Coses

Avui poca cosa que estic cansadíssima i em fa mal tot. Com si tingués febre, però és un atac de fibromiàlgia, que els conec molt bé. I tot el dia que corregeixo llargs exàmens perquè ja som al final del curs. Al maig comença el curs d’estiu i espero que m’envieu bones vibracions per tal que no l’eliminin com va passar l’estiu passat, us en recordeu? El departament, a l’altre campus, va haver de canceŀlar tots els cursos d’estiu (si ho recordo bé n’eren 6) perquè quasi no hi havia estudiants matriculats, una cosa mai vista. Jo vaig perdre els dos que havia de fer, que a l’estiu són molt intensos i cobrem el doble, per tant vaig perdre l’equivalent a 4 cursos de sou. Encara arrossego les conseqüències. Per aquest estiu s’acaba d’obrir la matricula i ja tinc 15 estudiants de cop i n’espero molts més –malauradament només tinc un curs (i un altre professor un altre) perquè el departament no s’ha volgut arriscar a obrir-ne més i acabar en una batalla amb un degà empipat com va passar l’estiu passat.

Tot avui, dissabte, corregint exàmens i fent petits descansos d’uns minuts quan recorria el twitter d’esma. Gens d’energia ni per pensar. Mentre berenava (en dic berenar però és un dinar molt tard) he llegit l’editorial del VilaWeb, sobre la barbaritat que passa al Carmel amb milers de turistes a tota hora, sense deixar dormir i que truquen a mitjanit a les cases per demanar tabac o escalfar aigua! És el segon article que llegeixo sobre el tema i aŀlucino. Com es pot permetre? I com es pot permetre que a dotzenes de llocs de Barcelona tot de turistes joves i bàrbars beguin com cosacs i ho embrutin tot. De fet, com es poden permetre tantes i tantes coses que es permeten? I diuen que aquest estiu serà terrible, que hi aniran més turistes que mai, que ni s’hi podrà viure. Quan no hi ha prou aigua? De debò que no entenc res. Quina ximpleria és aquesta: no hi haurà prou aigua però s’haurà de repartir amb una allau com mai s’ha vist de turistes? Que estem en una crisi climàtica! Cal dedicar-se a les industries locals, a tenir prou habitatges i adequats a les noves necessitats, i menjar suficient sense haver d’importar, res de dependre d’importacions per a productes de necessitat. I, no cal dir, res de camps de golf. He llegit que encara els reguen cada dia, però s’està restringint l’aigua a molts pobles. Quina bogeria!

Ho deixo aquí perquè estic de mal humor de tanta estupidesa, i no m’hi veig de cansament.

A sota algunes captures de pantalla dels enregistraments de les meves classes que ja s’han acabat. Veureu que en tinc dues amb un paisatge al darrere: el poble de Pals i el Montseny. Al final n’hi ha unes que vaig fer fa dos dies a una de les sortides de la Universitat de Toronto, a tocar casa meva. Han estat les primeres que he fet des del desembre.

Com he dit altres vegades, us respondré els comentaris de la setmana passada de seguida que aconsegueixi una mica d’esma.