I vet aquí que no ho sabia

El divendres a la nit vaig veure una peŀlícula en dvd, de la qual us vull parlar. I no perquè sigui cap obra d’art, sinó perquè té a veure amb Catalunya.

Tinc fascinació pels taurons. Em causen admiració i alhora pànic, de tota la vida. Per tant, m’he fet un tip de veure peŀlícules on apareixen taurons, des de fantàstics documentals, fins a històries que s’empesca Hollywood. I la que vaig veure l’altre dia era d’aquestes últimes. Potser ja l’heu vist, potser la coneixeu més que la Monyos, no ho sé, i tal vegada algú l’ha vist i no li agrada gens ni mica. A mi em va agradar força. S’intitula The Shallows i no tinc ni idea de com l’anomeneu allí. The shallows vol dir els baixos, en el sentit d’aigua de poca fondària, prop de la costa, per tant no sé com s’ha traduït.

L’argument és senzill: una dona va a una platja solitària per fer surfing, sense saber que el lloc ha esdevingut el menjador d’un tauró blanc. Després d’un encontre amb l’animal, la dona es troba isolada en una roca dels baixos, gens lluny de la platja però impossible nadar atès que el tauró és allí. I la marea va pujant i cobrirà la roca. Per saber la resta de la història l’haureu de veure. Us puc assegurar, però, que us mantindrà pendents fins al final, la qual cosa és ben notable si tenim en compte que durant una hora i mitja hi ha poc més que la dona i el tauró. El director ha aconseguit crear tensió en una història sense gaires complicacions però que esdevé un veritable thriller.

He d’afegir que no es tracta d’una peŀlícula típica d’atacs de tauró, sinó més aviat una història de supervivència, feta amb molta naturalitat, on trobem una mica de sang però quasi gens de fetge perquè els moments de terror s’endevinen més que no pas es veuen. I per acabar, dir-vos que hi apareix una gavina que, per mi, és insubstituïble; la peŀlícula perdria molt sense aquest animaló.

I ara la raó que m’ha fet parlar-vos de The Shallows. Quan es va acabar la peŀlícula, vaig mirar el making-of, és a dir, el reportatge que solen fer sobre la creació de la peŀlícula. I vet aquí que surt parlant el director i m’adono que es diu Jaume Collet-Serra. Em vaig quedar molt parada de veure aquest nom tan català. Naturalment, vaig anar al google a investigar i sí, resulta que es tracta d’un català del Maresme, afincat a Hollywood. Vaig esbrinar una mica més i el vaig trobar parlant català en un programa de ràdio on, a més, deia que volia fer una peŀlícula a Hollywood de la noveŀla Victus. I jo sense saber res de tot això!

Ara penso que és probable que vosaltres ja estiguéssiu assabentats de qui és aquest director i de tot plegat, però jo sembla que vinc de l’hort i m’ha resultat ben sorprenent. Ho trobo fantàstic que aquest director sigui català. I que vulgui dirigir Victus. Us imagineu una peŀlícula internacional de gran volada sobre el setge de Barcelona? Tant de bo es pugui fer, però caldrà convèncer Hollywood. I què els pot convèncer més que saber que una peŀlícula farà diners? Res. Per tant, crec que és una bona idea que veieu The Shallows, ja que com més èxit tingui millor per nosaltres. De moment, tot i que la peŀlícula es va fer amb un pressupost força limitat, ha fet més de 116 milions de dòlars i ha deixat els estudis molt impressionats.

Ja em direu què en penseu.