Tirant de llibres: 14 de maig de 2012

ENTREVISTA A SHAUDIN MELGAR–FORASTER

Com que per qüestions horàries és molt difícil que puguem fer una entrevista oral a Shaudin Melgar-Foraster, he cregut convenient enviar-li un llistat de preguntes per tal que les respongui. Ara sentireu la transcripció de l’entrevista.

Qüestionari:

1a) D’entrada et voldria preguntar si aquesta nissaga dita de la interferència tindrà tres o quatre volums, perquè algunes critiques en diuen una xifra i altres ressenyadors  una altra. O és que encara no ho tens decidit del tot?

És veritat, ningú no diu el mateix i em temo que ha esdevingut un embull per a molts lectors. Doncs sense embuts: han de ser quatre llibres. La història és complexa, atès que hi ha molts personatges, molts països i dos mons; seria impossible acabar-la en només un altre llibre. Bé, la podria acabar en un sol llibre, però seria llarguíssim, per tant no és una bona idea.

2a) M’imagino que ja t’ho han preguntat altres vegades però voldria que l’audiència de TIRANT DE LLIBRES sabés la resposta a la pregunta, per què escrius?

És pregunta de rigor, em sembla. Bé, amb el vostre permís, m’apropiaré del que va dir Montserrat Roig: “escric perquè em dóna la gana”.

3a) Has afirmat en alguna entrevista, i ho he sentit en altres persones que escriuen, que els personatges se us imposen, que van sortint sols, que fan el que volen. Fins a quin punt són certes aquestes afirmacions tenint en compte que ets tu qui escrius?

Són molt certes! Ara bé: és possible que l’escriptor s’imposi als personatges, però no ho recomano pas. Fer-ho, a més de ser un acte de tirania envers els personatges, només aconsegueix presentar uns robots de l’escriptor.

En el meu cas, sempre els dono molta llibertat. Tanmateix, els personatges i jo tenim un compromís: els dic que hi ha un final on hem d’arribar tots plegats; un cop això s’ha entès, els poso al principi d’aquest camí i deixo que facin la seva i creixin solets segons les experiències que tenen, mentre van cap al final de la història. Generalment segueixen el camí, però de vegades decideixen anar-se’n una estona per un altre. Quan ho fan, de moment em trasbalsa una mica, però no m’hi oposo perquè sé que tenen una bona raó per desviar-se. El cas és que arribin on han d’arribar, i sempre hi arriben. Fins ara els personatges i jo hem respectat el compromís. De fet, demostren un gran d’entusiasme i coŀlaboren molt. Parlo dels personatges principals, perquè els secundaris tenen un tarannà més difícil i em surten amb estirabots inesperats, com ara entestar-se en aparèixer més del que els tenia projectat o bé amagar-se quan vull que apareixin. De vegades em cal posar una mica d’ordre i convèncer-los, però no sempre me’n surto.

4a) No és cap secret dir que ets uns escriptora que trenca estereotips. Quins serien els més sovintejats i per què ho fas?

Suposo que en el fons ho faig perquè sempre he estat una mica rebel, però també perquè estimo la literatura i em nego a seguir les fórmules establertes i produir llibres com si sortissin d’una fàbrica; per respecte al lector i a la literatura, he de trencar estereotips.

Els més sovintejats? Doncs probablement presentar nenes i dones molt decidides, que fins i tot poden esdevenir el gran personatge mitològic que matà el drac verd (generalment els herois mítics que maten un monstre són homes). D’altres subversions podrien ser parlar d’immigració en una noveŀla de fantasia, tenir el país més civilitzat de l’altre món habitat per gent negra, referir-me a aspectes polítics en una noveŀla juvenil d’aventures i, és clar, presentar tot un món on es parla català com la cosa més normal. Aquests són els més visibles, però subverteixo moltes altres coses i detalls aquí i allà.

5a) Un vegada em vas confessar que t’agradava Philip Pullman. Quines han estat les influències d’altres autors o autores i fins a quin punt ho han fet?

Sí, m’agrada moltíssim Philip Pullman. El vaig llegir quan gairebé havia acabat Més enllà del somni, la primera noveŀla de la nissaga, però em va servir per afermar-me en la convicció que es podia fer una noveŀla juvenil diferent, on es tractessin temes inusitats en una noveŀla juvenil. Quant a influències, bé, d’Homer en endavant. I no només literatura. Probablement m’ha influenciat tot el que he llegit al llarg de la meva vida, uns llibres més que altres, però no et sabria dir quins. També el cinema, sobretot a Perduts a l’altre món, i aquí puc ser més específica: hi ha espisodis al llibre en els que m’he basat, tot i que fet a la meva manera, en escenes de les peŀlícules El fort amagat de Kurosawa i El raïm de la ira de John Ford.

També faig picades d’ullet al lector que són, alhora, un homenatge a algun llibre determinat. Per exemple, quan l’Anna s’amaga al barril de pomes del vaixell de Gos Negre és una referència ben directa a L’illa del tresor.

6a) Sempre t’has queixat de les immenses dificultats que has tingut per publicar i fer conèixer la teva obra escrita en català i vivint i treballant a l’altra banda de l’Atlàntic. Has trobat alguna solució que no sigui venir aquí a fer les presentacions i entrevistes a l’ús?

Per publicar no he tingut dificultats; si més no, després de llegir els meus manuscrits, les editorials de seguida els han volgut publicar. D’altra banda, fer conèixer les meves noveŀles al públic ha estat, i és, un malson i, és clar, si no es venen els llibres s’ha acabat publicar-ne més. Tal com dius, el fet de viure a l’altra banda de l’Atlàntic crea immenses dificultats a l’hora de fer conèixer els llibres. No puc fer presentacions, ni signar llibres a cap llibreria, biblioteca o fira, per exemple. Tampoc no puc tenir contactes directes i, considerant la gran manca de formalitat amb que m’he trobat pel que fa a institucions, llibreries i biblioteques (amb unes poques i molt honroses excepcions), fer conèixer els meus llibres ha esdevingut una feinada de proporcions èpiques. A hores d’ara sóc ben conscient que es discrimina, i molt, els autors catalans que viuen a l’estranger. Per exemple, per als autors catalans que viuen a Catalunya hi ha beques perquè puguin viatjar a l’estranger i promocionar els seus llibres, però no n’hi ha per a autors catalans que viuen a l’estranger i els cal anar a Catalunya a promocionar els seus llibres. I això només és un exemple.

Solució, el que es diu “solució”, no n’he trobat cap. Només he trobat una mini solució que s’anomena internet. Naturalment, la xarxa també l’empren els escriptors que no viuen a l’estranger, per tant no és exactament una avantatge i, d’altra banda, requereix un esforç constant dels que vivim lluny per compensar la falta de la nostra presència física. Aquest esforç (incomptables hores de treballar a l’internet) em treu encara més temps que hauria de dedicar a escriure.

7a) Com veus el panorama de literatura catalana juvenil? I el panorama literari català en general?

A la literatura catalana, en general, hi ha autors boníssims, però m’adono de molts problemes que res no tenen a veure amb la qualitat literària. L’un, el qual he comentat moltes vegades, és la poca concienciació que tenen molts lectors catalans, pel que fa a la llengua, a l’hora de triar un llibre. Sense pensar-s’hi ni un moment, trien un llibre en castellà. Aquesta pràctica tan estesa fa molt mal a la literatura catalana. Però no es tracta de llegir llibres en català només com una reivindicació, sinó que alhora que ajudem als nostres autors, i en conseqüència a la nostra literatura, llegim llibres que res no tenen a envejar als escrits en l’altra llengua, és molt important tenir-ho en compte. L’altre problema és el rebombori que es fa amb les figures mediàtiques que escriuen llibres; resulta fins i tot ridícul i fa molt mal als autors de debò.  

8a) ¿Com valores el fet que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que és el màxim guardó que es pot concedir a totes aquelles persones que escriuen en català, s’hagi concedit 44 vegades i només l’hagin obtingut 3 dones (Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló), és a dir un 6,8 %? Penses que caldria fer alguna cosa?

El que s’ha de fer, sempre, és premiar qui sigui millor, tant se val que sigui home o dona, però no puc creure que només tres dones s’hagin merescut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per tant tenim un problema amb aquest premi. Tot i que no és l’únic que tenim.

a) Quan sortirà el tercer volum d’aquesta sèrie?

No et puc donar una resposta perquè no la sé. Tot depèn del temps que disposi per escriure –generalment poquíssim– i de l’èxit que tinguin les dues primeres noveŀles. Fins i tot en el cas que tingui força temps per escriure i que els altres llibres de la nissaga tinguin molt d’èxit, escriure una noveŀla no és bufar i fer ampolles, no n’és si es vol fer un llibre amb cara i ulls. Escriure una noveŀla com cal requereix concentració, esforç i, sobretot, temps.

Gràcies per ser a TIRANT DE LLIBRES. Esperem, de debò, que aconsegueixis un bon reconeixement de la teva literatura i els teus llibres siguin llegits i seguits per milers de persones.

Moltes gràcies, Tirant de Llibres, i endavant amb el programa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s