Violència a Toronto

Sembla com si la violència s’hagi desfermat més que mai, a Toronto, a Barcelona o a Mumbai, per posar uns exemples, però és a tot arreu. De tota manera, la violència es presenta amb tendències diferents segons el lloc on passa. A Catalunya hi trobem  feminicidis, agressions sexuals, fatxes. Al Canadà d’això en tenim poc, sobretot en comparació; aquí sempre hi ha hagut crims estranys, gent boja, com fa uns quinze anys quan en un autobús un boig va decapitar un passatger a qui no coneixia de res, i després va baixar al carrer amb el cap de la víctima agafada pels cabells. Aquí de violadors no tants, però de gent tocada del bolet n’hi ha cada dia més. Violència que en general no té ni cap ni peus, i passa en encontres fortuïts, a l’atzar, sense que l’atacant i la víctima es coneguin de res. Potser és el fred, qui ho sap.

Fa anys eren només casos aïllats. Però es van incrementar amb els anys, es van disparar amb la covid i ara mateix molta gent que vivim al centre tenim por de sortir al carrer. Hi ha bojos pertot arreu, al centre on fa dos dies era un paradís de tranquiŀlitat; fins i tot sense sortir de casa els sento moltes vegades a la avinguda que hi ha davant de l’edifici on visc. Fins a dalt del gratacel se senten els seus crits, com recordant-nos que són sempre allí. N’hi ha que són bojos però no gaire perillosos, allò de potser fotre’t una empenta o escopir-te, sense que vagin més enllà. A més, aquests, solen anar molt beguts i amb prou feines s’aguanten drets. Al carrer hi ha també dones molt boges i velles, que solen parlar soles o cridar mentre empenyen carros de la compra plens de bosses amb objectes de rebuig, i de vegades van sense roba interior amb el vestit arromangat, però no fan cap mal. Si de cas fan molta llàstima.

El crim a Toronto ha pujat un 67% els últims tres anys. Darrerament tenim bojos d’aquests de peŀlícula de terror, en particular al centre i a tots els transports públics, als quals s’hi afegeixen adolescents de 13 o 14 anys a la cerca d’alcohol, diners i violència. Fa un parell de mesos hi va haver l’atac de vuit noietes entre 13 i 16 anys que van agredir un home de 59 anys, amb una violència tal que el van matar. Es formen bandes d’adolescents, quasi sempre de noies, que cerquen víctimes. A finals d’estiu em vaig topar amb un grup d’aquests, quan començava a vesprejar, prop de la Universitat de Toronto. Eren cinc o sis noies d’uns quinze anys, que cridaven i donaven cops al mobiliari urbà. Em van encerclar i em van demanar diners. Els vaig dir que ho sentia però no duia diners en efectiu, i em vaig encongir d’espatlles. “Anem” va dir una d’elles. I van anar-se’n. Buff! Quin ensurt! La cosa podia haver anat malament.

També hi ha els que volen molestar, agredir sense passar a la violència oberta. Si més no quan es troben a ple dia en un lloc del centre i envoltats de gent. Però són violents. Un cas seria el que em va passar l’estiu del 2020 i que us vaig relatar aquí: Amenaces de mort.

La gent está protestant a l’ajuntament i al govern provincial, perquè tot i que la majoria de gent no viu al centre, se’ls troba al transport públic (la TTC) i amb una violència quasi diaria que ha posat tothom en alerta. Des de fa mesos i creixent de manera exponencial, hi ha gent assassinada o malferida pràcticament tots els dies. Tinc molts estudiants que no tenen més remei que agafar el transport públic —tarden dues o tres hores de casa a la universitat amb autobusos, tramvies i metro— i tenen pànic quan senten les notícies o es troben amb gent que els escup o els dóna algun cop. Van amb por. Tothom va amb por.

Avui mateix (dissabte) hi ha hagut dues agressions, l’una en un tramvia i l’altra en un autobús a tocar casa meva. En un cas ha estat un robatori violent però sense que la víctima tingui gaire més que algun cop i l’ensurt. A l’altre cas la víctima ha estat malferida i és a l’hospital. Ahir van ferir algú al metro, i en un autobús un home va apunyalar un noi de 16 anys que tornava a casa, per la gràcia de fer-ho. En cap cas els assaltants i les víctimes es coneixien de res. El dia abans, a la meva universitat però a l’altre campus, un estudiant que anava a entrar a l’estació del metro va ser apunyalat. Ja van tres assalts a la meva universitat aquesta setmana. El dimarts jo era a casa fent una classe online quan hi va haver un aldarull a l’avinguda davant de casa, amb moltes sirenes de policia. Quan vaig fer un descans a la classe, vaig sortir al balcó. Hi havia uns 20 cotxes de policia, i un tramvia parat. Més tard vaig saber per les notícies que dins del tramvia una dona havia apunyalat una noia dotzenes de vegades a la cara. La noia és a l’hospital amb la vida en un fil i la cara destrossada. La dona va ser arrestada. No coneixia la víctima. Ni tampoc coneixien les víctimes les dones que les van empènyer a les vies quan el metro entrava a l’estació (ha passat massa vegades). I l’estiu passat dins d’un autobús, uns homes joves tampoc coneixien la noia que van ruixar d’un líquid inflamable i la van encendre. Va morir, com han mort diverses persones més, i moltes altres han estat malferides, des de fa mesos al transport públic de Toronto.

I us voldria contar què li va passar al meu fill fa cap a un mes, quan el pobre es va trobar enmig d’una peŀlícula d’horror, però veig que això es farà massa llarg, per tant us ho explicaré un altre dia.

Nota: sento d’allò més no haver respost els comentaris durant dues setmanes. Us asseguro que no he trobat el temps. Treballo tots els dies i totes les hores i encara vaig endarrerida. Ho faré de seguida que pugui. Em disculpo.