Anna Maria Villalonga: Activista literària

Dibuix: Ramon Esterri. Lema: Jordi de Manuel

Professora, investigadora, escriptora i activista literària.
Inteŀligent, treballadora, preparada i amb un cor com un cabàs.
Eixerida, simpàtica, riallera i amant dels animals.
I l’Anna Maria és amiga meva (ep, que per a mi això és també molt important).

L’Anna Maria somiant

I què fa, exactament, l’Anna Maria? Ai marededéu, em sembla que em caldria escriure un llibre per explicar tot el que fa. Fins al punt que potser resultaria més curt dir què no fa. Bé, intentaré recordar les coses que fa, tot i que de segur me’n deixaré unes quantes.

L’Anna Maria Villalonga és professora de literatura a la Universitat de Barcelona. Aquesta és, diguem, la seva professió. Tanmateix, sembla com si en tingués moltes més, perquè només passen uns dies i t’assabentes que ja s’ha ficat en un altre projecte. Sempre relacionats amb la literatura, tot i que també pot ser el català com quan va coŀlaborar amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. De literatura en sap d’allò més, i amb la mateixa facilitat et parla del Renaixement que de la noveŀla negra escandinava, per posar dos exemples. Fa uns pocs mesos va acabar d’escriure un capítol per a la Història de la Literatura Catalana i, darrerament, s’ha ficat de ple en la noveŀla negra, un tema que ja fa temps que l’apassiona. Dels tres blocs que té i que tira endavant ella soleta, l’un és sobre cinema (El racó de l’Anna) ja que el cinema és un altra de les seves passions, l’altre sobre literatura en general (El fil d’Ariadna) i el tercer és un bloc negrot (A l’ombra del crim). Les seves crítiques de peŀlícules, les seves ressenyes de llibres i tots els articles que escriu en aquests blocs (com ara les seves participacions als homenatges blocaires) són d’alta qualitat literària i de crítica, però mai no son distants, sinó que aconsegueixen una magnífica comunicació amb els seus lectors. I de lectors l’Anna Maria en té de tota mena; tots molt fidels i engrescats a llegir els seus articles. Tres blocs exceŀlents i sembla que no té prou oportunitats per escriure perquè també coŀlabora setmanalment amb un article de cultura a Catalunya Press, envia relats a Relats en Català (l’un publicat al llibre Barcelona, t’estimo) i en publica d’altres a la revista La lluna en un cove. I no em puc pas deixar que un dels seus poemes va ser musicat pel cantautor Jordi Gomara.

L’Anna Maria en un programa de ràdio televisat

 Com deia més amunt, la noveŀla negra l’apassiona. Això no només queda reflectit en el seu bloc A l’ombra del crim, sinó que va coŀlaborar als Juliols negres de la UB (cursos i ponències sobre noveŀla negra escrita per dones del nord i del sud d’Europa). També fou entrevistada a la ràdio (i televisió) sobre la noveŀla negra escrita en català. Aquest tema de la noveŀla negra en català l’ha dut a fer un munt d’entrevistes a escriptors catalans que conreen aquest gènere i que esdevindran un llibre (les entrevistes, no els escriptors; bona en fóra!). I amb tot plegat ha passat a coŀaborar, a títol d’assessora informal, amb l’Editorial Alrevés i la seva coŀlecció Crims.cat, de noveŀla negra en català, que s’ha estrenat no fa gaire. 

L’Anna Maria mai no para d’anar a presentacions de llibres (molts cops ella mateixa és una de les presentadores), de llegir llibres, de parlar de llibres, d’escriure sobre llibres, de promocionar escriptors que ella considera que s’ho mereixen. I encara troba temps per assistir cada dimecres al vespre a Poesia Viva, un grup de poetes, alguns de 80 o 90 anys. Per això l’Anna Maria ha esdevingut, amb tots els honors, la nostra “Activista literària”, una idea que va sorgir de l’escriptor Jordi de Manuel.

 

 

 

 

 

Hi ha molt més a dir sobre l’Anna Maria i no només quant a les seves activitats envers la literatura catalana. Una característica notable d’ella és el seu amor pels animals. Adonar-se de la iŀlusió i passió amb que parla d’ells resulta encisador. La seva gata Colette és un personatge ben conegut entre els seus seguidors, fins i tot apareix al dibuix d’Activista literària que he penjat al capdamunt d’aquest article. Cap animal pot emular la Colette pel que fa a l’Anna Maria, però té altres animals amics, com ara en Roig, un cavall empordanés.

Tanmateix l’Anna Maria és una persona que estima, i molt, no només als animals. És una amiga fidel amb qui pots comptar. Sempre disposada a animar, a compartir, a ajudar. Amb mi, a més de moltes altres coses que ens uneixen, hi ha l’aspecte de la literatura. Com que sóc tan lluny, l’Anna Maria ha esdevingut més d’una vegada la meva representant a les presentacions dels meus llibres. Aquí a sota us penjo un vídeo de la presentació que va fer de El secret de L’oreneta (malauradament només és una part de la presentació).

 

Per acabar –sóc conscient que aquest article és ja molt llarg–, us deixo amb unes paraules de l’Anna Maria en assabentar-se de la mort de Joan Solà. No us en penedireu de llegir el seu article sencer.

“Només vull recordar el meu mestre, que entrava a classe rient i revolucionava la sintaxi damunt de la tarima. De l’home amb el qual vaig compartir algunes anècdotes personals, petites i entranyables. De l’home brillant i directe, que et premia les mans amb calidesa per saludar-te o per dir-te adéu. Que et trobaves a les Rambles, signant llibres per Sant Jordi, i que t’obligava a seure al seu costat, al cantó de la taula on hi havia els escriptors. I deia amb orgull als responsables de l’editorial: És una amiga meva. Ella seu aquí amb mi!”

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

41 respostes a Anna Maria Villalonga: Activista literària

  1. Yves ha dit:

    Tots els q la coneixem subscrivim totes i cada una de les teves paraules… I jo afegiria un… Visca l’Anna Maria! 😉

  2. Elies ha dit:

    Déu n’hi do Shaudin, quina lloança!
    En qualsevol cas, totalment merescuda.
    Felicitats a totes dues, i no només per tot el que feu sinó per conrear aquesta amistat llunyana 2.0.
    Ep, i tot això no ho dic perquè sigui son germà, eh?

  3. Jordi ha dit:

    Caram, Shaudin, moltes gràcies per tot el que has escrit sobre la meva germana. Em sento molt content que pensis tot això d’ella, que d’altra banda, com diu l’Elies, és ben cert.
    Però és molt bonic veure com dues persones, des de tan lluny, han generat una amistat tan entranyable, desinteressada i càlida.
    Felicitats a totes dues per tot el que feu i aporteu, i per ser com sou.

    Una abraçada,

    Jordi Villalonga

  4. Quico Romeu ha dit:

    Molt bé Shaudin! jo que sóc nou en aquesta coneixença, t’agraeixo que siguis tant bona amiga dels amics i les amigues, i que ens parlis amb tant d’encert de l’activista literària que ha esdevingut de lectura imprescindible. Una abraçada i gràcies denou.

  5. Anna Maria (l'activista) ha dit:

    Benvolgudíssima Shaudin,

    Estic molt emocionada i realment no sé què dir. No tinc paraules. Em llevo aquest matí i em trobo aquest post que, lògicament, m’ha fet molta il•lusió. Moltíssima. Però també una mica de vergonyeta. I no per una falsa modèstia, sinó per una qüestió ben clara: quan algú s’ho passa tan bé com jo fent el que fa, no té mèrit. El mèrit és tirar endavant amb coses que ens desagraden. Jo sóc tan feliç en el món de la literatura, de les lletres, de la Universitat, que no resulta cap esforç. Ans el contrari.

    Amb tot, admeto que em sento militant de la literatura. Activista. Crec que fa falta, tant de la literatura en general com de la nostra en particular. El nostre món d’avui, cada vegada més tecnificat, s’allunya vertiginosament de les humanitats. I les humanitats són necessàries. Les necessitem per entendre’ns, individualment i col•lectivament, a nosaltres mateixos. Si no, estem condemnats a tornar-nos una mena de robots altament preparats en temes específics però allunyats del que és realment important en la vida de les persones.

    D’altra banda, la nostra amistat, Shaudin, és ben bé un regal dels déus. Ja dic en el vídeo de la presentació d’”El secret de L’Oreneta” que jo sóc la primera sorpresa del nivell d’enteniment, amor i compenetració que hem arribat a tenir. Jo em sento honoradíssima de tenir-te tan a prop, malgrat que, en quilòmetres, estiguis tan lluny. Mai no m’ho hauria imaginat que pogués estimar tant algú sense haver-lo vist mai. És que és increïble. I quan parlem per telèfon, que ens entenem tan bé. Ets una persona fora de sèrie, Shaudin, i amb la teva generositat amb l’article d’avui ho has demostrat un cop més.

    M’has descrit molt bé. Hihihihi. Sóc molt moguda, molt nerviosa, parlo a cent per hora, no tinc aturador. M’estimo els animals (vull recordar aquí en Sánchez, el meu gosset apadrinat a l’Argentina; i la pobra Taques, la gosseta que algun desaprensiu va fer despararèixer). Vull recordar també tots els amics comuns que tenim i que configuren una nova xarxa, aquesta que, partint d’Internet, ens ha atorga una nova visió del món i una nova forma de relació. Una nova forma de relació que, si es porta amb intel•ligència, dóna moooooooltes satisfaccions.

    Una de les més importants que m’ha donat a mi: conèixer la meva Potatito, la meva Shaudin.

    No puc dir res més perquè tinc ganes de plorar. I les fotos que has triat i tot… quina feinada. T’ho agraeixo doblement perquè sé que vas de bòlit, que no tens temps. De tota manera, també et dic que no calia. T’estimo tant que ja sé, només llegint una paraula teva en una foto de facebook, tot el que sents per mi.

    T’espero en candeletes a Barcelona. A veure si pogués ser aquest estiu. Recorda que hem de parlar del diví i l’humà sota la llum dels estels.

    Realment, no sé què més dir. Amb tot l’amor,
    La teva Potatito

    • Hola Potatito! (els lectors deuen anar ben perduts amb això que t’anomeni així, hahaha, volia posar alguna cosa a l’article, però hauria estat massa llarg explicar-ho).
      Celebro haver-te descrit bé.Buff, quin descans saber que no m’he equivocat. Que m’he deixat coses ja m’ho imagino, però noia, fas massa coses per posar-les totes en un article del bloc.
      Fa molts mesos que tenia pensat escriure un article sobre tu, però mai trobava el moment de fer una llista de coses sobre tu i cercar fotografies i planejar-ho tot plegat que tingués una mica de cara i ulls. Ja saps que sempre vaig de bòlit. A la fi, tipa de deixar-ho sempre pendent, em vaig decidir (en un dels moments de més feina; estic guillada). Tot va anar bé fins que vaig penjar les fotos a l’article. Volia assassinar aquest estri de l’infern! Me les movia de lloc, no sortien els títols de les fotos, me les posava l’una sobre l’altra. Un embull molt irritant i que va durar hores. Em molestava molt perquè m’agraden les coses ben fetes, i sobretot aquest post en particular volia que sortís bé. A la fi, quan vaig aconseguir que quedés prou decent, no m’hi vaig capficar més. Esteticament no estava tan bé com hauria volgut, però el cansament em va fer dir “prou”. T’he de dir que a la versió original hi sortia el Sanchez, però em vaig veure obligada a treure’l o tot se n’anava en orris.
      Milers de petons!

  6. Gemma Colomé ha dit:

    Fa molts anys que conec l’Anna i sempre a estat el que en diem : un cul inquiet. I ara que està vivint la seva gran passió , no para mai. Molts cops he vogut quedar amb ella per anar al cine o fer un tris cafè i no pot. Sempre amunt i avall, presentacions, clases, correcions, entrevistes……. Cansa sols sentir-la 😀 És una gran persona i estic molt contenta que les coses siguin així per ella. Sort i endavant.

  7. ALÍCIA MARSILLACH ha dit:

    Què maco! Això és una amiga!

  8. Jo no fa tant temps que conec a l’Anna Maria com la majoria de vosaltres però recolzo tot el que, sobre ella, merescudament has escrit Shaudin.

  9. Jordi de Manuel ha dit:

    Conec de fa poc l’Anna, Shaudin, però crec que fas un retrat fidel i acurat de la seva personalitat. Brindo per la vostra amistat!
    Jordi dM

  10. Teresa ha dit:

    Em sento molt orgullosa d’haver conegut gent com l’Anna en aquest mitjà que hi ha qui diu que és tan fred i impersonal.
    Ara que conec l’Anna, quan em connecto mantinc una actitud més activa; gaudeixo amb els seus blocs i comentaris, i compartim moltes vivències, com l’amor als animals. El regal del conte de la Cuba, la meva gateta, és un tresor que no té preu… perquè l’Anna sap copsar els sentiments i transferir les emocions en els seus textos d’una forma natural i ben propera, com diu la Shaudin. Gràcies per ser-hi, Anna!! No canviïs mai i segueix amb les teves activitats perquè poguem seguir gaudint llegint-te i sentir-te ben a prop!! (Sé que tinc un comentari negrot pendent, no me n’oblido!!)
    Abraçades i petons a carretons!!

  11. Dolors ha dit:

    Caram, Anna Maria, la Shaudin no es deixa res….bé, no et conec personalment, però més d’una vegada m’he preguntat: si el dia té vint-i quatre hores, d’on treu el temps per fer tantes coses i estar al cas de tants temes, aquesta dona? Amb un punt d’enveja, no et pensis, pensant que potser has trobat un secret que jo no conec 😉 i un punt d’admiració, també 🙂
    Felicitats, a la protagonista de l’article i a qui l’escriu.

  12. Gràcies a tothom! Sento no poder respondre els comentaris. Espero poder-ho fer aviat. Ara mateix vaig tant de bòlit amb la feina que sembla que faci una cursa contra el temps. Fins aviat i molts petons!

  13. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Enhorabona Shaudin, es que l’has retretat, Jo també , no fa massa que la conec, peró la veritat, és com si fés molt, ella es tan propera, sencilla i respectuosa amb tothom, que és fa estimar molt.
    M’HE EMOCIONAT, MOLT, AL LLEGIR, DE VERITAT, LES DUES SOU MARAVELLOSES.
    Potse ara, aixó que us vul dir, esta fora de context,, jo no sé massa d’escriure,peró algun dia que estigui inspirada,, escriuré una nota o un relat, sobre les persones tan maravelloses que he conegut aqui, i que sense conèixer amb persona, m’he les estimi tan.
    UNA FORTA ABRAÇADE.

  14. Anna Maria ha dit:

    Amics i amigues, jo també vaig de bòlit (com es pot llegir a l’article on, a més, la Shaudin s’ha oblidat alguna cosa que faig, hehehe). Tanmateix, no puc deixar de agrair molt emocionada totes les vostres mostres d’afecte. Amb tot, crec que oblideu una cosa, tots plegats. Res no és de franc. Les coses són, sovint, un quid pro quo. Per tant, som tots plegats que hem aconseguit un nou món de coneixences, amistats i alegries. Això anima a qualsevol i, com que jo sóc un belluguet, doncs ja està. Sense vosaltres, que llegiu amb paciència i fidelitat tot el que penjo, sempre animant-me, tot seria diferent.
    Milers de gràcies, amics.

  15. Jordi Gomara ha dit:

    Uf !!!!! És un honor per mi que surti el meu nom barrejat amb tan gran persona i tan gran professional. Moltes gràcies, Shaudin. I també és un honor, i no ho dic en conya, sortir amb la Colette, que serà la gata que quedarà immortalitzada a través de l’Anna Maria. Moltes gràcies, guapa !!!!!!

  16. Aurèlia ha dit:

    Mare meva, Shaudin… T’asseguro que m’he emocionat llegint el teu article. Enhorabona a tu i a l’Anna Maria. Em sento tan orgullosa de ser amiga seva… (la meva AB, “ànima bessona”: ella literària i jo musical). Gràcies, l’Anna Maria es mereix tots els homenatges del món 😀

  17. Bel Miquel Cazorla ha dit:

    Sempre que em diguin “I tu què voldràs fer quan siguis gran?” pensaré en l’Anna Maria i en tu, Shaudin. Encara que no us conec personalment a cap de les dues, llegint els vostres escrits i comentaris i amb aquest article de la Shaudin ja em va bé.
    Gràcies per fer-nos conèixer una mica més l’Anna Maria, Shaudin, i gràcies a les dues per seguir treballant per la literatura i el català!

  18. Anna Maria ha dit:

    Bel, bonica, em fa molta il·lusió saber de tu directament. La Shaudin me n’ha parlat moltíssim. Jo sí que t’admiro a tu per la teva perseverança i la teva defensa de la nostra literatura i de la nostra llengua. Fa falta molta gent com tu. Endavant, bonica!

    AB, gràcies. Què puc dir de la meva ànima bessona? Us ho explico per si algú no ho sap. L’Aurèlia és doctora en musicologia i el seu centre de treball principal (el de la seva tesi) és la “tonadilla escènica” del segle XVIII. Que no té res a veure amb la tonadilla que vosaltres us imagineu. Són peces de teatre breus i burlesques, sovint de tema amorós, que alternen la paraula i les cançons. A l’estil dels sainets, però amb música (per entendre’ns). La música és preciosa, amb relació amb els corrents classicistes de l’època a tot Europa. Ens vam conèixer, per tant, per motius de coincidència en les nostres investigacions, però de seguida ens vam fer molt amigues. Com que tenim molts gustos comuns, vam arribar a la conclusió que érem AB’s.

    Gomara, gràcies. Ja saps de sobres la il·lusió que em va fer que musiquessis el meu petit poema del sol i la lluna. Ets un amic.

  19. Marta Valls ha dit:

    Bon dia, Shaudin.. Acabo de rebre aquesta resenya tant bonica que has escrit sobre l’Anna Maria…he tingut el plaer d’assistir a alguna presentació de llibres i també a algun recital de poemes… La conec poc però me l’aprecios molt…
    I com s’estima la seva Colette!!! i els animalons que te adoptats lluny d’aquí…
    La tinc per una dona amb un gran cor, molt intel.ligent i amb una capacitat de fèina inacabable…
    Una abraçada a tu Shaudin…i una altra a l’Anna Maria…

  20. Teresa Navés ha dit:

    Acabo de conèixer personalment a l’Anna Maria Villalonga fa només un parell de dies. Havia seguit el seu entusiame i dedicació a distància. En trobar-nos va confirmar la imatge que d’ella en tenia. M’alegra molt que algu que la coneix com amiga des de fa temps confirmi aquesta idea que crec ens fem tots quan seguim les seves cròniques. Estic encantada de poder comptar amb ella entre els professors del Curs de Novel.la i Cinema Negre previst per la primera setmana de juliol dins Els Juliols de la Universitat de Barcelona 2012. El retrat d’activista literaria me l’he guardat per presentar-la als alumnes del curs. Tot un plaer.

    • Benvinguda al meu bloc, Teresa,
      Caram! Presentaràs l’article sobre l’Anna Maria als alumnes? Això no m’ho hauria imaginat pas. Doncs estic molt contenta que t’hagi agradat i encantada que l’empris a la classe.
      Una abraçada des de Toronto!

  21. Anna Maria ha dit:

    Teresa, ets tan amable! Gràcies per totes les teves paraules i per entrar aquí i tot tot tot. A mi m’ha encantat conèixer-te també i estic segura que només és el principi d’una bona amistat. Farem estralls als Juliols!

  22. mercè trias ha dit:

    A mi m’ha encantat coneixer aquestes dues xicotetes, un bon feeling he tingut rápid amb elles i espero trovarles altre cop. Amb l’Anna Mª es més fàcil, la tinc a “casa” a tu Shaudin m’ho ahoràs de dir quan facis una escapadeta per aqui. Un petò gran per dos amigues que ja las considero mig meves… amb el vostre permís,** i si no me’l doneu es “igual” jjjj..
    jo ja hem considero una bona companya de feis.
    Bon matinet a les dues, ara son a Barna les 5… nit d’insommi com sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s