Endavant, poble de Catalunya!

Avui serà molt curt i, naturalment, tindrà a veure amb la situació a Catalunya —parlar d’altres coses seria quasi ofensiu.

Estic enormement orgullosa del poble de Catalunya (i moltes gràcies als que ajudeu en els altres Països Catalans, i des de diversos indrets de l’Estat i d’Europa). I alhora, estic horroritzada dels actes de violència perpetrats per la policia espanyola i catalana —fa dies que no em puc treure del cap el pobre noi a qui van disparar a l’ull a l’aeroport—. Vaig mirar amb incredulitat els vídeos de les agressions dels mossos i em preguntava, una vegada més, per quins set sous es va deixar entrar al cos tota aquesta mala gent, i per què en Miquel Buch ho consenteix i no el fan dimitir.

Estic plena d’amor pel meu poble, per molt lluny que sigui, i me’l miro amb admiració. S’havia de trencar aquell estat passiu, que flotava com un globus durant el judici, les eleccions a la UE, en espera de la sentència… I va sortir la sentència i tot d’una la gent es mobilitzà, arribà la policia i all the hell broke loose, com dirien aquí, però el poble ha respost d’allò més bé, sense deixar-se trepitjar, amb dignitat. Endavant, que sou un orgull!

I en aquest vídeo tenim un exemple, no només de violència per part de la policia, sinó també de no deixar-se trepitjar, de respondre quan t’agradeixen, com es pot veure al principi del vídeo amb una noia molt decidida.

Cuántos abusos policiales hay en este vídeo? Qué salvajada. pic.twitter.com/iGNtJ29OwB

— xapo 🇵🇸 (@xapo_) October 18, 2019