Avui torno a ser aquí

Aquest cap de setmana no puc deixar de publicar una entrada o aviat ja no em comunicaré amb ningú —entro a les xarxes socials quan puc un parell de minuts—. La feina m’aclapara tot el dia i tots els dies (enguany cobro molt menys i treballo encara més), i no em trobo mai bé, sobretot des que ha començat el fred i em fan mal els pulmons. Em van dir a l’hospital que a l’hivern evités sortir al carrer, però amb tot l’embolic d’obres que hi ha en el meu edifici, que entre balcons i altres coses reconstrueixen els garatges dels soterranis u i dos, el cotxe és en un altre edifici a deu minuts de caminar (quan tinguem 20 graus sota zero, o menys, em moriré).

Però encara sóc viva i vull explicar que el dissabte passat vaig tenir una alegria. Vaig trobar-me amb una amiga, lectora i seguidora d’aquest blog, que fins ara només coneixia virtualment. Es tracta de la María Sanchez, la qual es trobava a casa d’uns amics en una altra ciutat d’Ontario, i, com que era lluny i jo estic lligadíssima, no ens va quedar més remei que trobar-nos a l’aeroport de Toronto, hores abans d’ella agafar l’avió cap a Barcelona. I més de tres hores vam ser allà xerrant.

Encara en pago les conseqüències, pel que fa a no treballar aquelles hores, però va valdre la pena. Conec la María des de l’estiu de 2011, quan les dues participàvem en un blog de fotos (ella és una boníssima fotògrafa), i just s’havia estat a Toronto. Després, en anar jo a Barcelona l’estiu de 2012, ella no era a Catalunya. I va tornar a venir a Ontàrio fa un any, però per distància i la meva feina no ens vàrem veure. Per tant, aquesta vegada havíem de trobar una manera. I cap a l’aeroport falta gent! I no parlo de manifestar-se al Prat.

Em van quedar moltes coses per dir, de segur que a ella també li va passar, malgrat no deixar de parlar en tota l’estona, envoltades de viatgers amunt i avall. Tant de bo la propera vegada puguem continuar la conversa a Catalunya. Una abraçada, María, i esperem que fins a aviat!

Com sempre, estic al dia de què passa a Catalunya. No és només interès a saber-ho, sinó que ho he d’entendre tot molt bé perquè cal que ho expliqui a la classe de cultura catalana (i a tothom a qui escau). I la veritat és que en part no entro més a les xarxes socials perquè seguir les notícies no només em treu temps, sinó que em treu també les ganes de parlar d’altres coses. Fa més de dos anys que estic si fa no fa així, però ha anat en augment. Em costa molt parlar de coses meves si no estan relacionades a allò que passa a Catalunya, i quan escric és el mateix.

Ja sabeu que a la universitat aquest any estem pagant les pitjors conseqüències de la vaga de 2018, amb pocs estudiants a les classes de literatura i d’altres, com ara la de Cultura Catalana que ha tingut el nombre d’estudiants més baix en quasi un quart de segle —en un any normal en tenia uns 35 i enguany en té 9—. A la vaga s’ha d’afegir la nova legislació del govern conservador que lidera a Ontàrio, per la qual els estudiants universitaris ja no reben més beques (en tenien quasi tots per ajudar a pagar la matricula tan alta), però continuen els préstecs que ara els endeutaran fins a que siguin avis.

Com que els únics cursos que estan plens al Departament d’Estudis Hispànics són els de llengua castellana, l’administració ja ha demanat que s’eliminin cursos per l’any vinent. I els meus cursos de Cultura Catalana i l’avançat de Literatura d’Hispanoamèrica, els meus preferits, han començat a trontollar. Aquests dos cursos fan ombra al curs de Cultura Espanyola, que enguany només tenia 3 estudiants i es va haver d’eliminar, perquè els estudiants poden triar-ne un o dos d’aquests tres (depenent de a quin programa són). És a dir que si eliminen el de cultura catalana i el de literatura, els estudiants hauran de matricular-se per força al d’Espanya. I com que ja sabeu també que l’ambaixada mana…

Tot va en davallada ràpida i jo i el meu curs de cultura catalana aviat ens fotrem una trompada històrica.

Em sento més sola, aïllada i frustrada que mai, aquí.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Avui torno a ser aquí

  1. María ha dit:

    En nuestro caso se cumplió el dicho de “A la tercera va la vencida”. Al fin pudimos “desvirtualizarnos”. Y, sí, quedaron muchos temas en el tintero, no está mal la expresión para una escritora 😉 Podríamos haber continuado hablando durante horas, pero el avión me esperaba para regresar a casa, y a ti te esperaban montañas de trabajo.
    Espero poder repetir el encuentro en otra visita a mis amigos de esa ciudad tan cercana/lejana lejana de Toronto. Y si me leen los amigos de Montreal, también espero poder visitarlos en un próximo viaje.
    Me alegró mucho poder charlar esas horas y darte una “abraçada” real.
    Cuídate mucho!!!!
    Un fuerte abrazo.

    • Cert, María, ha estat a la tercera vegada. I pel que fa a deixar-nos coses a dir, uf, munts i munts de coses; molts dies penso “mira, no li vas explicar això o allò”, però és clar, unes hores no donen per tant.
      Jo també espero que ens tornem a veure!
      Una forta abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Espero que vagis entrant al face. Pot ser tot no serà tant negre com ho veus ara.
    Aquí sempre tens persones que t’estimem, no et sentís sola.

    Una abraçada molt forta!

    Marta Valls

  3. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Hola, Potato. Paciència i calma, i mira de descansar tant com puguis. Pel que fa al tema de Catalunya, i per molt que facis les classes de Cultura Catalana, el meu consell és que provis d’allunyar-te’n una mica. Aquest dia a dia tan intens i feixuc és molt difícil de suportar. Aquí estem tots malalts, de nervis, de disgust i, sobretot, d’impotència. I tu des de la distància, no m’ho vull ni imaginar. Desconnecta dins del possible i mira per la teva salut.

    • Hola Potatito. Ja veus, responc una setmana més tard, són més de mitjanit, encara no he sopat i l’enormitat de proves per corregir i noves proves per fer no em permetran ni dormir (tinc el cap del departament molest perquè vaig massa lenta). Bé, que de descansar res de res.
      Petons!

  4. amparo agustin ruiz ha dit:

    Shaudin bonica,no saps el que m’agrada llegar els teus post, Catalunya es forta i pasi el que pasi sortirem endevant,pero tu cuidat y torna a la tava patria cuan puguis, petonets de aquesta iaia catalana que no sap escriure catala,i Malgrat tot no vui escriure daltre manera, una abraçada

  5. Griselda ha dit:

    Quina raó, l’Anna Maria; estem malalts de nervis i disgust! Es un patir cada cop més gran, tot i que alhora, veure que els joves se’n aixecat dona esperança, però tambè fa que ara patim per ells.. i Tots tenim més d’un problema, no tot és país, cadascú te el seu propi maldecap, però no ens ensorrarem pas! Força i endavant! Ara mateix aixeco el cul de la cadira i a Diagonal falta gent! I més tard la manifestació setmanal pel barri, i després a enganxar cartells, i demà a Universitat i passat … el que calgui! Mira de cuidar-te!

    • Hola Griselda. Sento respondre amb tant retard.
      Jo també estic malalta amb tot el que passa i sóc ben lluny. De fet, en certa manera és pitjor perquè no tinc amb qui compartir-ho. Quan veig les manifestacions i la solidaritat en general a Catalunya, m’enyoro molt.
      El dimarts et vaig esmentar a la classe de cultura catalana. Vaig dir el que em poses al comentari sobre les coses que fas (Diagonal, manifestació setmanal…), com a exemple del que fa el poble català.
      Una abraçada!

  6. Gemma Colomé ha dit:

    Noia ….. no sé que dir.
    Catalunya ens esgota a tots, per tant el millor que pots fer de moment, és centrar-te en tu , la teva salut i els teus cursos.
    Espero però que la cosa millori i si al final aconseguim desenganxar-nos del llast de les Espanyes, potser llavors tindràs massa feina. 😀
    L’esperança mai s’ha de perdre.
    Una braçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.