L’ARNOM I EL 10 DE JULIOL

Aquests dies em sento frustrada. M’agradaria tant poder ser part de la manifestació del 10 de juliol! Però sóc molt lluny. Fins i tot hi ha un oceà entre vosaltres i el Canadà. I volia escriure alguna cosa al bloc sobre el 10 de juliol, però s’ha escrit tant per arreu que no trobava res més a dir. Així que he decidit aportar un text que, de fet, és una altra cosa, però que m’ha semblat que esqueia. Potser només m’ho sembla a mi –ja m’ho direu.
Els que heu llegit Més enllà del somni sabeu que l’Arnom és el cap dels rebels de Maiera (gairebé tot el poble de Maiera segueix l’Arnom). També sabeu que Maiera era un país independent en el passat, fins que fou envaït pel Senyor de Rocdur el qual considera Maiera part de Rocdur. I els que no heu llegit el llibre ara ja ho sabeu. Tant Maiera com Rocdur són països imaginaris –potser– d’un món paraŀlel. Però tot i que Maiera no és Catalunya, i menys encara la Catalunya del segle XXI, hi podem trobar una certa semblança. Per tant, he decidit copiar, aquí al bloc, un trosset del segon llibre, Perduts a l’altre món.

En el capítol 16 de Perduts a l’altre món l’Arnom s’assabenta que un exèrcit rocdurià ha entrat a les terres de Maiera. L’Arnom es troba a l’antic castell d’Ofort, dalt de les muntanyes. És el capvespre quan l’Arnom va a l’esplanada davant del castell per parlar amb la seva gent, i això és el que els diu:

–Companys –va dir amb la seva veu forta–, un exèrcit rocdurià ha entrat a la nostra terra i fa cap a les contrades de El Mig. La seva incursió vol dir que hi haurà violència contra els maierans, i ho hem d’evitar. Tot mirant al meu voltant us veig, homes defensors de Maiera: pagesos disposats a protegir els nostres conreus, menestrals decidits a preservar les nostres obres, homes lletrats que no voleu la nostra història foragitada a l’oblit per uns rocdurians invasors, descendents de cavallers que anheleu que Maiera torni a ser una terra pròspera. Us veig aquí, homes joves que somieu un futur sense violències; homes no tan joves que voleu arribar a una vellesa amb pau, i homes vells, encara aptes pel combat, que desitgeu una vida digna per als vostres, una vida sense por. I us veig aquí també a vosaltres, dones eixerides i valentes de Maiera, que seguiu el nostre exèrcit per tal de donar-nos ànims, ja que sense el vostre suport no seríem capaços de fer front als rocdurians. Tots nosaltres, doncs, tenim una cosa en comú: tots volem una Maiera lliure d’exèrcits invasors. Que puguem gaudir de la nostra terra, sí, que en puguem gaudir, sense que ens oprimeixi el cor la por de veure uns rocdurians a l’aguait per prendre’ns la vida i tot allò que és nostre. Això és el que tots volem, homes i dones de Maiera: volem ser i volem ser a la nostra terra estimada, una terra ben nostra!

Se sentiren molts crits de “Visca Maiera!” entre la gent de l’esplanada.

–Per tant, benvolguts companys –prosseguí l’Arnom–, us he de demanar que us mobilitzeu un cop més, que em seguiu cap a les terres de El Mig per fer fora l’exèrcit que ens assalta –féu una pausa abans de dir–: Sortirem a trenc d’alba.