Segells canadencs i un conte curt

M’agraden força els segells canadencs. Ara no en compro perquè no envio cartes, però quan encara no hi havia internet escrivia moltíssimes cartes a Catalunya, i m’agradava mirar aquells segells tan bonics on solien aparèixer sovint animals del país. Encara de vegades m’entretinc a mirar els nous segells que han sortit. I no he tingut mai afició a la filatèlia, és només perquè trobo que els segells canadencs són bonics.

A sota us mostro un segell de Nadal i uns quants d’altres. Fixeu-vos que els títols són en anglès i francès.

---

També hi ha segells amb personatges canadencs que m’agraden. A sota tres de recents: l’actor Christopher Plummer, l’escriptora Margaret Atwood i la cantant indígena Buffy Sainte-Marie.

I ara un conte curt meu que vaig publicar a Relats en Català fa una pila d’anys.

Ciutat de nit amb música de Vangelis

          Fosqueja sobre la ciutat, un cel color d’ala de mosca que aviat és ben negre. Les avingudes amb edificis de finestres transparents s’omplen de claror, de llum blanca, groga o virolada. Més enllà, tot és ple de nit i més nit; només un escapçall de lluna perfora la foscúria dels carrerons.
          Ell s’endinsa pels carrers tèrbols, tot imaginant gosadies de poder i de crim. Ombres d’ulls fosforescents, salvatges, surten de forats i racons: el seu clan de violències i horrors. Un escamot (l’altre clan) apareix en tombar una cantonada i tothom s’atura. Les parets escrostonades, les taques de lluna i les ombres que s’allarguen sobre l’asfalt s’amaren de silenci. Tot d’un plegat s’alcen veus, insults que encenen les mirades i esperonen els gestos. El cap del bàndol rival avança. Ell fa cap a l’altre, insolent, fitant l’enemic amb una mirada cruel. Entre el altres, en els dos bàndols, la decisió amolla, s’arrossega l’orgull. De sobte dues navalles llambregen sota la lluna i els capitosts comencen la dansa: moviments àgils, mans promptes, intenció palesa. Dins la profunditat de la nit la mort es desvetlla amb el crit que travessa els carrerons.
            Ell es dreça sobre l’asfalt: despiatat, triomfador, senyor de les ombres. I en una avinguda amb edificis de finestres transparents algú surt del cinema i agafa un taxi.