Un príncep curt de gambals

Quan escrivia les noveŀles de la saga de la Interferència, feia servir un seguit de mots amb els quals el Senyor de Rocdur adreçava els savis dels miralls. Sovintejaven les paraules “gamarús” i “enze”, però també moltes vegades anomenava els savis “ximple”, “cretí”, “idiota”, “tanoca”, “ruc”, “tòtil”, “estúpid”, “inútil”… El Senyor de Rocdur és el Senyor de Rocdur i ja sabem que tracta malament a tothom, però a mi també m’agrada fer-los servir (encara que només sigui de pensament) quan algú se’ls mereix, com ara un príncep que ahir em va fer dir tot aquest reguitzell de paraules.

No he seguit tota la telenoveŀla entre l’enze del príncep Harry (i la seva dona) i la casa reial anglesa, però malgrat no interessar-me gens me l’he anat trobant fins i tot a la sopa. I ahir, el títol d’un article a The Guardian em va cridar l’atenció i fer que llegís uns fragments força llargs d’Spare, el llibre que acaba de publicar el tanoca del príncep Harry. Ha, ha, ha! Realment és un inútil, tret de saber fer diners amb un llibre que sembla escrit per un adolescent absolutament idiota. I ignorant, de segur, si més no pel que fa a saber escriure amb un mínim d’elegància o de gràcia. Perquè només és un seguit de frases súper curtes, moltes vegades un o dos mots, separades per punts.

I de què parla? Doncs, es queixa molt i, si fa no fa, diu que era el preferit de la seva mare, i que quan ell era a l’Àfrica un dia es va abraçar a un lleopard salvatge quan tothom corria a amagar-se però ell no tenia gens de por, i que ningú ho dubti perquè té testimonis; també diu que el seu germà és molt dolent i que la trobada entre tots dos va ser (o serà, no sé bé de què va la cosa i la seva prosa no ho aclareix) la trobada més important de tota la història moderna (marededéusenyor i tots els àngels del cel!), ah, i que la seva dona, Meg, l’admira per la seva humilitat. Per aŀlucinar uns quants dies seguits.

Era més llarg el que vaig llegir, i tot consistia en…, bé, es nota que va morir la seva iaia i ha de fer ell mateix d’àvia. I parlant de la reina, segons el gamarús d’en Harry ningú estimava més la iaia que ell, malgrat que la molt dolenta li va donar un apartament al Buckingham Palace que no era prou maco, lletja, iaia, lletja, i que li va decorar un decorador que no era de la categoria del decorador de l’apartament del seu germà perquè, és clar, el germà és l’hereu i li ho donen tot, en canvi ell és l’spare, el recanvi —sort han tingut els anglesos perquè mira que si els hi toca el cretí d’en Harry.

Vaig riure molt mentre llegia els fragments, com quan explica (si es pot emprar “explicar” amb frases que ni arriben a ser-ho) que no li agrada estudiar, ni serveix, més que res perquè els professors li feien les preguntes equivocades, i que va demanar ajuda al seu germà i el molt dolent li deia que s’espavilés, i ell li va dir que era com si el professor li parlés en una altra llengua, no entenia res, i el dolent del William es va limitar a recordar-li: “És la clase de francès”. Encara ric.

Però també em vaig indignar molt. Per exemple, quan parla dels seus anys de soldat a l’Afganistan i com va matar 25 talibans a qui no veia com persones. Declaracions que han portat cua per totes bandes. Ara, el que em va fer treure foc pels queixals va ser quan el ximple aquest va dir, referint-se a com el tractava la família, que es trobava “sol i abandonat, amb només un parell de cases i cent milions al banc”. Per matar-lo!

Doncs bé, en uns dies, aquesta veritable merda de llibre escrita per aquest ruc ha esdevingut el més venut de no-ficció de la història. El primer dia sol ja va vendre un milió quatre-centes mil copies només en tres països. La gent que el compra deu ser tan estúpida com ell, i a sobre sense tenir dos cases (i un apartament al palau) i cent milions al banc.

Però els meus llibres costen més de vendre que fer-li entendre al tòtil d’en Harry que si no entén què diuen és perquè parlen francès.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Un príncep curt de gambals

  1. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin, doncs no me’l compraré. Ahahah!!.
    Els teus comentaris són boníssim!.
    Una abraçada molt forta.
    Marta

    M'agrada

  2. Josep Maria Torrents ha dit:

    Ha ha ha … l’has deixat ben pentitan ha ha ha a……

    M'agrada

  3. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    M’ha encantat el teu escrit, sobre tot el títol, és immillorable.
    Aquesta gent no sabem el que és la vida. Viuen en un altre univers. Les coses que diu les pot dir qualsevol criatura , i dic criatura, que es queixa dels germans dels pares o dels avís. A ell, més o menys, l’hi passa, l’hi ha passat i l’hi passarà, el mateix que a les altres famílies del món. Qui no té queixes, quants germans s’han sentit ” el segon” ?
    Però, no tenen ni tenim ni tindrem dues cases, els seus privilegis i una quantitat d’euros que nosaltres ni amb cent vides no veurem mai.
    Vui ser la princesa sola i abandona!!!!!!

    M'agrada

  4. rosanebot ha dit:

    Sé que aquest llibre (que no mereix ser un llibre) ha tingut un gran èxit de vendes, Com tu dius, hi ha molts “lectors” estúpids àvids de conèixer les bestieses que publiquen altres estúpids com aquest príncep que ha trobat, tanmateix, una manera d’enriquir-se encara més; a costa, és clar, de tantíssima gent que hi participa i que, sincerament, no crec que en sàpiguen gaire, de llegir. Ja ho va dir Einstein: “Hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i només estic segur de la segona”.

    M'agrada

  5. Maria Sanchez ha dit:

    Me ocurre lo mismo que a ti. No me interesa el tema pero me lo encuentro hasta en la sopa. Resulta muy divertida tu explicación y me ha acabado de convencer que no voy a leer este libro.
    Una abraçada

    M'agrada

  6. lolimontero202 ha dit:

    Genial Shaudin! És un bon ruc aquest nen malcriat. M’encanta com escrius. No deixis de fer-ho mai!
    🙋💪

    M'agrada

  7. Anna M Villalonga ha dit:

    Hohoho. Aquesta gent viuen absolutament fora del món real. No sabia que era tan burro, la veritat.

    M'agrada

  8. Griselda ha dit:

    Harrys, Felips … es veu que deu ser cosa de la corona que com que pesa els hi deu esclafar el cervellet i queden com queden, ves…El cas es que vivim en mons paral.lels, i les coses que passan en un, son ben estranyes en un altre! Que en pensarien ells sí els hi expliquessim com és pujar en un autobus o metro en hora punta? o com et pots sentir un cop has cobrat el sou ( sí tens la sort de cobrar-ne un) i veus que, o pagues el lloguer – o la hipoteca, sí ets benestant!- o menges… en fi.

    M'agrada

  9. Toni Fmsknr ha dit:

    Sí que sembla tot estrany Shaudin. Jo tampoc ho seguesc…
    🤗 És cosa de rics!

    🤔 Però potser ens cal ser una mica més comprensius…
    És una mica com trobar un calàpot 🐸 encantat o especial. Si ens hi apropam, potser el podríem ajudar, o no?

    Ell ens pot ajudar, i podem establir com una simbiosi, perquè deu tenir eines diferents a noltros! 💚 Deu tenir accés ràpid a massatgistes pes mal d’esquena, i cremes per a sa pell de ses bones!
    Si algú es vol animar, aquí un croquis de sa situació
    https://www.gocomics.com/speedbump/2006/10/03
    😉

    M'agrada

  10. juli miquel salvà bibiloni ha dit:

    Quin tipus més burro, per mi el seu llibre s’ho pot confitar, ni regalat el vull
    Una abraçada ben sentida

    M'agrada

  11. Teresa Sagrera ha dit:

    Mare déu senyor, quin tanca. Ja ho pots ben dir, n’hi ha per llogar-hi cadires!! I tu s la gent que compra el seu llibre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.