La revista digital Catalunya Press em va fer una entrevista l’estiu passat –quan vaig ser finalista als Premis Blocs Catalunya. Ara me n’ha fet una altra.
Tot i que es tracta de la mateixa revista, que han emprat la mateixa fotografia i que les dues entrevistes tracten sobre el meu bloc, les preguntes són força diferents. En aquesta darrera explico com és d’important el català per a mi.
Si voleu saber les meves opinions, cliqueu el títol de sota.
Gràcies Shaudin per l’enllaç a l’entrevista: no coneixia aquesta revista digital. D’altra banda m’ha cridat l’atenció el fet que Toronto tingui un 50% de població immigrada. Deixant de banda que l’anglès és una llengua molt potent i que el govern el deu de protegir com cal, com compararies aquesta situació sociolingüística amb el que tenim a Barcelona?
M'agradaM'agrada
Hola, Toni, i gràcies per deixar-me un comentari.
Bufa, noi, em fas una pregunta ben difícil. A veure què et puc dir en poques paraules…
No hi ha comparació possible. Aquí la gent arriba disposada a fer el que calgui per esdevenir canadenca i trobar una bona feina. Hi ha moltes facilitats per aprendre anglès. Hi ha immigrants que no l’aprenen mai, però. Aquests últims generalment són gent gran, com ara l’àvia que ha vingut a tenir cura dels néts mentre els pares treballen. Moltes vegades hi ha, a més, el desig que les àvies parlin la llengua original als néts, però en qualsevol cas a la gent amb molts anys li resulta difícil aprendre anglès, sobretot si la seva llengua és molt diferent de l’anglès, com ara una llengua oriental. També depèn del nivell d’educació que tinguin i de si saben altres llengües o només la seva. Si la persona no apren anglès, o només per sortir del pas, i ha de treballar fora de casa, el resultat és que tindrà una feina no gaire bona (neteja, per exemple). Tot i això, hi ha professors d’universitat amb un anglès que no hi ha qui l’entengui (generalment són professors d’una altra llengua o de literatura en una altra llengua). Però bàsicament depèn de l’edat de l’immigrant i del seu nivell d’educació.
En resum: si vols una bona feina (tret del cas que la teva feina sigui ensenyar-ne una altra), has de saber bé l’anglès. Així de senzill.
Ara bé: a casa tothom parla el que vol (faltaria més) i és molt comú que una família parli diverses llengües a casa –dues o tres és molt corrent.
M'agradaM'agrada
Dius: “Qualsevol cosa m’inspira: la música que escolto, la tempesta de neu que tenim, les eleccions al Parlament de Catalunya o els gats a les finestres.”
Quina sort!
Jo penso que sí, que aquesta eina, internet, amb els seus blocs, debats, entrevistes, notícies, música, imatges….ens és realment útil. Mira sino com ens hauríem conegut, tu i jo :). I la veritat és que és un plaer haver-nos trobat.
No sempre responc, però si llegeixo.
I em fa sentir bé veure com la teva feina es veu premiada, ni que sigui amb una entrevista de tant en tant.
Salut!
(torna a ser hora de tornar a recomanar el Lipdub per a fer pujar encara més el nombre de visionats?1,079,043, Ja! :))
M'agradaM'agrada
Ben d’acord. Jo he fet amistats magnífiques amb Internet, com ara tu. S’ha de saber triar, és clar. I és curiós perquè fins i tot em costa imaginar que no conec aquests amics i amigues personalment. Amb tu, per exemple, em sembla que fa anys i panys que ens coneixem personalment. I si no continuessim en contacte seria ben bé com perdre una amiga de tota la vida. Ben curiós, sí.
Vaig seguint la trajectòria del Lipdub, i el recomano, és clar.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats, amiga…
UNA ABRAÇADA DES DE BARCELONA!!!
Segueix així!
M'agradaM'agrada
Hola Antoni,
Quina iŀlusió trobar-te aquí. I veig que fins i tot t’has subscrit al bloc!
Gràcies, amic, i tu endavant amb les cançons!
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Felicitats!
M'agradaM'agrada
Gràcies per tornar per aquí, Sophia!
M'agradaM'agrada
http://www.deumil.cat/LaMoscaVironera/2011/02/09/aesparducer/lendema-de-l11-de-stembre-de-1714/comment-page-1/#comment-77
Entreu i veieu el vídeo fins al final, que té una sorpresa per a tu, Shaudin.
M'agradaM'agrada
Hola!
Ah, però no ha estat una sorpresa. Ja ho sabia. No t’ho esperaves, oi? És un vídeo de l’amic Quico (el deus conèixer d’aquest bloc –tot just ha escrit un comentari sota del teu). En Quico té vídeos magnífics, em pots ben creure, i en té una pila.
Tot i que ja ho sabia, gràcies per fer-m’ho saber.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ja m’ho imaginava que ho sabies, però ho he volgut penjar per a que tothom ho veiés.
M'agradaM'agrada
Enhorabona Shaudin. Vaig a llegir l’entrevista tot seguit.
Val la pena seguir en aquesta aventura virtual on s’hi barregen la inspiració, les connexions personals o, fins i tot, principis ètics i actituds vitals.
Segons com, té aparença de frivolitat però també de “desdramatització”. S’ha convertit en un poderós mitjà de lliure expressió que supera restriccions i és capaç de permetre fenomens com els que s’estan donant a Tunísia i Egipte.
O el Lipdub per la independència. O conèixer-te a tu, com destaca la Dolors.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Quico. I les connexions poden ser ben inesperades: mira el comentari de més amunt.
Una abraçada trasanlàntica!
M'agradaM'agrada
Molt bona feina, endavant amb el bloc!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Oriol!!!
M'agradaM'agrada