Tinc molta tristor entre el curs de català i la continuació de la saga. Cada dia respiro a fons i ho supero, però les nits poden ser ben depriments.
      Moltíssimes gràcies pel teu comentari. Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.