L’astrònoma de Hannover

Sempre m’ha interessat l’astrofísica (hi entenc ben poc, però m’entusiasmo quan s’anuncien noves descobertes), i m’agradaria que més joves, sobretot noies, n’estudiessin; potser per això cada any trobo una estoneta en alguna classe per parlar als alumnes de les ones gravitacionals que tant van emocionar pertot arreu l’any 2015 (aquell any en parlava sovint a les classes), i també els hi parlo una mica d’Alicia Sintes, l’astrofísica menorquina que en va formar part.

Doncs avui se m’ha acudit parlar-vos d’una astrònoma de fa molts anys i que potser no coneixeu: Caroline Lucretia Hershel (1750-1848).

Caroline Hershel va néixer a Hannover. El seu pare tocava l’oboè en una banda militar, i per tant s’entén que la família ho passés més aviat magre, sobretot tenint en compte que hi havia deu fills. Però malgrat els recursos minsos, el pare va voler que tots els fills tinguessin una educació musical. Educació que els hi va haver de proporcionar ell mateix.

Quan la Caroline tenia 10 anys va agafar el tifus, malaltia que la va afectar molt, com ara aturant el seu creixement (mai no va arribar a passar d’1.30 metres) i la va deixar cega d’un ull. Mentre estava malalta, hi va haver la Guerra dels Set Anys i dos germans de la Caroline van exiliar-se a Anglaterra. L’un d’ells, en William, dotze anys més gran que la Caroline, va trobar feina com a organista de l’esglèsia de Bath, ciutat on es va establir. Va proposar a sa germana de deixar endarrere Hannover i reunir-se amb ell, la qual cosa la Caroline, llavors amb 22 anys, va fer de seguida.

En aquells anys, la ciutat de Bath estava curulla d’inteŀlectuals, i en William anava a conferències, discussions i lectures sobre els últims descobriments científics. Pel seu compte va estudiar les relacions entre l’acústica i les matemàtiques, que el va dur a la física, després a l’òptica i tot plegat va anar a parar a l’astronomia. Va quedar absolutament seduït i va decidir que la seva missió a la vida seria aprendre “la construcció del cel”.

La Caroline, que tocava el clavecí i cantava molt bé, acompanyava el seu germà a l’esglèsia. Però la seva coŀlaboració no s’acabava aquí, perquè la noia també l’ajudava amb l’observació del firmament. En un tres i no res va quedar tan captivada per “la construcció del cel” com el seu germà. I aleshores tots dos van arribar a un acord: en William s’encarregaria de fer les observacions, mentre la Caroline faria la tasca de catalogar i calcular la situació dels astres, la qual cosa esdevingué una gran passa cap a l’apropament a l’astronomia basada en les matemàtiques, tal com es fa avui en dia.

Quan en William es va frustrar amb els telescopis que existien, ja que no funcionaven prou bé, va passar a disenyar el seu propi telescopi, amb l’ajuda constant i inestimable de la Caroline. En uns poquets anys el germà de la Caroline va ser considerat el millor disenyador de telescopis del seu temps. I amb el seu telescopi va poder descubrir el planeta Urà, el primer descobert tret dels que es podien veure amb els ulls des de temps prehistòrics.

Per bé que la Caroline era l’ajudant del seu germà, pel seu compte es va especialitzar en la cerca de cometes i en va trobar vuit. Evaluava les notes que feia a la nit i les recalculava, va descobrir tres nebuloses i en va calcular centenars més, entre d’altres èxits. El rei George III d’Anglaterra va decidir que es pagués un sou a la Caroline, cosa que va convertir-la en la primera dona a qui s’ha pagat per la seva contribució a la ciència. Quan tenia 75 anys, el 1828, va rebre la Medalla d’or de la Real Societat d’Astronomia; cap dona la tornaria a rebre fins l’any 1996. A més la van fer membre honorària d’aquesta Societat d’Astronomia. Va rebre el mateix honor de la Real Acadèmia d’Irlanda. I quan va fer 96 anys va ser guardonada amb la Medalla d’or de la ciència pel rey de Prusia.

I, ep, encara hi ha més: quan va morir va deixar vuit noveŀles inèdites.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Temes relacionats amb la ciència i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a L’astrònoma de Hannover

  1. rosanebot ha dit:

    Emotiva història d’una dona extraordinària!

    M'agrada

    • Hola, Rosa. (responc el teu comentari de fa dues setmanes). Ben cert. Hi hagut moltíssimes dones extraordinàries que desconeixem força. També homes, dels quals s’ha descobert la seva vàlua molts anys després d’haver mort, però el cas de les dones és molt més notori, això de ben segur.
      Una abraçada!

      M'agrada

  2. Maria Sanchez ha dit:

    Iba a decirte que es una historia superinteresante pero me parece mucho más acertada la frase de Rosa.
    Me gustan los domingos que empiezo descubriendo algo nuevo.
    Una abraçada

    M'agrada

    • Maria Sanchez ha dit:

      Ahora leo la noticia de la muerte de tu vecino. Lo lamento, otra persona menos con la que conversar, como decías hace unos días. Estamos en una etapa de pérdidas, que irá a más.

      M'agrada

      • Ara et responc el teu comentari sobre el meu veí. Molt trist. Ens coneixíem des de fa més de 20 anys, probablement més de 25 anys. Ens vèiem sovint esperant l’ascensor (vivia al meu replà) o pel carrer, generalment davant de casa, i fèiem la xerradeta o, de vegades una llarga xerrada sobre els balcons i totes les obres inacabables d’aquest edifici. O bé sobre política canadenca. Sempre deiem que un dia aniríem a fer un cafè, però mai va arribar el dia. El meu fill si hi havia anat unes quantes vegades. Era un home gran, molt agradable, amb molt bon sentit de l’humor i qui havia estat director de documentals. Es deia Paul.
        Sí. Ahir em vaig assabentar que la meva perruquera, a qui conec de dècades, i amb qui tenia llargues converses les vegades que em tallava els cabells, està molt greu (ha tingut diversos ictus i un atac de cor). És de l’Índia, però és aquí des de l’any 1974 –totes les històries que m’ha arribat a explicar de l’Índia no tenen preu.

        Liked by 1 person

        • Maria Sanchez ha dit:

          Recuerdo que habías hablado de las historias que te contaba tu peluquera. Lamento estas pérdidas. Me pregunto a veces como viven las personas que llegan a centenarias y que han ido perdiendo todas sus amistades.

          M'agrada

    • (et responc el teu primer comentari) És la tercera vegada que et contesto aquest comentari. Les altres dues vegades, després de llargues respostes (més llargues que de costum, on parlava del volcà Tambora, entre altres coses) he canviat la pàgina sense haver clicat “reply” i s’ha esborrat. Dues vegades i amb molt llargues respostes! 😠😠😠 No m’ho podia creure! Deu ser alguna maledicció. Ho deixo córrer, un altre dia serà.
      Una forta abraçada! (vaig a clicar Reply de seguida)

      M'agrada

  3. Eulàlia Sariola Mayol ha dit:

    Una dona meravellosa, curiosa, intel·ligent…i desconeguda.
    T’agraeixo que ens l’hagis fet conèixer, Shaudin.

    M'agrada

  4. Juli Miquel Salvà Bibiloni ha dit:

    És molt ,interessant la vida de Caroline i e llegat científic que va deixar. No en tenia ni idea, gràcies Shaudin. I en aquells temps la població és moria jove i ella va arribar als 90 anys, és sorprenent.
    Una abraçada

    M'agrada

  5. lgarate2013 ha dit:

    Eskerrik asko, Shaudin!
    Molt interesant!
    Besarkada handi bat!
    K. &M.

    M'agrada

  6. Imma C. ha dit:

    LES ESTRELLES I LA VIDA
    Els àtoms,
    creixent lentament en el ventre calent dels estels,
    reunint els protons i els neutrons necessaris
    per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
    carboni, nitrogen, metalls
    pesants, cada cop més pesants, fins a ser
    pols projectada, expansiva en esferes creixents,
    pols molt estranya en oceans de buit i d´hidrogen….
    Ah quanta llum,
    quanta calor en els orígens d´aquesta matèria,
    ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
    que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
    Ara a l´abast,
    restes d´estels primitius, antiquíssims….

    David Jou. El Color de la Ciència (1990)

    M'agrada

  7. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin!.
    Interessant història que no coneixia. Les dones sempre hem fet grans coses.
    Moltes gràcies!!
    Marta

    M'agrada

  8. Toni Fmsknr ha dit:

    Es una bella història, gràcies 🙂 Em recorda a sa cantant Pomme, potser pes gest i trets, o perquè si es músicqa també deu ser bona en disciplina i mates.
    En es cel, aquesta primera Lluna nova ha sigut sa més propera en mil anys!
    No vaig saber apreciar res estrany a la mar, que era ben remogut per ses corrents d’uns temporals.
    Ses ‘minves’ des nivell marí a ses calmes de gener son de ses més curioses aqui, tot i que sa Lluna deu ser sa mateixa per tot, encara que es vegi cap per avall a Austràlia o Madagascar.
    I no vaig trobar sa Lluna nova, que és fosca, i aquesta passà aprop, peró de dia. A sa propera, d’aquí a uns mil anys, apuntar que convé cercar una súper escala astrònoma com aquesta:


    (Crèdits imatge: XKCD.COM Creative Commons Attribution-NonCommercial 2.5 License)

    M'agrada

  9. Joan Rubiralta ha dit:

    Molt interessant!

    M'agrada

  10. Teresa Sagrera ha dit:

    Ostres, desconeixia la vida d’aquesta científica. La història bé se’ns ha explicat sempre des del punt de vista dels homes. Ja era prou complicat accedir als estudis per a les dones, però a més a més, les que aconseguien una carrera brillant també era difícil que fossin recordades amb el pas del temps. Anem guanyant terreny, però lentament, queda encara molt camí per fer. Una forta abraçada!

    M'agrada

  11. gr ha dit:

    Sempre ens aportes nous coneixements! gràcies.

    M'agrada

  12. Gemma Colomé ha dit:

    Caram, per ser de l’època que era devia ser magnífica per què la considresin tant.
    Gràcies per aquestes classes de història
    Una abraçada.
    Gemma Colomé

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.