Ja he començat a fer classes (online) una altra vegada —la setmana que s’acaba ha sigut la primera del curs d’estiu—, quan feia sis dies que havia acabat les notes del curs d’hivern. Sis dies no pas per vacances sinó per preparar el curs d’estiu que pronosticava (la preparació) menys complicada que de costum, atès que ja coneixia totes les idiosincràsies de la platafoma en línia, després de tres anys de trencar-m’hi el cap (sobretot el primer). Però, ai las, els programadors d’elit que tenim van decidir que havien de justificar el sou milionari que cobren i, per tant, han renovat la plataforma de dalt a baix. I què han fet? Doncs per exemple posar moltes coloraines i dibuixets perquè agradi més als estudiants, però que dificulta la tasca dels professors acostumats a uns altres símbols; també han canviat totes les coses de lloc sense cap raó lògica, han complicat força com crear exàmens online i hem hagut de començar el curs d’estiu sense que els canvis estiguin acabats del tot, per la qual cosa hem de contactar sovint els informàtics de la universitat (no els programadors) que tampoc acaben d’entendre els canvis i no poden ajudar gaire.
A més de la feina amb les classes, m’he passat gran part del dissabte barallant-me amb biblioteques, amazon i altres llocs a la xarxa, perquè s’equivoquen amb el que està escrit en català i et foten spanish o de vegades francès. Em donen molta feina cada cop que intento que ho corregeixin, cosa que només aconsegueixo cap a un 5% del total d’intents.
Amb tot plegat, m’he dit que l’entrada d’avui serà de fotografies que he fet les últimes dues setmanes. A la fi es poden fer fotos que no siguin de grisor, manca de vegetació i lletjor. La natura ha revifat de sobte i ha florit amb rapidesa. El divendres, a més, vaig anar per unes coses mèdiques a una clínica molt lluny, i a la tornada em vaig aturar al High Park.
Al meu barri
Passeig del filòsof – Universitat de Toronto
Trinity College – Universitat de Toronto
High Park
Un racoon (os rentador) jovenet en un arbre molt alt al High Park
Un racoon (os rentador) jovenet en un arbre molt alt al High Park
High Park
Shaudin Melgar-Foraster 
Bon dia Shaudin, quines fotos més boniques i primaverals, una meravella!!
Una abraçada bonica
Marta
M'agradaM'agrada
Bona nit, Marta,
Gràcies! Cuida’t! I una abraçada!
M'agradaM'agrada
Es desesperante cada vez que los informáticos hacen cambios en un programa que ya dominas. Y no siempre son mejoras, por lo menos yo no se verlas.
Me gusta que publiques fotos de tu entorno. Son muy bonitas. Muy bien el racoon.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Exacte, María, en tot el que comentes sobre els informàtics.
El racoon era tan bufó! Però el molt punyeter s’estava primer mig amagat dalt d’una branca altíssima, i després va anar baixant fins a arribar al forat de l’arbre (foto on es veu la cua) i aleshores va desaparèixer a dins. A la fi va treure la cara i les manetes i així es va quedar. És una llàstima que fos un arbre altíssim o es veuria millor. A casa vaig retallar l’arbre i en fer el “crop” el racoon es va veure més a prop.
Una abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Hola Shaudin,
M’alegro de que tinguis classes d’estiu malgrat els canvis dels informàtics. Les fotos són molt boniques amb aquesta verdor que teniu i les cases també són molt maques.
Als Països Catalans sembla que i plourà tot el maig, a veure si la sequera que hi ha s’arregla un poc.
Una abraçada des de Palma 🙂
M'agradaM'agrada
Bona nit, Juli,
Gràcies, sí, tenia por que passés com l’any passat i em quedés sense classes. Tal com dius, és millor tenir classes malgrat aquests canvis. Tota la natura, un cop arriba la primavera (finals d’abril o principis de maig), és una meravella. Les cases solen ser maques (depèn del barri, en són més o menys) i al meu barri en són força, però jo no tinc cap casa 😕.
Ai, sí, doncs que plogui, que plogui –als Països Catalans, però no aquí que hem tingut pluja per ofegar-se.
Una abraçada des de Toronto! 😊
M'agradaM'agrada
A l´ombra de l´eucaliptus, les paraules
se´ns tornen blaves,
com si un zèfir molt suau
les desprengués d´un quadre de Botticelli.
Primavera és quan la terra
ha fet la volta al sol,
quan el calendari
ha fet la volta al cor,
quan l´espectre dels colors
ha fet el gir complet de la ruleta
i caiem novament en la casella de la llum.
Gemma Gorga
M'agradaLiked by 1 person
Havia sentit parlar de Gemma Gorga, però no havia llegit res d’ella. M’agrada!
Gràcies, Imma!
M'agradaM'agrada
Visca la primavera!!! He trabajado en informática y conozco los problemas que plantea esta profesión, los informáticos tienden persistentemente a no pensar en el usuario final sino en el modo de acoplar sus técnicas a su percepción del asunto. Sin conocer de verdad los problemas planteados por dicho usuario.
Aproximadamente era esto: http://delta.cs.cinvestav.mx/~francisco/semtesis/columpio.htm
M'agradaM'agrada
Kaixo. Bizi udaberria!
Si t’expliqués els problemes amb els que em trobo gràcies als programadors de luxe que tenen a la universitat, m’hi passaria hores. I queda meravellosament exemplificat amb l’acudit del gronxador i els informàtics, hahhaha! Gronxadors d’aquests me’n trobo cada dia.
Besarkada bat!
M'agradaLiked by 1 person
De debó no pots mai fer uns dies de vacances Shaudin? Ja se que hi ha molta gent que no pot, però sembla inverosimil en una societat com la canadenca, i amb una feina que pensava que podia tenir alguns “privilegis”, com estar assegurat, o tenir uns dies de festa remunerats, dret a fer una baixa… En fi, em sap greu per tu, i pel poble canadenc en general.
M'agradaM'agrada
No, Griselda. Aquest estiu tenia pensat anar 3 dies a algun lloc fora de Toronto (fa quasi 11 anys que no surto de la ciutat). L’última setmana de juny tenim uns poquets dies de descans de classes (malgrat tenir de corregir exàmens) i havia pensat que era una ocasió única si aconsegueixo estalviar prou per dos nits a un hotelet (estic plomada des de l’estiu passat) en algun lloc a prop. Però vet aquí que m’acaben de donar hora per unes proves mèdiques justament el segon dia dels 3 que tindria. A pastar fang fer unes vacancetes fora de Toronto quan fa més de 10 anys que hi somio.
Tinc assegurança de la universitat (mentre no deixi de treballar-hi) que em paga el dentista i altres coses que no cobreix la sanitat pública. També em paguen coses que faig servir per les classes (cuaderns, plumes i etc, càmera per l’ordinador per les classes online…). Però el dia que em jubili o perdi la feina no tindrè res de res. Així funcionen les universitats i als Estats Units són molt pitjors pel que fa a aquest afer.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin!
Xavier
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu, Xavier!
M'agradaM'agrada
Tens feina, i això és bo… També és bo gaudir de descans, una cosa que gairebé no tens mai. És increïble, en un país tan avançat. La primavera és preciosa a Toronto i les teves fotos un regal, sobretot les de l’os rentador! Gràcies Shaudin. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola, Rosa. Sí, és molt bo! Te’n recordes l’estiu passat que van eliminar totes les classes i vaig perdre un gran munt de diners? L’estiu passat havia de fer més classes que aquest i pensava estalviar força, però em vaig quedar sense res i encara vaig haver de demanar un prèstec al banc. Aquest estiu són menys classes i hauré d’estrènyer la corretja o no m’arribarà per viure.
I quan vius aquí encara resulta més preciosa la primavera, que a més és tardana, perquè després de passar l’hivern és necessita d’allò més.
Contenta que t’agradin les fotos!
Petons!
M'agradaM'agrada
Quins jardins de ciutat! I què sanot i bé es veu s’os rentador enfilat a sa llodrigera, i quines mans petitones curioses, uau… Sembla mooolt simpàtic i espavilat. Tan mono, no sembla que pesqui gelats de cucurutxo des turistes descuidats, com fan ses gavines, o si? Potser una pizza!?🤗
Quins boscs cuidau, son com terapèutics, uau… Gràcies Sahudin! 🙂
M'agradaM'agrada
Oops, Shaudin, volia dir, perdó.
(em costa escriure, i no sol tenir accessible un bin teclat….)
M'agradaLiked by 1 person
Hola Toni. Toronto té uns parks i jardins molt bonics, a la primavera, estiu i tardor. A l’hivern tot és gelat, gris i depriment. Tenim ossos rentadors per triar i remenar, i esquirols a tonelades, i conills, chipmunks, coiots, opòssums, ocells, guineus (parlo de la ciutat de Toronto, i no només als parks, i fora de les ciutats et pots imaginar tot el que hi ha). I tot és molt verd (no a l’hivern!).
M'agradaM'agrada
Quina varietat, i nomen divertit! Chipmunks, uuau… Aprendre d’animals ajuda a diferenciar. Sinó tot d’una em confonc, i no entenc com son i com jugar-hi.
Per exemple, supòs que no seria el mateix berenar en es parc devora en Floquet de Neu de pateco, que amb un canet blanc pelut, una ovella o una cabreta. A cadascun li agradarà una pizza i un idioma diferent, supòs… 😊
M'agradaM'agrada
Els chipmunks m’encanten. Fa anys vaig aconseguir unes fotos fantàstiques de chipmunks (unes a la meva universitat i les millors al High Park), són a algun lloc del blog però no recordo quin any o el títol de l’article.
Els hi agradaria un idioma diferent de segur –el seu 😉. I la pizza agrada a tothom 😊.
Espero que les teves anades a fer net el mar vagin bé. Fa temps que no en dius res.
Una aferrada!
M'agradaM'agrada
Ooooh, que boniques! I aquest os rentador, quina monada!!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potato! Sííí, era molt bufó, encara jovenet, i una mica diferent dels que he vist tota la vida (al Canadà), perquè tenen les ratlles del pèl negres, i també a la cara, però aquest ho tenia marró –molt curiós.
Petons.
M'agradaM'agrada
El paisatge està preciós!! La resta, val més no parlar-ne. Aix!
M'agradaM'agrada
Ara mateix és una meravella, Margarida. I fa tres setmanes no hi havia res. De fet, gairebé tot ha florit l’última setmana.
Sí, més val no parlar més de la resta de coses.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Com saps que l’os rentador és jovenet?
M'agradaM'agrada
Hola Pons! Doncs perquè he vist molts i molts racoons durant dècades i sé com són. Aquest era encara de mida menuda; els adults són més grossos. A més no era gens agressiu, però els adults en poden ser molt.
M'agradaM'agrada