Arxiu de la categoria: Els meus contes

I SI CAL AMB LES DENTS

Aquest cop es tracta d’un escrit sense fotografies. Sí, sí, ja sé que us agraden força, però donen molta feina i em cal una mica de descans –descans de fotografies, vull dir–. A més trobo que posar fotografies en aquest … Continua llegint

Publicat dins de Els meus contes | Etiquetat com a , , | 10 comentaris

Pot passar-li a qualsevol

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell de pomes; és a … Continua llegint

Publicat dins de Els meus contes | 4 comentaris

En Joan, la dona del bosc i tot plegat un conte

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava haver-hi un buit insondable. Aquell dia, doncs, en Joan era … Continua llegint

Publicat dins de Els meus contes | 4 comentaris

Ciutat de nit amb música de Vangelis

Fosqueja sobre la ciutat i el cel color d’ala de mosca aviat és ben negre. Les avingudes amb edificis de finestres transparents s’omplen de claror i de llums virolats. Més enllà, tot és ple de nit i més nit; només … Continua llegint

Publicat dins de Els meus contes | 2 comentaris